CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui, dimarts dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República se suma a la celebració amb un recull de publicacions periòdiques sobre dones que es poden trobar a la nostra hemeroteca.

Visiteu aquesta entrada del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló i trobareu una visualització de Genially amb un seguit de butlletins, diaris, revistes, anuaris, informes, etc. que hem seleccionat amb motiu de l’efemèride.

Esperem els trobeu tant interessants com ens han semblat a nosaltres!

Aprofitem per dir-vos que hem afegit aquest recull a la pàgina web que tenim des de fa uns quants anys, dedicada precisament a la celebració del Dia Internacional de les Dones, amb una selecció del nostre fons bibliogràfic i documental relacionat amb aquesta diada i amb la història de les dones en general.

Feu-hi un cop d’ull: segur us agradarà. Bona Diada de les Dones!

La magnífica exposició que es va presentar al MACBA el 21 de setembre de 2017 Poesia Brossa  i de la qual ja vam fer la corresponent notícia, va viatjar després a l’Artium. Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo de Vitoria-Gasteiz i ara ha creuat l’Atlàntic per instal·lar-se al MUAC Museo Universitario de Arte Contemporáneo de Ciutat de Mèxic que és un referent cultural de nivell internacional.

La mostra  que manté el seu nom Poesía Brossa és una revisió del treball de l’artista català Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) des dels seus primers llibres fins a les darreres recerques plàstiques, passant pel teatre, el cinema, la música, les arts d’acció, i els gestos dels quals va ser pioner.

Brossa era poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges. Va col·laborar amb altres artistes, músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot amb mags… la seva obra juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines. Joan Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura del general Franco i en una situació cultural caracteritzada per l’absència de propostes avantguardistes i innovadores.

L’any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El Fons consisteix en obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d’altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l’interessantíssim treball d’aquest artista.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República continua participant en aquesta extensió de la mostra amb la cessió del destacat cartell de l'any 1937 La disciplina es la base de la victoria: periódico mural Clínica Militar N3.

L’exposició s’ha inaugurat el 30 d’octubre i es podrà visitar fins al 27 de març de 2022.

Estem segurs que tindrà el mateix èxit que ha tingut fins ara i ens complau haver-hi participat.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Musée d'Orsay i el Musée de l'Orangerie de Paris, han col·laborat en l'organització d'aquesta exposició que porta per títol Gaudí, inaugurada a Barcelona el 21 de novembre de 2021 i que viatjarà a Paris el 14 de març de 2022. 

El comissari general de l'exposició és el Dr. Juan José Lahuerta, professor d'Història de l'Art i d'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i director de la Càtedra Gaudí a l'ETSAB.

La mostra sobre Antoni Gaudí ofereix una nova visió de l'artista com una figura única, però no aïllada, i situa la seva obra en el context local i internacional. Es vol crear una dialèctica entre l'obra gaudiniana i la d'altres creadors contemporanis, sigui en l'àmbit del disseny, de l'arquitectura, de l'art o de la cultura en general. Evoca l'entorn social, polític i econòmic de la Barcelona de la fi del segle XIX i principis del segle XX, de la qual Gaudí és un dels grans protagonistes i, sens dubte, el màxim intèrpret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb el MNAC amb el préstec de diversos exemplars de les publicacions satíriques: L'Esquella de la Torratxa i La Piula així com  els llibres: La Semana sangrienta : sucesos de Barcelona : historia, descripciones, documentos, relatos, vistas, etc., etc. (1909) i  La Revolución de Julio en Barcelona : su represión, sus víctimas, proceso de Ferrer, con el informe del fiscal y el del defensor señor Galcerán / recopilación completa de sucesos y comentarios por José Brissa (1910).

No us la perdeu! Aquí a Barcelona fins al 6 de març de 2022 o a París, el que preferiu…

Fa un temps les nostres companyes del CRAI Biblioteca de Fons Antic ens van informar amb aquest post sobre la seva participació en l'exposició Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, on presenten dues peces molt destacades del seu fons com són el manuscrit de Sent Soví, que es troba dins d'una miscel·lània catalana, i l'únic exemplar supervivent de l'edició d'inicis del segle XVI del Llibre de Coch.

Avui complementem aquesta notícia indicant que a l'exposició que es pot visitar al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), Saló del Tinell fins al 15 d'octubre de 2022, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb dos cartells ben significatius: La batalla de l'ou i ¡Guerra a muerte! al emboscado, al agiotista, al acaparador, al que especula...

En paraules dels organitzadors "Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida".

Assegurar el proveïment i la seguretat alimentària va ser una de les ocupacions principals del Consell de Cent, la institució municipal barcelonina creada el 1249, des del seu inici. D’aleshores ençà, el Govern de la ciutat ha maldat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, perquè n’ha tingut la competència directa, perquè ha actuat de manera subsidiària, o bé perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.  

En conjunt doncs, el CRAI de la Universitat de Barcelona està ben representat al Saló del Tinell.

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961).

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

Judit Casals, Directora del CRAI de la UB, juntament amb Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i Neus Verger, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic, han parlat del fons patrimonial del CRAI en el marc dels Diàlegs del Museu Virtual de la UB.

Amb Les col·leccions del CRAI Biblioteca de Fons Antic i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, el Museu Virtual enceta una sèrie dedicada a conèixer les col·leccions del patrimoni cultural de la UB a través d’un diàleg entre les persones responsables de la seva cura, custòdia i gestió.

Vegeu el vídeo complet i el relat de dues experiències viscudes al voltant de les importants col·leccions patrimonials hostatjades en aquests dos CRAI Biblioteca:

L'alumna Anna Sospedra, del màster d'Història Contemporània i Món Actual de la UB, explica la seva experiència de fer les pràctiques amb el fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Àngels Alorda, alumna del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la UB, parla de l'ample ventall de possibilitats de recerca que ofereix el fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

La Segunda República española: textos fundamentales, és el títol d’una recent publicació d’Edicions UB, amb edició a cura de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que recull una selecció de lleis, discursos i proclames d’un dels períodes més intensos de la història d’Espanya.

L’obra conté un estudi introductori històric de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’estudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània d’Espanya. També conté la investigació documental de Noli Cabezas Ramírez, doctoranda del Departament d’Història Contemporània de la UB.

Es tracta d’una antologia de setanta textos fonamentals de la Segona República espanyola. Són escrits que va produir la mateixa República, així com altres institucions i personatges, en què es defensava aquest règim i la seva concepció de la política. Es compilen proclames, lleis, textos institucionals i discursos d’aquells anys, paraules d’afirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa marcada aleshores pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials.

Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que els contextualitza i una selecció de fonts complementàries que es poden recuperar en línia i que sumen, en total, una seixantena més de documents. Cadascun dels nou capítols que estructuren l’obra s’obre amb la imatge d’un dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que n’ha cedit l’ús per a l’ocasió. Al CRAI biblioteca s'ha dut a terme també bona part de la recerca i de la selecció de fons.

Els cartells són d'autors tan destacats com els catalans Ricard Opisso o Carles Fontserè.

Us recordem que el teniu a la vostra disposició a la nostra biblioteca!

El 14 d'octubre de 2021 s'ha inaugurat a Les Abattoirs, Musée - Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc, l'exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles.

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.

L'exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.

Francesc Tosquelles és l'eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.

 

Amb aquesta proposta, Les Abattoirs, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.

 

Des del mes de juliol es pot visitar al Memorial Democràtic, una exposició dedicada a repassar els projectes polítics i culturals vinculats al republicanisme a Catalunya que porta per títol Un segle de republicanisme català (1900-2000). Visió panoràmica d’una cultura política.

El moment més àlgid d’aquells projectes es concretaren en la proclamació de la Segona República. La Guerra Civil i el posterior exili provocaren la crisis d’aquells moviments, els quals entraren a la Transició molt afeblits i dividits. No ha estat fins els darrers anys que novament la ciutadania ha vist com les propostes republicanes tornaven  a agafar força i es presentaven com una alternativa als projectes nascuts durant els anys de la transició a la democràcia.

La mostra ha estat comissariada per Enric Pujol, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i té com a objectiu recuperar la memòria dels fets i projectes polítics vinculats al republicanisme dels darrers cent anys. Proposa una exhaustiva repassada per aquest període històric tot centrant-se a mostrar en imatges quins foren els principals projectes republicans catalans i els seus principals protagonistes.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta exposició cedint la reproducció de diversos cartells com : Escola Nova: poble lliure del CENU Consell de l’Escola Nova Unificada, un altre editat per l’impremta Grafos l’any 1938: Catalans 11 de setembre 1714-1938 i Front Popular! front de victòria i de llibertat del cartellista català Martí Bas de l’any 1936.

La mostra es pot visitar fins al 31 de desembre de 2021.

Poc abans de les vacances d'estiu es va inaugurar al MUHBA Museu d’Història de Barcelona l’exposició Barcelona & Futbol. El gran joc social del segle XX.

La mostra s’incorpora al projecte MUHBA Oliva Artés, un espai configurat com a museu laboratori amb múltiples components expositius. Segons els seus comissaris Xavier Pujadas i Carles Santacana, doctors en Història Contemporània i especialistes en la Història Social de l’Esport, no es pot explicar la trajectòria contemporània de Barcelona sense tenir en compte l’impacte del futbol. Aquesta exposició ajuda a trencar molts tòpics des de la perspectiva de la història urbana.

El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle XX: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les joguines; i també en la vida quotidiana i en la construcció dels barris i de les identitats personals, col·lectives i territorials.

Aquest esport ha estat una de les activitats que més s’ha globalitzat en l’era digital, arribant fins als darrers racons del planeta. En el cas concret de Barcelona, la contribució econòmica, social, política i cultural del futbol professional ha tingut una influència creixent i duradora en la imatge que es té al món de la ciutat, també com a capital de Catalunya.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb el préstec d’una sèrie de pamflets editats amb motiu de la Vaga general pacífica de 1959 de la col·lecció de Fulls Volants.

La mostra es pot visitar fins al 31 de desembre de 2021.