CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

En el marc de la programació especial de TV3 commemorant el Dia Internacional de les Dones, vam poder veure l'estrena de la pel·lícula La dona del segle, produïda per Televisió de Catalunya, Distinto Films, i RTVE, en coproducció amb Voramar Films i À Punt Mèdia, i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La pel·lícula està basada en la novel·la de Margarita Melgar: La mujer del siglo i està dirigida per Sílvia Quer.

La trama se situa als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919, en la inauguració de l'exposició d'Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l'establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se'n surt tan bé d'aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les "sigleres" són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. Tot això situat a la Barcelona convulsa del moment i amb un esdeveniment que marcarà el futur de tots els treballadors del país: la vaga de la Canadenca.

Precisament informació i documentació sobre la vaga de la Canadenca és el que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha aportat a aquesta pel·lícula.

El conflicte va començar al gener de 1919 quan l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda per «La Canadenca» per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous. És significativa la rellevància d'aquesta vaga, molt ben preparada tot i ser improvisada, ja que hi havia l'absència dels principals líders sindicals empresonats al buc cuirassat Pelayo al port de Barcelona. El resultat va ser l'acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores, l'alliberament de la majoria dels presos, increments salarials, la capacitat legal de negociació dels sindicats i la readmissió dels acomiadaments. Tot un èxit.

Si us la vau perdre, encara es pot veure a TV3 alacarta.

A la sala d’actes del Casal Pere Quart de Sabadell s'ha inaugurat recentment l'exposició Abril de 1979. 40 anys d’ajuntaments democràtics.

La mostra, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell i comissionada per l’exregidor Antonio Rodríguez Galián, té per objectiu fer un sintètic repàs dels esdeveniments històrics, polítics i socials de la Transició política des de la dictadura franquista fins a la democràcia.

El 3 d’abril de 1979 van tenir lloc les primeres eleccions municipals de la incipient democràcia després de la caiguda de la dictadura. La victòria del PSUC a Sabadell, molt excepcional en el conjunt de l’Estat, recull gran part de la lluita obrera i veïnal, que jugà un paper determinant en l’evolució política dels anys finals del franquisme i de la Transició. Aquelles eleccions les va guanyar el PSUC, tot i que sense majoria absoluta: van accedir al govern a través d’un pacte de govern amb el PSC. Aquell consistori va tenir quatre grups municipals: PSUC (13), PSC (6), CiU (6) i UCD (dos regidors). A partir de 1983, i fins 1995, Antoni Farrés va guanyar totes les municipals per majoria absoluta.

L’exposició, que més endavant itinerarà per diferents espais de Sabadell, conté textos, fotografies, cartells, gràfics, plànols, documentació de l’època i algun vídeo. S'organitza en 3 àmbits diferents:

1. Antecedents: règim de Franco, moviment obrer i veïnal i oposició política
2. Context: la protesta ciutadana, la vaga general de febrer del 1976, la vaga del metall i la mobilització que donarà lloc a les eleccions de juny de 1977, les primeres de la democràcia després de la dictadura franquista. I finalment el context de crisi econòmica i institucionalització democràtica que donarà pas a les eleccions municipals d’abril de 1979
3. Eleccions Municipals: candidatures que es van presentar al 1979, els resultats i breu anàlisi territorial. La composició d’aquell consistori, acabant amb un record de l’exalcalde Antoni Farrés

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, hi col·labora amb la reproducció de material fotogràfic provinent del Fons Personal Xavier Vinader.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb Televisió de Catalunya per la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat 12 de març dintre de l'espai Sense Ficció.

Es tracta d'una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu i l'actriu Anna Sahun donat vida a Anna Maria Martínez Sagi.

Anna Maria Martínez Sagi encarnava un model de dona independent i moderna. Va ser esportista (principalment va destacar en el llançament de javelina), poeta i periodista, la seva militància feminista i republicana li va costar enfrontaments i l'exili. Pionera fa gairebé un segle, ara seria considerada una dona del nostre temps.

Aquest documental és el descobriment d'aquesta pionera desconeguda, una personalitat avançada al seu temps que va acceptar el càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l'esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l'ambient insà de les fàbriques. Va dimitir al cap d'un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

El programa recupera la memòria d'una persona tan extraordinària com oblidada. Una dona que va lluitar per la seva independència en un moment històric excepcional, la Segona República. El caràcter, la determinació i una relació amorosa la van marcar tota la vida.

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d'Illinois. Quan finalment va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

En el documental, l'actriu Anna Sahun es fica en la pell d'Anna Maria Martínez Sagi i en ressegueix les passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra.

Un cartell de la col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República llueix magníficament en un moment del documental, és aquest: Dones! cuideu el vostre cos tant com el vostre vestit, feu gimnàstica!

A finals de l’any 2018 Javier Romero Martinengo va cedir, a través del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), el fons documental i la biblioteca particular del seu pare, l’escriptor Luis Romero Pérez, al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Luis Romero Pérez (Barcelona, 1916 – 2009) és un escriptor català de la postguerra, membre de l’anomenat moviment neorealista hispànic del segle XX. Va dedicar una part important de la seva producció literària a la Guerra Civil i va ser guanyador dels premis de novel·la Nadal (1951) per la seva obra La Noria, Planeta (1963) per El Cacique i Ramon Llull (1991) per Castell de cartes. Durant la Guerra civil va ser empresonat pels republicans al castell de Montjuïc i més tard va combatre a la División Azul.

El fons personal de Luis Romero Pérez agrupa la documentació reunida i generada per l’escriptor durant la producció i publicació de les obres Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982).

Cronològicament, el fons comprèn gairebé tot el segle XX, però destaca pel seu volum i pel seu valor històric, el material relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme, ocupa 0’90 metres lineals i consta de 4 subsèries:

• Subsèrie 1: Conté fotografies, la majoria del període de la Guerra Civil, i documentació diversa (originals o còpies) generada durant la Segona República espanyola (1931-1939) i el franquisme.
• Subsèrie 2: Conté testimonis, molts d’ells inèdits, de persones que van viure o protagonitzar esdeveniments diversos estudiats per Luis Romero com, per exemple, el dia de l’Alzamiento (18 juliol 1936) a diverses ciutats de l’estat, la sublevació contra el Govern Negrin a la Base Naval de Cartagena i el cop d’estat de Segismundo Casado (5 març 1939) o l’assassinat de José Calvo Sotelo (13 juliol 1936).
• Subsèrie 3: Conté multitud de materials reunits per Luis Romero durant  l’elaboració de les seves novel·les: Tres días de Julio (1967), Desastre en Cartagena (1971), El final de la Guerra (1976) y Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). La majoria són notes manuscrites amb apunts de tota mena (cronologies, apunts biogràfics de diversos personatges, esborranys, etc.).
• Subsèrie 4: Consta dels contactes epistolars mantinguts per Luis Romero amb multitud de personatges (Diego Abad de Santillán, Julio Alvarez del Bayo, Enriqueta Calvo Sotelo, Francisco Galán, Joan García Oliver, David Gasca, Vicenç Guarner, Dolores Ibárruri, Dionisio Ridruejo, Ramón Salas Larrazábal, Josep Tarradellas i un llarg etcètera), protagonistes de fets que van tenir lloc fonamentalment durant la Guerra Civil espanyola.

El fons documental de Luis Romero s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals i ja es troba a disposició dels investigadors. Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al  catàleg del CRAI.

Segurament recordareu l'entrevista que Antonio Baños va fer a la nostra companya Lourdes Prades al programa Terricoles de Betevé a finals de l'any passat.

Al llarg de la conversa es va despertar l'interès del periodista per conèixer millor el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, les seves funcions i el conjunt documental que custodia. Aquest interès es va materialitzar en la gravació d'un nou espai dintre del programa de Betevé La família Barris.

La Família Barris es trasllada cada dijous a un dels 73 barris de la ciutat de Barcelona per recollir les diverses opinions dels veïns i veïnes que l’habiten i d’aquesta manera analitzen, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, la cultura, les curiositats i els temes d’actualitat que preocupen als barcelonins en general.

En aquesta ocasió Antonio Baños, un dels presentadors del programa, torna a entrevistar la Lourdes Prades per parlar de l’edifici del Pavelló i de la seva rellevància històrica i arquitectònica. També conversen sobre el fons de la biblioteca i més concretament sobre la nostra col·lecció de cartells de República i Guerra Civil, una de les més importants a nivell mundial.

L’Antonio, gran entusiasta del projecte, pregunta altre cop per SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestiona el personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Si us vàreu perdre el programa el podeu tornar a veure al seu lloc web. Us el recomanem!

Agraïm a tot l’equip del programa la seva professionalitat. És una magnífica oportunitat de donar a conèixer la biblioteca,  l’arxiu i el projecte SIDBRINT. Gràcies també a les seves xarxes socials, que ja anunciaven dies abans l’esdeveniment televisiu, estem segurs que hem aconseguit que bona part de la població de Barcelona conegui el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Podeu revisar també el post del Blog del Pavelló del 4 de març.

Arriba al Palau Robert de Barcelona l'exposició Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra, que del 20 de setembre del 2017 al 6 de maig del 2018 i amb motiu de la commemoració del centenari del conflicte es va poder visitar a la Fundació Josep Pla de Palafrugell. El títol de l’exposició s’ha extret del dietari El Quadern gris de Josep Pla, el prosista català més important del segle XX. (Vegeu  la notícia que el CRAI va publicar amb motiu de la inauguració a Palafrugell).

Com ja vam informar, la mostra i el catàleg són una coproducció de la Fundació Josep Pla (FJP) i la Càtedra Josep Pla (Universitat de Girona-Grup62-FJP). El comissari de la mostra és Francesc Montero, doctor en Filologia Catalana, membre de la Càtedra Josep Pla i de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de material per a l’exposició. S’han prestat diverses monografies originals del també escriptor i periodista català Agustí Calvet i Pascual, Gaziel, que va viure l’esclat de la Gran Guerra a París, ciutat on s’havia traslladat per aprofundir els seus coneixements. Va escriure sobre aquest fet per al diari La Veu de Catalunya i per a La Vanguardia.

A Vilaweb es pot llegit l'interessant ressenya que Joan Josep Isern ha fet a partir de la visita i les seves impressions.

La mostr es podrà visitar a la sala 4 del palau Robert fins al 31 de març de 2019.

S'acaba de publicar la memòria de les activitats realitzades al CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat  any 2018.

Si hi feu un cop d’ull podreu saber tot allò que hem fet a la biblioteca i a l’arxiu durant els darrers 12 mesos: l’activitat de les nostres xarxes socials, els projectes audiovisuals o exposicions on hem participat, les publicacions editades amb material nostre…

Podem destacar l’entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, al programa Terrícoles de BTV el passat mes de novembre que va tenir una gran repercussió mediàtica, i remarcar també l’exposició “Una infància sota les bombes” que encara podeu visitar a El Born Centre de Cultura i Memòria amb material del nostre fons i que ha estat tot un èxit de públic.

Hi trobareu també que un bon nombre d’estudiants han realitzat les seves pràctiques de Grau o Màster al CRAI Biblioteca del Pavelló, procedents de diferents universitats catalanes i alguna de forana com la de Torí. A la memòria veureu el llistat complert i, si voleu fer el tafaner, alguna fotografia!

Aprofitem per recordar que el passat 2018 va ser l’any que es va commemorar el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals i han estat molts els actes i exposicions que s’han organitzat amb motiu d’aquesta efemèride. En la gran majoria hi hem estat presents i fins hi tot vam organitzar un seminari, descobriu-ho també a les pàgines de la memòria….

La podeu consultar des de la pàgina web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades les altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

la Fundació Anastasio de Gracia-FITEL (AGFITEL) ha donat reconeixement públic al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República pel seu suport a la iniciativa #SalvaPeironcely10, mitjançant un acte que ha tingut lloc dimarts 19 de febrer, al Pavelló de la República de la UB.

Llegiu la notícia a Notícies > Actualitat del Web de la UB.

El dia cinc de febrer de 2019 es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció, programa de Televisió de Catalunya amb gran èxit d'audiència.

Aquest film és obra de Tània Balló i Jaume Miró, i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com a guionista i coproductor.

Milicianes és el resultat d'una investigació de dos anys sobre la història de cinc dones milicianes que, tractades de prostitutes, van ser violades, torturades i assassinades pels falangistes a Manacor. Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3, Radiotelevisió de les Illes Balears.

Les Milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes. Estaven formades per  més d'un 80% de combatents catalans i la resta provinents de l’Estat espanyol més uns pocs voluntaris estrangers.Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat explica que a Catalunya, hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra. Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936, cinc d'aquestes milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres companys milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l'expedició del capità Albert Bayo que, l'agost de 1936, va intentar recuperar l'illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d'un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l'illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d'una perspectiva de gènere. S'ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d'homes.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors d'aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Per aquells que no vau poder veure Milicianes al Sense Ficció, aquí teniu Milicianes a TV3 A la carta.

No us ho perdeu!

El Refugi de les Escoles de Sant Just Desvern va ser construït amb la participació dels veïns i veïnes de la vila durant la Guerra Civil espanyola per tal de protegir les persones dels atacs de l'aviació insurgent sobre la població civil.

Un cop descoberta la seva ubicació, l'Ajuntament de Sant Just va decidir dignificar i fer visible aquest important patrimoni de la memòria i es va iniciar el projecte que ha acabat amb la museïtzació de l'entorni i de l'exterior del refugi i amb la rehabilitació i obertura a la ciutadania del propi refugi.

A part de l'ús pel qual va ser construït, el refugi ha tingut diversos usos al llarg dels anys fins que va caure en l'oblit, al web expliquen com ha estat la seva redescoberta:

L’interès pel refugi va rebrotar amb l’inici del segle XXI quan veïnat del poble, membres d’entitats com el Centre d’Estudis i el Grup Espeleològic Rat Penats, van mostrar interès en aprofundir en el seu coneixement. A la passejada intergeneracional pels espais del bombardeig, feta el maig de 2008, diversos testimonis directes van explicar on era el refugi. Al 2009, el trasllat de l’Escola Montserrat i l’inici d’un procés de reordenació urbanística de l’espai van permetre avançar amb la recuperació. El 4 d’agost de 2009 la feina conjunta entre el veïnat i Ajuntament va donar fruits i es va descobrir la boca d’entrada situada a l’antiga escola Montserrat i tornar a caminar per la galeria del refugi. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció d'imatges que s'incorporaran al web i al vídeo que s'estan realitzant des de l'Ajuntament i que encara no han donat per acabats.