CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

S'ha inaugurant recentment l'exposició Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939) al Museu Marés de la Punta d'Arenys de Mar.

Durant el període de la Guerra Civil espanyola la costa del Maresme va ser un enclavament geogràfic important en el desenvolupament del conflicte, es van construir diferents tipus de fortificacions per a la vigilància i la defensa: nius de metralladores, bateries de costa, observatoris, etc, amb l’objectiu de protegir el litoral i les poblacions costaneres d’una possible incursió procedent del mar. Des de l’illa de Mallorca, en mans de les forces rebels es van realitzar diversos atacs aeris contra la població civil.

Aquesta mostra recorda aquests anys difícils per a la població de la comarca que va patir diversos atacs marítims i aeris a indrets com Mataró, Calella, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar…

Mitjançant els panells expositors és pot veure com es va organitzar la defensa del litoral per part del govern de la República i quina era la tasca dels Carrabiners. A través de la documentació dels espies, s'aprecia la importància que tenia tota aquesta xarxa de defensa per al bàndol rebel.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la reproducció de dos cartells de la nostra col·lecció:

• Carabineros: ayer, hoy y siempre leales al pueblo  de Parera.
• Nuestras costas seran defendidas por nuestros bravos marinos de V. Ballester Marco

La mostra, que commemora els 80 anys del final de la Guerra Civil, es podrà visitar fins al mes de desembre de 2019 a la sala d’exposicions temporals, a la planta baixa del Museu Marès de la Punta al Carrer de l’Església, 43 d’Arenys de Mar.

Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 18h. I diumenges i festius d’11 a 13h.

El CRAI de la Universitat de Barcelona, a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha signat recentment un acord de col·laboració amb el GRIEGC, el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil.

El GRIEGC neix  el 2014  com a projecte que té la missió de recuperar, estudiar i catalogar el patrimoni cultural i social d’un dels conflictes més rellevants que van succeir al segle XX a nivell europeu i el més important a nivell nacional: la Guerra Civil Espanyola, tot coincidint amb la commemoració del 75è aniversari del final de la guerra.

Les activitats que duen a terme, entre d’altres, són l’estudi, investigació i catalogació de tot tipus de restes patrimonials. Desenvolupen també una tasca educativa mitjançant conferències, visites guiades i articles en revistes científiques i de caràcter docent.

Així mateix, també ofereixen serveis en àmbits de recuperació, gestió, assessorament, difusió i organització d’actes que giren al voltant del patrimoni estudiat.

L’acord, signat per la directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judit Casals i per la responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades amb Adrián Cabezas, membre fundador del GRIEGC, estableix  punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.

A tall d’exemple direm que precisament Adrián Cabezas ha donat el seu darrer llibre sobre La guerra civil al coll de Balaguer, comarca del Baix Camp i ja el podeu consultar al nostre catàleg!

Celebrem aquest acord que estem segurs serà una iniciativa productiva per ambdues institucions!

Al maig del 2018 l'equip del programa This is art, va sol·licitar gravar algunes escenes a l'edifici del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es tractava de la preparació de la sèrie que aquest any s'emet a TV3 i que està dedicada a les emocions humanes com per exemple: la culpa, la solitud, la por, la fe, l'enamorament, el desig, etc. 

L'episodi amb el qual hem col·laborat està dedicat a l'odi, que com diu el diccionari, és la repugnància o aversió profunda per alguna cosa o persona. Al vídeo promocional del capítol es pot veure un tastet del seu contingut.

L'odi i l'art, amb les seves pròpies paraules: El nazisme, els totalitarismes en general i, en definitiva, tots els dictadors s'han distingit per odiar l'art més modern, més imaginatiu, que assumeix més riscos. I, al contrari, sempre han defensat l'art més convencional o figuratiu.

L'episodi s'emetrà el proper diumenge dia 21 de juliol a les 22.40h.

Us deixem amb un parell d'imatges del rodatge. Esperem que us agradi!

Al Born Centre Cultural de Barcelona s'ha inaugurat recentment l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura, la mostra més extensa feta fins ara a Catalunya dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982)

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

La mostra s’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia bona part del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades. Està comissariada per Juan Vicente Aliaga i es podrà visitar fins al proper mes d’octubre.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil. Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una destacada producció de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius. Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana. Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades. Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys al Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos importants cartells de la nostra col·lecció. L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats.

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants.

Ens complau estar presents en una exposició tan important de Josep Renau.

La Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) aprofitant la celebració dels World Esports Games (WSG) que s'han celebrat a Tortosa a principis de juliol, ha presentat l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni.

La mostra indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya i fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català. La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal. La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular (CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any. Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi. La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer. Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta exposició facilitant la reproducció de diversos cartells i material d’arxiu relacionat amb la temàtica.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha inaugurat l’exposició que porta per títol Arqueologia a l’exili: El Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil espanyola (1936-1939)  que té per objectiu mostrar l’esforç posat en protegir i salvar el patrimoni i les obres d’art del museu durant el període de Guerra Civil.

La Guerra Civil espanyola va ser un dels episodis més tràgics i dolorosos de la història recent. Va comportar canvis polítics, socials i econòmics dels que avui dia encara hi ha reminiscències. Aquest conflicte bèl·lic no només va suposar la pèrdua de moltes vides, sinó que també va significar el final de molts projectes culturals vinculats a la conservació i difusió del patrimoni del país. Grans museus van veure com havien de cessar la seva activitat i, fins i tot, protegir les obres d’art que tenien.

Precisament un d’aquest museus va ser el Museu d’Arqueologia de Catalunya, creat l’any 1932 sota l’impuls del Govern de la Generalitat republicana i que va viure uns anys molt difícils, fins al punt d’haver d’evacuar bona part de les seves col·leccions a Suïssa per garantir la seva integritat.

La mostra serveix per explicar aquesta etapa de la que s’ha parlat ben poc i que relata la història des que s’inaugurà el museu el 1935 fins que es canvià la direcció del centre a l’acabar-se la Guerra Civil el 1939 en favor al bàndol franquista i quedà sota l’administració de la Diputació de Barcelona. Serveix també per retre homenatge als homes i dones que, enmig de les dificultats d’una guerra, treballaren incansablement per protegir el patrimoni cultural català i garantir-ne la seva transmissió a la posteritat. Pere Bosch Gimpera, director del museu, es va haver d’exiliar un cop acabat el conflicte i la major part de treballadors foren sotmesos a un expedient de depuració.

S'hi pot veure com es van conservar les obres durant la guerra, tant a refugis com a una remota localització de l’Alt Empordà, el Mas Perxés d’Agullana, i conèixer com va ser el procés de negociació per part del Govern de la República i la Generalitat per traslladar les peces a Ginebra sota la protecció i custòdia de la Societat de Nacions.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta interessant exposició amb la cessió d’aquest dos cartells ben representatius.

L’exposició estarà oberta fins al 6 d’octubre, de dimarts a diumenge, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Montjuïc.

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) acull actualment la mostra Dubón. Un artista republicà (1909-1952) sobre l’obra de Lluis Dubón (1892-1953) un pintor i dissenyador gràfic valencià, estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

Comissariada per Néstor Morente i gràcies a una intensa tasca d’investigació que te com a punt de partida la Tesis Doctoral del mateix Morente, es mostren gairebé tres-centes peces de l’artista que va treballar en publicitat, cartells, portades de llibres, etc. Per a Morente, la mostra és “un viatge a la València vista a través dels ulls de Dubón, una València que inaugurà la modernitat creativa i artística de la República”.

Dubón va ser un artista pioner del disseny gràfic valencià des de la seva participació en l’Exposició Regional de 1909, on va obtenir la prestigiosa Medalla de Plata del certamen, tot i que després va patir, com molts altres artistes, la marginació del règim franquista pel seu compromís i defensa de la República. El període de més creativitat artística el tingué durant el anys 1916 i 1936 quan va poder mostrar el seu estil més personal.

Nascut al barri valencià de Benicalap, Lluís Dubón va estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carles. L’any 1922 es va traslladar a Madrid, en ser contractat com a director artístic d’una fabrica de perfums. Allí il·lustra infinitat de llibres i revistes i col·labora en diversos diaris. El 1932 torna a València, on segueix la seva tasca d’ il·lustrador. Durant la Guerra Civil va realitzar cartells de propaganda republicana, com el famós cartell per al partit Esquerra Valenciana amb una al·legoria de la república vestida de fallera. En acabar la guerra, es va dedicar a realitzar falles i va seguir pintant retrats i natures mortes.

Aquesta exposició antològica es divideix en tres grans blocs:

• El primer és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantenir una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.
• El segon espai presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es poden apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.
• I finalment, un tercer espai està dedicat exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, on s’exposa obra des de l’any 1916 fins a 1951.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta exposició cedint aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

Esperem que la mostra, que es podrà visitar fins al 14 de juliol de 2019, serveixi per donar a conèixer l’obra d’aquest magnífic artista

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut recentment de Josep Maria Clariana Rosa un seguit de documentació del seu pare, Amadeo Clariana Petit (Barcelona, 1909 – 1967), membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que durant la Guerra Civil va lluitar amb l’exèrcit franquista i l’any 1941 es va allistar com a voluntari a la División Azul.

A través de la documentació del fons personal  sabem que l’any 1938, Amadeo Clariana formava part de l’exèrcit franquista com a artiller 2n., primer al Regiment de cavalleria Farlosio nº10 a Valladolid i a partir d’agost de 1938 al Regiment d’Artilleria lleugera nº 13 a Medina de Rioseco. Que al setembre d’aquell mateix any el van destinar al front de l’Ebre, on va prendre part en totes les operacions militars fins al final de la guerra i que es va llicenciar el 15 de maig de 1939.

Va fixar la seva residència a Barcelona i va treballar com a auxiliar de secretaria a la Delegació del Districte VII de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS a Barcelona. El 1941 es va incorporar a la División Española de Voluntarios (División Azul), concretament a la 14 Bateria del IV Grup d’Artilleria, i va participar en les dues campanyes de Rússia.  Al juny del 1942, es va llicenciar, va entregar el vestuari i l’equipament alemanys i va tornar a Barcelona. Al novembre, es va reincorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a Guàrdia urbà i es va casar amb Adelaida Rosa. Al desembre, el Generalísimo Franco li va concedir la Cruz Roja del Mérito Militar pels seus serveis a les dues campanyes de Rússia durant Segona Guerra Mundial.

Els anys 1943 i 1944 va ocupar càrrecs de responsabilitat, primer al Districte V (Barcelona) de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS com a Jefe de la calle del Este entre los números 1 y 18 de la ciutat de Barcelona i el 1944 a la Jefatura Provincial de Barcelona de la Defensa Pasiva Nacional com a Jefe del Bloque 7 del subsector 4 del Distrito III.

El fons personal Amadeo Clariana consta també de diversos documents personals i familiars (certificats de naixement, matrimoni i mort, cèdules d’identitat, sol·licitud d’un ajut de nupcialitat a l’Ajuntament de Barcelona, etc.).

A banda de la documentació en suport paper, el fons inclou tota una sèrie d’objectes militars com ara: dues plaques metàl·liques d’identificació de soldats de la División Azul, alguns brodats, d’entre els quals destaquen un amb l’àliga nazi (Reichsadler) i un altre amb l’escut no reglamentari de la División Azul, diverses agulles de pit i insígnies de la Falange Española, cintes Mèrit Militar (Maria Cristina, Guerra Civil, Campanya d’hivern a Rússia, etc.), dues medalles, una pels serveis prestats al front (Decret 26/1/1937) i una altra de la Secció Femenina de l’Auxilio Social i una condecoració als sometents (Decret 17/9/1923).

Aquests objectes s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

El fons documental d’Amadeo Clariana Petit s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.