Fons personals

Jordi Miralles i Conte (Barcelona, 27 d’abril de 1962 – Castelldefels, 14 d’octubre de 2015) va ser un polític comunista i diputat al Parlament de Catalunya (2003-2012).

Llicenciat en Història contemporània, funcionari de correus de professió i afiliat al sindicat Comissions Obreres (CCOO), Miralles va ser dirigent del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) -després de ser Secretari General de la seva organització juvenil, els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC)-, director del diari del partit, Avant, i Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) des de l’any 2000 fins l’any 2012.

Entre els anys 2012 i 2015, després de la seva etapa com a parlamentari i màxim dirigent d’EUiA, va retornar a la seva antiga professió com a funcionari de correus a Viladecans, fins que a les eleccions municipals de 2015 es reincorporarà a l’activitat política com a regidor i cinquè tinent d’alcalde de Castelldefels, la seva ciutat de residència, dins la candidatura de Movem Castelldefels. Va morir el 14 d’octubre de l’any 2015 a causa d’una greu malaltia.

L’any 2016, la seva família va cedir els materials relacionats amb la seva activitat política (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, adhesius, cartells i documentació d’arxiu) al  Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI). Tota aquesta documentació s’ha incorporat al fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i els documents d’arxiu han passat a constituir el fons personal  Jordi Miralles Conte.

El fons conté documentació interna (congressos, resolucions, informes, declaracions, comunicats, correspondència, etc.) de diverses organitzacions de l’esquerra comunista, fonamentalment a Catalunya, però també a Espanya, des de principis dels anys vuitanta fins al 2014 i constitueix un material molt interessant per a l’estudi de l’esquerra comunista al nostre país: ideari, estratègies polítiques, escissions i disputes, organització interna etc.

El Fons personal Jordi Miralles s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Catàleg del CRAI i a la col·lecció de llibres i revistes del Cercabib.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Maria Guilera Escofet les cartes que el seu pare, Josep Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, 14 novembre 1914 – 10 agost 2002), va escriure a la seva família (pares, germà i promesa) des del camp de concentració d'Horta (Barcelona) durant els mesos de maig a juliol de 1939.

Maria Guilera va contactar amb la nostra Biblioteca a través de Carme Martín, membre d'El Pou: Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada i autora del bloc Memòria dels Barris, amb la voluntat de posar a disposició de tothom aquestes cartes perquè, amb paraules seves: la seva lectura serveixi a tots plegats per evitar el patiment que va suposar la guerra i la posterior repressió que  sense cap mena de compassió van patir els vençuts.

Aquestes cartes, conservades a les golfes de casa la Maria Guilera a Avinyonet del Penedès durant més de 80 anys, són retalls de la vida del seu pare. En elles fa arribar a la seva família les seves angúnies, les seves necessitats, els explica com han de demanar l'aval (que mai va arribar) per poder sortir del camp de concentració, el pa, les llaunes de sardina ... que necessita per sobreviure, el tabac, el paper, etc.

El Fons Personal Josep Guilera Escofet s'ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors a través de l'inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i,del Catàleg de la UB.

Trobareu més informació sobre aquestes cartes al blog Memòries dels Barris.

Amb motiu del centenari del naixement del Dr. Antoni Prevosti i Pelegrín (1919-2011), el CRAI Biblioteca de Biologia ha muntat una exposició per tal de retre homenatge a qui fou el primer catedràtic de genètica del país.

Especialista en genètica evolutiva i de poblacions, el Dr. Prevosti va estar gran part de la seva vida vinculat a la Universitat de Barcelona, primer com a professor de biologia general i d'antropologia (1943-51), més endavant com a professor de genètica (1955-86), i finalment com a catedràtic de genètica (1963-86).

L’exposició mostra alguns dels seus llibres i articles més destacats, i es complementa amb dades gràfiques que posen de relleu la intensa activitat investigadora i l’elevada producció científica d’aquest genetista català.

El material de l'exposició està repartit entre dos espais -l’atri de l’edifici Margalef de la facultat i l’espai expositiu de la biblioteca-, i romandrà disponible als visitants des del 8  d’abril al 10 de maig del 2019.

Consulteu també el Fons Antoni Prevosti Pelegrín.

La Unitat de Procés Tècnic i el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiv) del CRAI, i l’Arxiu de la Universitat de Barcelona treballen conjuntament en la descripció del Fons personal del Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí.

El Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí, botànic català, va néixer a Camprodon el 19 de març de 1903. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona (1923), de la qual fou professor de Botànica de l’any 1924 al 1931, i es doctorà a la Universidad de Madrid el 1928. Autoritat eminent en botànica tropical, descriví espècies vegetals noves en Nota a la flora de Colombia (1934) i Estudios sobre plantas andinas. És autor d’una revisió exhaustiva del gènere Theobroma cacao and its allies (1964), Prima flora colombiana (1957-69) i Aspectos de la vegetación natural en Colombia (1958). El 1954 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de jubilar-se, el 1977, continuà desenvolupant la seva activitat investigadora a la Smithsonian Institution com a investigador honorari associat fins a la seva mort a Washington, D.C. el 24 de maig de 1996.

El Fons personal del Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí. El 23 de juliol de 2010 el Dr. Manuel Subirà, president de la Fundació Concòrdia Farmacèutica i nebot del Dr. Josep Cuatrecasas, va fer donació del Fons personal Cuatrecasas al CeDocBiv. Aquest fons conté documentació generada per les seves funcions i activitats científiques en el camp de la botànica, princiàlment material bibliogràfic, correspondència, fotografies i llibretes de camp, llibres de text, flores, etc., així com diverses revistes de botànica i separates de les seves publicacions. El fons també conté correspondència, generalment de científics de la seva època, de temes científics i alguns de personals. El volum de cartes d'aquest llegat posa de manifest que J. Cuatrecasas mantenia relacions amb molts científics de l'època d'arreu del món i de disciplines diverses. Destaquen la correspondència amb E. Huguet del Villar, I. Bolivar, C. Pau i K. Faust, entre d'altres. Sovint, intercalades entre aquestes cartes hi ha una còpia de la resposta del mateix J. Cuatrecasas.

Destaca la col·lecció d'aproximadament 400 fotografies, totes elles numerades i amb un llistat numèric mecanografiat on es detalla el seu contingut. Corresponen principalment a fotografies de plantes o de paisatges d'excursions botàniques per Catalunya, Andalusia, Alemanya, Suïssa, Itàlia i Colòmbia, entre d'altres. Hi ha algunes fotografies de l'excursió que va organitzar J. Braun-Blanquet de la S.I.G.M.A. a Catalunya. D'altra banda hi ha també dibuixos originals de plantes, fitxes de citacions de plantes, fitxes bibliogràfiques, retalls de premsa, i quatre rotlles de 16 mm, en un estat crític de degradació, d'expedicions botàniques del Dr. Cuatrecasas. En tres dels rotlles consta com a data del material l’any 1935. El poc material que la Filmoteca de Catalunya va poder salvar d'aquestes pel·lícules es guarda en un CD al CeDocBiV.

Una part del fons bibliogràfic i documental del Dr. Josep Cuatrecasas va ser entregat per ell en vida i va quedar dipositat, en part, al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. A més, la Fundació Concòrdia Farmacèutica va fer donació d'un fons bibliogràfic provinent del domicili particular del Dr. Cuatrecasas a Barcelona. Aquesta donació va arribar al CeDocBiv en dues trameses sota la descripció genèrica “Lot de llibres”, però incloïa, a més de llibres, separates i revistes, documentació d’arxiu.

Trobareu tota la informació sobre aquest fons al Web del CRAI >  Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona > Fons Personals > Cuatrecasas, Josep - Fons Personal (FP).

El passat 10 de maig de 2016, el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que s'ha catalogat i inventariat i ja pot ser consultat al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

El professor Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociologia de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976).

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1. Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970.
2. Textos diversos de diferents autors.
3. Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment enviessin la majoria a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.
4. Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors pel mateix Abellán.
5. Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.
6. Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.

Pel que fa a les monografies i publicacions periòdiques, una gran part del total han quedat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República però també se n'han derivat un bon nombre al CRAI Biblioteca de Lletres i en menor quantitat al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Avui 12 de maig se celebra a l'Edifici Històric de la Universitat la III Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i).

Un neuroconcert, un espai dedicat a la figura de Jordi Sabater Pi, un taller sobre el patrimoni cultural de Mèxic i una activitat d’astronomia per entendre millor com és la Via Làctia són algunes de les novetats més destacades de la festa, que inclou, també, els tallers de més èxit de les dues edicions anteriors.

El CRAI de la Universitat hi participa col·laborant en l'espai dedicat a Jordi Sabater Pi. Especialista en etologia, primatologia i antropologia africana, i catedràtic emèrit del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, és conegut, sobretot, per haver trobat i cedit al Zoo de Barcelona el goril·la albí Floquet de neu. A més d’un plafó que explica quines van ser les aportacions més destacades en els seus àmbits d’expertesa com a científic i investigador, la mostra inclou la projecció de gairebé dos-cents dibuixos de temàtica naturalista que pertanyen a l’extens Fons Jordi Sabater Pi, cedit fa anys al CRAI. Alguns dels dibuixos estan extrets de les llibretes de camp de Sabater Pi i d’altres són apunts del natural d’animals i plantes. La major part de les il·lustracions estan acolorides amb aquarel·la o llapis de colors.

La participació del CRAI es concreta amb la incorporació de vuit persones (voluntàries) que col·laboraran majoritàriament en l'organització de l'espai Sabater PI però també en altres espais de la Festa.

Vegeu més informació sobre la festa a la notícia de la Universitat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Concha Marín Castillo, un petit fons personal amb material del seus familiars Rafael Marín Mira i Concepción García López, que hem incorporat a la Sèrie Fons Personals diversos.

Rafael Marín Mira va ser alcalde d’Hellín (Albacete), membre del Partido Socialista Obrero Español i va fugir de l’Espanya a bord del vaixell Stanbrook que va salpar del port d’Alacant carregat de refugiats republicans en direcció a Orà (Algèria) el 28 de març de 1939. El material consta d’un carnet d’afiliat al PSOE, amb els segells de les quotes corresponents als anys 1936-1938, d’una fotografia d’ell amb altres exiliats davant del vaixell Stanbrook i d’unes notes manuscrites amb la ruta que va seguir en arribar a Orà: primer a l’hospital, després Boghari, Cherchell, Carnot i Alger.

Concepció García López, esposa de Rafael Marín, va ser jutjada per un Consell de Guerra, acusada de ser la dona del “Alcalde Rojo de Hellín”, de tenir “ideas izquierdistas muy avanzadas”, de fer una “activa y entusiasta propaganda de la causa marxista”, etc., i sentenciada a vint anys de presó pel Jutjat Militar de Madrid el 16 d’agost de 1939. Ingressada a la presó de dones de Saturrarán (Motrico, País Basc), el 20 de maig de 1943 se li va concedir la llibertat condicional. El 31 de desembre de 1947 el Jutjat Militar d’Albacete li va concedir l’indult. El material consta de la sentencia a vint anys de presó signada a Madrid (1939), del certificat de llibertat condicional emès pel director de la presó de dones (1943) i del Decret segons el qual es concedia l’indult a Concepción García (1947).

La documentació d’aquest petit fons personal reflecteix quin va ser el destí de molts republicans amb la victòria del règim franquista: l’exili o la presó. També és important el fet que il·lustra la història personal d’una dona, la Concepció García López.

Al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu veure un recull del fons digitalitzat.