Joies de plata inspirades en la molècula de l'ADN

En els laboratoris és possible multiplicar per 10⁸ la distància que hi ha entre els àtoms d’una molècula biològica, així com els seus angles, de manera que s'aconsegueixen imatges tridimensionals que es poden visualitzar en els ordinadors, fent servir els programes adequats. Aleshores, ens calia adaptar la tecnologia del prototipatge ràpid (RPT, de rapid prototyping) a les coordenades atòmiques i, com a conseqüència, obtenir un model sòlid que els nostres sentits poden reconèixer. D’aquí el nom de Models tangibles.

Els pioners de fer servir aquest escalat de molècules biològiques van ser James Watson i Francis Crick, quan el 1953, utilitzant tot allò que tenien al seu abast (fils de coure, pinces de laboratori, etc.) van construir el primer model de DNA a partir de les dades experimentals obtingudes per Rosalind Franklin per difracció de raigs X.

Actualment, la difracció de raigs X i la microscòpia electrònica, ens permeten elucidar l’estructura de les macromolècules. Per copsar-ne la seva bellesa, ens calia decidir si els models es presentaven en la seva forma original, fora del seu context biològic, o bé si adaptàvem la seva estructura als cànons de l’estètica i simetria als quals estem acostumats. I aquí es on comença la feina de l’artista, d’una banda, i la del científic per l' altra, perquè no se’n desvirtuï la forma original.

A les autores les uneix un espai estètic comú en la macromolècula del virus bacteriòfag Φ29: la científica ha cristal·litzat i resolt l’estructura en el laboratori, procés que es va prolongar durant quatre anys i que va implicar un equip de científics ben entrenats. Ha experimentat la satisfacció de veure-la néixer, primer en guix, després en metall i finalment en plata, en un procés quasi maternal. 

La dissenyadora de joies troba, a partir d’aquesta macromolècula d’estructura circular, una manera d’expressar l’universal a través de l’abstracció i de capturar-ne la bellesa de les formes. És possible portar aquestes estructures al món sensorial, passant de l’espai abstracte, basat en el coneixement científic i tècnic, a un model material.

Al novembre de 2021 la doctora Alícia Guasch va donar de manera permanent al CRAI Biblioteca de Física i Química 16 peces úniques de joieria sorgides d'aquesta col·laboració entre ella mateixa i la Míriam Camarillas.

Trobareu aquestes peces exposades en una vitrina a la Planta 0 (Hemeroteca) del CRAI Biblioteca de Física i Química.