CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 18 de juliol de 2019 es va inaugurar a l’edifici de Casa Espanya del Museu de l’Hospitalet l’exposició que porta per títol Parèntesi? L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola que es podrà visitar fins al dia  3 de novembre de 2019.

La mostra planteja com era la ciutat de l'Hospitalet durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950). Però, no s'aborda des d'una perspectiva cronològica, sinó temàtica i la Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, els aspectes polítics i l’oci i la cultura.

La inauguració va anar a càrrec de l'Alcaldessa de la ciutat i ara també Presidenta de la Diputació de Barcelona Núria Marín que va dir: "us presentem aquesta exposició amb la voluntat de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica, una proposta que és fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i el Museu de L’Hospitalet.

Vuitanta anys després de la fi del conflicte bèl·lic, que no de la lluita armada, i en el marc de la col·laboració de Memòria en Xarxa amb la Diputació de Barcelona, la mostra fa un plantejament museogràfic original en el qual, com en un mirall, es presenten contraposades les imatges de la vida quotidiana dels veïns i veïnes de L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil"

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb aquesta exposició amb la cessió de nombrós material gràfic per a ser reproduit i exposat a la mostra, com ara  imatges de la Revista Fotos: semanario gráfico nacionalsocialista o una butlleta del Partit Estat Català del nostre fons d’arxiu i altres documents relacionats amb les Joventuts Llibertaries de la Torrassa, etc.

Consulteu també el tríptic informatiu de l’exposició si voleu més informació.

L’edifici del Pavelló de la República, seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, participa en una nova edició del  48h Open House Barcelona durant el cap de setmana del 26 i 27 d'octubre.

El 48 h Open House és un esdeveniment cultural anual que treballa per a la divulgació de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, i que celebra enguany la seva novena edició a Barcelona.

El projecte Open House va néixer a Londres l'any 1992 i des de llavors s'ha estès a diverses ciutats del món. L'any 2010 Barcelona es va incorporar a aquest esdeveniment cívic i cultural i les visites programades van tenir tan bona rebuda per part dels barcelonins, que l'experiència s'ha consolidat i any darrera any s'amplia l'oferta de visites que ja escapen dels límits de la ciutat per incorporar: Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí i Vilassar de Dalt.

Enguany les visites a l'edifici del Pavelló de la República es fan el diumenge 27 d'octubre de 10 a 19h. i consisteixen en la visita del pati de l'edifici i la reproducció del Gernika de Picasso.

L’obertura d’edificis durant aquest cap de setmana és una oportunitat única per donar a conèixer espais i posar en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i de les ciutats i els pobles veïns que es van incorporant al programa.

Esperem que aquest any tingui tan èxit com en edicions anteriors.

Amb motiu de la celebració de l’Any Pamies, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’exposició que porta per títol Teresa Pàmies, tot és en els llibres una mostra itinerant amb sis panells que esdevé una eina de divulgació de la trajectòria de l’escriptora catalana amb motiu de la commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya JSUC. A la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb el seu pare Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. Després de passar un temps en un camp de treball a França, va aconseguir fugir i es va instal·lar a Mèxic. Allí estudià periodisme i va treballar en diferents oficis. Va tornar a Europa i va viure, entre d’altres ciutats a Praga, i finalment altre cop a França.

Amb una prolífica carrera periodística, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, i literària, va escriure més d‘una cinquantena de llibres: novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges… la seva obra sempre va tenir un pòsit autobiogràfic manifest i un compromís polític i social. Va morir el 13 de març de 2012.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un cartell del Bloc Obrer i Camperol de la nostra col·lecció que il·lustra la vinculació del pare de Teresa amb aquesta organització política catalana.

Entre les activitats de l’Any Pàmies, comissariades per Montse Barderi, destaquem també el Simposi ‘Teresa Pàmies, política, memòria i literatura‘ que va tenir lloc aquest passat dimarts 8 d’octubre amb una ponència de Paola Lo Cascio professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que portava per títol Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies.

Aquí es pot veure l’enllaç amb les dates de la seva itinerància.

Us recordem que al nostre fons podeu trobar informació sobre l’escriptora tant pel que fa a llibres, com a material d’arxiu.

A tall d’exemple us mostrem dues boniques fotografies de l’Arxiu Gràfic fetes pel fotògraf menorquí Toni Vidal l’any 1974.

Com us vam anunciar fa pocs dies, s'ha signat un acord de col·laboració entre The Cymru-Catalunya Association i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

The Cymru-Catalunya Association, és una associació cultural que té com a objectiu promoure les relacions entre el País de Gal.les i Catalunya. Està estretament vinculada al IB CYMRU – Brigades Internacionals Gal.lesos grup que reivindica la importància del paper dels Brigadistes Internacionals de Gal·les a la Guerra Civil espanyola.

Fruit d’aquest acord, el proper cap de setmana, del 27 al 29 de setembre de 2019 l’Associació organitza el Festival Cool Cymru a la població de Sitges, un esdeveniment que inclourà música, exposicions, etc.

El Fòrum de l’Associació Gal·les-Catalunya ha programat una sèrie de conferències per a fomentar les relacions culturals entre el País de Gal·les i Catalunya entre les que destaquem la que impartirà Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT que porta per títol Recuperem la història dels brigadistes. Sidbrint, un projecte viu.

Us informem també que podreu trobar una exposició sobre Cartells de la Guerra Civil Espanyola que compta amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i que podeu visitar a la Biblioteca Santiago Rusiñol fins al dia 11 d’octubre.

Ja ho sabeu: si sou per Sitges aquest cap de setmana no us ho perdeu!

The Cymru-Catalunya Association és una Associació Cultural que té com a objectiu promoure les relacions entre el País de Gal·les i Catalunya, respecte a la història, la política, la gastronomia, l’art, l’esport, la literatura, la música, la poesia, la llengua. etc. A petició del seu President Brandon Jones, s’ha signat un acord de col·laboració amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que està basat en els següents punts:

• intercanvi de publicacions entre ambdues entitats
• intercanvi de duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques
• la difusió a través de les xarxes socials Twitter, Instagram, Blog, web corporativa… de les activitats realitzades per ambdues institucions de forma recíproca
• la inclusió a la memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part del CYMCAT i de les seves activitats. També recíprocament.

Destaquem que aquesta associació està vinculada al IB CYMRU – Brigades Internacionals Gal·lesos grup iniciat per activistes laboristes a Gal·les que té com a objectiu forjar vincles amb grups socials, comunitaris i sindicals per educar al públic sobre l’important paper dels Brigadistes Internacionals de Gal·les a la Guerra Civil Espanyola i la lluita contra el feixisme. Gairebé 200 homes i dones gal·leses van deixar les seves llars i famílies per servir a la causa republicana a Espanya durant la Guerra Civil espanyola.

IB Cymru es va formar amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, l’any 2016. Se suma a altres grups que recolzen i treballen amb la International Brigade Memorial Trust fundada el 2001 per membres de l’organització de veterans de les Brigades Internacionals i els membres dels Amics de les Brigades Internacionals. El seu treball està enfocat al País de Gal·les i a la contribució dels brigadistes gal·lesos durant la guerra civil. També estudien la importància de la Guerra Civil als esdeveniments mundials actuals, l’augment del feixisme i la causa de la pau. Tenen una pàgina a la xarxa social Facebook on donen a conèixer totes les activitats que realitzen.

El grup va ser creat per Mary Greening, el pare de la qual, Edwin, era un dels més de 200 gal·lesos que es van unir a la I5 Brigada Internacional en la lluita contra Franco.

El cap de setmana del 27 al 29 de setembre de 2019 l’associació està preparant el festival Cool Cymru a Sitges, un esdeveniment que inclourà música, exposicions, etc.  Entre tots els actes destaquem la conferència que impartirà Graham Davies l’autor de You are Legend: the Welsh volunteers in the Spanish Civil War   i l'exposició sobre Brigades Internacionals que comptarà amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Informarem puntualment.

S'ha inaugurant recentment l'exposició Enemic a la Vista! La defensa de la costa al Maresme (1936-1939) al Museu Marés de la Punta d'Arenys de Mar.

Durant el període de la Guerra Civil espanyola la costa del Maresme va ser un enclavament geogràfic important en el desenvolupament del conflicte, es van construir diferents tipus de fortificacions per a la vigilància i la defensa: nius de metralladores, bateries de costa, observatoris, etc, amb l’objectiu de protegir el litoral i les poblacions costaneres d’una possible incursió procedent del mar. Des de l’illa de Mallorca, en mans de les forces rebels es van realitzar diversos atacs aeris contra la població civil.

Aquesta mostra recorda aquests anys difícils per a la població de la comarca que va patir diversos atacs marítims i aeris a indrets com Mataró, Calella, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar…

Mitjançant els panells expositors és pot veure com es va organitzar la defensa del litoral per part del govern de la República i quina era la tasca dels Carrabiners. A través de la documentació dels espies, s'aprecia la importància que tenia tota aquesta xarxa de defensa per al bàndol rebel.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb la reproducció de dos cartells de la nostra col·lecció:

• Carabineros: ayer, hoy y siempre leales al pueblo  de Parera.
• Nuestras costas seran defendidas por nuestros bravos marinos de V. Ballester Marco

La mostra, que commemora els 80 anys del final de la Guerra Civil, es podrà visitar fins al mes de desembre de 2019 a la sala d’exposicions temporals, a la planta baixa del Museu Marès de la Punta al Carrer de l’Església, 43 d’Arenys de Mar.

Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 13h i de 16 a 18h. I diumenges i festius d’11 a 13h.

El CRAI de la Universitat de Barcelona, a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha signat recentment un acord de col·laboració amb el GRIEGC, el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil.

El GRIEGC neix  el 2014  com a projecte que té la missió de recuperar, estudiar i catalogar el patrimoni cultural i social d’un dels conflictes més rellevants que van succeir al segle XX a nivell europeu i el més important a nivell nacional: la Guerra Civil Espanyola, tot coincidint amb la commemoració del 75è aniversari del final de la guerra.

Les activitats que duen a terme, entre d’altres, són l’estudi, investigació i catalogació de tot tipus de restes patrimonials. Desenvolupen també una tasca educativa mitjançant conferències, visites guiades i articles en revistes científiques i de caràcter docent.

Així mateix, també ofereixen serveis en àmbits de recuperació, gestió, assessorament, difusió i organització d’actes que giren al voltant del patrimoni estudiat.

L’acord, signat per la directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judit Casals i per la responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades amb Adrián Cabezas, membre fundador del GRIEGC, estableix  punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades per ambdues entitats.

A tall d’exemple direm que precisament Adrián Cabezas ha donat el seu darrer llibre sobre La guerra civil al coll de Balaguer, comarca del Baix Camp i ja el podeu consultar al nostre catàleg!

Celebrem aquest acord que estem segurs serà una iniciativa productiva per ambdues institucions!

Al maig del 2018 l'equip del programa This is art, va sol·licitar gravar algunes escenes a l'edifici del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Es tractava de la preparació de la sèrie que aquest any s'emet a TV3 i que està dedicada a les emocions humanes com per exemple: la culpa, la solitud, la por, la fe, l'enamorament, el desig, etc. 

L'episodi amb el qual hem col·laborat està dedicat a l'odi, que com diu el diccionari, és la repugnància o aversió profunda per alguna cosa o persona. Al vídeo promocional del capítol es pot veure un tastet del seu contingut.

L'odi i l'art, amb les seves pròpies paraules: El nazisme, els totalitarismes en general i, en definitiva, tots els dictadors s'han distingit per odiar l'art més modern, més imaginatiu, que assumeix més riscos. I, al contrari, sempre han defensat l'art més convencional o figuratiu.

L'episodi s'emetrà el proper diumenge dia 21 de juliol a les 22.40h.

Us deixem amb un parell d'imatges del rodatge. Esperem que us agradi!

Al Born Centre Cultural de Barcelona s'ha inaugurat recentment l’exposició de caràcter retrospectiu Renau. El combat per una nova cultura, la mostra més extensa feta fins ara a Catalunya dedicada al gran artista valencià Josep Renau (València, 1907- Berlín Est, 1982)

Amb una selecció de més de 100 obres, està concebuda com un recorregut cronològic i visual, dividit en quatre apartats, per la vessant política, artística i creativa d’aquest creador poc convencional. Mitjançant les seves pintures, cartells o fotomuntatges, la mostra pretén fer palès com va utilitzar un llenguatge artístic innovador amb una clara finalitat política i de denuncia social.

La mostra s’ha realitzat amb l’ajuda de l’IVAM l Institut Valencià d’Art Modern, que custodia bona part del seu llegat i d’on provenen 92 de les 108 peces exposades. Està comissariada per Juan Vicente Aliaga i es podrà visitar fins al proper mes d’octubre.

Josep Renau com a director general de Belles Arts del govern de la Segona República espanyola va decidir que les obres del Museu del Prado s’embalessin i viatgessin a València i Ginebra. Amb la seva actuació va contribuir a salvar el patrimoni artístic espanyol durant la Guerra Civil. Va tenir també un paper fonamental al Pavelló construït per a l’Exposició Universal de París del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la tragèdia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme. De fet fou Renau qui va encarregar a Picasso que realitzes diverses obres pel Pavelló, de les que destaca el Guernica.

Renau és l’autor d’una destacada producció de denúncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a través de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius. Al final de la guerra, Renau s’exilia a Mèxic, entre els anys 1938 i 1958, després de passar pel camp de concentració d’Argelers. Allí es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana. Altres temes que apareixen en les seves obres són el racisme i la marginació dels afroamericans. I ho fa mitjançant tècniques que s’acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades. Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s’instal·là a la República Democràtica d’Alemanya els últims anys de la seva vida on va morir a l’edat de 75 anys al Berlín Oriental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora en aquesta mostra amb el préstec de dos importants cartells de la nostra col·lecció. L’exposició es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en què fa una crítica mordaç contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a més de festes populars, com la de les falles, des d’una perspectiva revolucionària i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats.

Entre les activitats culturals entorn la mostra, es proposa un cicle de visites amb especialistes. Al llarg de l’estiu, persones expertes en la fotografia, l’art i el disseny gràfic oferireixen la seva visió personal i molt particular sobre l’obra artística de Renau a un grup reduït de visitants.

Ens complau estar presents en una exposició tan important de Josep Renau.

La Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) aprofitant la celebració dels World Esports Games (WSG) que s'han celebrat a Tortosa a principis de juliol, ha presentat l’exposició L’esport popular a Catalunya. Història d’un Somni.

La mostra indaga en l’origen de les olimpíades populars a Europa i Catalunya i fa un recorregut per l’esport popular del segle XIX i XX a Europa, amb una atenció especial a les singularitats del cas català. La consolidació de l’esport modern a finals del segle XIX va coincidir amb l’ascens al poder de la burgesia capitalista i el triomf de la cultura il·lustrada liberal. La major part de competicions oficials, com els Jocs Olímpics, van deixar de banda les classes treballadores, que no van poder participar d’aquest procés perquè el seu horari laboral no ho permetia, no disposaven d’instal·lacions accessibles ni de prou poder adquisitiu.

Als anys vint del segle passat va sorgir l’esport popular, una visió apartada de la competitivitat que promovien les federacions oficials esportives; de la mercantilització i consolidació de l’esport com un espectacle públic de masses. Aquest nou moviment volia democratitzar l’esport com a eina de desenvolupament, obrir-la a tothom, especialment a sectors marginats com la classe treballadora i les dones.

A Catalunya, l’esport popular va adquirir una destacada consciència social i catalanista. Els seus promotors es van aplegar en l’anomenat Moviment d’Esport Popular Català, creadors el 1936 del Comitè Català pro Esport Popular (CCEP), els organitzadors de l’Olimpíada Popular de Barcelona el juliol del mateix any. Aquest nou moviment, arrelat amb força a Catalunya a partir de 1933, bevia de diverses formulacions teòriques i experiències pràctiques, el discurs antifeixista i el retorn als valors universals de l’essència olímpica, entre d’altres.

A l’Olimpíada Popular de Barcelona es van inscriure una vintena llarga de delegacions d’estats com França, Suïssa o el Canadà; de nacions sense estat com Catalunya i el País Basc; regions com Alsàcia i Lorena; ciutats com Alger i Orà; i col·lectius de jueus, italians i alemanys exiliats de les dictadures feixistes. De fet, l’Olimpíada Popular de Barcelona es va plantejar com la contraposició als Jocs Olímpic de Berlín, tutelats pel règim nazi. La victòria franquista va trencar la dinàmica de l’esport català modern. El seu funcionament privat, democràtic i plural quedava enterrat. El nou règim assumia un control absolut utilitzant-lo per a la causa de l’adoctrinament ideològic i espanyolització del territori. Les entitats del moviment català van desaparèixer. Amb la mort del dictador, sorgeix de nou a Catalunya un moviment social que impulsa arreu del territori l’esport escolar. I en aquest marc es creen els Consells Esportius per a promoure un model basat en l’esport popular, a l’abast de tothom, per a formar una ciutadania responsable, fomentar hàbits saludables i promoure un entorn on participar fos més important que competir.

L’any 1994 naixia la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) com a organisme que aglutina, coordina i representa els 45 consells esportius catalans. Les activitats programades pels consells esportius apleguen al voltant de 500.000 esportistes, infants i joves en edat escolar en 80 modalitats diferents. En un nou pas en la difusió de l’esport popular, per a tothom, la UCEC va impulsar el 2018 la primera edició dels Jocs Populars de Catalunya, oberts als majors de 16 anys. Aquest fet, juntament amb l’organització dels World Sports Games a Tortosa,  suposen un salt endavant en la implantació de l’esport popular a Catalunya. Signifiquen la continuïtat històrica de les activitats esportives populars de l’any 1936, del reconeixement de l’Olimpíada Popular i del Comitè Català pro Esport Popular, així com el començament de la materialització d’un somni de país de l’esport com un dret de tota la ciutadania.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb aquesta exposició facilitant la reproducció de diversos cartells i material d’arxiu relacionat amb la temàtica.