Aquest mes de novembre, el CRAI Biblioteca de Biologia inaugura un nou equipament: Fitballs.
A la planta S-2 trobareu 5 pilotes que podeu utilitzar com a substitut de la cadira.
El procediment és senzill, consisteix en agafar una de les pilotes de la zona on es guarden, portar-la allà on esteu asseguts i, un cop heu acabat, tornar-la al seu lloc.
Esperem que us agradin!
Pau Ignasi de Dalmases i Ros (1670-1718) era fill del mercader Pau Dalmases i de Caterina Ros. Estudià al Col·legi de Cordelles i el 1688 es doctorà en Arts i Filosofia.
Amb motiu d’unes obres de millora que es duran a terme al dipòsit de la secció Central del CRAI Biblioteca de Lletres, aquests dies s’està procedint a protegir les prestatgeries i el fons allotjat en aquest espai.
Properament, coincidint amb l’inici de les obres i durant unes quantes setmanes, no es permetrà l’accés a les tres plantes d’accés lliure del dipòsit (hemeroteca, 5è i 6è pis). El CRAI Biblioteca facilitarà els documents sota demanda i servirà els llibres que se sol·licitin en els horaris següents: 9:30 | 11:30 | 14:30 | 17:30 | 19:30.
Per tal estalviar-vos esperes o retards, us recomanem que agafeu els llibres que necessiteu al més aviat possible, abans del tancament temporal del dipòsit.
D'altra banda, el fons de reserva situat al 3r pis (topogràfics R ; RR) es troba exclòs de consulta fins l’acabament de les tasques de millora.
Disculpeu si us plau les molèsties que això us pugui ocasionar. Confiem que les obres no s’allargaran més del degut i que aviat podrem tornar a donar-vos el nostre servei habitual.
Amb motiu del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola es va editar recentment el llibre La batalla de l'Ebre: un riu de sang, que es presentarà a diverses localitats al llarg d'aquest mes de novembre:
La Batalla de l'Ebre s'esdevingué essencialment a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, on deixà ferides molt profundes que encara perduren: emigració, destrucció d'infraestructures, empobriment. La República dissenyà la batalla atenent a causes internes i externes. Entre les primeres destacaren: aturar l'ofensiva sobre València; emprar els recursos humans i materials de Catalunya; portar l'optimisme a la seva rereguarda i reforçar el prestigi del govern de Negrín. En el camp internacional es pretengué que tant la Societat de Nacions, com França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi, canviessin la seva política de No-intervenció i donessin suport al govern legítim.
La Batalla es va convertir en la més llarga i cruenta de tota la guerra i fou, també, la que anticipà, la caiguda de Catalunya i la definitiva derrota republicana.
El proper dimecres 27 de Novembre a les 12h, s'inaugura la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició 100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear.
L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany s'hi representarà l'obra de teatre "Cent Anys després" que tracta d'aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit d'alguns descobriments de 1919 en el camp de la Física. Escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.
Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions, sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.
Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.
Com cada any, la Universitat de Barcelona participa en les activitats de la Setmana de la Ciència, que enguany arriba a la 24a edició i des del CRAI ens afegim a aquesta celebració.
La 24a Setmana de la Ciència, que arrenca el 8 de novembre i durarà fins al dia 17, està organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement (Secretaria d’Universitats i Recerca) i la col·laboració de la UB, a més de La Caixa, Amgen i la Fundació Banc Sabadell.
El CRAI hi participa amb la XXXV Exposició de Bolets que com cada any, està organitzada per la Societat Catalana de Micologia, la Secció Departamental de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CRAI) de la UB i el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, que a més també exposa una mostra bibliogràfica sobre bolets que es podrà veure de l’11 de novembre al 5 de desembre.
Els temes centrals de l’edició d’enguany són la Taula Periòdica dels elements químics, l’ecòleg Ramon Margalef, l’enginyer i inventor Narcís Monturiol, la científica computacional i matemàtica Margaret Hamilton i el polifacètic Leonardo da Vinci.
En commemoració del 150è aniversari de la taula periòdica proposada per Dmitri Mendeléiev el 1869 i de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, el CRAI Biblioteca de Física i Química i el CRAI Biblioteca de Lletres, participen en les activitats organitzades en la Setmana de la Ciència, amb dues exposicions: Històries ocultes dels elements amb la secció Sabies que... on s’expliquen anècdotes històriques i curiositats no gaire conegudes d’alguns elements de la taula, i La Taula Periòdica: una icona científica, social i cultural.
Des del CRAI Biblioteca de Biologia també s'hi ha participat amb una mostra bibliogràfica d’alguns dels treballs més importants del Dr. Ramon Margalef sobre la Successió Ecològica, que es pot veure a l'atri al costat de l'activitat 'Joc de la soca'.
Vegeu més informació a la Notícia de la UB sobre la 24a Setmana de la Ciència.
