CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI de la UB celebra el 8 de març Dia Internacional de les Dones amb diverses accions que citem tot seguit i que es completen amb la commemoració d'aquesta data a través dels nostres comptes a les xarxes socials, adaptant els nostres avatars al color representatiu d'aquest dia.

El CRAI Biblioteca de Belles Arts ha preparat una exposició física i virtual sobre artistes no blanques (negres, asiàtiques, llatinoamericanes, índies americanes, gitanes) amb el títol All women artists matter.

Coincidint amb la diada, el CRAI Biblioteca de Biologia ha creat l'exposició virtual Biòlogues: Les dones que han marcat la història de la Biologia amb l'objectiu de difondre la contribució de les biòlogues a la història de la ciència.

El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa ha creat una Infografia sobre el tema amb el lema: Encara queda molt per fer.

Per la seva part, el CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha habilitat un 'Purple corner' a l'espai dedicat a estudis de gènere amb una imatge en 3D, entre altres accions complementàries.

Igualment, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha renovat 8 de març: Dia Internacional de les Dones, un document gràfic i interactiu sobre el tema, i ha elaborat l'exposició virtual Fons personals de dones al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

També podeu seguir els diferents actes i activitats que es faran a la UB entre el 2 i el 17 de març a l'entorn del Dia Internacional de les Dones a la pàgina web creada per la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona.

Vegeu també el reportatge Mai més invisibilitzades al Portal de la UB.

Les donacions de material que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República rep habitualment són nombroses i gràcies a elles la col·lecció s'enriqueix i es complementa.

Aquest degoteig constant de donacions no s'ha aturat malgrat la difícil situació sanitària que estem vivint des de fa un any, a tall d'exemple us en volem presentar algunes fent una selecció de les més curioses.

Fons Personal Arturo Guerrero Ruiz. Guàrdia Civil fidel a la Segona República espanyola, que en acabar la Guerra Civil va ser empresonat i condemnat a 15 anys de presó.

M. Antònia Espasa Oliver i Elsa de la Fuente. Donació d'una pancarta dissenyada per Miquel Obiols per la manifestació de l'11 de setembre  de 1976 a Sant Boi i una altra d'Unió de l'Esquerra Catalana per les eleccions generals de 1986 i penjada a Sant Jaume d'Enveja a casa de Ramon Espasa Oliver.

Uxue Capdevila Arévalo. Donació d'una bandera republicana que onejava a l'Ateneu Santboià de Sant Boi de Llobregat durant la Segona República espanyola.

Montserrat i Marta Goula Goula. (Marta Goula és professora de la Facultat de Biologia de la UB) Donació de cartells, adhesius, xapes i altre material divers, anys 1990-2020.

Chas Hansen. Donació d'una bandera de la CNT-FAI del període de la Guerra Civil espanyola i que, fins ara, havia estat conservada als Estats Units. Text a la bandera: CNT/FAI- SOL - Siruela Benitez. 

Teresa Buira Sabaté. Professora jubilada de la UB i de la UAB fa donació a través de la seva filla Teresa Ibars de nombrosos llibres, majoritàriament de text, que van des de principis del s. XX fins a avui en dia. La catalogació no s'ha acabat però ja podeu veure'n una petita selecció al catàleg

Toni Mañané. Periodista, donació de documents relacionats amb partits polítics de l’esquerra extraparlamentària i independentista dels períodes que van entre els anys 1973-1981. També nombroses monografies i diversos números de més de 80 títols de publicacions periòdiques.

Anna Crusellas i Serra. Donació de documentació relacionada amb la Guerra Civil espanyola, destacant especialment la d’una mestra rural de la població d’Artés a la comarca del Bages durant els anys 40.

Montserrat Nolla. Donació de nombrosos banderins que amplien la nostra col·lecció, postals i calendaris de butxaca que conformaran una nova col·lecció especial molt interessant i de la qual ja us parlarem quan s'hagi pogut treballar.

I en aturem aquí però no serà per falta de més donacions rebudes per ressenyar.

Us deixem amb la que ens està entrant en aquests moments des d'Anglaterra, donació del professor David Barrass (East Anglia University) la primera part de la qual ja està al Pavelló de la República.

Aprofitem per donar les gràcies a tots els donants, tant els grans donants com els que ens porten un sol document o un llibre. Tots tenen el nostre agraïment.

Després de diversos endarreriments motivats per la difícil situació sanitària que estem vivint, el passat dia 4 de febrer es va poder realitzar finalment l'entrevista proposada per la revista Ab Origine a Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La revista Ab Origine, va néixer l'any 2015 a partir d'un grup d'estudiants d'Història recent graduats. Ells mateixos ens expliquen el seu projecte:

"Ab Origine sorgeix d’una nova generació d’historiadors i historiadores i és per això que vol esdevenir el seu espai i eina de referència.  Volem ajudar a difondre el seu treball i promocionar-ne la carrera professional, esdevenint un mitjà a través del qual puguin expressar les seves inquietuds acadèmiques.

La nostra tasca, però, és molt més àmplia: volem aproximar la Història a la societat catalanoparlant amb el rigor i profunditat que creiem que es mereix, defugint dels tòpics i les lectures fàcils. Volem que la Història sigui compresa des de l’origen; i contribuirem amb el nostre granet de sorra perquè així sigui, garantint sempre la gratuïtat de les nostres publicacions."

El que avui tractem, és una prova evident de que Ab Origine fa honor al seu propòsit fundacional. És tracta d'una entrevista ben preparada i ben elaborada, i des d'aquí aprofitem per felicitar-los.

A l'entrevista, titulada A SIDBRINT donem visibilitat i recuperem la memòria de milers d’homes i dones brigadistes que van venir a lluitar contra el feixisme, s'expliquen els objectius d'aquest projecte acadèmic de la Universitat de Barcelona i es tracta de manera clara i acurada des de la definició del que van ser les Brigades Internacionals fins a les motivacions que van empènyer a milers d’homes i algunes dones a desplaçar-se a Espanya per combatre per al bàndol republicà. Es dona  també una visió dels seus perfils humans i de les nombroses problemàtiques que van viure, així com de la memòria que se'n té actualment, a l'estranger i aquí.

Bona feina Ab Origine!

El CRAI de la Universitat de Barcelona a través de la Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord de col·laboració amb l’Amical de les Brigades Internacionals: Associació d’Amics de les Brigades Internacionals a Catalunya.

L’acord de col·laboració s’ha establert en els següents termes:

1. L’intercanvi de documentació i informació sobre temes d’interès d’ambdues entitats.
2. La col·laboració i participació en projectes i activitats de recerca.
3. La difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.
4. La citació i inclusió dels logos corresponents en tot el que es generi a partir d’activitats conjuntes.

Com a mostra d’aquesta col·laboració, vegeu  el vídeo-resum de l'acte d'homenatge a les Brigades Internacionals (24/10/2020), organitzat per l'Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, en col·laboració amb el districte d'Horta-Guinardó, l'Ajuntament de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya.

Aquest acte es du a terme anualment, pels volts de la data en què es va celebrar el comiat oficial de les Brigades, el 28 d'octubre de l'any 1938. En aquesta ocasió l’acte va comptar amb la participació de Lourdes Prades i Ramon Naya del CRAI de la Universitat de Barcelona (minut 2,37 al 3,42).

Estem segurs que serà una col·laboració molt positiva!

L’estudiant del Grau d’Informació i Documentació Maria Planells Canet, de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha estat fent les seves pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i avui presentem el resultat d'una part de les tasques que va assumir i del seu aprenentatge a partir de les seves paraules:

Durant la meva estada de pràctiques del Grau d’Informació i Documentació he estat realitzant diverses tasques. Una d’elles ha estat digitalitzar i inventariar una part dels bons d’ajut – en concret, vuitanta-vuit bons- custodiats a diferents fons documentals de l’arxiu del Pavelló de la República i elaborar un recurs web amb l’eina Genially per tal de mostrar aquests bons als nostres usuaris.

Els bons d’ajut són bitllets en què s’hi indica una quantitat de diners que s’han de pagar a una empresa, organització, institució o entitat per tal d’ajudar-la econòmicament. A vegades, amb recompensa per a la persona que paga.

Com veureu, vaig decidir classificar els bons en tres grans grups: Sindicats, Partits Polítics i Altres.

Els bons que he digitalitzat, classificat i inventariat pertanyen al Fons Personal Jordi Miralles i al Fons Arxiu Gràfic.

Ha estat una tasca molt gratificant i interessant de fer, i espero que gaudiu tant com jo en veure els bons a través de Genially!

Felicitem la Maria per la seva predisposició i bona feina.

Aprofitem també per destacar el magnífic resultat que està donant  la recepció d'estudiants en pràctiques al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Segons els seus propis comentaris, l'experiència els resulta altament enriquidora per la possibilitat que tenen de millorar el seu aprenentatge mentre realitzen tasques reals i amb una aplicació immediata, un altre exemple seria el de l'estudiant Miquel Casellas que s'explicava en aquest post al Blog del CRAI Biblioteca del passat mes de novembre: Renovació del recurs web dedicat a la figura de Joan Comorera.

La possibilitat d'incorporar estudiants joves i ben formats i d'oferir-los diverses propostes de treball per desenvolupar i ampliar els seus coneixements resulta molt satisfactòria i amb resultats a la vista.

Encara que aquest hagi estat un semestre especialment complicat, podem dir que ha estat un plaer!

El passat dia 16 de novembre ens va visitar Jordi Vives i Faig, historiador i antic estudiant en pràctiques d’Història Contemporània que vam tenir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ja fa uns quants anys, encarregat de coordinar un projecte audiovisual sobre el 20N i tot allò relacionat amb la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana, per a Òmnium Cultural.

Coneixedor que al nostre arxiu custodiem nombrosa documentació sobre la temàtica, i acompanyat per un equip de filmació, van utilitzar diferents fons per tal d’il·lustrar el documental com el Fons Personal Antoni Batista i el Fons Personal Xavier Vinader.

L’emissió d’aquest documental el divendres dia 20 de novembre pel canal de YouTube d’Omnium, va servir per retre homenatge a Maria Salvo, lluitadora antifranquista, presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i fundadora de l’Associació Les Dones del 36, que ens ha deixat recentment.

Aquí us mostrem unes imatges del rodatge!

Com cada any, i amb la dificultat afegida de la crisi sanitària, el cap de setmana del 24/25 d’octubre es va celebrar a Barcelona el festival 48h Open House Barcelona que va permetre, una vegada més, gaudir de l’arquitectura de la nostra ciutat.

Com ja sabeu, el festival organitza un seguir d’itineraris arquitectònics. Enguany tenia el lema  'La ciutat saludable' i va permetre visitar un total de 115 edificis de la ciutat entre els quals el Pavelló de la República.

Tot i que només s’explica la història i a les característiques arquitectòniques de l’edifici, els voluntaris també estan informats, mitjançant una sessió de formació prèvia, de la importància del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona i d’aquesta manera poden respondre a qualsevol pregunta referent a la biblioteca i arxiu.

Els organitzadors ens acaben d’informar que els visitants d’enguany han estat 177 persones, resultat que consideren un èxit donades les presents circumstàncies.

Esperem que l’any vinent torni l’enyorada normalitat.

La Virreina Centre de la Imatge acull l’exposició Dies d’ira. Comunisme llibertari, gitanos flamencs i realisme d’avantguarda, dedicada a Helios Gómez (Sevilla, 1895 – Barcelona, 1956).

Es tracta de l’exposició més ambiciosa sobre la seva obra que s’ha pogut veure fins al dia d’avui, amb més de 35 dibuixos, gravats, pintures, publicacions i documents. La mostra està comissariada per l’artista Pedro G. Romero i en les seves paraules “És un artista importantíssim, clau per entendre la nostra modernitat... Helios Gómez és el primer que reivindica ser gitano com un fet polític".

Helios Gómez era considerat per la policia franquista com 'un home perillós, d'acció i propagador d'idees', segons els documents conservats a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca. Tot i així, com diu Romero, el seu art va més enllà de l'art de propaganda política i destaca per la potència de les seves imatges, que va permetre que es reproduïssin arreu d'Europa.

Durant la Guerra Civil, Helios Gómez va combatre al front de Mallorca, a Madrid i l'Aragó, entre d'altres, i el 1939 es va refugiar a França. Va ser deportat al camp de concentració de Djelfa (Algèria) i va tornar a Espanya el 1942. Va morir el 1956, pocs mesos després de sortir de la Presó Model de Barcelona, on havia passat vuit anys empresonat. Precisament el recorregut finalitza amb un àmbit dedicat a la Capella Gitana amb àngels negres inspirats en el bolero de Machín que va pintar a la Model i que va quedar sepultada per capes de pintura blanca el 1998. S'ha recreat l'espai de la cel·la i es poden veure materials documentals de les pintures, l'intent de recuperació de les quals podria provocar-ne la destrucció. "És un objecte de resistència”. conclou Romero.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República és present en aquesta mostra tan important amb una notable selecció de 37 documents originals entre els que podem veure el llibre que dona títol a l’exposició Días de ira : 23 dibujos y poemas del terror blanco español bajo el borbón, les monografies Boston - Barcelona : un campament a l'Atlàntic, Història popular de la Revolució d'Octubre, un exemplar de 1938 de la revista El Frente : portavoz de la 26 División (Durruti), etc.

La mostra es podrà visitar fins al 7 de febrer de 2021.

El passat dilluns dia 2 de novembre es va inaugurar la mostra Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939 al Palau Robert de Barcelona.

Aquesta exposició, que es pot visitar del 3 de novembre fins al 5 d’abril de 2021, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i ens explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic. Els dos bàndols van difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional. El Comissariat de Propaganda, creat l’ 1936, va desplegar una important estratègia comunicativa, treballant per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola.

El títol de l’exposició fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada. La mostra rendeix homenatge al polític i periodista Jaume Miravitlles, cap del Comissariat, i també als centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes.

La mostra dona a conèixer la gran varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar i s’hi poden veure un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes de propaganda.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit més d’una trentena d’obres com els cartells Defenseu-vos dels atacs aeris: els efectes del bombardeig aeri són molt més temuts que reals, Madrileños catalunya os ama o la magnífica auca del Noi català antifeixista i humà. També fulls volants com el Manifiesto de los intelectuales catalanes, llibres com Cinquanta anys d’esperanto, edició del Comissariat de l’any 1937, amb motiu de l’Exposició commemorativa del cinquantè aniversari de l’Esperanto. També hi ha publicacions periòdiques com els comunicats de premsa que emetia la presidència del Comissariat en diverses llengües fins hi tot en suec!

Per a més informació us recomanem l’article: 'Aixafem el feixisme': quan el món va sentir el clam de Catalunya  de Joan Safont a ElNacional.cat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de Javier Guerrero Galliza documentació del seu avi, Arturo Guerrero Ruiz  (1890? – Barcelona, 1956), Guàrdia Civil fidel a la Segona República espanyola, que en acabar la Guerra Civil va ser empresonat i condemnat a 15 anys de presó.

Segons ens explica Javier Guerrero, el seu avi, republicà i maçó, era militar professional, havia lluitat a l’Àfrica i el 18 de juliol de 1936  com a capità de la Guàrdia Civil destinat a Barcelona, on vivia amb la seva dona i el seu fill, va passar a formar part de la Guardia Nacional Republicana a les ordres de la Conselleria de Governació dirigida per Josep Tarradellas.

En perdre la guerra no va voler fugir, tenia la consciència tranquil·la ja que havia estat fidel a la legalitat republicana. En paraules del seu net, va esperar a casa a què l’anessin a buscar i deia: “si vienen los falangistas, me fusilarán, si vienen los militares me detendrán…”. Hi van anar els militars, el van detenir i va ingressar primer a la presó Model i més tard al castell de Montjuïc. L’any 1949, en va sortir malalt, sense professió ni dret a pensió. Va morir l’any 1956 sense conèixer els seus nets ni veure la mort de Franco. Javier Guerrero ens va explicar que a casa seva no es parlava de la Guerra Civil: Quiero explicar, para que se entienda cómo fueron aquellos días, una historia familiar: mi abuelo tenía un primo hermano, Miguel Guerrero García, aviador, héroe de guerra, miembro de la escuadrilla de García-Morato, llegó a ser teniente general de aviación y después vicepresidente de Iberia. Cuando juzgaron a mi abuelo no movió ni un dedo por él. Un día sonó el teléfono, era él, venía a Barcelona y nos quería ver, mi padre no quería, pero mi madre dijo que sí, que nos “convenía”. De la conversación no recuerdo nada, pero la cara de mi padre no la olvidaré nunca, era como si hubiera vuelto a perder la guerra.

La col·lecció personal d’Arturo Guerrero Ruiz conté documentació relacionada amb la seva carrera militar, signada per Alfons XIII -estudiant de l’Acadèmia d’infanteria (1919), Ordre de Mèrit Militar, pels seus serveis a la zona de Melillaexpedient  (1943)- i papers personals relacionats amb el seu empresonament –sentència a 15 anys de reclusió menor del Consejo Supremo de Justicia Militar (1939), autoritzacions a nom de diversos familiars per entrar al Castell de Montjuïc (1946-1947) a visitar-lo, certificat conforme el Jefe del Estado ha desestimat la sol·licitud de commutació de la pena de 6 anys i un dia de presó major feta per Arturo Guerrero Ruiz (1949).

El fons documental d’Arturo Guerrero Ruiz s’ha incorporat a la Sèrie 'Fons Personals Diversos' i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al Cercabib.

Tengo la convicción que estos documentos no pueden estar en mejor sitio que en el Pavelló de la República, hoy los he donado y me siento aliviado y emocionado, espero que mis muertos hoy puedan descansar mejor (Javier Guerrero).

Moltes gràcies a tu Javier!!!