El passat dijous 7 de novembre, el portal de formació online orientat als professionals del sector bibliotecari Brainforma, va publicar una entrevista a Lidia Bartolomé, gestora de les xarxes socials de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar i coordinadora del projecte col·lectiu Què fem a les biblios? (#quefemalesbiblios) que promou l’activitat de les biblioteques a Instagram.

A l’entrevista, centrada en l’ús d’Instagram com a canal de difusió de les biblioteques, es fa referència al compte del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, @craibellvitge com a exemple a seguir. 

Aquí podeu veure l’extracte de l’entrevista:

¿Podrías mencionar algún caso de uso de Instagram por parte de bibliotecas que para ti sean ejemplos a emular?

Hay muchas bibliotecas que están haciendo cosas interesantes pero, si tengo que escoger alguna, me quedo con @craibellvitge, el perfil del CRAI de la facultad de Infermería, Medicina, Odontologia, Podologia i Ciències Biomèdiques de la Universitat de Barcelona. 

Teniendo en cuenta que dinamizar una cuenta de una biblioteca especializada no es sencillo, por los límites que impone la especialización, tiene especial mérito. Para mí es un ejemplo porque comunican con un gran sentido del humor, cuidan mucho las publicaciones e invitan a sus usuarios y seguidores a interactuar’.

Una menció que incentiva a l’equip del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge a seguir treballant en aquesta línia, donant visibilitat al dia a dia de la biblioteca sense renunciar a l’esperit original, lúdic i informal d’Instagram.

Agraïm a Lidia Bartolomé la seva tasca dinamitzadora de xarxes socials en el nostre àmbit i el feliç esment que ha fet al compte d’Instagram de @craibellvitge.

Aquest mes de novembre, el CRAI Biblioteca de Biologia inaugura un nou equipament: Fitballs.

A la planta S-2 trobareu 5 pilotes que podeu utilitzar com a substitut de la cadira.

El procediment és senzill, consisteix en agafar una de les pilotes de la zona on es guarden, portar-la allà on esteu asseguts i, un cop heu acabat, tornar-la al seu lloc.

Esperem que us agradin!

Amb motiu d’unes obres de millora que es duran a terme al dipòsit de la secció Central del CRAI Biblioteca de Lletres, aquests dies s’està procedint a protegir les prestatgeries i el fons allotjat en aquest espai.

Properament, coincidint amb l’inici de les obres i durant unes quantes setmanes, no es permetrà l’accés a les tres plantes d’accés lliure del dipòsit (hemeroteca, 5è i 6è pis). El CRAI Biblioteca facilitarà els documents sota demanda i servirà els llibres que se sol·licitin en els horaris següents: 9:30 | 11:30 | 14:30 | 17:30 | 19:30.

Per tal estalviar-vos esperes o retards, us recomanem que agafeu els llibres que necessiteu al més aviat possible, abans del tancament temporal del dipòsit.

D'altra banda, el fons de reserva situat al 3r pis (topogràfics R ; RR) es troba exclòs de consulta fins l’acabament de les tasques de millora.

Disculpeu si us plau les molèsties que això us pugui ocasionar. Confiem que les obres no s’allargaran més del degut i que aviat podrem tornar a donar-vos el nostre servei habitual.

El proper dimecres 27 de Novembre a les 12h, s'inaugura la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició 100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany s'hi representarà l'obra de teatre "Cent Anys després" que tracta d'aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit d'alguns descobriments de 1919 en el camp de la Física. Escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions, sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.