Exposicions

El CRAI Biblioteca de Física i Química dedica l'exposició bibliogràfica Científiques Nobel en Física i Química (1901-2021) a les deu científiques que han estat guardonades amb el Premi Nobel en Física i Química durant el període 1901-2021, amb l’objectiu de donar visibilitat a la seva figura i, alhora, difondre les seves aportacions científiques i contribució a l’avenç de la Ciència.

Al llarg dels 121 anys de vida de la concessió del Premi Nobel, les científiques guardonades en química han estat: Marie Curie (1903), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009), Frances Arnold (2018) i Emmanuelle Charpentier, i Jennifer Doubna (2020); i en física: Marie Curie (1911), Maria Göppert Mayer (1963), Donna Strickland (2018) i Andrea Ghez (2020). En total onze guardons concedits a científiques, el que representa un 2,7% del total dels premis, en aquestes disciplines.

La mostra consta de sis pòsters. Els primers pòsters expliquen breument la biografia d’aquestes científiques en l’ordre cronològic de la concessió del guardó. A continuació, dos pòsters titulats «Per quina recerca van rebre el Nobel?» descriuen amb més detall els descobriments pel quals van ser premiades. Finalment, el pòster «Aplicacions» recull algunes de les aplicacions més rellevants derivades dels seus descobriments. Una infografia exposada al faristol mostra de forma gràfica el biaix de gènere dels Nobel en Física i Química del 1901 al 2021.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

En aquesta mostra bibliogràfica es vol destacar la passió per la Ciència, la perseverança, la tenacitat i l’esforç d’aquestes científiques que, malgrat la discriminació i dificultats, que algunes d’elles van patir, han aconseguit obtenir el premi més prestigiós en Ciència i, el que és més important, les seves aportacions científiques han contribuït a l’avenç de la Ciència i al progrés de la Humanitat. Totes elles són exemples per a les noves generacions de dones, en general, i científiques, en particular.

Aquest any el Día das Letras Galegas s’ha dedicat al poeta i advocat Florencio Delgado Gurriarán. El mes de maig vam realitzar una exposició virtual que fa un recorregut per la seva vida i obra, i del 13 de juny al 29 de juliol de 2022 podreu gaudir d’una exposició física al CRAI Biblioteca de Lletres dedicada a la seva persona i a la d’altres intel·lectuals gallecs que van viure a l’exili.

Florencio Delgado Gurriarán (Córgomo de Valdeorras, 1903 – Fair Oaks, California, EUA, 1987) és una figura per la qual passa gran part de la història del galleguisme del segle XX. Va estar present a la fundació del Partido Galeguista i es va aproximar al Seminario de Estudos Galegos, al voltant del qual es va conformar el grup Nós (Castelao, Otero Pedrayo, Vicente Risco…).

Del període de la Guerra Civil coneixem els seus primers poemes amb un to combatiu, publicats a Nueva Galicia, al moment que participava del conflicte pel bàndol republicà. Va poder fugir el 1939 cap a Mèxic, on va instal·lar-se i convertir-se en una de les figures més importants de l’exili gallec. Allà va fundar, amb Luís Soto i Carlos Velo, la revista Vieiros (1959-1968), al si del Padroado da Cultura Galega de México del que també participar en la seva fundació, així com altres (A nosa xente, Ateneo de Galicia) als quals va participar activament, com al programa de ràdio Hora de Galicia. Va ser assidu col·laborador a publicacions gallegues a l’exili.

La seva obra poètica comença abans del malson del feixisme amb Bebedeira (1934), on s’obre l’univers poètic de Florencio Delgado Gurriarán, molt arrelat a la seva terra de Valdeorras i la vivència bàquica de la seva comunitat. Però no serà fins a l’any 1963 quan torni a publicar, sota el títol de Galicia infinda un recull de poemes que uneixen la seva terra natal amb Mèxic, explorant la nostàlgia de la pàtria, sense fugir del to de denúncia social, continuant amb Cantarena (1981) i O soño do guieiro (1986), que fa un repàs per la seva trajectòria vital, amb poemes compromesos amb la cultura i la llengua gallegues.

No us la perdeu!

Des del passat dia 14 d’abril, es pot veure al Museu Maricel de Sitges l’exposició Artistes compromeses amb la República, una magnífica mostra que reuneix obres de diverses disciplines, des de cartells fins a olis, fotografies, etc. fetes per dones que van expressar el seu rebuig al feixisme i la seva militància republicana a través de l’art.

La proclamació de la Segona República espanyola el 14 d’abril de 1931, va ser rebuda per la majoria de les dones amb una gran il·lusió i va generar en elles grans expectatives i una gran efervescència de llibertat. Es van introduir canvis legislatius importants destinats a eliminar la discriminació de les dones. La política cultural de la Generalitat de Catalunya es va dirigir a aconseguir que la cultura fos catalana, democràtica, científica i laica, intentant posar els màxims esforços a elevar el nivell cultural de la població. S’obriren nous museus i noves sales privades d’exposicions, es crearen tallers escola i nous grups d’artistes a la recerca d’un nou art i moltes dones artistes en van treure profit i hi van participar. Malauradament, amb l’aixecament feixista, tots els intents de crear un art nou, una avantguarda artística, es van truncar. Les galeries privades van pràcticament tancar: les obres no es venien. Durant els anys de guerra hi va haver dues menes d’activitat: els salons oficials i les exposicions impulsades per partits i sindicats. No obstant això, fou un període de gran creativitat a la zona republicana. La producció artística es va polititzar i posà l’accent en la propaganda.

Organitzada pel Consorci Patrimoni de Sitges aquesta mostra pretén donar llum i fer visibles moltes artistes que, des del primer moment, van prendre partit a favor de la República i de la revolució. Amb aquesta exposició es recuperen i donen a conèixer les obres realitzades per aquestes dones artistes, la iconografia de les quals mostra diferents aspectes de la vida durant els anys de la Segona República espanyola (1931-1939) que han quedat oblidades de la història i la memòria i ara es podrà esmenar la seva vàlua.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra, aquí podeu veure alguns dels cartells exposats i també exemplars de diverses publicacions periòdiques com varis números de La Vanguardia de l’any 1938, de la revista Moments: la revista del nostre temps, Nueva Cultura : información crítica i orientación intelectural, Orto. Revista de Documentación Social, Mi Revista: ilustración de actualidades i ABC. Diario Republicano de Izquierdas.

Teniu temps fins al proper mes de setembre per visitar-la! No us la perdeu!

Des del dia 27 de maig, podeu visitar al CRAI Biblioteca del campus Mundet l'exposició: Migració de sabers i Treball social: construint una mirada col·lectiva, que ha elaborat el Col·lectiu Sabers migrants, format per estudiants i professorat del Grau de Treball social de la Universitat de Barcelona.

Aquesta exposició pretén ser una eina que identifica els silencis que generen les violències simbòliques i institucionals que travessen les migracions. Alhora, és un espai d'escolta que teixeix mapes articulats a partir de les paraules, els afectes i les múltiples experiències, i que situa en el centre la reivindicació del dret de totes les persones a tenir drets.

La mostra es crea amb la intenció d'articular un espai itinerant i en constant construcció. Així que esteu totEs convidades a participar deixant una pregunta, compartint les vostres reflexions, pensaments o comentaris sobre les migracions.

Podeu visitar l'exposició a l'accés del CRAI Biblioteca fins al dia 20 de juny.

El CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta l'exposició Malferits. L'empremta del temps al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

L’objectiu de l'exposició és mostrar els llibres malmesos i maltractats de la nostra col·lecció, una realitat tan flagrant que resulta dolorosa. La gran majoria prové dels convents desamortitzats que sovint es caracteritzen per ser testimonis d’episodis adversos. Això queda reflectit en els diferents tipus de danys que podem classificar segons les causes: fenòmens naturals i altres desastres, mala praxi –tant dels lectors com dels bibliotecaris– i censura eclesiàstica.

La mostra es disposa en sis àmbits: Censurats  |  Devorats  |  Desmembrats  |   Mutilats  |  Gargotejats, apropiats i empastifats  |  Socarrimats i mullats. Els documents triats mostren senyals que ajuden a recuperar una part important de la seva història i treuen a la llum una situació que reclama atenció i reflexió tant per evitar nous episodis com per donar possibles solucions als danys infringits.

La mostra s’ha beneficiat de les valuoses aportacions de dues alumnes de la UB. Per una banda, la part gràfica de la mostra presencial ha estat dissenyada per Mariola Serra Ferrándiz, becària del CRAI biblioteca i alumna del grau Conservació i Restauració de Bens Culturals (Belles Arts). Per l’altra, Ariadna Arrufat Fargas s’ha encarregat del contingut de la vitrina Mutilats, atès que actualment està escrivint un TFM sobre els manuscrits recuperats per Marià Aguiló, per al Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (Informació i Mitjans Audiovisuals).

L’assessorament del Taller de Restauració del CRAI ha estat de gran ajuda per a la redacció de les parts més tècniques dels textos.

Podeu visitar l'exposició a les vitrines dels espais expositius del CRAI Biblioteca de Lletres i del CRAI Biblioteca de Fons Antic entre el 25 de maig i el 15 de juliol de 2022, i si ho desitgeu, us oferim dues visites guiades:

• 9 de juny a les 18’30 de la tarda
• 23 de juny a les 11’30 del matí

Consulteu també la versió virtual de l'exposició.

Més informació al Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

El passat dia 8 d’abril es va inaugurar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’exposició Francesc Tosquelles.Com una màquina de cosir en un camp de blat que es podrà veure fins al mes d’agost.

Anteriorment ja us havím parlat d’una exposició sobre la figura del psiquiatra català Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d’agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994), que portava per títol La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles i que es va poder veure al museu Les Abattoirs, Musée – Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc fins al 3 de març de 2022. Tot plegat sorgeix del projecte fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions, reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021 i que ja podeu trobar al nostre catàleg.

L’exposició es presentarà  en versions adaptades com la que va tenir lloc al Musée FRAC Occitanie , ara al CCCB (8 d’abril – 28 d’agost de 2022), després al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023), i finalment a  l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

La mostra proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema. Sempre recomanem amb entusiasme les exposicions en les quals participem però, en aquest cas, estem molt segures que és un entusiasme més que justificat. La figura i l'obra de Francesc Tosquelles és de les que no s'obliden.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per a la mostra. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

També, en aquesta ocasió s’han deixat cartells sobre el POUM, el Partit Obrer d’Unificació Marxista i del BOC, el Bloc Obrer i Camperol. Hi podreu veure fins a un total de 50 obres dels nostres fons!
 

No us la perdeu!

L’exposició Hacia poéticas de género. Mujeres Artistas en España 1804-1939 s’ha inaugurat a l'Instituto Aragonés de Arte i Cultura Contemporáneos Pablo Serrano de Saragossa.

Aquest projecte expositiu pretén exhumar i interpretar les arrels sobre les quals s’edifica la situació present de l’art espanyol, partint de l’escassa memòria que la cultura artística ha concedit al paper exercit per la dona en el món de l’art, una situació que s’agreuja encara més en la historiografia que aborda la història de l’art contemporani.

L’exposició s’articula en 6 blocs mostrant un recorregut per la història de l’art a Espanya des del 1804 fins al final de la Guerra Civil l’any 1939. Dins el gran nombre d’artistes presents a la exposició, no només hi ha artistes espanyoles, sinó que també hi són presents estrangeres que van treballar a Espanya, aportant les seves creacions al panorama artístic i contribuint a modernitzar el panorama de la plàstica espanyola.

Es poden contemplar 111 obres procedents de 40 institucions espanyoles i 17 col·leccions particulars. Entre elles destaquen, per nombre d’obres prestades, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía amb 11 obres, el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb 8 obres, la Biblioteca Nacional de España amb 6 obres, el Centro Documental de Memoria Histórica de Salamanca amb 5 obres, la Diputació Provincial de Barcelona amb 4 obres, el Museo Nacional del Prado amb altres 4 obres.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que hi col·labora amb el  préstec de dues obres: el cartell C.E.N.U Escola Nova: poble lliure de 1936 i un volum de la revista Y : revista para la mujer de la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. que data del mes de gener de 1939.

L’exposició s’exhibirà a l’IAACC Pablo Serrano de Saragossa fins al 19 de juny de 2022 i ha estat realitzada per la Direcció General de Cultura del Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Institut Aragonès de la Dona (IAM) i el Consorci de Museus de la Generalitat de València que l’acollirà entre el 30 de juny i el 18 de setembre al Museu de Belles Arts de València.

El CRAI Biblioteca de Belles Arts en col·laboració amb el Vicedeganat de Cultura de la Facultat de Belles Arts, presenta l’exposició Josep Artigas, pioner del disseny gràfic.

Honest amb si mateix i amb la seva professió, Josep Artigas i Ojeda (Barcelona, 1919-1991) representa de manera exemplar l’evolució d’una etapa fonamental de la història del cartell i del disseny gràfic català i espanyol.

El seu treball, al llarg de gairebé sis dècades, reflecteix molt bé el pas del que, en la primera meitat del segle XX, es deia «art publicitari» o «art comercial»; el que avui s’anomena «disseny gràfic». Va dissenyar més de quatre-cents cartells i va contribuir a la renovació no només del llenguatge gràfic de la seva època sinó de tota una professió.

En aquesta exposició, es podrà veure una petita mostra d'aquests cartells, així com també alguns dels materials i altres documents utilitzats o generats al llarg de la seva extensa trajectòria professional i que formen part del Fons Josep Artigas custodiat al CRAI biblioteca.

L'exposició es podrà visitar a la sala d'exposicions de la Facultat de Belles Arts, del 16 al 27 de maig del 2022, de 12 a 17'30h.

El dia 27 d'abril s'ha inaugurat al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, una exposició amb el títol Ucraïna: Nou escenari, mateixos reptes: Desplaçaments forçats i acollida al segle XXI.

Es tracta d'una exposició amb fotografies de Raül Clemente Molina. Editada per la Fundació Solidaritat UB, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona que és una mostra del programa de suport per a la comunitat universitària afectada pel conflicte bèl·lic que s'està vivint a Ucraïna.

Aquesta exposició itinerant és una de les accions que estan duent a terme en el marc del Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones de conflicte. Les fotografies aplegades a l’exposició, obra del fotoperiodista Raül Clemente Molina, posen el focus sobre una dura realitat: la dels desplaçaments forçats a causa dels conflictes bèl·lics i les consegüents accions d’acollida.

Podeu visitar la mostra al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, a la sala d'accés a la biblioteca entre els dies 27 d'abril i 6 de maig.