CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fa uns quants mesos que els fons de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República forma part del Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona.

El fons d’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República està format per fons personals i institucionals i col·leccions temàtiques que tenen majoritàriament el seu origen en la donació de documents per part de persones i institucions, moltes d’elles vinculades amb la Universitat de Barcelona. Pot ser documentació original cedida per partits polítics, organitzacions obreres i sindicals, entitats socials, institucions o particulars.

Les col·leccions de patrimoni bibliogràfic digital del CRAI de la Universitat de Barcelona es poden consultar des de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) i també des de la Memòria Digital de Catalunya (MDC). Les del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República són les següents:

• Adhesius del Pavelló de la República
• Banderins del Pavelló de la República
• Cartells del Pavelló de la República
• Discs de vinil. Cançons i discursos polítics
• Mapes i plànols del Pavelló de la República
• Paper moneda del Pavelló de la República
• Pegaso: memòria obrera
• Segells del Pavelló de la República

Cal destacar també el fons cartogràfic que forma part de la Cartoteca del CRAI de la Universitat de Barcelona, amb la col·lecció de Plànols i mapes relacionats amb la Guerra civil i el bombardeig de Barcelona. 

Per a la consulta de l’arxiu, disposem d’inventaris i d’una base de dades local. Tots els inventaris es poden trobar al Dipòsit Digital de la UB, des de la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Catàleg del CRAI de la UB des del Cercabib.

I, per acabar, volem recordar l’existència del Banc d’Imatges del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una eina de gran utilitat que permet agilitzar la gestió de la digitalització dels fons documentals i al mateix temps posar-los a disposició de tothom.

A la sala d’exposicions del Cèntric Espai Cultural del Prat del Llobregat es pot visitar la mostra El Prat 1939. La repressió franquista, on s' explica els mecanismes que van permetre al règim franquista exercir una repressió sense precedents durant dècades i alhora reflexiona sobre l’estat actual de la recuperació de la memòria històrica.

El recorregut expositiu s’inicia amb unes línies del temps que permeten situar cronològicament dates significatives dels períodes de la República, la Guerra Civil i el Franquisme, amb fets que han estat clau tant en l’àmbit general com del Prat.  Un cop situats en el temps, l’exposició es divideix en 4 àmbits: Control, Càstig, Víctimes i Amnèsia.

Més d’un miler d’habitants del Prat van ser investigats en resposta a la demanda del règim i prop de 300 persones van ser encausades en algun procediment militar. 14 pratencs van ser afusellats després ser sotmesos a consells de guerra sumaríssims. El franquisme va construir el seu relat. Mentre glorificava els seus caiguts negava i invisibilitzava les víctimes que va produir, atorgant beneficis a unes famílies mentre imposava el silenci de les altres. Durant dècades, aquest silenci va condicionar el coneixement dels fets i ha contribuït a mantenir un relat sostingut en tòpics.

La mostra està comissariada per l’historiador Joan Montblanc Lasaga, autor del guió i dels textos, i coordinada per l’Arxiu Municipal. Aquesta exposició forma part de les activitats impulsades per la regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament del Prat del Llobregat.

Al voltant de l’exposició es programaran activitats complementàries que permetran aprofundir en algun dels aspectes tractats, com ara l’estat actual de la Memòria Històrica.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció del cartel que porta per títol Front Popular! : front de victòria i de llibertat! obra de l’artista Bas i Blasi, Martí Bas i Blasi (1910-1966) del Sindicat de Dibuixants Professionals.

La mostra es pot visitar fins a finals del mes d’octubre de 2021.

Com ja sabeu el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, està integrat per les col·leccions de la Universitat de Barcelona i el Fons de la Fundació Figueras.

Avui podem donar la notícia que s’ha acabat la catalogació del Fons Figueras i aprofitem per fer una mica de memòria de la història de la Fundació Figueras i els seus fons:

L’any 1967, l’empresari i polític català Josep Maria Figueras (1928-1994) fundà una biblioteca d'ús privat destinada a conservar tota mena de documentació sobre la història catalana dels segles XIX i XX (vegeu post al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República). Quatre anys més tard, aquest mecenes decidí ampliar i potenciar la seva biblioteca privada. Naixia així el Centre d’Estudis d’Història Contemporània, institució dedicada fonamentalment a l’organització, classificació i catalogació del seu fons documental però també a la producció intel·lectual.

L’any 1976, amb l’inici de la democràcia, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània sortí de la situació de semi clandestinitat en que havia viscut i intensificà el seu ritme de creixement en tots els sentits: adquisicions, exposicions, publicacions, etc. El desembre de 1978, Josep Maria Figueras donà a la ciutat de Barcelona el fons documental del centre creant la Fundació Figueras-Centre d’Estudis d’Història Contemporània. El que fins aleshores havia estat una biblioteca privada o d’un ús molt restringit es convertí en una biblioteca oberta a tots els interessats en la història contemporània del país.

L’any 1994, un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Biblioteca Figueras comportà la cessió i gestió per vint-i-cinc anys dels seus fons documentals a la Universitat de Barcelona i el seu trasllat a l’edifici del Pavelló de la República, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. El fons es va començar a catalogar l’any 1996 i no s’ha acabat fins ara.

Pel que fa a monografies, publicacions periòdiques i material d’arxiu ja fa uns quants anys que s'havia finalitzat la catalogació, però quedaven pendents un gran nombre de fullets o opuscles que dataven des de finals del segle XIX fins als anys 90 del segle XX.

Un fullet, segons la definició de l‘Institut d’Estudis Catalans, és una obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. El Termcat matisa que pot adoptar formats i plegats diversos i que té una finalitat informativa o publicitària. La pandèmia del Còvid 19 ha fet incorporar el teletreball als nostres hàbits laborals, i en aquest sentit ha alterat substancialment les formes i els  propis ritmes de treballar. Hi ha hagut un seguit de feines que van haver de quedar aturades o alentides necessàriament  ja que comporten la manipulació de la documentació física i no cal dir l’atenció a l’usuari. En canvi altres tasques que es poden fer en l’espai domèstic han pogut accelerar el seu ritme, aquest ha estat el cas de la catalogació dels fullets.

La nostra companya Fuensanta Marmolejo és l’única persona provinent de l’antiga biblioteca Figueras que treballa al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i és precisament a ella que devem bona part d’aquesta feina. Els darrers opuscles catalogats són bàsicament de partits polítics, associacions de veïns, moviments estudiantils, convenis de treballadors i eleccions dels primers anys de la transició. Els trobareu al Cercabib del CRAI de la Universitat de Barcelona amb la resta de documents sobre Segona República, Guerra Civil, l’exili,  franquisme, etc.

Tot aquest material és una autèntica joia per als estudiants, professors i investigadors interessats en la matèria.

El 22 de juliol de 2021 ha fet cent anys de l’anomenat desastre d’Annual, batalla que es va produir durant la Guerra del Rif (1920-1926) entre les tropes colonials espanyoles i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim i on van morir més de 8000 soldats espanyols.

Coincidint amb aquest aniversari, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre a finals de maig d’aquest any de mans de Juan Isaac Monzo, una col·lecció de fotografies del seu pare, Herminio Monzo Hernández, la majoria de les quals estan relacionades amb la seva participació en la Guerra del Rif entre els anys 1921 i 1923. El fons conté també algunes fotografies del període de la Guerra Civil espanyola. En elles hi surt José Monzo, germà d’Herminio Monzo, al front com a membre de la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola.

Herminio Monzo Hernández va néixer el 28 de desembre de 1899 a Montixelvo (comarca de la Vall d’Albaida del País Valencià). Fill gran d’una família de 9 germans, amb 9 anys va marxar a Barcelona amb el seu pare per guanyar-se la vida. Van marxar en vaixell des de València i a Barcelona es van instal·lar al barri de Correus. Sembla que Herminio va treballar en una fàbrica de rajoles modernistes.

Segons la seva cartilla militar va ingressar al Regiment de Pontoners de l’exèrcit com a recluta de quota el 3 de febrer de 1921. A l’agost va esdevenir soldat i es va incorporar al Regiment de Vergara 57 destinat a l’Àfrica. Tot i que no va participar en la batalla coneguda com a desastre d’Annual (22 juliol – 9 agost 1921), el seu regiment fou enviat de manera urgent com a reforç a Al Aaroui (Monte Arruit) i a la muntanya de Gurugú. Allà, sembla que van excavar una gran fossa en forma de creu per enterrar-hi les restes dels soldats morts a Annual. Més tard, durant una missió d’avituallament, va ser ferit de bala i se li va concedir la Medalla de Sufrimientos por la Patria. Es va llicenciar el 29 d’octubre de 1923.

Per la informació proporcionada pel seu fill Juan Isaac Monzo, sabem que l'any 1929 va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona com a policia de fira i el 1934 va ingressar a la Guàrdia d’Assalt de la Segona República espanyola aconsellat pel seu germà José que ja era membre d’aquest cos policial. En començar la Guerra Civil el juliol de 1936, com que tenia 36 anys no va ser destinat al front sinó que es va quedar a Barcelona, on va viure els bombardejos i els fets de maig. En acabar la Guerra Civil es va exiliar i va ser internat al Camp de concentració d’Argelers. No sabem quant de temps va estar en aquest camp, però, confiat què seria amnistiat, un dia va decidir creuar la frontera i va ser detingut, empresonat i depurat per roig.

Un cop alliberat va tornar a treballar a la fàbrica de rajoles. Més tard, gràcies a un antic company de la Guàrdia d’Assalt que era de la policia armada, va poder ingressar en aquest cos. Va ser destinat a una Companyia del carrer Conde del Asalto, en ple “barri xino”, on va treballar fins a la seva jubilació com a policia el 1955.

Després va fer de conserge a les Galeries Manila de la Rambla de Barcelona situades a l’antic Hotel Manila. En jubilar-se definitivament va poder cobrar dues pensions que li van permetre anar a passar els estius al seu poble natal, Montixelvo. Va morir el 26 de novembre de 1987 a l’Hospital del Mar de Barcelona.

El Fons Personal Herminio Monzo ocupa 0’10 metres lineals, està digitalitzat i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com s’apliqui el nou sistema de gestió de Biblioteques ALMA, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

A finals de l’any 2020,  el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Toni Mañané i Osorio documents de diverses associacions, organitzacions i entitats polítiques, sindicals, socials i culturals, reunits per aquest periodista i activista cultural durant els anys setanta i vuitanta.

La documentació consta fonamentalment de fulls volants i documents interns que s’han classificat per organització o tema. El material recopilat per Toni Mañané il·lustra la multitud d’organitzacions d’extrema esquerra que existien en aquells anys i les escissions, fusions i dissolucions que van protagonitzar, la força del moviment de l’esquerra independentista al conjunt dels Països Catalans, la importància del moviment sindical, sobretot llibertari, basat en les assemblees obreres i contrari als Pactes de la Moncloa, signats finalment pels sindicats CCOO i UGT i la repressió i persecució patides per totes aquestes organitzacions durant la Transició política espanyola.

D’entre el material del fons destaca també: la propaganda produïda pels partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors per a les campanyes electorals del referèndum sobre la reforma política (1976), el referèndum constitucional (1978) i les eleccions generals del 1979; els processos judicials derivats del “Cas Scala” o el “Cas ERAT” i la solidaritat amb la revolució sandinista a Nicaragua.

El fons personal Toni Mañané ocupa 0’80 metres lineals i cronològicament comprèn els últims anys del franquisme (1973-1975), el període de la Transició política espanyola (1976-1980) i fins a mitjans dels anys vuitanta. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

La donació consta també de monografies i publicacions periòdiques que s’han incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i d’adhesius i cartells que han passat a formar part de les col·leccions especials del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 4 de juliol, es va inaugurar al Museu d’Arenys de Mar, l’exposició Estiueig de Proximitat 1850-1950 produïda també per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el Museu de la Nàutica del Masnou, que es podrà veure fins al proper 31 d’octubre.

La mostra reflexiona sobre els canvis socials, urbanístics i patrimonials derivats de les vacances d’estiu des de mitjans segle XIX fins a mitjans del segle XX. Com van influir les formes d’estiueig en el paisatge de municipis propers a Barcelona com ara el Maresme, el Vallès Oriental, el Valles Occidental i el Garraf? Quin llegat patrimonial encara fa palesa aquella pràctica? Com va canviar la forma de viure a les destinacions preferides i com va evolucionar amb el temps?

Trobareu la resposta a totes aquestes preguntes visitant aquesta exposició que es nodreix d’objectes, obres d’art i audiovisuals de diversa procedència.

En un inici anar a estiuejar era costum de les classes burgeses i benestants. Amb l’arribada de la Segona República i la institucionalització de la setmana de vacances pagades, es va estendre entre alguns sectors obrers i menestrals.

L’exposició descriu qui eren els estiuejants, com es desplaçaven, on vivien, què buscaven i com socialitzaven, l’objectiu final és aconseguir una reflexió sobre el present i el futur d’aquest ric i singular llegat patrimonial, del qual les ciutats jardí, les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són encara testimonis.

Comissariada per Joaquim Maria Puigvert, professor de la Universitat de Girona, la mostra està dividida en vuit àmbits que permeten entendre totes les implicacions socials d’aquest fenomen. El darrer àmbit és específic del museu que acull l’exposició, i s’explica l’estiueig en el municipi d’Arenys de Mar.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició el cartell que porta per títol La Ciutat de repòs que necessita Barcelona : exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … editat per l’Estampa l’any 1935 en època de la Segona República espanyola.

A partir de l’octubre d'enguany i fins al juliol de 2024, L’estiueig de proximitat itinerarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals. Us mantindrem informats!

El passat dijous dia 15 de juliol va tenir lloc al Pati Gernika del Pavelló de la República de Barcelona l'acte de recepció adreçat als joves participants de la primera Ruta a l'Exili. El Pavelló va esdevenir el "punt 0" d'aquesta ruta que durarà fins al 30 de juliol.
 

Ruta a l'Exili, és un projecte educatiu itinerant impulsat per l'Institut de la Joventut d'Espanya (INJUVE) i l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Té l'objectiu d'apropar la història recent espanyola a les noves generacions a través de recorreguts pels llocs de memòria de l'exili republicà, i amb una metodologia interactiva que inclou activitats formatives i socioculturals.

L'exili, la memòria i les identitats nacionals són els tres eixos del programa acadèmic d'aquesta expedició. Les temàtiques seran abordades sobre el terreny a partir de tallers relacionats amb l'arqueologia, el medi ambient, la fotografia, el teatre, i altres propostes interdisciplinàries entre les quals s'inclouran els interessos col·lectius dels mateixos expedicionaris i expedicionàries.

Els participants tindran l'oportunitat d'aprendre a recollir testimonis orals preparant i realitzant una entrevista amb un exiliat, a explorar el patrimoni rural i urbà a la cerca de les empremtes arqueològiques de la Guerra Civil i de l'exili, a acampar de manera segura i a compartir els seus propis coneixements i vivències.

Totes les activitats seran tutoritzades per experts de les associacions Memòria Soterrada i Be Wild Be Proud; han estat sufragades pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a través de l'INJUVE, i s'han organitzat en col·laboració amb entitats locals, ajuntaments i consells comarcals
 

La convocatòria estava adreçada a joves de tota Espanya entre 16 i 17 anys i les inscripcions, més de 275!, es van tancar el passat 4 de juny.

La selecció del grup de 30 expedicionaris va tenir en compte la motivació i l'originalitat de les propostes creatives presentades. Els 30 joves començaran una convivència que durarà 15 dies i els portarà a descobrir camins de l'exili republicà català i espanyol. La ruta, que es farà sobretot a peu i amb autocars, recorrerà llocs i espais de memòria relacionats amb l'exili a la frontera est de Catalunya amb França, i finalitzarà el 30 de juliol a l'espai de l'antiga presó Model de Barcelona.

Durant la jornada inaugural que va tenir lloc al Pati Gernika del Pavelló de la República, els participants van ser rebuts per la directora del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades, i pels creadors i coordinadors de l'itinerari: Salu Flores, Edu Granados i Ignacio Pàmies. Esl acompanyarà David González, investigador de Didàctica del Patrimoni, les Arts i el Turisme Cultural a la Universitat de Barcelona i gestor de projectes a l'EUROM – Solidaritat UB, qui va presentar la guia de la ruta.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va fer una introducció sobre l’edifici i la seva significació i tot seguit va mostrar i explicar la selecció dels fons de l’hemeroteca, de la cartelleria de la Guerra Civil, i dels documents i objectes de l’exili republicà que s’havien preparat per a l’ocasió. També va destacar el nou recurs sobre revistes d’exili que precisament es s'havia presentat aquesta mateixa setmana.

Després de dinar a l’aire lliure els participants van sortir en autocar cap a Figueres, següent punt de la ruta. Ha estat un plaer acollir-los! Els desitgem que tinguin una bona ruta! 

S’ha inaugurat recentment la darrera exposició produïda per la Fundació Palau de Caldes d'Estrac que porta per títol: D’un roig encès. Miró, Palau i Fabre, Perucho i Picasso.

Aquesta mostra, comissariada pel nostre usuari i bon amic Julià Guillamon i per Eduard Vallès, doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona, reconstrueix la relació els quatre personatges a través de diferents materials: dibuixos, litografies, llibres dedicats, documents i fotografies, procedents de la col·lecció de Joan Perucho, dels fons de la Fundació Palau i  de les aportacions d’altres persones o entitats.

Trobarem també obres de Picasso i Miró, procedents de la Fundació Miró, el Museu Picasso de Barcelona i de col·leccions particulars, acompanyades per fotografies de Leopoldo Pomés i Xavier Miserachs.

El passat any 2020 es va celebrar el centenari del naixement de l’escriptor Joan Perucho (Barcelona 1920-2003), amb una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.

A part de poeta i novel·lista, autor de llibres de gastronomia i bibliòfil, Perucho va ser també crític d’art i editor. Des del 1960 al 1970 va ser crític d’art de la revista Destino. Va dirigir la col·lecció Biblioteca de Arte Hispánico de l’Editorial Polígrafa, que va jugar un paper fonamental en la divulgació de l’art d’avantguarda a Catalunya i Espanya.

En aquesta col·lecció es van publicar dos llibres fonamentals: Picasso a Catalunya (1966) de Josep Palau i Fabre i Joan Miró i Catalunya (1968) de Joan Perucho.

Palau i Fabre i Perucho van visitar Miró al Passatge del Crèdit l'any 1944. Va ser el primer contacte de l’artista amb els intel·lectuals de postguerra. En va restar una amistat que va donar lloc a poemes i col·laboracions de Miró en diferents projectes.

En els anys de l’exili voluntari a París, Palau i Fabre va esdevenir el gran especialista mundial en l’obra de Picasso i  Perucho li va encarregar un llibre que expliqués la relació de Picasso amb Catalunya: el primer que es va fer.

Va ser gràcies a Perucho, que era jutge a Gandesa, i que coneixia molt bé les comarques del sud de Catalunya, que Palau i Fabre va poder reconstruir l’estada de Picasso a Horta de Sant Joan. Hi ha fotografies de Xavier Miserachs i de Leopoldo Pomés que documenten la recerca que van fer.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la cessió de la revista Catalunya, editada a Buenos Aires, de l’any 1947.

Us recordem que la Fundació Palau és el centre d’art de Caldes d’Estrac, amb exposicions permanents i temporals per a tots els públics. Va ser inaugurada l’any 2003 amb la voluntat de conservar, gestionar, exhibir i difondre els fons artístics que constitueixen la col·lecció d’art donada per Josep Palau i Fabre, col·leccionista d’art i considerat com un dels especialistes mundials més prestigiosos sobre la vida i l’obra de Picasso, del qual era amic personal.

La seva seu es troba als edificis de Can Muntanyà i Casa de les Monges de Caldes d’Estrac, poble tradicionalment vinculat a la creació artística degut a les estades que hi feren Verdaguer, Joan Maragall o Apel·les Mestres, entre d’altres.

La mostra es pot visitar fins al 19 de setembre de 2021.

Amb motiu de la celebració del Dia internacional de les Dones, el Museo Reina Sofia de Madrid ha creat una nova secció, que porta per títol Frente y retaguardia: mujeres en la Guerra Civil, que analitza el paper de la dona durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola. El projecte ha estat comissariat per Rosario Peiró, cap de l'Àrea de Col·leccions del Museu.

En aquest microsite s’analitza el paper de les dones des de diversos aspectes socials i culturals, com per exemple en el món de l’art, amb investigacions de l’Instituto de Fotografía Contemporánea que han atorgat l’autoria d’obres tradicionalment atribuïdes al fotògraf Robert Capa que en realitat eren de la seva companya Gerda Taro.

Hi ha un apartat especial dedicat a la també fotògrafa Kati Horna i a la dibuixant, cartellista i espcriptora Francis Bartolozzi. Es poden consultar materials molt diversos com per exemple, revistes pensades per a la dona.

Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha cedit la imatge d’alguns cartells de la nostra col·lecció com els que us mostrem a continuació: