Els passats dies 6 i 7 de juny han tingut lloc les II Jornadas de Gestión del Patrimonio Bibliográfico de REBIUN a la Universitat de Santiago de Compostela. Les Jornades estan organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico en el que participa el CRAI Biblioteca de Reserva amb la representació de la seva cap, Neus Verger.
Les Jornadas s’han estructurat en dos bloc temàtics diferenciats: Gestió de la col·lecció, i Restauració i Conservació. El CRAI de la UB ha participat en tots dos blocs amb comunicacions defensades per Gemma Caballer del CRAI Biblioteca de Reserva, en el primer bloc, i per Montserrat Florensa i Anna Rossell del CRAI Taller de Restauració, en el segon.
En general s’han tractat temes relacionats amb la gestió bibliogràfica, la preservació i la restauració a les biblioteques universitàries. Un dels temes destacats ha estat la difusió dels fons de les biblioteques històriques com a suport a l’estudi, la investigació i la docència. També s’ha posat de manifest la importància de la conservació i restauració dels fons bibliogràfics i documentals, un tema que fins ara no havia tingut gaire protagonisme dins el món bibliotecari.
La comunicació de Gemma Caballer: De guardianes a gestores: el valor del patrimoni bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona como activo en docencia i en investigación exposa les iniciatives de suport a la docència i a la recerca que han endegat aquests darrers anys: noves sessions de formació, catàlegs amb propostes de TFGs i TFMs basats en el seu fons, col·laboració en l’aprenentatge basat en projectes, propostes de treballs avaluables de diferents disciplines, impuls d’un projecte de transcripció de pergamins, potenciació de les pràctiques, dinamització de les exposicions amb activitats paral·leles, etc.
El treball presentat per Anna Rossell De la restauración romántica a la restauración técnica de la encuadernación posa de manifest com han canviat els criteris de la restauració en els últims anys. Abans es pretenia imitar l’original amb materials similars prioritzant l’aparença estètica de la restauració. Actualment els criteris passen per donar funcionalitat a l’enquadernació amb materials de conservació del tot identificables i reversibles. Les intervencions de restauració han de permetre una millor manipulació del document per assegurar la seva perdurabilitat en el temps.
Per la seva part, Montserrat Florensa ha presentat la comunicació Digitalizar para no restaurar o restaurar para poder digitalizar que parla de les dificultats de digitalitzar certs documents en molt mal estat de conservació, tot fent una reflexió sobre com de vegades és del tot necessari restaurar per poder digitalitzar, i d’altres, com la digitalització pot fer oblidar la necessitat de restaurar un document amb el risc de perdre’l definitivament. La digitalització és molt pràctica per a la consulta dels usuaris, però cal no oblidar que el que estem conservant és una fotografia de l’original però no l’original amb el valor que aquest té.
Les Jornades han tingut una gran acollida en aquesta segona edició, consolidant la cita que ja té programada una tercera edició l’any 2021.
