CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem presentar el projecte molt interessant de lʼObservatori de la Vida Quotidiana (OVQ), auspiciat per La Virreina Centre de la Imatge. Es tracta de Gràfica obrera i anarquista (1870-1939), amb el qual ha col·laborat el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Gràfica obrera i anarquista (1870-1939) és un projecte de recerca interdisciplinària que pretén ampliar el coneixement sobre la riquesa de la producció visual i iconogràfica de lʼanarquisme.

Lʼobjectiu de la recerca és situar i documentar les principals publicacions anarquistes del període objecte dʼestudi —diaris, revistes, opuscles, butlletins i llibres—, parant especial atenció a la seva dimensió gràfica i, a partir dʼaquí, resseguir la vida i obra dʼil·lustradors, fotògrafs, cartellistes, tipògrafs, dissenyadors, caricaturistes, ninotaires i altres professionals vinculats a les arts gràfiques que hi col·laboraven. Al llarg de la investigació, aquesta mirada de conjunt es combinarà amb aproximacions monogràfiques a episodis que han marcat lʼesdevenir del moviment, com ara les col·lectivitzacions obreres dʼexplotacions agrícoles i indústries durant la revolució i la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Un dels resultats del projecte és l'espai web que us presentem avui i que s'anirà actualitzant periòdicament per tal de permetre visualitzar els avenços en la recerca.

Un bon nombre de les imatges que s'hi poden veure han estat aportades pel CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Des de fa uns quants dies podeu trobar al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona la magnífica obra que porta per títol Símbols del Catalanisme, editada per Enciclopèdia Catalana i que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta magna obra recull per primera vegada la història dels símbols més importants del país com la senyera, el Canigó, el monestir de Montserrat, El cant dels ocells, el Fossar de les Moreres, Rafael Casanova, la sardana, l’estelada, Pau Casals, l’estaca o l’1 d’octubre… Els símbols, elements fonamentals de la conformació de la identitat de totes les societats humanes, s’han originat al llarg de la història, tant en contextos d’estabilitat com, sobretot, de persecució i de repressió política i cultural.

A través de les  seves pàgines es pot trobar l’origen, l’evolució i la vigència d’una cinquantena de símbols catalanistes i anàlisi de les causes socials i polítiques que els han generat, amb articles dels d’alguns dels més prestigiosos historiadors catalans com Josep Maria Salrach, Agustí Alcoberro, Josep Pich, David Martínez Fiol, Jordi Cassassas, Giovanni Cattini, Joan B. Culla i Daniel Venteo, aquest darrer encarregat també de la direcció de l’obra.

Gràcies a aquest tipus de col·laboracions el CRAI de la UB pot incorporar a la seva col·lecció obres destacades com aquesta que, altrament i donat el seu preu, no hauria estat possible adquirir.

En aquest sentit fem menció d'un antic post del bloc, en el qual ja parlàvem dels bons resultats d'aquest tipus de col·laboracions i cessions d'imatges digitals dels fons de la Biblioteca.

Us presentem l'exposició inaugurada recentment al CaixaForum de Barcelona: Càmera i ciutat. Escenaris de la modernitat.

El mitjà fotogràfic ha immortalitzat la ciutat moderna al llarg del segle XX en una infinitat de narracions visuals que parteixen del carrer com un escenari social, un camp de batalla polític o un pati d’escola.

L'experiència de la gran ciutat forma part de les condicions essencials de la modernitat. Tot al llarg del segle XX, la ciutat ha estat escenari social i camp de batalla polític. Aquesta exposició tracta sobre la càmera i la ciutat, a partir del treball de fotògrafs i cineastes que han disseccionat la metròpoli i que plantegen diferents escenaris de la vida urbana. Els seus diferents àmbits detallen com la fotografia ha mostrat l’eufòria de la metròpoli i la solitud de la ciutat moderna; des de ciutats en plena expansió fins a la malenconia generada pel seu declivi.

Comissariada per Florian Ebner, responsable del Departament de Fotografia del Centre Pompidou, la mostra inclou fotografies, pel·lícules, vídeos i material imprès del museu francès en un diàleg amb fotografies i pel·lícules de les principals col·leccions de fotografia espanyoles. Entre els autors de les obres destaquen els noms de Paul Strand, Marc Riboud, Lisette Model, Valérie Jouve, Henri Cartier-Bresson, Viktoria Binschtok, Diane Arbus, Manel Armengol, Luis Buñuel, Francesc Català Roca o Carlos Pérez de Rozas.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta exposició amb el préstec de l'icònic cartell de Pere Català Pic: Aixafem el feixisme.

La mostra es pot visitar fins al 8 de març del 2020.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de la senyora Maria Guilera Escofet les cartes que el seu pare, Josep Guilera Escofet (Avinyonet del Penedès, 14 novembre 1914 – 10 agost 2002), va escriure a la seva família (pares, germà i promesa) des del camp de concentració d'Horta (Barcelona) durant els mesos de maig a juliol de 1939.

Maria Guilera va contactar amb la nostra Biblioteca a través de Carme Martín, membre d'El Pou: Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada i autora del bloc Memòria dels Barris, amb la voluntat de posar a disposició de tothom aquestes cartes perquè, amb paraules seves: la seva lectura serveixi a tots plegats per evitar el patiment que va suposar la guerra i la posterior repressió que  sense cap mena de compassió van patir els vençuts.

Aquestes cartes, conservades a les golfes de casa la Maria Guilera a Avinyonet del Penedès durant més de 80 anys, són retalls de la vida del seu pare. En elles fa arribar a la seva família les seves angúnies, les seves necessitats, els explica com han de demanar l'aval (que mai va arribar) per poder sortir del camp de concentració, el pa, les llaunes de sardina ... que necessita per sobreviure, el tabac, el paper, etc.

El Fons Personal Josep Guilera Escofet s'ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors a través de l'inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca i,del Catàleg de la UB.

Trobareu més informació sobre aquestes cartes al blog Memòries dels Barris.

Ja es pot visitar al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), l'exposició Barcelona Flashback. Kit d'història en 100 objectes.

Barcelona flashback. Kit d'història en 100 objectes és una síntesi experimental radicalment innovadora en les formes de mostrar i situar la trajectòria de Barcelona, amb un mètode de lectura històrica interrogativa d’objectes, arquitectures i paisatges i amb nous programes ciutadans.

Barcelona flashback és, alhora, una proposta educativa, i és també un projecte de recerca internacional sobre el kit mínim de coneixement i consciència urbana que un museu de ciutat del segle XXI ha de proporcionar, en pro de la democràcia i del dret a la ciutat. La mostra s’inscriu de ple en els plans del Muhba com a museu de ciutat del segle XXI, en l’horitzó de la reforma de la Casa Padellàs com a Casa de la Història de Barcelona, nucli de la xarxa d’espais patrimonials del Museu per tota la ciutat.

Imatges, objectes i documents de tota mena són els testimonis que ens poden ajudar a explicar-nos d’on venim, qui som i on anem... Pel sol fet de ser escollits pel museu, adquireixen un aura que els fa valuosos, com quan a casa guardem objectes i papers familiars, que cal saber triar i desxifrar amb criteri crític. Amb la contribució institucional i de la ciutadania es construeix la col•lecció del Museu, que ha d’impulsar la recerca per decidir què cal col•leccionar i, sobretot, com cal interrogar aquests testimonis perquè responguin les nostres preguntes sobre Barcelona i la seva història.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit dos destacats documents del seu fons d'arxiu que es poden veure en aquesta exposició encara sense data definida de tancament.

El 22 de febrer del 2016 publicàvem una notícia que feia referència a la signatura del conveni de donació signat pel CRAI de la Universitat de Barcelona i la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya.

Aquest acord implicava la incorporació progressiva de una part seleccionada del fons bibliogràfic i hemerogràfic dipositat a les biblioteques de les Cambres Agràries de Barcelona, Tarragona. Lleida i Girona que van tancar definitivament les seves portes donat que al desembre del 2014 el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la seva supressió per considerar-les obsoletes.

Personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s'ha anat desplaçant al llarg d'aquests dos anys i mig a les seus de les quatre Cambres o als locals on s'havien dipositat els diferents fons i ha anat fent una selecció acurada de material. Ha quedat exclosa de la selecció una bona part del fons per raons de pertinença i de duplicitat.

Ara, un cop acabada la catalogació tant de les monografies com de les publicacions periòdiques es pot afirmar que el resultat ha estat molt positiu. Més de 530 títols de monografies s'han incorporat al fons del CRAI i 78 publicacions periòdiques s'han completat o bé han ampliat el fons hemerogràfic.

Podeu veure'n una petita mostra en aquesta entrada del Pinterest del CRAI Biblioteca.

En els darrers mesos el CRAI Unitat de Procés Tècnic ha completat la catalogació dels mapes i plànols del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons consta de més de 100 unitats documentals  i prové de donacions de particulars i d’entitats, així com d’intercanvis amb altres col·leccionistes d’arreu de l’estat i de l’estranger.

La col·lecció aplega mapes i plànols que daten des de finals del segle XIX fins als anys 50 del segle XX.

Destaquen, per la seva importància històrica, els que pertanyen a l’època de la Segona República com, per exemple, uns plànols de les ciutats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet amb els noms dels carrers i places característics d’aquest període històric i que van desaparèixer amb el franquisme; o els de la Guerra Civil espanyola, com uns plànols dels bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona durant els mesos d’abril a juny de 1937, o uns mapes amb la situació dels diversos fronts a Gandesa, Flix i Horta de Sant Joan durant la batalla de l’Ebre.

També és curiós un mapa de Cuba de l’any 1853 que forma part de la col·lecció “Atlas de España y sus posesiones de Ultramar”.

La col·lecció digital permet l’accés i la consulta en línia del material cartogràfic custodiat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República a través de la Memòria Digital de Catalunya, el repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. De moment, i fins a completar l’accés a tota la col·lecció, aproximadament uns 75 es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Us recordem que el CRAI Biblioteca Pavelló de la República participa a la MDC amb sis col·leccions digitals més:

• Adhesius del Pavelló de la República
• Banderins del Pavelló de la República
• Cartells del Pavelló de la República
• Paper moneda del Pavelló de la República
• Pegaso: memòria obrera
• Segells del Pavelló de la República

Les donacions de material d'arxiu que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República rep habitualment són nombroses i gràcies a elles la col·lecció s'enriqueix i es complementa.

A tall d'exemple us volem presentar el procés i el contingut d'una de les darreres donacions rebudes:

Abans de l'estiu, les senyores Eufemia i Vitelia González, van cedir una sèrie de documentació del seu oncle avi Juan Fermín Fernández Fernández, amb la voluntat de donar a conèixer a estudiants, investigadors i a tothom que hi estigui interessat les vicissituds de l’heroic milicià conegut com El Negus de Tardienta.

Juan Fermín Fernández Fernández va néixer a Medina del Pomar (Burgos) l’any 1901.  Als anys 20 es va traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris de magisteri i l’any 1925 va crear una acadèmia escolar laica situada al carrer Marquès de Barberà (Barcelona). Segons sembla, va ser la primera escola que va hissar la bandera republicana a l’abril de 1936. Vinculat a l’Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i a la Federació Catalana de la Unió General de Treballadors, en començar la Guerra Civil va ser enviat al front d’Aragó.

Segons la documentació del fons, el seu historial militar comença comandant la Columna Carlos Marx al front d’Aragó i més tard la Columna Libertad al front de Madrid. També va ser Cap militar del quarter Carlos Marx i  Inspector d’Informació al front de l’Exèrcit de l’Est. Al març de 1938 va ser nomenat Major d’Infanteria en campanya i al setembre del mateix any va ser el Cap del Camp d’Instrucció de Grauges (CRIM núm.14).

Va participar  en nombrosos combats al front de l’est (Aragó) i després de la batalla de Tardienta els periodistes li van donar el sobrenom d’“El Negus de Tardienta” per la semblança de la seva barba amb la de Hailé Selassie, el Negus d’Etiòpia. L’any 1938 va ser greument ferit a les dues cames, fet que li va comportar una invalidesa del 80 %.

En acabar la Guerra Civil, el règim de Franco el va condemnar a mort, va marxar a l’exili i es va refugiar a Montauban on va viure fins a la seva mort.

A Montauban va freqüentar l’entorn del president de la República espanyola, Manuel Azaña,  va participar amb els seus companys francmaçons en la resistència francesa contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser president, secretari i tresorer del PSOE i de la Unió General de Treballadors a l’exili. Va presidir el Comitè Departamental de Tarn-Garona de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil, càrrec des del qual va defensar la creació d’una Secció de Comandaments i Oficials de l’Exèrcit Republicà però no se’n va sortir. Va morir al febrer de 1977 a causa, en part, de les greus  ferides de guerra que va patir l’any 1938. Està enterrat al cementiri de Montauban.

El fons personal de Juan Fermín Fernández Fernández,  conté diverses fotografies, unes memòries personals manuscrites, en francès, documents personals de l’època de la Guerra Civil i de l’exili, correspondència diversa relacionada fonamentalment amb el seu estatus de refugiat espanyol a França i membre de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil i articles de premsa sobre la seva heroica participació al front d’Aragó, concretament a Tardienta i Almudévar.

Cronològicament comprèn des dels anys 20 fins a la seva mort, el 1977, ocupa 0,15 metres lineals i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals.  Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

EL CRAI de la Universitat de Barcelona a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat recentment un acord de col·laboració amb Virus Editorial, un projecte col·lectiu autogestionat engegat l’any 1991.

Fa més de vint anys que, amb configuració autogestionària i assembleària, aquest projecte construeix una estructura estable per a la difusió del pensament crític i antiautoritari. El seu àmbit de distribució es compon de dues branques: l’espai alternatiu, llibertari i dels moviments socials; i el circuit de llibreries convencionals.

En quant a l’abast temàtic es mouen entre l’assaig, la narrativa i literatura infantil. Moviments socials, salut, pedagogia crítica, cultura lliure, anarquisme, antropologia, ecologia, gènere i feminisme, memòria històrica, alliberament nacional, són només una part de les temàtiques que recullen els seus fons.

Virus editorial forma part d’un corrent polític i editorial que, malgrat les dificultats, tracta de construir una cultura reflexiva i analítica al marge dels grans grups econòmics i la voraç industria cultural.

L’acord, estableix punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades així com  la inclusió a la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part de Virus Editorial i de les seves activitats. També recíprocament.

A tall d’exemple us mostrem dos dels llibres que Virus editorial ha donat recentment al nostre fons.

 

Us presentem el curs organitzat pel MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya): La moneda a la Guerra Civil: art, disseny i propaganda.

 

El 80 aniversari del final de la Guerra Civil és una ocasió per reflexionar sobre el vital paper de la moneda i del diner, en les seves diferents formes, al llarg del conflicte.

En aquest context el MNAC ha organitzat el curs en dues jornades, el 27 i 28 de novembre de 2019 a l'Espai Innova del MNAC:

• Dimecres 27 de novembre, de 16 a 19:30 h - la primera sessió explicarà als efectes de la lluita fratricida en els principals organismes responsables de l’emissió de la moneda en circulació i com cada bàndol va desenvolupar el seu propi sistema monetari.
• Dijous 28 de novembre, de 9.30 a 14 h - la segona sessió se centrarà en la situació d’emergència monetària a Catalunya en plena guerra i les mesures preses per les institucions. Per al govern de la Generalitat, serà l'oportunitat d'emprendre, amb gran ambició de país i una excel·lent execució, un veritable sistema monetari en paper-moneda només emès, finalment, en part. Per a l’àmbit municipal, posar en circulació, amb una fortuna molt dispar, emissions de vals i bons de petit valor. L’èmfasi es posarà en la resolució dels aspectes tècnics, creatius i artístics o de disseny que es van plantejar.
• Dijous 28 de novembre, de 16 a 19:30 h - la darrera sessió es dedicarà a la preservació del patrimoni numismàtic a partir de l’anàlisi de la formació paral·lela de les dues principals col·leccions de moneda catalana del conflicte: la del col·leccionista i autor del catàleg bàsic de la sèrie Antoni Turró (1915-2009), actualment dipositada al Museu d’Història de Catalunya i la del Gabinet Numismàtic de Catalunya, fruit d’una iniciativa immediata de recollida d’exemplars, impulsada per la Junta de Museus. Serà en aquesta tercera sessió que s'utilitzarà la col·lecció de paper moneda dipositada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i que podeu veure tant a través del Cercabib com a  la Memòria Digital de Catalunya