L’octubre de 2021, Eduard i Pilar Amouroux, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República dos petits quaderns, manuscrits i en català, que el seu pare, Eduard Amouroux i Xucla, va anar escrivint entre el 13 d’octubre de 1938 i el 24 de febrer de 1941 i que va titular Diaris íntims. El seu fill Eduard Amouroux n’ha fet la transcripció.

Eduard Amouroux i Xucla (4 gener 1909 – 21 novembre 1972), fill d’Ernest Amouroux (mort a Filipines) i de Pilar Xucla, va ser mobilitzat el 1937 i es va incorporar al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM) fins al final de la Guerra Civil espanyola. Atès els seus amplis coneixements de francès i anglès va exercir de traductor amb persones vingudes a ajudar la República, especialment d’Anglaterra. L’amistat amb moltes d’elles va continuar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, que seguia a través d’algunes publicacions en llengua anglesa que arribaven de tant en tant a les llibreries de Barcelona. Tenia amics arreu del mon. El 1941 es va casar amb Carmen Alemany i van tenir 3 fills: la M. Pilar (1944), l’Eduard (1947) i el Jaume (1950, traspassat abans de fer un any de leucèmia). Treballava a les Joieries Bagués i l’any 1954 va fer un viatge per feina a Estats Units, on va visitar Nova York i Washington. Va ser dels primers socis d’Òmnium Cultural.

Eduard Amouroux comença el seu diari el 18 d’octubre de 1938 dient: Començo aquestes ratlles fent un vertader esforç i sense la convicció de continuar-les… En general , en obrir un “Diari íntim” es comença amb certa emoció i amb el convenciment que la vida ens oferirà coses prou interessants per a ésser narrades. No és pas aquesta la meva esperança, mai en la meva vida havia estat tan mancat d’il·lusions com avui… Explica que els seus dies són monòtons, es lleva a les set del matí i agafa el metro per anar cap al CRIM núm. 16 on passa la vida des que el van mobilitzar. Dina al Mapama, un menjador tipus B que per cinc pessetes fas veure que menges (un plat de cigrons i un xic de carn amb mongetes). Després a sopar a casa i a esperar l’hora del llit… on podrem donar-nos per ben feliços si la podem passar sencera dormint. Quantes nits he hagut de llevar-me fins a cinc vegades pels maleïts avions. Al llarg dels dies va narrant multitud d’emocions, anècdotes i vivències col·lectives, laborals i personals.

El fons personal Eduard Amouroux i Xucla s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari  incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca  i també del Cercabib del CRAI de la UB.

El Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) del CRAI de la UB va participar, el dia 17 de març, al Saló de l'Ensenyament 2022 amb un taller que ensenyava a reconèixer algunes de les plantes més comunes del nostre territori a través del joc.

El taller es va realitzar a l'Espai Ciència de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb un gran èxit de participació.

Vegeu una petita mostra gràfica de l'esdeveniment realitzada per la Fundació:

Al Museu d’història de la immigració de Catalunya (MhiC) s’ha inaugurat l’exposició Vinyetes migrants. Còmic, migració i memòria, comissariada per David Fernàndez de Arriba i Lilianna Marín de Mas.

Al llarg del passat 2021 el museu ha organitzat diversos actes que han girat entorn el còmic i les migracions com un club de lectura, la instal·lació Dones dibuixant i migrant així com una diversitat d’activitats educatives.

Aquesta mostra neix de la voluntat de donar visibilitat al còmic com a un mitjà compromès amb una realitat tan complexa, tan propera i tan transcendent com és el fenomen migratori, recorrent la història de les migracions a l’Espanya del segle XX a partir d’aquestes creacions artístiques.

L’exposició està dividida en tres àmbits: l’exili, el franquisme i l’època recent i, mitjançant les diferents vinyetes, es fa un recorregut que mostra de manera transversal i diversa l’evolució de la societat. El còmic ha estat sovint lligat a les migracions. Obres com Superman o altres còmics com Maus van ser escrites per fills d'immigrants jueus europeus. Un altre exemple més recent és Persépolis: la seva autora va deixar el seu Iran natal per establir-se a França. Les vinyetes no són únicament un entreteniment infantil, moltes vegades parlen sobre temes socials o històrics, a més de tenen una gran capacitat divulgativa i de reflexió. Moltes obres del còmic espanyol han intentat posar paraules a un passat que ha estat molts anys silenciat. Les històries dels exiliats republicans i d’altres migracions cap a diferents parts d’Europa més desenvolupada, per tal de fugir de la misèria de la dictadura franquista, també han trobat espai dins les vinyetes.

Dibuixants que es van haver d’exiliar, com Josep Bartolí o Josep Narro, conviuen en harmonia amb autores actuals tan innovadores com Ana Penyas o Nadia Hafid. Autors tan consagrats com Jaime Martín o Paco Roca comparteixen espai amb les revistes que els exiliats van crear als vaixells que els portaven a Amèrica. Aquesta exposició és un espai que estableix sinèrgia entre el còmic, la memòria i les migracions. Busca apropar-se a un públic interessat a les qüestions socials i històriques, així com també a aficionats del còmic i qualsevol altre persona que estigui desitjant conèixer d’on venim per tractar d’entendre cap a on anem.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit per aquesta exposició material del seu fons com les revistes d’exili: Mexique : diario de a bordo de la 3ª expedición de republicanos españoles a México i Sinaia : diario de la primera expedición de republicanos españoles a México que podeu trobar dins el nostre recurs web sobre premsa republicana a l’exili.

Han comptat també amb la col·laboració, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CEAR Euskadi, el Museu Memorial de l’Exili entre altres entitats. Es disposa també d’una biblioteca creada gràcies a les editorials col·laboradores i a la Biblioteca Font de la Mina. La selecció d’obres permeten apropar-se al fenomen de la migració mitjançant la lectura.

Des de l’any 2004, a la Masia de Can Serra de Sant Adrià del Besós, es va obrir el Museu d’història de la immigració de Catalunya, un projecte que té una part d’exposició permanent i una altra sala amb exposicions temporals com aquesta que pretenen treballar la temàtica migratòria i el diàleg intercultural.

La mostra es podrà visitar fins al 30 de juliol del 2022. No us la perdeu!

La revista TEISEL Tecnologías para la investigación en segundas lenguas, acaba de publicar el seu primer número al Portal de Revistes Científiques de la UB (RCUB).

TEISEL té com a objectiu proporcionar a la comunitat científica un canal de reflexió sobre el lloc que ocupen les tecnologies en la recerca sobre l'ensenyament/aprenentatge/adquisició/avaluació de segones llengües (L2). Publica contribucions de tres tipus:

• articles sobre creació i ús d’eines i recursos (en aquesta secció es prioritzen les contribucions escrites en primera persona pels especialistes que hagin participat en el desenvolupament de l’eina o recurs objecte d’estudi)
• articles sobre investigacions on s’utilitzin tecnologies (el propòsit d’aquesta secció és donar a conèixer les possibilitats i les limitacions que una determinada tecnologia presenta per a la recerca, a partir dels resultats de la pròpia experiència investigadora)
• ressenyes de llibres, actes, portals temàtics, etc.

Els articles estan sotmesos a revisió cega per pars (experts externs) i les ressenyes les revisa el comitè editor. En tots els casos, TEISEL acull contribucions escrites en diferents llengües i sobre qualsevol L2. Les característiques particulars de cada secció es poden consultar en aquesta pàgina.

La revista publica un volum anual, de manera electrònica i en obert. Les contribucions s’hi van incorporant a mesura que s’accepten, sense necessitat d’esperar a completar el número de la revista (modalitat de “publicació avançada”).

Al compte d'Instagram hi trobareu continguts diversos relacionats amb les nostres activitats, les novetats del fons, els espais o qualsevol altra aspecte que considerem d'interès per als nostres usuaris, especialment els estudiants de grau.

Amb aquest ja són 19 els comptes d'Instagram del CRAI de la Universitat de Barcelona, que també participa a moltes altres xarxes socials. A la pàgina Blogs i xarxes socials del web del CRAI, trobareu tots els comptes actius.

Ja fa anys que sentim parlar de criptomonedes, bitcoins, ethereum, tecnologia blockchain… Però què són realment les criptomonedes? Per a què serveixen? Què les diferencia de la moneda física? Quins problemes legals, fiscals, energètics, econòmics, socials… poden comportar?

Des del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa volem divulgar alguns aspectes d'aquesta temàtica tan controvertida amb una exposició física i virtual.

Podeu visitar l’exposició física al vestíbul de la Biblioteca de Recerca fins a finals de juny del 2022 i la mostra virtual al web del CRAI > Exposicions virtuals >  Economia i Empresa > Criptomonedes.

El CRAI de la UB té subscrites per als seus usuaris les bases de dades de premsa digital My News i Factiva.

My News ofereix accés a milions d’articles de premsa impresa (des de 1996) i de premsa digital (des de 2008) principalment de mitjans nacionals i locals però també d’internacionals. Disposa d’una cerca avançada per poder combinar els termes i filtrar per data i altres detalls de la font d’informació. Segons la data i el tipus de mitjà, podrem accedir al text o a l’enllaç de la notícia i en alguns casos al PDF maquetat. En aquesta pàgina podeu consultar la llista dels mitjans amb el fons disponible a la plataforma.

Factiva inclou capçaleres tan importants com The New York Times, The Guardian, France Presse, Le Monde, El País o La Vanguardia. Cobreix fonts en 28 idiomes i de 200 països i s’actualitza amb més d’1,4 milions d’articles afegits diàriament. Disposeu d’una guia d’ús en català. El CSUC, juntament amb ProQuest, ha organitzat una formació de Factiva el dia 30 de març a les 10 h. Podeu inscriure-us en aquesta pàgina.

A més de les bases de dades anteriors, tenim subscripcions individuals als diaris Ara, El País, El Periódico a través de la plataforma Kiosko y Mas, així com subscripció directa als diaris La Vanguardia i Expansion. Trobareu l'accés a tots aquests títols a la pàgina de Premsa digital del web del CRAI.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història acull l’exposició Miquel Tarradell (1920-1995).  Intel·lectual, historiador, arqueòleg i escriptor produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, amb la col·laboració de l’Arqueoxarxa, i que ha estat exposada a la Facultat de Geografia i Història des del proppassat 2 de desembre de 2022, dia en què es va celebrar un acte d’homenatge amb motiu del centenari del seu naixement.

Miquel Tarradell i Mateu va ser un dels intel·lectuals catalans més destacats del segle XX. En l’àmbit acadèmic va destacar pels seus treballs de recerca històrica i arqueològica en àrees geogràfiques, cronològiques i culturals molt diverses. També estigué molt compromès amb la recuperació cultural dels Països Catalans fent difusió del coneixement històric a tots els nivells de la societat. Va ser catedràtic d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica a la Universitat de València (1956) i després a la Universitat de Barcelona (1970), fins a la seva jubilació. Cal destacar, també, la seva estada al Marroc (1948-1956) com a director del Servei d’Excavacions del Protectorat espanyol al Marroc i al Museu de Tetuan. L’any 1977 Òmnium Cultural li va atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i la Generalitat de Catalunya, al 1982, la Creu de Sant Jordi en reconeixement a tota la seva activitat científica i cultural.

L’exposició commemorativa ens arriba al CRAI Biblioteca ampliada amb una mostra del nostre fons bibliogràfic relacionat i altra documentació original del fons d’arxiu familiar (vegeu el fons de i sobre Miquel Tarradell al CRAI Biblioteca). Agraïm la seva col·laboració a la Núria Tarradell Font i al Joan Sanmartí Grego.

La podeu visitar del 21 de març al 21 d’abril, a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.