4. Educació de qualitat

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha publicat recentment tres exposicions virtuals basades en exposicions físiques organitzades els últims anys: 

Maria Antonieta. Una mirada a través del fons antic del CRAI, reprodueix la mostra presencial (que incloïa també fons del CRAI Biblioteca de Lletres), comissariada per Verònica Vives, estudiosa de la història de les idees de la França del segle XVIII i especialista en aquesta figura femenina que ha transcendit el territori francès, ha superat els segles i encara genera interès avui dia. La mostra virtual presenta el material del CRAI Biblioteca de Fons Antic: impresos, gravats i un manuscrit, seleccionats i classificats a partir de sis eixos temàtics, que expliquen la història d’una vida. Exposició virtual realitzada per Júlia Zurita Guiu, alumna del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials. 

La Crusca provenzale d’Antoni de Bastero: tres-cents anys de filologia a Catalunya, recull l’exposició presencial comissariada pel professor Francesc Feliu, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona, realitzada en motiu de la celebració del 300 aniversari de la publicació a Roma del primer volum de La Crusca provenzale (1724) d’Antoni de Bastero. La mostra en línia inclou fotografies de l’exposició presencial, de les visites guiades i de les conferències, una entrevista al comissari i, també, un mapa interactiu que mostra la trajectòria vital d’Antoni de Bastero i la circulació dels seus manuscrits. Exposició virtual realitzada per Liu Jiayuan, alumna del Màster en Humanitats Digitals. 

Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII, presenta un recorregut de caire bibliogràfic i iconogràfic pels diferents escenaris musicals del set-cents a través de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic, al qual s’hi afegeix la cartografia musical que els comissaris Oriol Brugarolas i Lluís Bertran van fer per aquella ocasió. L’exposició té el seu origen en la mostra compartida que va organitzar el CRAI Biblioteca i el Museu Diocesà de Barcelona a finals de 2023 amb la voluntat de posar en relleu la gran vitalitat musical de què gaudia Barcelona al segle XVIII. 

Això ha estat possible, gràcies a la col·laboració de dues estudiants en pràctiques: Júlia Zurita Guiu, alumna del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials i Liu Jiayuan, alumna del Màster en Humanitats Digitals. Pots accedir a l’entrada al Blog de Fons Antic que explica la seva experiència.

El CRAI de la UB posa a disposició dels seus usuaris el fons editorial de llibres electrònics de l’editorial Elsevier ScienceDirect, sota la modalitat d’adquisició basada en l’evidència EBA (Evidence Based Acquisition). 

Inclou l’accés a més d’11.000 llibres electrònics de les col·leccions següents: 

• Chemical Engineering, 2011-2025 
• Earth and Planetary Sciences, 2011-2025 
• Engineering, 2014-2025 
• Environmental Science, 2017-2025 
• Materials Science, 2011-2025 
• Mathematics (Legacy) 
• Pharmacology, Toxicology and Pharmaceutical Science, 2018-2025 
• Physics and Astronomy (Legacy) 
• Social Sciences (Legacy) 
• Social Sciences, 2007-2025 

Els llibres seran accessibles fins al 31 de desembre de 2026, i un cop finalitzat aquest període, els més consultats passaran a formar part de la col·lecció digital del CRAI.

Trobaràs l’accés al Cercabib >> ScienceDirect e-books

El Consell de Govern reunit el 14 de juliol, ha aprovat una modificació de la Normativa sobre propietat industrial i intel·lectual per incloure-hi un mecanisme de retenció de drets.

A la normativa s’estableix que la Universitat es reserva el dret de difondre en accés obert la versió acceptada dels articles publicats en revistes científiques al repositori institucional de manera simultània a la seva publicació.

Aquesta modificació s’ha fet per ampliar les possibilitats que té el personal investigador per publicar en accés obert els resultats de la seva recerca. A més és la resposta als requisits legals i d’agències de finançament, com la Llei de la Ciència o el Programa marc Horizon Europe, que demanen als beneficiaris dels ajuts públics que conservin els drets necessaris per complir amb els requisits d’accés obert.

Aquesta iniciativa consolida el compromís de la Universitat amb la ciència oberta, per fer efectiva la condició del coneixement científic com a bé comú, tal com recull l’Estatut recentment aprovat.

Després d’aquesta aprovació, es notificarà als editors de les revistes científiques perquè en tinguin coneixement i s’establirà un mecanisme per fer efectiva aquesta retenció quan el personal investigador ho requereixi.

Amb aquesta modificació, la Universitat de Barcelona és la primera de l’Estat a incorporar aquesta fórmula de retenció de drets, que ja existeix en altres països europeus, com el Regne Unit, Noruega i Finlàndia. 

El CRAI de la UB posa a disposició dels seus usuaris el fons editorial de llibres electrònics de l’editorial Wiley, sota la modalitat d’adquisició basada en l’evidència EBA (Evidence Based Acquisition). 

La col·lecció inclou l’accés a més de 26.000 llibres electrònics de les matèries següents: 

Els llibres seran accessibles fins al 31 de desembre de 2026, i un cop finalitzat aquest període, els més consultats passaran a formar part de la col·lecció digital del CRAI.

Trobaràs l’accés al Cercabib >> Wiley Online Library

Del 15 de juliol al 24 d’agost, ambdós inclosos, la reserva d’espais de treball romandrà tancada.

Aquesta actuació es duu a terme per implementar millores en la visualització i la gestió de les reserves, amb l’objectiu d’oferir un sistema més clar, àgil i eficient per a tots els usuaris.

Durant aquest període, no es podran fer reserves. No obstant això, els espais continuaran disponibles i es podran prestar a les màquines d’autopréstec o als taulells dels CRAI biblioteques.

El servei de reserves es reprendrà el 25 d’agost.

Gràcies per la comprensió i disculpa les molèsties que aquesta interrupció temporal et pugui ocasionar.

El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a disposició dels seus usuaris el fons editorial de llibres electrònics de l’editorial Brill, sota la modalitat d’adquisició basada en l’evidència EBA (Evidence Based Acquisition). 

L’accés a aquest fons inclou més de 40.000 llibres electrònics de les matèries següents: 

Els llibres seran accessibles fins al 31 de desembre de 2026, i un cop finalitzat aquest període, els més consultats passaran a formar part de la col·lecció digital del CRAI. 

Trobaràs l’accés al Cercabib >> Brill

El CRAI Biblioteca de Lletres presenta una nova exposició dedicada a T. S. Eliot (1888-1965), una de les figures més influents de la literatura del segle XX. La mostra ofereix un recorregut per la vida, l’obra i el pensament del poeta, dramaturg i crític literari angloamericà, considerat un dels màxims representants del modernisme literari.

L’exposició posa en relleu la transcendència d’obres cabdals com The Waste Land (La terra erma), The Love Song of J. Alfred Prufrock i Four Quartets, que suposen una transformació de la poesia contemporània gràcies a la seva innovació formal, la presència d’un gran ventall de referències culturals i la reflexió sobre la crisi espiritual i cultural modernes. 

A través d’una selecció d’obres, estudis crítics i materials bibliogràfics, la majoria conservats al CRAI Biblioteca de Lletres i alguns prestats per la comissària de l’exposició, Rosanna Rion, la mostra permet descobrir tant la trajectòria personal d’Eliot com la seva influència en la literatura universal. 

La mostra s'organitza en dos espais. A les vitrines d’ingrés al CRAI Biblioteca s’hi presenten quatre eixos temàtics: La terra erma, els poemes ecfràstics, la literatura profètica i la mística cristiana. A les taules de la Sala de Consulta s’hi exposen obres de poesia, crítica literària i teatre, així com estudis i articles dedicats a aquest gènere.

Aquesta exposició constitueix una oportunitat excel·lent per aprofundir en el llegat d’un autor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1948 i que continua sent una referència imprescindible per als estudis literaris contemporanis.

El CRAI Biblioteca agraeix la col·laboració de Rosanna Rion, professora del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos de la Facultat de Filologia i Comunicació i comissària de l'exposició, així com del pintor i il·lustrador Fernando Vicente, que ha cedit generosament les seves il·lustracions de T. S. Eliot per a la mostra.

La mostra estarà disponible fins al 23 d'octubre. També pots consultar la versió virtual de l'exposició. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República presenta la Memòria d'activitats 2025, que recull un any marcat per l'impuls de nombroses iniciatives de difusió, recerca, transferència del coneixement i cooperació, consolidant el centre com un referent en la preservació i la divulgació de la memòria històrica. 

La memòria destaca les principals accions impulsades durant l'any: l'activitat a les xarxes socials i al blog, la presència en mitjans de comunicació, la participació en exposicions i projectes audiovisuals, les col·laboracions amb institucions i entitats, les publicacions, les activitats formatives, les visites i les accions de cooperació, així com la participació d'estudiants en pràctiques de grau i de màster. 

Finalment, l'apartat "El #CRAIPavelló en xifres" ofereix una panoràmica de l'abast d'aquesta activitat a través d'indicadors com les iniciatives de formació i difusió, els nous fons incorporats i inventariats i les consultes. 

Pots consultar la Memòria d'activitats 2025 al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, dins la col·lecció Memòries d'Activitats CRAI Biblioteques i Unitats (CRAI UB).

El CRAI de la UB posa a disposició dels seus usuaris el fons editorial de llibres electrònics d’Emerald Publishing, sota la modalitat d’adquisició basada en l’evidència EBA (Evidence Based Acquisition). 

L’accés a aquest fons inclou més de 9.000 llibres electrònics de les matèries següents: 

Els llibres seran accessibles fins al 31 de desembre de 2026 a la plataforma Emerald Insight, i un cop finalitzat aquest període, els més consultats passaran a formar part de la col·lecció digital del CRAI. 

Trobaràs l’accés al Cercabib >> Emerald Insight

El CRAI Biblioteca de Dret ha rebut recentment un lot de llibres dels segles XVI, XVII i XVIII procedent de la Facultat de Dret, que s’ha integrat a la seva col·lecció de Fons Antic, formada per més de 1.700 exemplars impresos entre 1505 i 1820. 

Entre les noves incorporacions, destaca el llibre Annotationes Gulielmi Budaei parisiensis, secretarii regii, in XXIIII pandectarum libros. Ad Ioannem Deganaium, Franciae cancellarium de Guillaume Budé (1468-1540), imprès a Lió el 1541 pel prestigiós impressor Sebastianus Gryphius (1493-1556). 

Budé, un dels màxims exponents de l’humanisme jurídic europeu del segle XVI, hi comenta les Pandectes de Justinià a la llum d’un mètode, el mos gallicus, que emprava la filologia per corregir els errors dels glossadors medievals italians i així contextualitzar històricament el Dret romà. 

Des del punt de vista bibliogràfic, la portada conserva dos exlibris, un del Convento di Santa Maria del Paradiso i un altre del Convento di San Carlo, tots dos de Milà (Itàlia). Les lleis de desamortització dels béns dels ordes religiosos dels segles XVIII i XIX van fer que els seus llibres iniciessin un periple de nous propietaris, i en alguns casos, com el d’aquestes Annotationes, que acabessin recalant a Barcelona i sota custòdia de la UB. 

La base de dades d’Antics posseïdors del CRAI incorpora els registres d’aquests dos convents, que afegeixen per primera vegada Milà al mapa de ciutats del fons antic de la Universitat de Barcelona. 

El cos del llibre combina dues tipografies típiques del Renaixement, la itàlica per als comentaris de Budé, i la grega humanista per a les cites de les Pandectes. Per al segon cas, cal cercar l’origen d’aquesta complexa tipografia en els llibres de l’impressor venecià Aldo Manuzio (1449 o 1450-1515). El resultat del seu esforç per crear unes fonts gregues cada cop més belles i llegibles, prenent com a model l’escriptura de copistes i erudits grecs establerts a Venècia, fou molt influent i es va copiar per tot Europa en els anys posteriors.