Fons personals

Un farmacèutic (i traductor) que es deia Cirera

L’any 2021 el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona va rebre per donació l’arxiu personal de Josep Vaquer i Timoner (1928-2020) que tot just s’acaba de descriure.

El llegat inclou documentació diversa: esborranys de la seva tesi doctoral, materials i apunts sobre docència a la Universitat, documents personals i correspondència, entre d’altres.

El Fons Josep Vaquer consta de 59 unitats documentals distribuïdes en 10 capses i una carpeta, dipositades al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per a la seva consulta.

La creació i difusió d'aquest fons té com a objectiu reconèixer la figura de Josep Vaquer i Timoner com a membre destacat de la UB i, alhora, facilitar la localització i l’accés als seus escrits reunits, tant aquells utilitzats en l'exercici de les seves funcions professionals, com els pertanyents a activitats personals diverses.

Josep Vaquer i Timoner va néixer a Maó en el si d’una família de trajectòria militar. El seu pare va ser capità d’artilleria. Va obtenir la Llicenciatura en Ciències (Secció de Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona el 1954. Es va doctorar per la mateixa Universitat el 1960 amb la tesi Sobre la parte p-fundamental del grupo de Bauer.

Inicia la carrera docent el 1954 com a ajudant de classes adscrit al departament de Matemàtiques aplicades a la Física fins que el 1961 aconsegueix la càtedra de Geometria, Trigonometria i Geometria Diferencial.

Continuarà exercint com a professor fins a la seva jubilació el 1997. Durant la seva vida docent a la Universitat de Barcelona va ser coordinador d’estudis, secretari de redacció de la revista Collectanea Mathematica, vicedegà d’afers econòmics i degà de la Facultat de Matemàtiques del 1976 al 1978.

De la seva bibliografia en destaca “Curso de matemáticas”, escrit conjuntament amb Joan Casulleras i Josep Teixidor.

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961).

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació ha inventariat el Fons del Segon Congrés Català de la Cuina. Aquest nou fons s’afegeix als fons d’arxiu personals i institucionals del CRAI.

La documentació va ser donada per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica (FICCG), al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus Torribera, que ha elaborat la classificació i l’inventari del fons amb la col·laboració del Dr. Màrius Rubiralta, director executiu del 3r Congrés Català de la Cuina 2018-19, i de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI.

El fons està format per la documentació generada en el Segon Congrés Català de Cuina 1994-1995, que es va celebrar entre el maig de 1994 i el febrer de 1995 amb l’objectiu de promoure una plataforma de debat permanent al voltant de la cuina catalana i actuar com a promotor dels valors de la nostra cuina dins i fora del país. El congrés es va dividir en dos àmbits, l’acadèmic i el social, i es va vertebrar a través de quatre paisatges: la muntanya, el secà, l’horta i la marina.

Entre els arxius destacats hi figuren els documents de l’acte inaugural celebrat el 6 de maig de 1994 al Paranimf de la Universitat de Barcelona, que va comptar amb les intervencions del xef Santi Santamaria i de l’expert en alimentació Rudolf Grewe. També en destaquen el material d’organització, difusió i comunicació del congrés, les conferències inaugurals, les ponències de les jornades acadèmiques i les conclusions, així com les fitxes de productes i receptes i les activitats relacionades amb el congrés.

El fons també conté la documentació de la Càtedra “Sent Soví” d’Alimentació i Cuina Mediterrània (1997-2007) que va néixer com a continuïtat del Segon Congrés Català de Cuina amb l’objectiu que l’alimentació fos estesa com un fet cultural totalitzador cabdal en la història de la humanitat. Conté principalment la documentació relacionada amb la constitució de la Càtedra i dels organismes d’investigació de la Càtedra OPCA (Observatori Permanent dels Comportaments Alimentaris (OPCA) i GEA (Grup d’Estudis Alimentaris), a més de les ponències de jornades i cursos d’extensió universitària i de documentació del projecte Cuina Catalana-Dieta Mediterrània i els Premis “Sent Soví” de literatura gastronòmica i “Juan Mari Arzak”, dedicats als mitjans de comunicació.

El fons es pot consultar al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus Torribera i l’inventari al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

L'Octubre del 2020, el CRAI Biblioteca de Física i Química va rebre la documentació del fons personal del químic Torquat Notó i Cañisà (1919-2013). Aquesta donació inclou llibres, separates, revistes i documentació d'arxiu que ha estat inventariada i publicada al Diposit Digital de la UB.

El fons personal es compon de documents diversos (principalment material bibliogràfic, llibretes amb apunts recollits durant la seva etapa d’estudiant de física). Destaca la documentació generada per la seva activitat d’estudiant i acadèmica; fitxes de bibliogràfiques amb comentaris d’articles d’investigació sobre química (més de 100); articles de revista publicats durant la segona meitat del s. XX i especialitzats en diversos aspectes de la Química, apunts sobre l’organització d’un laboratori i el seu instrumental, informes sobre energia nuclear i els derivats dels seus estudis sobre la innovadora forma de donar color a fibres sintètiques, així com documentació diversa de la seva etapa com a degà del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya.

El procés de gestió de l’arxiu es realitzà en tres etapes. En la primera, es van descriure i catalogar les obres de la biblioteca personal de Notó i Cañisà per incloure-les al fons del CRAI Biblioteca de Física i Química. En la segona, es va fer el tractament documental de l'arxiu de 1942 a 2007, que inclou documents generats en la seva etapa universitària (1942-1948); professional, com a químic, a La Seda de Barcelona (1948-1981); i com a responsable màxim del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya (1974-1976). Finalment, en la tercera etapa, es va publicar l’Inventari del fons personal de Torquat Notó (1919-2013) al Dipòsit Digital de la UB.

El fons d’arxiu consta de 42 unitats documentals distribuïdes en 5 unitats d’instal·lació (capses transfer) dipositades al Dipòsit del CRAI Biblioteca de Física i Química per a la consulta. La major part de la documentació que va elaborar durant la seva trajectòria professional a La Seda de Barcelona està dipositada al fons La Seda de Barcelona, 1925-1978 dels Fons comercials i empreses de l’Arxiu Municipal de El Prat de Llobregat.

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Podeu consultar també l'enllaç al Cercabib.

Amb motiu del centenari del naixement del Dr. Antoni Prevosti i Pelegrín (1919-2011), el CRAI Biblioteca de Biologia ha muntat una exposició per tal de retre homenatge a qui fou el primer catedràtic de genètica del país.

Especialista en genètica evolutiva i de poblacions, el Dr. Prevosti va estar gran part de la seva vida vinculat a la Universitat de Barcelona, primer com a professor de biologia general i d'antropologia (1943-51), més endavant com a professor de genètica (1955-86), i finalment com a catedràtic de genètica (1963-86).

L’exposició mostra alguns dels seus llibres i articles més destacats, i es complementa amb dades gràfiques que posen de relleu la intensa activitat investigadora i l’elevada producció científica d’aquest genetista català.

El material de l'exposició està repartit entre dos espais -l’atri de l’edifici Margalef de la facultat i l’espai expositiu de la biblioteca-, i romandrà disponible als visitants des del 8  d’abril al 10 de maig del 2019.

Consulteu també el Fons Antoni Prevosti Pelegrín.

La Unitat de Procés Tècnic i el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiv) del CRAI, i l’Arxiu de la Universitat de Barcelona treballen conjuntament en la descripció del Fons personal del Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí.

El Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí, botànic català, va néixer a Camprodon el 19 de març de 1903. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona (1923), de la qual fou professor de Botànica de l’any 1924 al 1931, i es doctorà a la Universidad de Madrid el 1928. Autoritat eminent en botànica tropical, descriví espècies vegetals noves en Nota a la flora de Colombia (1934) i Estudios sobre plantas andinas. És autor d’una revisió exhaustiva del gènere Theobroma cacao and its allies (1964), Prima flora colombiana (1957-69) i Aspectos de la vegetación natural en Colombia (1958). El 1954 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Després de jubilar-se, el 1977, continuà desenvolupant la seva activitat investigadora a la Smithsonian Institution com a investigador honorari associat fins a la seva mort a Washington, D.C. el 24 de maig de 1996.

El Fons personal del Dr. Josep Cuatrecasas i Arumí. El 23 de juliol de 2010 el Dr. Manuel Subirà, president de la Fundació Concòrdia Farmacèutica i nebot del Dr. Josep Cuatrecasas, va fer donació del Fons personal Cuatrecasas al CeDocBiv. Aquest fons conté documentació generada per les seves funcions i activitats científiques en el camp de la botànica, princiàlment material bibliogràfic, correspondència, fotografies i llibretes de camp, llibres de text, flores, etc., així com diverses revistes de botànica i separates de les seves publicacions. El fons també conté correspondència, generalment de científics de la seva època, de temes científics i alguns de personals. El volum de cartes d'aquest llegat posa de manifest que J. Cuatrecasas mantenia relacions amb molts científics de l'època d'arreu del món i de disciplines diverses. Destaquen la correspondència amb E. Huguet del Villar, I. Bolivar, C. Pau i K. Faust, entre d'altres. Sovint, intercalades entre aquestes cartes hi ha una còpia de la resposta del mateix J. Cuatrecasas.

Destaca la col·lecció d'aproximadament 400 fotografies, totes elles numerades i amb un llistat numèric mecanografiat on es detalla el seu contingut. Corresponen principalment a fotografies de plantes o de paisatges d'excursions botàniques per Catalunya, Andalusia, Alemanya, Suïssa, Itàlia i Colòmbia, entre d'altres. Hi ha algunes fotografies de l'excursió que va organitzar J. Braun-Blanquet de la S.I.G.M.A. a Catalunya. D'altra banda hi ha també dibuixos originals de plantes, fitxes de citacions de plantes, fitxes bibliogràfiques, retalls de premsa, i quatre rotlles de 16 mm, en un estat crític de degradació, d'expedicions botàniques del Dr. Cuatrecasas. En tres dels rotlles consta com a data del material l’any 1935. El poc material que la Filmoteca de Catalunya va poder salvar d'aquestes pel·lícules es guarda en un CD al CeDocBiV.

Una part del fons bibliogràfic i documental del Dr. Josep Cuatrecasas va ser entregat per ell en vida i va quedar dipositat, en part, al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. A més, la Fundació Concòrdia Farmacèutica va fer donació d'un fons bibliogràfic provinent del domicili particular del Dr. Cuatrecasas a Barcelona. Aquesta donació va arribar al CeDocBiv en dues trameses sota la descripció genèrica “Lot de llibres”, però incloïa, a més de llibres, separates i revistes, documentació d’arxiu.

Trobareu tota la informació sobre aquest fons al Web del CRAI >  Patrimoni bibliogràfic i documental de la Universitat de Barcelona > Fons Personals > Cuatrecasas, Josep - Fons Personal (FP).

Avui 12 de maig se celebra a l'Edifici Històric de la Universitat la III Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i).

Un neuroconcert, un espai dedicat a la figura de Jordi Sabater Pi, un taller sobre el patrimoni cultural de Mèxic i una activitat d’astronomia per entendre millor com és la Via Làctia són algunes de les novetats més destacades de la festa, que inclou, també, els tallers de més èxit de les dues edicions anteriors.

El CRAI de la Universitat hi participa col·laborant en l'espai dedicat a Jordi Sabater Pi. Especialista en etologia, primatologia i antropologia africana, i catedràtic emèrit del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, és conegut, sobretot, per haver trobat i cedit al Zoo de Barcelona el goril·la albí Floquet de neu. A més d’un plafó que explica quines van ser les aportacions més destacades en els seus àmbits d’expertesa com a científic i investigador, la mostra inclou la projecció de gairebé dos-cents dibuixos de temàtica naturalista que pertanyen a l’extens Fons Jordi Sabater Pi, cedit fa anys al CRAI. Alguns dels dibuixos estan extrets de les llibretes de camp de Sabater Pi i d’altres són apunts del natural d’animals i plantes. La major part de les il·lustracions estan acolorides amb aquarel·la o llapis de colors.

La participació del CRAI es concreta amb la incorporació de vuit persones (voluntàries) que col·laboraran majoritàriament en l'organització de l'espai Sabater PI però també en altres espais de la Festa.

Vegeu més informació sobre la festa a la notícia de la Universitat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Concha Marín Castillo, un petit fons personal amb material del seus familiars Rafael Marín Mira i Concepción García López, que hem incorporat a la Sèrie Fons Personals diversos.

Rafael Marín Mira va ser alcalde d’Hellín (Albacete), membre del Partido Socialista Obrero Español i va fugir de l’Espanya a bord del vaixell Stanbrook que va salpar del port d’Alacant carregat de refugiats republicans en direcció a Orà (Algèria) el 28 de març de 1939. El material consta d’un carnet d’afiliat al PSOE, amb els segells de les quotes corresponents als anys 1936-1938, d’una fotografia d’ell amb altres exiliats davant del vaixell Stanbrook i d’unes notes manuscrites amb la ruta que va seguir en arribar a Orà: primer a l’hospital, després Boghari, Cherchell, Carnot i Alger.

Concepció García López, esposa de Rafael Marín, va ser jutjada per un Consell de Guerra, acusada de ser la dona del “Alcalde Rojo de Hellín”, de tenir “ideas izquierdistas muy avanzadas”, de fer una “activa y entusiasta propaganda de la causa marxista”, etc., i sentenciada a vint anys de presó pel Jutjat Militar de Madrid el 16 d’agost de 1939. Ingressada a la presó de dones de Saturrarán (Motrico, País Basc), el 20 de maig de 1943 se li va concedir la llibertat condicional. El 31 de desembre de 1947 el Jutjat Militar d’Albacete li va concedir l’indult. El material consta de la sentencia a vint anys de presó signada a Madrid (1939), del certificat de llibertat condicional emès pel director de la presó de dones (1943) i del Decret segons el qual es concedia l’indult a Concepción García (1947).

La documentació d’aquest petit fons personal reflecteix quin va ser el destí de molts republicans amb la victòria del règim franquista: l’exili o la presó. També és important el fet que il·lustra la història personal d’una dona, la Concepció García López.

Al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu veure un recull del fons digitalitzat.