Dia Internacional de l'Orgull LGTBI+

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República participa en la commemoració de la Setmana de l’Orgull 2024, reivindicant figures de brigadistes internacionals amb diversitat sexual.

La discriminació contra les persones LGTBIQ+ és un problema persistent en moltes societats arreu del món. Històricament, aquesta discriminació s’ha manifestat de diverses maneres, incloent-hi la violència física i verbal, la marginació social, les barreres legals i les desigualtats econòmiques.

Durant la Guerra Civil espanyola, les Brigades Internacionals van ser un exemple d’integració en molts aspectes. Formades per voluntaris vinguts d’arreu del món, van lluitar contra el feixisme amb uns ideals complexos i multifacètics, reflectint una barreja d’internacionalisme, solidaritat antifeixista, compromís amb la justícia social i també desig d’aventura.

El portal SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) ofereix la possibilitat de realitzar una cerca per diversitat sexual a través d’una de les taxonomies de brigadistes. D’aquesta manera, s'ha trobat un total de sis brigadistes dels quals es vol destacar les figures de Juana Llamacero, brigadista cubà que es feia dir Teresa i que vestia com una dona, i David White i William Aalto, militants comunistes americans que van tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil com a membres de la Brigada Lincoln.

Sovint les fonts d’informació no donen dades sobre l’orientació sexual dels voluntaris. És principalment a través de memòries o entrevistes que s’aconsegueix saber-ne més.

Vegeu l'exposició virtual on trobareu recopilada tota la informació sobre aquests brigadistes.

Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional de l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica en format físic i virtual amb fons provinents dels CRAI Biblioteca de Dret, Campus Mundet i Lletres, que recorden l’efemèride.

Complementa l’exposició el text de Verónica Yazmín García Morales, professora de Dret Administratiu de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster en Polítiques de Seguretat Global: Prevenció de l'Extremisme Violent.

“La protecció jurídica dels drets de les persones LGTBIQ+ és cabdal en una societat democràtica. En l’actualitat, encara hi ha lleis que prohibeixen i penalitzen les relacions homosexuals (fins a setanta-set països arreu del món, d’acord amb les Nacions Unides). En un context democràtic, l’ordenament jurídic, des de l’àmbit internacional fins a les ordenances municipals, prohibeix i sanciona la discriminació i la violència contra les persones per l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere. A tall d’exemple, es pot citar la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia de Catalunya. El discurs d’odi contra les persones LGTBIQ+ és una de les manifestacions de discriminació directa que, fins i tot, pot constituir un discurs d’odi punible (article 510 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal).

El discurs d’odi LGTBIQ+ fòbic és, en tot cas, una vulneració dels drets humans que, mitjançant estereotips negatius, estigmatitza, humilia, menysprea, assetja, exclou i, en definitiva, nega la igual llibertat de lesbianes, gais, transgèneres, transsexuals, bisexuals, intersexuals, queers i altres identitats per participar en la vida social, econòmica, cultural i política.

Els drets a la igualtat i a no sofrir discriminació són drets fonamentals de les persones LGTBIQ+ que vinculen tant els poders públics com els particulars. Aquests drets garanteixen que les persones LGTBIQ+ despleguin un projecte vital propi, amb dignitat i autonomia, en què l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere no les col·loqui en una situació de desavantatge en la feina, l’educació, la salut, la cultura, la família, l’esport, la política, l’accés a l’habitatge i els serveis públics, etc. (articles 9 i 14 de la Constitució espanyola).

En els estudis de dret, és fonamental incorporar la perspectiva de la diversitat i l’impacte social de les normes. És primordial visibilitzar el règim jurídic dels drets LGTBIQ+, consolidar-lo mitjançant les reivindicacions dels moviments socials i aprofundir sobre com vincula tot l’àmbit d’actuació del legislador, els jutges i les administracions públiques, sense oblidar-nos de la rellevància que té per a la convivència en una societat democràtica (article 10.1 de la Constitució espanyola).”

Verónica Yazmín García Morales

Podeu visitar l’exposició fins al 5 de juliol a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Dret o bé fer-ho en format virtual.

Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional per l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta l’exposició virtual El moviment LGTBIQ+ en perspectiva. Un segle de lluites pels drets de les minories sexuals a Espanya.

Antonio Giménez Merino, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre de la Clínica Jurídica dret al Dret, és l’autor del text de la mostra. El contingut repassa algunes lluites que s’han emprès a Espanya contra el sexisme gràcies a les quals s’han assolit fites tan importants per a la dignitat humana com descriminalitzar i desmedicalitzar les opcions sexuals.

Les imatges que il·lustren l’exposició provenen dels fons documentals dels arxius del Casal Lambda (Centre de Documentació Armand de Fluvià), Ca la Dona i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.

La mostra conclou amb un pòdcast enregistrat a la Facultat de Dret on podem escoltar la conversa entre l’historiador i antropòleg Oscar Guasch, Antonio Giménez Merino i el jurista i politòleg, Marc Manso. Tots ells veus coneixedores de la problemàtica de les minories sexuals entorn el present i el futur.

Des del CRAI de la UB ens volem adherir, com cada any, a la celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI+, aquest 28 de juny. Per aquest motiu personalitzem les icones de les xarxes socials i presentem diverses actuacions als CRAI Biblioteques.

• Al CRAI Biblioteca de Belles Arts han preparat una taula expositiva amb diversos llibres sobre la temàtica LGTBI+.
• Al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge s'ha omplert una prestatgeria amb llibres dels colors de la diada complementats amb un missatge al lateral. També podreu veure un muntatge tipus reel a les seves xarxes socials.
• Al CRAI Biblioteca del Campus Clínic han creat un punt de llibre commemoratiu que lliuraran als seus usuaris durant tota aquesta setmana.
• Al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet exposen obres que tracten la temàtica de gènere i d'identitat sexual fins al 2 de juliol.
• Al CRAI BiBlioteca de Dret, també es presenta una mostra de llibres relacionats amb les minories sexuals, delictes d'odi i drets LGTBI+.
• Al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història podreu veure una exposició bibliogràfica amb una selecció de documents del seu nombrós fons relacionat amb aquesta temàtica, procedent de les diferents seccions: ciències socials, filosofia, història de l’art, antropologia, geografia, còmics..., així com els colors representatius a les escales de l'entrada.
• Al CRAI Biblioteca de Fons Antic faran una entrada al seus comptes d'Instagram i Facebook amb fotos d'una edició del segle XV d'un codi penal del segle XIII anomenat Las siete partidas, on es poden veure les penes per homosexualitat, tot explicant el context de repressió de l'època.
• El CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals ha muntat una exposició anomenada Ràdio, Podcasts i Diversitats, que dedica un panell a la presència del col·lectiu LGTBIQ+ en la història de la ràdio tradicional a Catalunya, i un altre panell a la presència d'aquest col·lectiu en el panorama de podcasts nacional i internacional. Podeu visitar l'exposició, a l'entrada de la biblioteca, fins a finals d'estiu i també la podeu veure en el seu format virtual.

Us convidem a visitar aquestes mostres i si voleu trobar bibliografia relacionada amb aquest tema ho podeu fer des del Cercabib per paraula clau o matèria.

Amb motiu de la celebració el 28 de juny del Dia Internacional per l’alliberament LGTBIQ+, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica per commemorar l’efemèride des del punt de vista jurídic.

L’exposició es complementa amb l’aportació del text d’Antonio Giménez Merino, professor de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre de la Clínica Jurídica dret al Dret.

La identitat d’una persona (allò més personal i intransferible) depèn d’un conjunt de factors, heterogenis. Un d’ells és el gènere, sobre el qual han incidit i ajudat a ampliar la seva comprensió tant el feminisme com els estudis LGTBIQ+. Fruit d’això, a banda d’una extensíssima bibliografia, ens trobem amb avenços legals significatius, però no exempts de resistències pesants. Les veiem, en el primer cas, amb el retrocés als EEUU de drets que semblaven sòlids, com la interrupció voluntària de l’embaràs, o dels drets de les dones en general a regions com l’Afganistan.
Ara bé, quant els drets LGTBIQ+, avui en dia el repte que ens trobem no és només la resistència del conservadorisme tradicional, sinó la d’una part important del propi feminisme, com estem veient portes endins amb l’oposició suscitada per l’avantprojecte per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Sembla, en aquest sentit, que els drets relatius al sexe i el gènere hagin de recórrer camins diferents segons la identitat sexual de les persones, per tal de no trepitjar-se.
En aquest context, el reptes principals pels moviments socials i pels estudis sobre el dret antidiscriminatori són dos. Per una banda, saber identificar les situacions específiques que produeixen subordinació i la intersecció que es produeix en la seva causació entre factors com el gènere, la situació socioeconòmica, la raça o la nacionalitat. I per altra, construir un discurs capaç d’anar a l’arrel comuna dels problemes per tal d’enfrontar-los preventivament. Heus aquí la importància d’incidir en l’estigma mil·lenari associat a les orientacions sexuals i a les identitats de gènere, agitat una vegada i una altre per qui sent por a perdre els seus privilegis heretats.
Antonio Giménez Merino

Podeu visitar l’exposició fins al 8 de juliol a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Dret.