El CRAI Biblioteca de Física i Química dedica l'exposició bibliogràfica Científiques Nobel en Física i Química (1901-2021) a les deu científiques que han estat guardonades amb el Premi Nobel en Física i Química durant el període 1901-2021, amb l’objectiu de donar visibilitat a la seva figura i, alhora, difondre les seves aportacions científiques i contribució a l’avenç de la Ciència.

Al llarg dels 121 anys de vida de la concessió del Premi Nobel, les científiques guardonades en química han estat: Marie Curie (1903), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009), Frances Arnold (2018) i Emmanuelle Charpentier, i Jennifer Doubna (2020); i en física: Marie Curie (1911), Maria Göppert Mayer (1963), Donna Strickland (2018) i Andrea Ghez (2020). En total onze guardons concedits a científiques, el que representa un 2,7% del total dels premis, en aquestes disciplines.

La mostra consta de sis pòsters. Els primers pòsters expliquen breument la biografia d’aquestes científiques en l’ordre cronològic de la concessió del guardó. A continuació, dos pòsters titulats «Per quina recerca van rebre el Nobel?» descriuen amb més detall els descobriments pel quals van ser premiades. Finalment, el pòster «Aplicacions» recull algunes de les aplicacions més rellevants derivades dels seus descobriments. Una infografia exposada al faristol mostra de forma gràfica el biaix de gènere dels Nobel en Física i Química del 1901 al 2021.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

En aquesta mostra bibliogràfica es vol destacar la passió per la Ciència, la perseverança, la tenacitat i l’esforç d’aquestes científiques que, malgrat la discriminació i dificultats, que algunes d’elles van patir, han aconseguit obtenir el premi més prestigiós en Ciència i, el que és més important, les seves aportacions científiques han contribuït a l’avenç de la Ciència i al progrés de la Humanitat. Totes elles són exemples per a les noves generacions de dones, en general, i científiques, en particular.

Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional per l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica per commemorar l’efemèride des del punt de vista jurídic.

L’exposició es complementa amb l’aportació del text d’Antonio Giménez Merino, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre de la Clínica Jurídica dret al Dret.

La identitat d’una persona (allò més personal i intransferible) depèn d’un conjunt de factors, heterogenis. Un d’ells és el gènere, sobre el qual han incidit i ajudat a ampliar la seva comprensió tant el feminisme com els estudis LGTBIQ+. Fruit d’això, a banda d’una extensíssima bibliografia, ens trobem amb avenços legals significatius, però no exempts de resistències pesants. Les veiem, en el primer cas, amb el retrocés als EEUU de drets que semblaven sòlids, com la interrupció voluntària de l’embaràs, o dels drets de les dones en general a regions com l’Afganistan.
Ara bé, quant els drets LGTBIQ+, avui en dia el repte que ens trobem no és només la resistència del conservadorisme tradicional, sinó la d’una part important del propi feminisme, com estem veient portes endins amb l’oposició suscitada per l’avantprojecte per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Sembla, en aquest sentit, que els drets relatius al sexe i el gènere hagin de recórrer camins diferents segons la identitat sexual de les persones, per tal de no trepitjar-se.
En aquest context, el reptes principals pels moviments socials i pels estudis sobre el dret antidiscriminatori són dos. Per una banda, saber identificar les situacions específiques que produeixen subordinació i la intersecció que es produeix en la seva causació entre factors com el gènere, la situació socioeconòmica, la raça o la nacionalitat. I per altra, construir un discurs capaç d’anar a l’arrel comuna dels problemes per tal d’enfrontar-los preventivament. Heus aquí la importància d’incidir en l’estigma mil·lenari associat a les orientacions sexuals i a les identitats de gènere, agitat una vegada i una altre per qui sent por a perdre els seus privilegis heretats.
Antonio Giménez Merino

Podeu visitar l’exposició fins al 8 de juliol a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Dret.

El dia 30 de maig de 1937, en plena Guerra civil espanyola, un submarí franquista d'origen italià va enfonsar, a uns 400 metres de la costa de Malgrat, el vaixell Ciudad de Barcelona  que portava brigadistes internacionals de Marsella a Barcelona. Eren principalment d’Amèrica del Nord, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, però alguns van venir d’Escandinàvia, Austràlia i Nova Zelanda. Hi havia també un grup de pilots francesos i passatgers senegalesos.

El cap de setmana del 27 al 30 de maig a Malgrat de Mar, va tenir lloc el Festival Solidarity Park 2022.

El Festival va consistir en un conjunt d’actes amb actuacions musicals, exposicions artístiques i històriques, un mercat, xerrades, visites històriques, etc.

Enguany, 85 anys després de l'enfonsament, s’ha inaugurat un monument, obra de l’escultor Rob MacDonald, que ha estat una realitat gràcies a la participació comunitària i al suport municipal. Es troba ubicat al Passeig del Mar, just al costat de l’estació de tren, commemora la història del vaixell i recorda als brigadistes desapareguts.

El primer dia del Festival, el divendres 27 de maig, hi va haver una trobada d’estudiants i familiars de Brigadistes Internacionals. Hi van participar les Escoles Fonlladosa, l’institut Ramon Turró, l’Institut Escola Lloret de Mar, l’escola Vedruna i Conny Dahmen en representació dels seus alumnes de l’institut Johann-Gottfried-Herder de Colònia, Alemanya.

A la tarda, a la Sala Joaquim Garriga de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, es va inaugurar l’exposició “Brigades internacionals i multilingüisme” comissariada per Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT, i Ramon Naya del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet. Ambdós van impartir una conferència amb el mateix nom que l’exposició tot just abans de la seva obertura.

L’exposició vol mostrar com una comunitat multilingüe tan heterogènia, i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los, hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. La voluntat d’assolir-lo els va fer superar la barrera idiomàtica. Com deien els mateixos brigadistes: "Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

La mostra ha comptat amb el suport del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit nombrós material relacionat amb la matèria, així com de SIDBRINT i de la Secció de Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Agraïm la col·laboració del Grup de Difusió del CRAI, per proporcionar el marxandatge que es va entregar a familiars i entitats relacionades amb les Brigades Internacionals i a altres participants que van assistir al Festival i que han fet viatjar les bosses arreu del món, des de Catalunya a Alemanya, Gran Bretanya, Estats Units, Canadà i, fins hi tot, han arribat a Nova Zelanda!

La segona jornada de commemoració del 85è aniversari de l’enfonsament del Ciudad de Barcelona va tenir com a protagonista el Mercat d’Entitats i Associacions de Memòria Històrica amb la participació de: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Associació La Voz Ahogada Projecte Escènic, Grup de Recerca de Memòria Històrica de Mataró, Amical Antics Guerrillers de Catalunya, Amical de Mauthausen.

Destaquem també la presentació del llibre de la històriadora Sònia Garangou Les aigües de l’oblit que ja podeu trobar a la biblioteca gràcies a la donació que la seva autora i bona amiga ens ha fet.

El diumenge 29, va ser el dia de la inauguració del monument i, finalment el dilluns dia 30, va tenir lloc una emotiva ofrena floral a càrrec dels familiars dels brigadistes, que va comptar amb l’actuació de totes les corals convidades al Festival que van interpretar La Internacional, himne que cantaven els brigadistes mentre s’enfonsava el vaixell.

Esperem que l’any vinent es pugui repetir l’experiència amb el mateix èxit de participants!

El passat 10 de juny es va celebrar, a la Universitat Politècnica de València (UPV),  la XIX Jornada Expania, la reunió anual del grup d'usuaris dels productes d'ExLibris, l'empresa del sistema de gestió bibliotecària de les biblioteques del CSUC i per tant de la nostra eina de descobriment Cercabib.

El CRAI va participar-hi amb la ponència RDA en Alma: La experiencia del CCUC, a càrrec de Rosa Fabeiro (Unitat de Procés Tècnic del CRAI) i Joana Roig (CSUC).

A la ponència s'explica l'experiència de les institucions del CSUC sobre les opcions de configuració a Alma i l'eina de descobriment Primo, per explotar les dades catalogades amb la normativa catalogràfica RDA. Les ponents també van parlar de les eines que ofereix Alma per facilitar el treball dels catalogadors i van fer una anàlisi dels punts forts i millores possibles.

Podeu consultar la presentació al Dipòsit Digital de la UB.

Aquest any el Día das Letras Galegas s’ha dedicat al poeta i advocat Florencio Delgado Gurriarán. El mes de maig vam realitzar una exposició virtual que fa un recorregut per la seva vida i obra, i del 13 de juny al 29 de juliol de 2022 podreu gaudir d’una exposició física al CRAI Biblioteca de Lletres dedicada a la seva persona i a la d’altres intel·lectuals gallecs que van viure a l’exili.

Florencio Delgado Gurriarán (Córgomo de Valdeorras, 1903 – Fair Oaks, California, EUA, 1987) és una figura per la qual passa gran part de la història del galleguisme del segle XX. Va estar present a la fundació del Partido Galeguista i es va aproximar al Seminario de Estudos Galegos, al voltant del qual es va conformar el grup Nós (Castelao, Otero Pedrayo, Vicente Risco…).

Del període de la Guerra Civil coneixem els seus primers poemes amb un to combatiu, publicats a Nueva Galicia, al moment que participava del conflicte pel bàndol republicà. Va poder fugir el 1939 cap a Mèxic, on va instal·lar-se i convertir-se en una de les figures més importants de l’exili gallec. Allà va fundar, amb Luís Soto i Carlos Velo, la revista Vieiros (1959-1968), al si del Padroado da Cultura Galega de México del que també participar en la seva fundació, així com altres (A nosa xente, Ateneo de Galicia) als quals va participar activament, com al programa de ràdio Hora de Galicia. Va ser assidu col·laborador a publicacions gallegues a l’exili.

La seva obra poètica comença abans del malson del feixisme amb Bebedeira (1934), on s’obre l’univers poètic de Florencio Delgado Gurriarán, molt arrelat a la seva terra de Valdeorras i la vivència bàquica de la seva comunitat. Però no serà fins a l’any 1963 quan torni a publicar, sota el títol de Galicia infinda un recull de poemes que uneixen la seva terra natal amb Mèxic, explorant la nostàlgia de la pàtria, sense fugir del to de denúncia social, continuant amb Cantarena (1981) i O soño do guieiro (1986), que fa un repàs per la seva trajectòria vital, amb poemes compromesos amb la cultura i la llengua gallegues.

No us la perdeu!