El passat 11 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, el CRAI i la Comissió d’Igualtat de la Universitat de Barcelona van organitzar, conjuntament amb el projecte Viquidones, la Viquimarató UB 11F2025 per donar visibilitat a dones científiques en àrees STEM (terme anglès acrònim de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). 

Entre alumnes, membres de diferents CRAI biblioteques i integrants de la Comissió d’Igualtat, l’activitat va comptar amb la participació de 35 persones i contemplava el reconeixement d’un crèdit ECTS per als alumnes amb inscripció. 

Dins de la Viquimarató es va dur a terme un taller sobre aspectes generals i aspectes relatius a la perspectiva de gènere en l’edició de continguts en l’àmbit de la Viquipèdia, conduït per la integrant del projecte Viquidones, Ester Bonet. 

Els participants podien triar entre editar informació sobre una dona científica del seu interès o sobre alguna de les dones del conjunt de científiques recopilades per l’equip del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica amb el suport de la Unitat de Procés Tècnic. 

L’acte va servir per inaugurar la renovada hemeroteca del CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica, convertida en un espai polivalent equipat amb taules abatibles que permeten adaptar la configuració de l’espai a les característiques i necessitats de cada activitat.

El CRAI de la Universitat de Barcelona ha ampliat aquest any la subscripció a Reaxys. 

Reaxys és una base de dades de química editada per Elsevier, que integra la cerca de dades sobre reaccions i substàncies amb la planificació de retrosíntesi. Dona accés a 100 milions de documents i 35 milions de patents de 16.000 revistes i 105 oficines de patents, i permet el disseny de noves substàncies i optimitzar les seves propietats. 

Aquesta ampliació inclou l’accés a un mòdul de retrosíntesi que permet planificar rutes retrosintètiques assistides per intel·ligència artificial. Aquest mòdul està desenvolupat per l’empresa tecnològica Iktos, i està completament integrat a la plataforma Reaxys. 

Trobareu l’accés a Cercabib > Reaxys

El febrer de 2025, s'ha fet lliurament del "Segell de Proveïdor de Dades Actiu de l'Any 2025" en reconeixement de l'aportació de dades provinents del Thesaurus de la Universitat de Barcelona (THUB). 

Aquest distintiu l'atorga l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) i destaca la participació del CRAI de la UB a la xarxa AGRIS (Sistema Internacional per a la Ciència i Tecnologia Agrícola) que proporciona accessibilitat i visibilitat a la informació i el coneixement en més de 40 llengües diferents, mitjançant l'ús del tesaurus AGROVOC. 

El Thesaurus de la UB i el tesaurus AGROVOC es publiquen com a dades obertes vinculades i disponibles per a ús públic, oferint una col·lecció estructurada de conceptes, termes, definicions i relacions que s'utilitzen per identificar recursos de manera inequívoca, permetent processos d'indexació estandarditzats i fent que les cerques siguin més eficients. 

L'ús de tecnologies web semàntiques, ha permès la connexió entre els dos sistemes d'organització del coneixement per construir ponts entre els conjunts de dades, fent possible que la versió catalana d'AGROVOC es basi majoritàriament en el THUB.

El dijous 20 de febrer, a les 19:30 h, es presentarà a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona el darrer número de la col·lecció Consonantia, “Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento”. L’obra ha estat editada per Antonio Ezquerro Esteban, Oriol Brugarolas Bonet i Javier Artigas Pina, i en ella han col·laborat també la historiadora i arxivera Mercè Gras Casanovas i Neus Verger Arce, cap del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

El nou número de la col·lecció d’Edicions de la Universitat de Barcelona -que coedita amb la Universitat de Lleida- presenta l’edició crítica musical del manuscrit del CRAI Biblioteca de Fons Antic “Libro de sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquín de J.M.J. Carmelita Descalzo” (Ms. 1378) en format de partitura moderna. L’obra reuneix 79 peces de diversos estils i tipologies musicals, pròpies de la literatura barcelonina per a tecla dels últims decennis del segle XVIII i primeríssims anys del XIX, d’autors com Carles Baguer (1768-1808), fra Joaquim de Jesús Maria i Josep (1778-1839), Domenico Cimarosa (1749-1801) o Joan Obradors (actiu entre 1798-1810). 

Després d’una breu introducció sobre la tasca de transcripció i edició crítica de partitures manuscrites, es presenten dos interessants estudis. El primer, d’Oriol Brugarolas i Antonio Ezquerro porta per títol “La recopilación de música para tecla en Barcelona a comienzos del siglo XIX. El cuaderno misceláneo Ms. 1378 de la Biblioteca de Fondo Antiguo de la Universidad de Barcelona”. Mercè Gras és l’autora del segon estudi, “Música conventual en Barcelona: el compositor i organista fray Joaquín de Jesús, María y José, Laposaria Alzina (1778-1839), carmelita descalzo”. 

A l’acte de presentació, es podrà gaudir de la interpretació en directe d’algunes de les obres musicals editades, amb Manuel Grande al pianoforte i Javier Artigas a l’orgue.

El CRAI Biblioteca de Física i Química us ofereix l'accés virtual a l'exposició sobre Paul J. Flory (1910-1985) i el naixement de la ciència i tecnologia dels polímers. 

Va ser inaugurada el passat 27 de novembre de 2024 en la seva versió física, que està ubicada a la planta 0 del CRAI Biblioteca, on us convidem a visitar-la. 

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre la celebració 50 anys del Premi Nobel de Química a Paul J. Flory qui va ser un dels químics més influents del segle XX. El 1974, va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia. 

L’exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers destacant els seus treballs més importants. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials. 

Podeu visitar l'exposició presencialment o en aquest nou format virtual.

L’any 2024 ha estat un any intens a RCUB. Al llarg d’aquest any, sis revistes han inaugurat la seva web allotjada al Portal de Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB): Astrolabio, BiD, DUODA, Enseñanza de las Ciencias Sociales, Studia Africana i Suhayl. 

Si a aquestes revistes se li sumen les tres revistes que van inaugurar la seva web a principis del 2024 (Convivium, Estudios de Fonética Experimental i Observar, recollides en aquesta notícia), sumen un total de nou revistes amb una nova web durant aquest darrer any. 

Astrolabio és una revista de filosofia que publica dos números l’any en publicació contínua, es va crear el 2005 i ha publicat un total de 29 números. 

BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació és una revista semestral de l’àmbit de la informació i la documentació que des del 1998 ha publicat 53 números.

Duoda. Estudis de la diferència sexual és una revista semestral sobre pensament feminista i de caràcter transdisciplinari, amb 67 números publicats des del 1990.

Enseñanza de las Ciencias Sociales és una revista coeditada amb la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la didàctica de la Geografia, la Història i les Ciències Socials en general, amb 22 números publicats des del 2002. 

Suhayl. International Journal for the History of the Exact and Natural Sciences in Islamic Civilisation és una revista anual sobre la història de la ciència en l’àmbit islàmic, amb 20 números publicats des de l’any 2000. 

Studia Africana ha estat la darrera incorporació a RCUB a principis de l’any 2025. Es tracta d’una nova revista que recentment ha iniciat una nova època sota la coedició de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, després d'haver estat activa des del 1990 fins al 2013. Està enfocada als estudis africans i les seves diàspores des de diferents disciplines.