Exposicions

El Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), amb motiu de la commemoració dels seus 70 anys d’història a la Universitat de Barcelona, ha organitzat les jornades El CEHI i la historiografia catalana: 70 anys d'Història a la Universitat de Barcelona. Les jornades se celebraran els dies 20 i 21 de febrer de 2020 a la Facultat de Geografia i Història, i es completaran amb una exposició, amb el mateix títol, que podreu visitar al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del 20 de febrer al 20 de març.

El CEHI és un dels centres de recerca més antics de la Universitat de Barcelona i un referent en l'estudi de la segona república, de la guerra civil, el franquisme i la transició a la democràcia, així com una important escola de recerca per molts i molts investigadors i investigadores. Fundat per Jaume Vicens Vives al 1949, ha ampliat durant aquestes dècades el seu àmbit d’estudi a l’àrea de la mediterrània, sempre amb una perspectiva històrica a l’hora d’analitzar els conflictes, i ha estat protagonista de nombroses iniciatives de recerca, col·laboració internacional i transferència de coneixement.

Vegeu les publicacions del CEHI al catàleg de la UB.

El CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa-Recerca exposa el donatiu d'una cinquantena de llibres de la professora Paloma Fernández Pérez, del Departament d’Història Econòmica de la Facultat d’Economia i Empresa.

Aquest fons prové d’una donació personal que li va fer l'Associació Nord-americana d'Història de l'Empresa, Business History Conference, com a membre convidat del Ralph Gomory Prize Committee (2019-2022), al gener de 2020. El Gomory Prize és patrocinat per la Ralph P. Sloan Foundation, i concedeix 5.000 dòlars al millor llibre d'història empresarial publicat els darrers dos anys.

Podeu visitar el fons exposat fins al 5 de març.

Coincidint amb el centenari del descobriment del protó per Ernest Rutherford, el CRAI Biblioteca de Física i Química organitza durant el curs 2019-2020 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquesta efemèride, on també s'exposen llibres i documents de Física Nuclear. Ara us presentem aquesta exposició en format virtual.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules alfa. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules alfa i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

Us convidem a visitar-la!

L’exposició Georg Büchner a Catalunya. Documents d’una recepció, que presenta el CRAI Biblioteca de Lletres, homenatja un clàssic de la modernitat tot documentant la presència de la seva obra a Catalunya entre els anys 1963 i 2014.

Trobareu les obres en dos espais diferenciats:

• A l'entrada de la biblioteca una exposició bibliogràfica que aplega obres de l’autor en llengua original, traduccions al català i al castellà, estudis de referència, alguns documents sonors i partitures, així com una representació d’obres dels autors i autores guardonats amb el Georg-Büchner-Preis.
• A la Sala de Consulta (zona de taulell) trobareu la instal·lació gràfica amb un seguit de panells il·lustrats elaborats a partir de fotografies, cartells teatrals, programes i llibrets de mà, fragments de crítiques teatrals i musicals, que ofereixen una mostra significativa de quina ha estat la recepció d’aquest dramaturg al nostre país des dels anys 60 del segle XX.

Per saber més sobre la gènesi de la mostra i informació sobre Büchner, la seva obra i la recepció a Catalunya consulteu el Blog de LLetres.

Com a cloenda de la mostra, el 25 i 26 de Març de 2020 se celebraran a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia i Comunicació les jornades «Sóc tan jove, i el món és tan vell». Paraules per a Georg Büchner, dedicades a un seguit d’autors i autores que han estat distingits amb el Georg-Büchner-Preis, el premi més prestigiós de les lletres alemanyes.

La mostra es pot visitar fins al 27 de març de 2020.

Ja es pot visitar al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), l'exposició Barcelona Flashback. Kit d'història en 100 objectes.

Barcelona flashback. Kit d'història en 100 objectes és una síntesi experimental radicalment innovadora en les formes de mostrar i situar la trajectòria de Barcelona, amb un mètode de lectura històrica interrogativa d’objectes, arquitectures i paisatges i amb nous programes ciutadans.

Barcelona flashback és, alhora, una proposta educativa, i és també un projecte de recerca internacional sobre el kit mínim de coneixement i consciència urbana que un museu de ciutat del segle XXI ha de proporcionar, en pro de la democràcia i del dret a la ciutat. La mostra s’inscriu de ple en els plans del Muhba com a museu de ciutat del segle XXI, en l’horitzó de la reforma de la Casa Padellàs com a Casa de la Història de Barcelona, nucli de la xarxa d’espais patrimonials del Museu per tota la ciutat.

Imatges, objectes i documents de tota mena són els testimonis que ens poden ajudar a explicar-nos d’on venim, qui som i on anem... Pel sol fet de ser escollits pel museu, adquireixen un aura que els fa valuosos, com quan a casa guardem objectes i papers familiars, que cal saber triar i desxifrar amb criteri crític. Amb la contribució institucional i de la ciutadania es construeix la col•lecció del Museu, que ha d’impulsar la recerca per decidir què cal col•leccionar i, sobretot, com cal interrogar aquests testimonis perquè responguin les nostres preguntes sobre Barcelona i la seva història.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit dos destacats documents del seu fons d'arxiu que es poden veure en aquesta exposició encara sense data definida de tancament.

El CRAI Biblioteca de Biologia presenta una mostra dels gravats de l’obra Laurographia [entre 1803 i 1804], de J. Pavon.

Els gravats exposats formen part d’un conjunt de 28 làmines que representen 29 espècies del gènere “Laurus” que havien de formar part del IV volum de la Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, et icones plantarum peruvianarum, et chilensium, secundum systema linnaeanum digestae, cum characteribus plurium generum evulgatorum reformatis, 1798-1802.

Segons Miguel Colmeiro, a La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana, de 1858, pàgina 46 “... . el texto y las láminas de la monografia de los laureles son fragmentos del tomo IV de La Flora peruviana, et chilensis..., que permanece inédito”.

Als fulls de les làmines apareixen diferents dibuixants i gravadors, com per exemple: Isidro Gálvez, F.M. Torre, F. Suria, F. Pulgar, J. Querol, E. Alvarez, P.N. Gascó, G. Orejón, J.M. Vega, V. Rodríguez, F. Panfil, J. Brunete i V.P. Pérez.

Podeu visitar l'exposició al CRAI Biblioteca de Biologia, del 13 de gener al 29 de febrer del 2020.

El CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha participat a l’exposició: Difonem la nostra identitat realitzada pels estudiants de l’assignatura Biblioteques, arxius i centres de documentació, del grau de Gestió d'Informació i Documentació Digital  i del doble grau Infocom.

L’exposició mostra els diversos mètodes de difusió que poden utilitzar les unitats d’informació i consta de diversos materials, objectes, fotografies i textos disponibles al fons de la Facultat.

El CRAI Biblioteca ha col·laborat amb un dels grups aportant contingut i infografies sobre els serveis, recursos i exposicions del CRAI. També els ha ofert material de marxandatge i assessorament amb la presentació i disposició del seu contingut.

Podeu visitar l’exposició fins al 31 de gener a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, al vestíbul de la 1a planta.

El CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa vol retre homenatge amb una exposició a les empreses familiars, un tipus d'empresa molt arrelada al nostre país i a la nostra manera d'entendre els negocis.

A l'exposició L'Empresa Familiar veureu multitud d'empreses que, generació rere generació, han crescut, han evolucionat, s'han adaptat i han sobreviscut a les crisis. Algunes d'elles van haver de plegar per manca de continuïtat o per problemes econòmics. Moltes ens acompanyen i formen part de la memòria de tots nosaltres.

Podeu visitar l'exposició des del 7 de gener fins al 15 de març de 2020 al vestíbul de la Biblioteca de Recerca i també us recomanem L'Empresa Familiar en la seva versió virtual.

El CRAI Biblioteca de Reserva presenta una nova exposició: La vida privada dels llibres.

L'exposició es fa per celebrar els 10 anys de la base de dades Antics Posseïdors. I més que estar dedicada als antics propietaris, individuals o intitucionals, presenta testimonis anònims de propietat i d'ús dels nostres documents.

Per arrodonir l'efemèride, el dia 16 de desembre hi  haurà una tarda dedicada a l'exposició, amb diverses activitats, a la que us convidem a venir:

• A les 15.30 h Visita guiada a l'exposició
• A les 16.00 h Carlos Claveria (exllibreter de llibres usats) dictarà la conferència Aneu amb cura, és meu
• A les 16.45 h Marina Ruiz Fargas (del CRAI Biblioteca de Reserva) parlarà d'Els Antics Posseïdors o ressuscitar els lectors oblidats

Trobareu més informació al post del Blog del CRAI Biblioteca de Reserva.

Podeu visitar l'exposició des del dia 11 de desembre del 2019 fins al 28 de febrer del 2020.

Dimecres, 27 de novembre de 2019, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del descobriment del protó per E. Rutherford. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, es va representar l’obra de teatre Cent anys després, que tracta d’aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència, a propòsit d’alguns descobriments de 1919 en el camp de la física. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules . El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte: