Exposicions virtuals

Els moviments populistes constitueixen un fenomen cabdal per a la política contemporània. N’hi ha de signe ideològic ben divers, amb objectius contraris, i per això és dificultós aportar una definició acadèmica de “populisme” que resulti transversal i operativa. Tanmateix, hi ha consens en el fet que una mateixa forma de fer política, de base emocional i propagandística, es troba en el rerefons d’un conjunt de lideratges d’impacte global (Trump, Bolsonaro, Milei, etc.). La simplificació demagògica dels problemes socials, els discursos messiànics d’adhesió de grup i la representació esquemàtica de la societat (amb una divisòria reduccionista entre elits i poble) són trets característics del vessant més fosc dels populismes.

Aquesta exposició facilita eines d’anàlisi per reflexionar críticament sobre aquest fenomen. Així doncs, s’hi tracten diversos aspectes (l’aproximació a les teories populistes; la tecnopolítica, el poder de les xarxes, la influència de les fake news; el populisme punitiu, etc.). Aspectes que fan palès que una deriva populista-regressiva del sistema polític fora un risc per a la pervivència de la democràcia liberal, de naturalesa prou fràgil enfront de les tècniques que sovint acompanyen els lideratges populistes, com ara els discursos de manipulació massiva i d’exaltació identitària.

Avui la democràcia afronta múltiples amenaces. Les vies de circulació permanent de missatges influents en l’opinió pública permeten l’expansió extraordinària d’idearis d’enfrontament, a un ritme accelerat que era impensable temps enrere. Alhora, la mentida esdevé rutina i es difumina la distinció racional entre allò fals i allò veritable. La normalització de notícies de postveritat mina pautes de rigor que orientaven el debat públic. Tot plegat, en uns anys en què la humanitat ha d’encarar greus reptes civilitzatoris i de justícia social (la fam i la pobresa; les guerres i les migracions forçades; els estralls del canvi climàtic, etc.); en un context en què l’aspiració al reconeixement dels drets humans resulta qüestionada pel curs bel·licista del món.

Aquesta problemàtica de fons interpel·la la ciutadania crítica i mena a repensar fenòmens que, com els populismes, són transcendents per al futur més immediat. Per això, l’exposició que presentem pretén contribuir modestament a comprendre millor el temps que ens toca de viure.

   Exposició virtual   

Francisco Jesús Benito Antonio Fernández del Riego (Lourenzá, 1913- Vigo, 2010) foi un ensaísta, intelectual e promotor da cultura galega. Probablemente, un dos activistas máis destacados na defensa da lingua durante o século XX. A figura de Fernández del Riego é homenaxeada en 2023 no marco do Día das Letras Galega e isto  non é máis que un xiro inesperado: recibe o seu merecido recoñecemento a través dunha celebración que el mesmo imaxinou e instituíu en 1963. Del Riego produciu unha obra intelectual moi heteroxénea porque gozou dunha vida dinámica e estimulante. É por iso que esta breve exposición virtual procura facer xustiza a ese vencello entre biografía e obra, camiño vital e escrita literaria.