17. Aliances per assolir els objectius

La mostra Paradisini. Marques tipogràfiques al jardí, presentada el novembre del 2018 a les vitrines del CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres per commemorar els 20 anys de la base de dades Marques d'impressors, ha aconseguit la seva versió virtual gràcies al TFM de Diego Alejandro Nicolás Martínez Chaves, estudiant del Màster en Humanitats Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i tutoritzat per Sònia Carbonell Pastor. 

Podeu consultar la seva entrada al blog de Fons Antic De las marcas de impresores al entorno digital: el proceso detrás de Paradisini.

Com cada any per aquestes dates, torna la campanya #1Lib1Ref que se celebra del 25 de gener al 15 de febrer. 

1 Bibliotecari, 1 Referència o #1Lib1Ref (de l'anglès, One Librarian, One Reference) és una campanya internacional on bibliotecaris d'arreu del món fan servir la seva expertesa per afegir una referència bibliogràfica en un article de la Viquipèdia de manera que mantingui i augmenti la seva fiabilitat. Es va iniciar el 15 de gener de 2016, per commemorar el 15è aniversari de la iniciació del projecte Wikipedia (15 de gener de 2001), forma part del projecte Bibliowikis i és promoguda per l'Amical Wikimedia. 

Trobaràs tota la informació necessària per participar-hi a la pàgina Viquiprojecte:Bibliowikis/1Lib1Ref/2026.

Et convidem a fer-ho afegint referències bibliogràfiques a les entrades en català on hi hagi l'etiqueta [cal citació]. 

Participa i ajuda a fer més accessible la informació!

El vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona obre una convocatòria per a la concessió d'ajuts per publicar en revistes científiques en accés obert, emmarcada en la política de suport a la lliure difusió del coneixement, i amb un pressupost de 120.000 euros. 

Aquesta convocatòria estarà oberta fins al final de l'any 2026, o fins que s'hagin exhaurit els fons disponibles. 

Les sol·licituds s’han de formalitzar via Seu electrònica (amb identificació UB). 

Trobaràs més informació a la pàgina Ajuts de la Universitat de Barcelona per publicar en accés obert del web del CRAI.

Aquest dilluns, 12 de gener, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido, ha visitat l’exposició Alfredo Papo. Una vida dedicada al jazz, que es pot veure al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La mostra, inaugurada el passat 18 de novembre, ret homenatge a Alfredo Papo, crític, divulgador i promotor cultural que va ser una figura clau en la consolidació del jazz a Catalunya. 

La consellera ha estat acompanyada per la degana de la Facultat, la Dra. Maria Soler, la comissària de l’exposició, la Dra. Lourdes Borrell, el professor Jaume Carbonell i la cap del CRAI Biblioteca, Anna Clavell. La Dra. Lourdes Borrell ha explicat de primera mà que la mostra reuneix una selecció de documents, llibres, enregistraments i materials personals procedents del fons Alfredo Papo, donat per la seva família al CRAI de la UB. 

La visita de la consellera s’ha produït en el marc d’una jornada especialment significativa per a la Universitat de Barcelona, ja que, prèviament, havia participat en la sessió de constitució del Consorci Porta Diagonal - Campus Clínic, celebrada al Palau de la Generalitat. 

L’exposició sobre Alfredo Papo es pot visitar fins al 9 de febrer de 2026, tant en format presencial com en la seva versió virtual.

El CRAI Biblioteca de Física i Química i la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de Barcelona, han organitzat conjuntament el col·loqui L’univers quàntic.

El debat va comptar amb la participació del Dr. Enric Pérez Canals del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Facultat de Física, la Dra. Maria Moreno Cardoner del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física i el Dr. Juan Carlos Paniagua del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Facultat de Química. 

A banda de fer un recorregut històric, a l’acte es va parlar sobre alguns dels fenòmens més rellevants de la mecànica quàntica com la superposició i l’entrellaçament quàntic. Aquest últim, mereixedor del Premi Nobel de Física de l’any 2022. 

En finalitzar el col·loqui el públic assistent, format per alumnat de la Facultat de Física i Química, membres de la Universitat de l’Experiència, de l’Ateneu UB i d’Alumni UB, va poder adreçar les seves preguntes als tres ponents. 

L’acte va tenir lloc a l’espai lluerna del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Aquesta exposició, organitzada pel CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, sota el comissariat de Neus Penalba, aprofundeix en l'imaginari de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, posa al centre la radicalitat de la seva literatura i proposa un recorregut pels grans temes de la seva obra. 

L’espai expositiu és concebut com un gran bosc on s’explora l’obra i l’escriptora en una complexa xarxa de significants i posa en diàleg l'obra literària de l'autora amb obra plàstica i audiovisual d'artistes de diferents èpoques. 

Al final del recorregut, dins l’àmbit Sincretisme espiritual, es troben els dos llibres que el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha prestat: Ramon Llull. Arborx scientiae. Lió : Gilbert de Villiers, 1515. LLULL-21 i Robert Fludd. Utriusque cosmi maioris scilicet et minoris metaphysica, physica atque technica historia. Oppenhem : Hieronymus Galler, 1617-1626. M-12535.1. 

La mostra es podrà visitar des del 5 de desembre de 2025 fins al 25 de maig de 2026. 

L'esdeveniment, organitzat per la Biblioteca Nacional de Mèxic, es va portar a terme els dies 26, 27 i 28 de novembre en un format híbrid, presencial i virtual. 

La primera sessió del dia 28, que portava per títol Conversatorio internacional : Los fondos bibliográficos patrimoniales de Barcelona, va ser conduïda per Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Fons Antic i l'interlocutor de la Biblioteca Nacional de Mèxic, el Dr. Manuel Suárez Rivera. 

Els temes més tractats van ser la catalogació de fons antic, les bases de dades Antics posseïdors i Marques d'impressors, el suport a la docència i altres estratègies de difusió del fons com les col·leccions especials.

La Unitat de Procés Tècnic i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participen en les jornades Ephemera: difusió d’un patrimoni invisibilitzat, organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya. 

La trobada va ser una excel·lent ocasió per retrobar-nos amb professionals d'altres institucions i compartir experiències sobre la difusió i l'accessibilitat dels materials efímers. 

Durant la segona sessió de les jornades vam assistir a les presentacions d'Antoni Serés Aguilar, del Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya; i de Laura Ars, curadora del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Ambdós són professionals molt compromesos, que treballen cada dia per superar els reptes de la preservació dels recursos efímers i donar-los més visibilitat. Serés va parlar del fons d’arxiu de Joan Amades i Gelat, destacat etnòleg i folklorista català, mentre que Ars va abordar els reptes de la conservació i la difusió del patrimoni de les arts escèniques: marionetes, teatre de titelles, complements, guions, fotografies i molt més. 

Des de Procés Tècnic vam aprofitar l'espai per explicar els principis que sustenten la nostra manera de treballar i que fan possible la difusió de fons i col·leccions a través de les diverses plataformes disponibles: el web del CRAI, el Portal de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de la UB, la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona BiPaDi, la Memòria Digital de Catalunya, Europeana i altres recursos de visibilització. La presentació va anar a càrrec de Roberta Boscaro. 

La tercera sessió, conduïda per Lourdes Prades Artigas amb el suport de Ramon Naya Ortega, va incloure una breu introducció dels recursos efímers conservats al CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Tot seguit, es va proposar un supòsit pràctic en grup sobre l'organització, la classificació i la descripció dels documents provinents del donatiu d'Anna Rubió i Rodon, professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Finalment, els recursos treballats es van incorporar al banc d'imatges gestionat pel centre.

 La participació del CRAI en aquestes jornades reafirma el nostre compromís amb la preservació, l'estudi i la difusió del patrimoni efímer, un llegat valuós que cal continuar posant en relleu.

Fins al 23 de desembre, es presenta a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, l'exposició Amèrica impresa: mirades europees al Nou Món, emmarcada en el projecte R+D+I Interferències Culturals, Polítiques Editorials i Circulació del Llibre i dins les VI Jornades d’Història de l’Edició: Circuits i Xarxes en el Llibre en el Món Atlàntic i el Pacífic  que es duen a terme entre els dies 3 i 5 de desembre de 2025. 

Els comissaris de la mostra són Lluís Agustí, Jesús Gascón, Miguel Lecaros de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i Neus Verger del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

Els llibres exposats, impresos des del segle XVI fins a l'any 1820, es reparteixen en sis vitrines temàtiques a l'espai expositiu dels CRAI Biblioteques de Fons Antic i de Lletres, on trobaràs exemples d'aquestes tres vessants:  

• Cartografia pionera: representacions cartogràfiques, com els atles enriquits amb gravats de ciutats i pobladors, que van servir de "finestra" i que van acostar els lectors europeus a la realitat desconeguda i, sovint, idealitzada d'Amèrica. 
• Documentació històrica: descripcions de la natura, cròniques d'Índies, obres literàries i obres vinculades a l'objectiu, importantíssim en el moment, de l'evangelització. 
• Crítica i defensa: obres de figures clau com el dominic Bartolomé de las Casas, la crítica del qual al tracte indígena va ser seminal, i de pioners com Antillón, un dels primers abolicionistes espanyols que va plantejar la injustícia i fi de l'esclavitud. 

Dimarts 2 de desembre, a les 18:00 hi ha una visita guiada i la conferència "Una Amèrica absent: la percepció popular del descobriment a Barcelona", a càrrec del comissari Jesús Gascón.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ha inaugurat una exposició virtual dedicada al filòsof i lògic alemany Gottlob Frege (Wismar, 1848 – Bad Kleinen, 1925), amb motiu del centenari de la seva mort. 

La mostra, organitzada conjuntament amb la Secció de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Filosofia, ret homenatge a una de les figures fundacionals de la filosofia analítica i de la lògica filosòfica contemporània. 

A l’exposició trobareu unes notes biogràfiques que contextualitzen la seva trajectòria i la rellevància del seu pensament, que continua influint de manera decisiva en la filosofia del llenguatge, la lògica i la matemàtica. 

Un dels elements més destacats de la iniciativa és la incorporació de reflexions breus de diversos docents i investigadors. Les seves aportacions aborden qüestions encara obertes del pensament fregeà i posen de manifest la vigència de les seves idees en la filosofia contemporània. 

A partir de les recomanacions bibliogràfiques dels experts i del fons del CRAI, la mostra inclou també un índex de referències de les seves obres més rellevants. 

Amb aquesta exposició, el CRAI i la Societat Catalana de Filosofia reivindiquen el llegat d’un autor que va transformar els fonaments de la lògica i de la filosofia analítica.