Arran de la celebració del 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans entre el 29 i 31 gener a la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Fons Antic presenta una exposició dedicada al continent africà. En aquesta ocasió s'ha comptat com a comissari amb l’historiador i arxiver Guillem Martos Oms. 

Es podrà visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca entre el 10 i el 31 de gener, i el dijous 30 a les 18:00 el comissari oferirà una visita guiada, seguida d’una conferència. S'agrairà que els interessats enviïn un correu confirmant l’assistència a: bib.fonsantic@ub.edu .

En les paraules del comissari, la història d’Àfrica ha estat sovint obviada i envoltada de desconeixement. Des de l’antiguitat clàssica fins a l’època contemporània, el relat sobre aquest continent s’ha vist marcat per silencis, mites i una incomprensió que només recentment s’ha començat a qüestionar. Més enllà del tràgic episodi del comerç d’esclaus, Àfrica alberga una història d’una extraordinària riquesa que mereix ser descoberta. 

Les sis vitrines de l’espai expositiu es reparteixen de la següent manera: 1. El (des)coneixement d’Àfrica, 2. Africa incognita est, 3. L’Àfrica musulmana, 4. L’Àfrica Central Occidental, 5. Les terres del preste Joan i 6. Les ciutats suahili.

Pots ampliar la informació a l’entrada del Blog de Fons Antic i al vídeo promocional que el CRAI Biblioteca ha enregistrat amb el comissari de l’exposició i que trobaràs al seu canal de YouTube.

Aquest 2024, el CRAI ha pogut tornar a beneficiar-se de la subvenció per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya que ofereix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En total, el CRAI ha rebut un ajut de 17.729 €, que s’ha destinat a dues accions: 

• La catalogació de fullets dels segles XVI a XIX del CRAI Biblioteca de Fons Antic, per a la qual s’ha rebut un import de 16.956 €. Més informació. 
• La digitalització de col·leccions dipositades al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i la publicació en accés obert a la Memòria Digital de Catalunya, a la qual s’ha destinat un import de 773 €. Més informació.

Per saber què s’ha fet anteriorment en el marc d’aquest projecte, pots consultar les entrades al Blog del CRAI dels anys 2022 i 2023. Aquestes col·laboracions ajuden el CRAI a seguir treballant per posar el seu fons a l’abast de tota la societat.

Enguany, el CRAI Biblioteca de Fons Antic es converteix novament en protagonista de l’agenda de la Universitat de Barcelona publicada per Edicions UB, ja que l’obra triada pertany a la seva col·lecció:  

Ordinacions per reformacio y perpetua fundacio de la Universitat del Studi General de la ciutat de Barcelona. En Barcelona : en casa de Iaume Cortey, 1560... [enllaç a catàleg] 

Amb aquestes ordinacions, l’Estudi General de Barcelona esdevé el centre d’ensenyament superior de la ciutat amb la representació de totes les seves facultats. Així és, l’any 1559 el Consell de Cent, la seva màxima autoritat, concedia plens poders als consellers per elaborar la primera normativa d’aquesta institució. Coincidint amb l’acabament de les obres de l’edifici de la Rambla, van ser promulgades el 22 de setembre d’aquest any, tot i que no van sortir publicades fins gairebé un any més tard, concretament el 18 de juliol del 1560. 

Consten de 30 capítols que assenyalen el govern de la institució, els deures i drets dels seus càrrecs, així com les disciplines i els seus continguts. Aquests eren els diferents ensenyaments, tal com apareixen al text: Grammatica, Rhetorica, Ars y philosophia, Theologia, Medicina i Canones y leys. També hi ha algun capítol dedicat a persones que no eren pròpiament estudiants però freqüentaven la universitat, com minyons o lectors aventurers. A la portada hi ha un gravat xilogràfic de Sant Lluc, patró de l’Estudi General, llegint un llibre, i l’escut de Barcelona. Al verso de la portada en trobem un altre de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. 

El volum té una enquadernació de pergamí sobre cartró amb títol daurat al llom, del segle XX. A continuació de les Ordinacions hi ha relligats dos bans impresos del Consell de Cent sobre eleccions de càtedres de l’Estudi General dels anys 1563 i 1564, seguits de les actes manuscrites del Consell amb decisions del 5 de setembre del 1559, i del 14 i 25 d'agost i 25 de novembre del 1562 relatives a l’Estudi General, i, per últim, la transcripció manuscrita de la butlla de Pius IV de 1564 “In sacrosancta” que tracta sobre el nomenament de doctors i professors universitaris. A portada trobem anotacions manuscrites, probablement proves de ploma, i al llarg del text fistons i subratllats. 

Segons la consulta de diverses fonts bibliogràfiques, l’exemplar del CRAI de la Universitat de Barcelona seria l’única còpia supervivent d’aquesta edició. El volum es pot consultar complet a través del portal BiPaDi, dins la col·lecció Universitat de Barcelona: ordinacions i estatuts.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal) comença l’any amb una mostra bibliogràfica de llibres sobre virologia. 

Han volgut vincular els mesos de més prevalença d’alguns virus amb el fons sobre aquesta temàtica. T'animem a donar un cop d’ull als llibres exposats, però també a fer una cerca al Cercabib sobre virologia i veure tot el que pots trobar al CRAI de la UB sobre aquesta matèria. 

Trobaràs aquesta selecció bibliogràfica durant els mesos de gener i febrer a la prestatgeria de l’escala entre les dues plantes del CRAI Biblioteca. Pots emportar-te llibres en préstec, tal com es va poder fer amb la mostra sobre micologia. 

Desitgem que t'agradi.

La Directora del CRAI, Judit Casals, va participar el passat 2 de desembre de 2024, en una taula rodona a les Jornades sobre Biblioteques i arquitectura a l’Ateneu Barcelonès. El 18 de novembre ja s’havia realitzat la primera sessió a la Biblioteca Gabriel García Márquez. L’objectiu era posar en valor les biblioteques patrimonials de Catalunya, en una trobada entre arquitectes i bibliotecaris. 

En la seva intervenció, va fer una petita introducció a les biblioteques patrimonials universitàries a l’estat espanyol i va destacar el seu paper pel que fa a la preservació, conservació i difusió dels fons bibliogràfics patrimonials, sovint ubicats en edificis patrimonials, que també s’han de preservar. Concretament, va parlar de les biblioteques patrimonials de Fons Antic i Lletres, la importància dels seus fons, les funcions que s’hi realitzen i els reptes als quals s’enfronten, en cinc àmbits:

• La conservació i la preservació, tant de l’espai com dels fons bibliogràfics. 
• La seguretat tant de les persones, com de l’edifici (plans d’emergència, seguretat dels treballadors, possibles robatoris, etc.). 
• Els processos de digitalització. 
• La difusió del fons, mitjançant exposicions i activitats culturals. 
• El suport a la docència i a la investigació, tasca essencial com a biblioteca universitària, a través de projectes conjunts amb investigadors que utilitzen el fons del CRAI i de propostes de TFG i TFM a estudiants, entre altres iniciatives. 

Tot això, buscant sempre l’equilibri entre la necessitat de preservar materials fràgils i la demanda d’accés públic, amb l’objectiu final de contribuir a la democratització del saber científic, com un bé comú que mereix ser preservat, difós i reutilitzat.

Tot i ser petit i amb una història arxivística ben curiosa, el fons documental de Mercedes Roca, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona desapareguda l’any 2014, permet resseguir la seva trajectòria professional i docent, primer a Andalusia i posteriorment a Catalunya. 

Al costat de documentació de caràcter administratiu, com per exemple els reculls de permisos de les campanyes arqueològiques que va dirigir, trobem tot un seguit de separates, de la seva autoria, i d’altres publicacions d’àmbit arqueològic centrades principalment en la terra sigillata romana, un dels seus àmbits d’estudi. Però potser un dels elements més interessants d’aquest fons és la col·lecció de dispositives de les seves excavacions on destaquen les d’Andújar (Jaén) durant la dècada dels anys 70. 

Amb les tasques de descripció i tractament realitzades per la Unitat de Procés Tècnic, aquest fons completa la col·lecció documental única sobre arqueologia catalana preservada al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història formada també pels fons personals de Pere Bosch i Gimpera, Lluís Pericot i Garcia i Alberto del Castillo Yurrita.

El CRAI Biblioteca de Biologia dedica la primera exposició de l’any a Theodosius Dobzhansky (1900-1975), genetista i biòleg evolutiu, considerat com un dels fundadors de la Síntesi Evolutiva Moderna. 

L’exposició, que porta per títol Theodosius Dobzhansky (1900-1975): Els inicis de la “Síntesi Moderna”, realitza un recorregut per l'obra i la vida d’un dels científics més rellevants del segle XX i recull alguns dels seus textos fonamentals, com Genetics and the Origin of Species (1937), llibre clau per a la integració de la teoria darwinista amb la genètica mendeliana.

La mostra, a més, reivindica la vigència teòrica i la influència de Dobzhansky en científics posteriors com Ernst Mayr o Julian Huxley i també permet la consulta d’alguns documents particularment curiosos i rellevants des d’un punt de vista històric, com és el cas de la correspondència que Dobzhansky va intercanviar amb el Dr. Antoni Prevosti i Pelegrín amb motiu de l’assistència del primer a les XI Jornadas de Genética Luso-Españolas, celebrades a Barcelona l’octubre de 1974. A més, per acompanyar l’exposició, el CRAI Biblioteca ha preparat una selecció de llibres relacionats amb la matèria disponibles per a ser agafats en préstec.

La mostra, que pot visitar-se a l’espai expositiu de l’entrada del CRAI Biblioteca de Biologia fins al 28 de març, ha estat possible gràcies a l’assessorament del Dr. Francesc Mestres.