Exposicions

Al passadís de la Facultat de Ciències de la Terra podeu veure una exposició amb les dades d'ús i impacte per als butlletins de notícies TELLUS i NEREUS, elaborats pel CRAI Biblioteca de Ciències de la Terra.

L'exposició està organitzada en forma d'infografíes on es detallen els principals indicadors per ajudar a entendre tant el tipus d'informació que s'ha anat recollint i compartint a cada edició, com l'ús i impacte que han tingut els butlletins TELLUS, de geologia, i NEREUS, de ciències del mar, entre els seus subscriptors durant l'any 2021.

A les infografies es mostren dades de la tipologia de notícies, de les fonts on s'han publicat, així com els àmbits temàtics més representatius i l'impacte sobre els lectors. També es recullen dades sobre el comportament dels subscriptors i el seu grau d'activitat respecte als correus rebuts.

Esperem que sigui del vostre interès.

Amb motiu dels 500 anys de la mort d'Antonio de Nebrija, la Biblioteca Nacional d'Espanya celebra l'efemèride amb una exposició dedicada a aquesta figura clau per a la sistematització i desenvolupament de l'ensenyament de les llengües llatina i castellana a partir de finals del segle XV: Nebrija (c.1444-1522), el orgullo de ser gramático.

La nostra participació es concreta en l'edició de les Introductiones latinae impresa a Barcelona per Antoni Lacavalleria el 1684.

La mostra es podrà visitar a la Sala Recoletos del 25 de novembre de 2022 al 26 de febrer de 2023.

El passat 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris, Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), i bibliotecari del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT. Com sabeu, les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes, per aquest motiu el francès era una de les llengües destacades juntament amb el polonès. Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, Austràlia i  Nova Zelanda, van constituir el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar, però, molts altres idiomes com ara: italià, alemany, castellà, rus, àrab, xinès, mongol, txec, romanès, portuguès, hongarès, danès… una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

El CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha inaugurat l’exposició titulada: Documentalista audiovisual, una professió polièdrica. La mostra es podrà visitar a l’entrada de la biblioteca durant el curs 2022/2023. També la podeu trobar en format virtual.

L’exposició s’ha elaborat amb la col·laboració de Jorge Franganillo i Javier Guallar, professors de la Facultat d’Informació i Mitjans audiovisuals de la UB,  autors del pròleg i coordinadors del contingut.

“Aquest perfil professional és present en els mitjans de comunicació, en produccions cinematogràfiques i publicitàries, o en l’especialitat de film researcher, entre d’altres. Els professionals de la documentació estan especialitzats a gestionar, conservar, recuperar i generar productes audiovisuals i en resoldre les necessitats de documentació que aquestes produccions requereixen, com ara localitzar imatges en arxius audiovisuals d’aquí i d’arreu del món”. (Fragment del pròleg de Jorge Franganillo i Javier Guallar)

En el contingut d'aquesta mostra hi podreu veure:

• Definició del perfil del documentalista audiovisual, així com les tasques, responsabilitats i beneficis de què existeixi aquesta figura en els equips de rodatge.
• Bancs imatges: definició, diferències entre les característiques de bancs d’imatges comercials i bancs d’imatges oberts, llicències i exemples.
• Exemples de les experiències de Sònia Lillo, documentalista audiovisual i antiga alumna de la Facultat, a dues produccions: “Foodie Love” i “This is Art”

També trobareu una activitat lligada a l’exposició: Trivial sobre drets d’autor. Una tasca freqüent dels documentalistes audiovisuals és gestionar qüestions relacionades amb els drets d’autor. Animeu-vos a jugar!

Podeu veure l’exposició també a partir d’aquest fil del Twitter del CRAI Biblioteca. I us convidem a valorar-la a través d’aquesta breu enquesta.

Trobareu més informació i fotografies al Blog del CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

El passat mes d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920.

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès. En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir de la recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local. A l’exposició es narren les darreres 36 últimes hores de vida de  Francesc Layret i Foix (1880-1920), 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

• Un informe sobre la reforma de l’administració local de l’any 1907
• Un llibre sobre les últimes hores de Layret escrit per Francisco Madrid l’any 1942 a Buenos Aires

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària. La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023.

El CRAI Biblioteca de Biologia ha organitzat una mostra bibliogràfica dedicada als bolets que inclou fotografies, llibres il·lustrats, obres de referència i làmines identificatives.

La mostra, que podrà visitar-se del 14 de novembre fins a mitjans de desembre a l'espai expositiu de l'entrada de la biblioteca, vol acompanyar i complementar l'exposició de bolets que la Facultat de Biologia celebrarà els dies 28 i 29 de novembre a l'edifici Margalef.

Us hi esperem!

El proper dimecres 23 de Novembre a les 12h, s'inaugura la dissetena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston, al CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany hi haurà una conferència a càrrec del Dr. José Benlliure Anaya, catedràtic de Física de la Universidad de Santiago de Compostela amb el títol: La composición isotòpica de la materia.Su impacto en nuestras vidas un siglo después de su descubrimiento.

Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters. Aston va estudiar química i física al Mason College (actual Universitat de Birmingham). El 1919, al Cavendish Laboratory de Cambridge, va dissenyar i construir l’espectrògraf de masses, un aparell que li va permetre separar i mesurar les masses de diferents isòtops del neó. Aston va descobrir fins a 205 isòtops naturals amb versions millorades de l’aparell i va constatar que la massa de qualsevol isòtop, mesurada en unitats atòmiques, és aproximadament un nombre enter. Aquest descobriment fou un precursor fonamental de la física nuclear actual.

El llegat d’Aston és també molt important en el camp de l’espectrometria de masses. Avui dia, els espectròmetres de masses són eines fonamentals en la majoria de laboratoris analítics i s’empren tant per detectar i identificar àtoms i molècules, com macromolècules, polímers i proteïnes. Aquests instruments han permès avenços significatius no només en química, sinó també en altres branques de la ciència, com ara la biologia, la geologia i l’astrofísica.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la UB organitza, durant el curs 2022-2023, una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb ell i la seva activitat científica, i també sobre els dos camps en el que la seva recerca va ser cabdal: isòtops i espectrometria de masses.

Al Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, de Madrid, s’ha inaugurat recentment l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola. Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment. Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent. Al CRAI podeu trobar les obres que s'han escrit darrerament sobre aquest col·lectiu.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.

Ja ho sabeu: si aneu a Madrid algun cap de setmana o per vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure perquè es podrà visitar fins al 15 de gener de 2023.

El CRAI Biblioteca de Lletres presenta l’exposició bibliogràfica @Molas+ com a complement de la jornada Entendre, explicar, fer. In memoriam Joaquim Molas (1930–2015) que l’octubre de 2021 diverses institucions (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Verdaguer) van dedicar a la figura de qui va ser estudiant i professor il·lustre de la Universitat de Barcelona, i al seu llegat.   

A través de sis ítems (Formació, Llegats, Creadors, Seixantisme, Acadèmia, Escriptura), l’exposició proposa de resseguir un itinerari vital i professional que acumula episodis com el d’uns mestratges fructífers (M. de Riquer, J. Rubió i Balaguer, C. Riba), l’exploració apassionada del llegat literari (de la literatura antiga als contemporanis, Verdaguer inclòs), l’intens diàleg amb els creadors coetanis (de M. Rodoreda als joves de “Tarotdequinze”), les propostes i crisis que perfilen el “seixantisme”, els avatars d’una vida acadèmica plena de reconeixements o, finalment, l’obediència a “una passió d’escriptor” de què Molas no es va mai poder sostreure ―i que hem vist emergir pòstumament amb la publicació del seu dietari: El mirall de la vida. Dietari 1956-2015 (2021).

El 2012 l’arxiu i la biblioteca personals de Joaquim Molas van ingressar a la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (la generosa contribució de la qual fa possible aquesta exposició).

L'exposició ha estat comissariada per Josep Maria Domingo Clua (Universitat de Barcelona) i Jordi Cerdà Subirachs (Universitat Autònoma de Barcelona), amb la col·laboració de la Biblioteca Víctor Balaguer i el CRAI Biblioteca de Lletres.

Vegeu més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Lletres.

Des de fa uns anys, economistes, sociòlegs, estadistes i acadèmics d'altres disciplines treballen en l’àmbit de l’economia verda. Es tracta d’una eina per aconseguir un desenvolupament sostenible basant-se en aquests tres pilars: l’equitat social i benestar humà, el consum eficient dels recursos i la reducció dels riscos ambientals.

Des del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa creiem que, tenint en compte la situació actual de crisi econòmica, social, energètica i ambiental, és el moment de presentar aquesta exposició bibliogràfica. Les obres escollides tracten diferents aspectes relacionats amb tots els ensenyaments que s'imparteixen a la Facultat d'Economia i Empresa.

La selecció d'obres estarà exposada al vestíbul del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa - Recerca fins al mes de febrer de 2023. També podeu visitar l'exposició en format virtual.