CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acord de col·laboració entre l'Amical de les Brigades Internacionals i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Acord de col·laboració entre l'Amical de les Brigades Internacionals i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través de la Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord de col·laboració amb l’Amical de les Brigades Internacionals: Associació d’Amics de les Brigades Internacionals a Catalunya.

homenatge.png

 

L’acord de col·laboració s’ha establert en els següents termes:

  1. L’intercanvi de documentació i informació sobre temes d’interès d’ambdues entitats.
  2. La col·laboració i participació en projectes i activitats de recerca.
  3. La difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.
  4. La citació i inclusió dels logos corresponents en tot el que es generi a partir d’activitats conjuntes.

Com a mostra d’aquesta col·laboració, vegeu  el vídeo-resum de l'acte d'homenatge a les Brigades Internacionals (24/10/2020), organitzat per l'Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, en col·laboració amb el districte d'Horta-Guinardó, l'Ajuntament de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya.

 

Aquest acte es du a terme anualment, pels volts de la data en què es va celebrar el comiat oficial de les Brigades, el 28 d'octubre de l'any 1938. En aquesta ocasió l’acte va comptar amb la participació de Lourdes Prades i Ramon Naya del CRAI de la Universitat de Barcelona (minut 2,37 al 3,42).

 

Estem segurs que serà una col·laboració molt positiva!

 

Nou recurs: Bons d’ajut del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Nou recurs: Bons d’ajut del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

L’estudiant del Grau d’Informació i Documentació Maria Planells Canet, de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha estat fent les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i avui presentem el resultat d'una part de les tasques que va assumir i del seu aprenentatge a partir de les seves paraules:

bons2.jpg

 

Durant la meva estada de pràctiques del Grau d’Informació i Documentació he estat realitzant diverses tasques. Una d’elles ha estat digitalitzar i inventariar una part dels bons d’ajut – en concret, vuitanta-vuit bons- custodiats a diferents fons documentals de l’arxiu del Pavelló de la República i elaborar un recurs web amb l’eina Genially per tal de mostrar aquests bons als nostres usuaris.

 

Els bons d’ajut són bitllets en què s’hi indica una quantitat de diners que s’han de pagar a una empresa, organització, institució o entitat per tal d’ajudar-la econòmicament. A vegades, amb recompensa per a la persona que paga.

 

Com veureu, vaig decidir classificar els bons en tres grans grups: Sindicats, Partits Polítics i Altres.

Els bons que he digitalitzat, classificat i inventariat pertanyen al Fons Personal Jordi Miralles i al Fons Arxiu Gràfic.

 

Ha estat una tasca molt gratificant i interessant de fer, i espero que gaudiu tant com jo en veure els bons a través de Genially!

 

Felicitem la Maria per la seva predisposició i bona feina.

 

Aprofitem també per destacar el magnífic resultat que està donant  la recepció d'estudiants en pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Segons els seus propis comentaris, l'experiència els resulta altament enriquidora per la possibilitat que tenen de millorar el seu aprenentatge mentre realitzen tasques reals i amb una aplicació immediata, un altre exemple seria el de l'estudiant Miquel Casellas que s'explicava en aquest post al Blog del CRAI Biblioteca del passat mes de novembre: Renovació del recurs web dedicat a la figura de Joan Comorera.

 

La possibilitat d'incorporar estudiants joves i ben formats i d'oferir-los diverses propostes de treball per desenvolupar i ampliar els seus coneixements resulta molt satisfactòria i amb resultats a la vista.

 

Encara que aquest hagi estat un semestre especialment complicat, podem dir que ha estat un plaer!

 

Documental Què fem amb els espais de la repressió franquista? amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Documental Què fem amb els espais de la repressió franquista? amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

 

 

El passat dia 16 de novembre ens va visitar Jordi Vives i Faig, historiador i antic estudiant en pràctiques d’Història Contemporània que vam tenir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ja fa uns quants anys, encarregat de coordinar un projecte audiovisual sobre el 20N i tot allò relacionat amb la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana, per a Òmnium Cultural.

 

Coneixedor que al nostre arxiu custodiem nombrosa documentació sobre la temàtica, i acompanyat per un equip de filmació, van utilitzar diferents fons per tal d’il·lustrar el documental com el Fons Personal Antoni Batista i el Fons Personal Xavier Vinader.

 

L’emissió d’aquest documental el divendres dia 20 de novembre pel canal de YouTube d’Omnium, va servir per retre homenatge a Maria Salvo, lluitadora antifranquista, presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i fundadora de l’Associació Les Dones del 36, que ens ha deixat recentment.

 

 

 

Aquí us mostrem unes imatges del rodatge!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Èxit de visites a l’edifici del Pavelló de la República al 48h Open House Barcelona 2020

Èxit de visites a l’edifici del Pavelló de la República al 48h Open House Barcelona 2020

Com cada any, i amb la dificultat afegida de la crisi sanitària, el cap de setmana del 24/25 d’octubre es va celebrar a Barcelona el festival 48h Open House Barcelona que va permetre, una vegada més, gaudir de l’arquitectura de la nostra ciutat.

 

Com ja sabeu, el festival organitza un seguir d’itineraris arquitectònics. Enguany tenia el lema  'La ciutat saludable' i va permetre visitar un total de 115 edificis de la ciutat entre els quals el Pavelló de la República.

 

Tot i que només s’explica la història i a les característiques arquitectòniques de l’edifici, els voluntaris també estan informats, mitjançant una sessió de formació prèvia, de la importància del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i d’aquesta manera poden respondre a qualsevol pregunta referent a la biblioteca i arxiu.

 

Els organitzadors ens acaben d’informar que els visitants d’enguany han estat 177 persones, resultat que consideren un èxit donades les presents circumstàncies.

 

Esperem que l’any vinent torni l’enyorada normalitat.

                                                                                                  

 

Exposició dedicada a l’artista Helios Gómez amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició dedicada a l’artista Helios Gómez amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Virreina Centre de la Imatge acull l’exposició Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda, dedicada a Helios Gómez (Sevilla, 1895 – Barcelona, 1956).

                                                                                                                                       

Es tracta de l’exposició més ambiciosa sobre la seva obra que s’ha pogut veure fins al dia d’avui, amb més de 35 dibuixos, gravats, pintures, publicacions i documents. La mostra està comissariada per l’artista Pedro G. Romero i en les seves paraules “És un artista importantíssim, clau per entendre la nostra modernitat... Helios Gómez és el primer que reivindica ser gitano com un fet polític".

 

Helios Gómez era considerat per la policia franquista com 'un home perillós, d'acció i propagador d'idees', segons els documents conservats a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca. Tot i així, com diu Romero, el seu art va més enllà de l'art de propaganda política i destaca per la potència de les seves imatges, que va permetre que es reproduïssin arreu d'Europa.

 

Durant la Guerra Civil, Helios Gómez va combatre al front de Mallorca, a Madrid i l'Aragó, entre d'altres, i el 1939 es va refugiar a França. Va ser deportat al camp de concentració de Djelfa (Algèria) i va tornar a Espanya el 1942. Va morir el 1956, pocs mesos després de sortir de la Presó Model de Barcelona, on havia passat vuit anys empresonat. Precisament el recorregut finalitza amb un àmbit dedicat a la Capella Gitana amb àngels negres inspirats en el bolero de Machín que va pintar a la Model i que va quedar sepultada per capes de pintura blanca el 1998. S'ha recreat l'espai de la cel·la i es poden veure materials documentals de les pintures, l'intent de recuperació de les quals podria provocar-ne la destrucció. "És un objecte de resistència”. conclou Romero.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és present en aquesta mostra tan important amb una notable selecció de 37 documents originals entre els que podem veure el llibre que dona títol a l’exposició Días de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón, les monografies Boston - Barcelona : un campament a l'Atlàntic, Història popular de la Revolució d'Octubre, un exemplar de 1938 de la revista El Frente : portavoz de la 26 División (Durruti), etc.

 

La mostra es podrà visitar fins al 7 de febrer de 2021.

                                                                                                                                                                                   

Exposició Aixafem el feixisme al Palau Robert de Barcelona amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició Aixafem el feixisme al Palau Robert de Barcelona amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dilluns dia 2 de novembre es va inaugurar la mostra Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939 al Palau Robert de Barcelona.

 

Aquesta exposició, que es pot visitar del 3 de novembre fins al 5 d’abril de 2021, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i ens explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic. Els dos bàndols van difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional. El Comissariat de Propaganda, creat l’ 1936, va desplegar una important estratègia comunicativa, treballant per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola.

 

El títol de l’exposició fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada. La mostra rendeix homenatge al polític i periodista Jaume Miravitlles, cap del Comissariat, i també als centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes.

 

La mostra dona a conèixer la gran varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar i s’hi poden veure un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes de propaganda.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit més d’una trentena d’obres com els cartells Defenseu-vos dels atacs aeris: els efectes del bombardeig aeri són molt més temuts que reals, Madrileños catalunya os ama o la magnífica auca del Noi català antifeixista i humà. També fulls volants com el Manifiesto de los intelectuales catalanes, llibres com Cinquanta anys d’esperanto, edició del Comissariat de l’any 1937, amb motiu de l’Exposició commemorativa del cinquantè aniversari de l’Esperanto. També hi ha publicacions periòdiques com els comunicats de premsa que emetia la presidència del Comissariat en diverses llengües fins hi tot en suec!

 

Per a més informació us recomanem l’article: 'Aixafem el feixisme': quan el món va sentir el clam de Catalunya  de Joan Safont a ElNacional.cat.

 

 

 

 

 

 


 

Fons Personal Arturo Guerrero Ruiz. Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Fons Personal Arturo Guerrero Ruiz. Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de Javier Guerrero Galliza documentació del seu avi, Arturo Guerrero Ruiz  (1890? – Barcelona, 1956), Guàrdia Civil fidel a la Segona República espanyola, que en acabar la Guerra Civil va ser empresonat i condemnat a 15 anys de presó.

 

Segons ens explica Javier Guerrero, el seu avi, republicà i maçó, era militar professional, havia lluitat a l’Àfrica i el 18 de juliol de 1936  com a capità de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona, on vivia amb la seva dona i el seu fill, va passar a formar part de la Guardia Nacional Republicana a les ordres de la Conselleria de Governació dirigida per Josep Tarradellas.

 

En perdre la guerra no va voler fugir, tenia la consciència tranquil·la ja que havia estat fidel a la legalitat republicana. En paraules del seu net, va esperar a casa a què l’anessin a buscar i deia: “si vienen los falangistas, me fusilarán, si vienen los militares me detendrán…”. Hi van anar els militars, el van detenir i va ingressar primer a la presó Model i més tard al castell de Montjuïc. L’any 1949, en va sortir malalt, sense professió ni dret a pensió. Va morir l’any 1956 sense conèixer els seus nets ni veure la mort de Franco. Javier Guerrero ens va explicar que a casa seva no es parlava de la Guerra Civil: Quiero explicar, para que se entienda cómo fueron aquellos días, una historia familiar: mi abuelo tenía un primo hermano, Miguel Guerrero García, aviador, héroe de guerra, miembro de la escuadrilla de García-Morato, llegó a ser teniente general de aviación y después vicepresidente de Iberia. Cuando juzgaron a mi abuelo no movió ni un dedo por él. Un día sonó el teléfono, era él, venía a Barcelona y nos quería ver, mi padre no quería, pero mi madre dijo que sí, que nos “convenía”. De la conversación no recuerdo nada, pero la cara de mi padre no la olvidaré nunca, era como si hubiera vuelto a perder la guerra.

 

La col·lecció personal d’Arturo Guerrero Ruiz conté documentació relacionada amb la seva carrera militar, signada per Alfons XIII -estudiant de l’Acadèmia d’infanteria (1919), Ordre de Mèrit Militar, pels seus serveis a la zona de Melillaexpedient  (1943)- i papers personals relacionats amb el seu empresonament –sentència a 15 anys de reclusió menor del Consejo Supremo de Justicia Militar (1939), autoritzacions a nom de diversos familiars per entrar al Castell de Montjuïc (1946-1947) a visitar-lo, certificat conforme el Jefe del Estado ha desestimat la sol·licitud de commutació de la pena de 6 anys i un dia de presó major feta per Arturo Guerrero Ruiz (1949).

                                                                                                                                                                                        

El fons documental d’Arturo Guerrero Ruiz s’ha incorporat a la Sèrie 'Fons Personals Diversos' i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

 

Tengo la convicción que estos documentos no pueden estar en mejor sitio que en el Pavelló de la República, hoy los he donado y me siento aliviado y emocionado, espero que mis muertos hoy puedan descansar mejor (Javier Guerrero).

 

Moltes gràcies a tu Javier!!!

Discs de Vinil. Cançons i discursos polítics. Nova col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la MDC

Discs de Vinil. Cançons i discursos polítics. Nova col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a la MDC

Fa unes setmanes us parlàvem als nostres blogs (Blog CRAI UB; Blog CRAI Biblioteca del Pavelló de la República), i també al Blog del CSUC, de la creació d'una nova col·lecció especial: els Discs de vinil. Cançons i discursos polítics.

                                                                                                                                                             

Aquesta nova col·lecció consta de més de 50 unitats documentals i prové de donacions de particulars i d’entitats, i també d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger. Des del punt de vista històric, constitueix una font important i poc coneguda per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya, a l’estat espanyol i al món, durant el segle XX. Hi trobareu un nombre important de cançons de la Guerra Civil (Chants de la Guerre d’Espagne) i de la resistència antifeixista (Un peuple en lutte), himnes (Els Segadors, La Internacional), propaganda electoral (PSOE, UCD, etc.) i discursos (Francesc Macià, Josep Tarradellas, Franco, Lenin, Kennedy, Fidel Castro, etc.).

 

La Col·lecció digital inclou una selecció dels discs de vinil que formen part del destacat fons sonor del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la UB que també compta amb d’altres tipus d’enregistraments com les cassettes, els discs compactes o les bobines sonores, encara pendents de processar.

 

Podeu veure (i sentir!) la col·lecció al repositori Memòria Digital de Catalunya (MDC) i a la pàgina web del CRAI dedicada a les col·leccions especials > Discs de vinil; cançons i discursos polítics - Col·lecció (CT). També accedireu als documents catalogats de la col·lecció des de l'eina Cercabib.

 

Aprofitem per recordar-vos altres col·leccions custodiades pel  CRAI Biblioteca Pavelló de la República que podeu trobar a la MDC:

•    Adhesius del Pavelló de la República
•    Banderins del Pavelló de la República
•    Cartells del Pavelló de la República
•    Mapes i plànols del Pavelló de la República
•    Paper moneda del Pavelló de la República
•    Pegaso: memòria obrera
•    Segells del Pavelló de la República

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Jordi Miralles i Conte

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Jordi Miralles i Conte

 

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d’abril de 1962 – Castelldefels, 14 d’octubre de 2015) va ser un polític comunista i diputat al Parlament de Catalunya (2003-2012).

 

Llicenciat en Història contemporània, funcionari de correus de professió i afiliat al sindicat Comissions Obreres (CCOO), Miralles va ser dirigent del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) -després de ser Secretari General de la seva organització juvenil, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC)-, director del diari del partit, Avant, i Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des de l’any 2000 fins l’any 2012.

 

Entre els anys 2012 i 2015, després de la seva etapa com a parlamentari i màxim dirigent d’EUiA, va retornar a la seva antiga professió com a funcionari de correus a Viladecans, fins que a les eleccions municipals de 2015 es reincorporarà a l’activitat política com a regidor i cinquè tinent d’alcalde de Castelldefels, la seva ciutat de residència, dins la candidatura de Movem Castelldefels. Va morir el 14 d’octubre de l’any 2015 a causa d’una greu malaltia.

 

L’any 2016, la seva família va cedir els materials relacionats amb la seva activitat política (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i documentació d’arxiu) al  Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Tota aquesta documentació s’ha incorporat al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i els documents d’arxiu han passat a constituir el fons personal  Jordi Miralles Conte.

 

El fons conté documentació interna (congressos, resolucions, informes, declaracions, comunicats, correspondència, etc.) de diverses organitzacions de l’esquerra comunista, fonamentalment a Catalunya, però també a Espanya, des de principis dels anys vuitanta fins al 2014 i constitueix un material molt interessant per a l’estudi de l’esquerra comunista al nostre país: ideari, estratègies polítiques, escissions i disputes, organització interna etc.

 

El Fons personal Jordi Miralles s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Catàleg del CRAI i a la col·lecció de llibres i revistes del Cercabib.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dietari d’un soldat de la Guerra Civil del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: base d’un treball de Final de Grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB

Dietari d’un soldat de la Guerra Civil del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: base d’un treball de Final de Grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB

 

A finals de l’any 2019, Graciela, Marcos i Máximo de Robles, a través del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona, Lluís Agustí, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República un dietari escrit pel seu pare, Eduardo de Robles Viñoly, on explica el seu dia a dia durant la Batalla de l’Ebre.

 

Eduardo de Robles Viñoly va néixer l’onze  de setembre de 1920 a Irun. Amb 17 anys va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i, després de fer un breu servei militar, enviat a la batalla de l’Ebre. Va formar part de l’anomenada Lleva del biberó. Segons ens expliquen els seus fills, va sobreviure perquè pocs dies abans de l’atac final de les tropes franquistes, va ser retirat de la primera línia perquè patia paludisme. En acabar la Guerra Civil va haver de tornar a fer  la mili a Zamora. De retorn a Barcelona va estudiar dret i va treballar d’advocat a l’Ajuntament de Barcelona on va exercir com a director de les Escoles Municipals durant molts anys. Va morir d’un infart fulminant l’11 de gener de 1983.

 

Els seus fills  desconeixien totalment que hagués escrit un dietari. El van trobar casualment quan endreçaven la casa dels pares en morir la seva mare. El dietari, que s'ha catalogat i el podeu trobar al Cercabib, és una petita llibreta d’aquelles que regalava la companyia aèria Air France que cabien a una butxaqueta de camisa. Té 244 pàgines, mesura  7 x 6 cm,  i en ell Eduardo de Robles hi anotava el seu dia a dia a la guerra: els dies que va estar a Sitges fent la formació militar, la seva estada al front de Lleida abans d’iniciar-se la Batalla de l’Ebre, la seva vida al front i el seu retorn a Lleida.

 

Els estudiants de grau de la FIMA Noemi  Llopart Jiménez i Gerard López Busquets, a proposta del professor Lluís Agustí, han realitzat el seu Treball de Final de Grau en base al dietari d’Eduardo de Robles Viñoly. L’han digitalitzat, transcrit i contextualitzat i estan elaborant un guió cinematogràfic amb la voluntat de portar-lo, més endavant, a les grans pantalles. Confiem que en un futur es pugui accedir en línia a la transcripció i contextualització així com al guió i l’audiovisual duts a terme per la Noemí  i el Gerard que han fet molt bona feina!!!

 

De moment, però, us el podem oferir digitalitzat des del post al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Com diuen els fills d’Eduardo de Robles: Gracias por todo, mi padre estaría muy orgulloso de que su experiencia en la batalla del Ebro esté siendo útil y estudiada.