Exposició bibliogràfica sobre José Maria Orts Aracil

Exposició bibliogràfica sobre José Maria Orts Aracil

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica presenta una nova mostra bibliogràfica amb la selecció de les obres de José Maria Orts Aracil, matemàtic i professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra forma part de la sèrie d’exposicions Matemàtics catalans que s’organitzen des de l’any 2016.

                                                                                               

José Maria Orts Aracil va néixer a Paterna l’any 1891. L’any 1908 es matricula a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1914 en Ciències Exactes. El mateix any comença la carrera docent a la mateixa universitat com ajudant de la càtedra d’Anàlisi Matemàtica.

 

En la seva carrera docent, Orts destaca per la tasca al Seminari Matemàtic, per ser el fundador i director de Collectanea Mathematica editada per la Facultat de Matemàtiques i Informàtica, revista de prestigi que avui encara es publica, i per aconseguir que la UB confereixi el grau de doctor i no calgui anar a Madrid. Orts va ser l’impulsor, l’any 1928, de l’actual biblioteca de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica.

 

L’exposició bibliogràfica sobre José Maria Orts Aracil conté una selecció de vint obres organitzades en monografies, apunts de classe i contribucions a publicacions periòdiques, entre les que destaca la revista Collectanea Mathematica.

 

Podeu visitar la mostra del 13 de maig al 25 de juliol al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica.

 

Vegeu també la notícia de la UB sobre l'exposició.

 

 

Setmana d’Arquitectura 2019 amb participació del CRAI de la Universitat de Barcelona

Setmana d’Arquitectura 2019 amb participació del CRAI de la Universitat de Barcelona

Entre els dies 9 i 19 de maig lAjuntament de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Mies van der Rohe, en col·laboració amb Barcelona Building Construmat i ArquinFAD, impulsen la Setmana d’Arquitectura 2019, una iniciativa compartida que tindrà lloc en diferents escenaris de la ciutat.

 

Durant aquests dies Barcelona, dins el marc del centenari de la fundació de l’escola de disseny i arquitectura Bauhaus (1919-1933) fundada el 1919 a Weimar (Alemanya) per Walter Gropius, es convertirà en l’epicentre d’un ampli ventall d’activitats relacionades amb el món de l’arquitectura i la ciutat.

 

Amb la participació d’un gran nombre d’institucions públiques s’ha elaborat un extens programa d’actes, amb cicles de cinema i arquitectura, conferències, rutes, concursos o espais de difusió per tots els districtes.

 

En l’edició d’aquest any destaca que hi ha tota una sèrie d’activitats que es realitzaran a diversos espais de la Universitat de Barcelona com una xerrada sobre jardins del Noucentisme i la Mancomunitat organitzada amb l’ArquinFAD als jardins Ferran Soldevila de l’edifici Central que van ser dissenyats per Artur Rigol.

 

Volem destacar també la xerrada que porta per títol Investigar, documentar, divulgar. Xerrada al voltant de El Guernica i el Pavelló de la República que tindrà lloc el proper dia 14 de maig al mateix Pavelló de la República on es podrà conèixer el procés de recerca i documentació del projecte Repensar Guernica de la mà de la seva investigadora principal Rocío Robles, doctora en Història de l’art, professora de la Universidad Complutense de Madrid i investigadora del projecte Repensar Guernica del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, i es parlarà també de patrimoni en el seu sentit més ampli amb Silvia Domènech, cap del Centre de Coneixement i Recerca del Museu Picasso de Barcelona.  Hi col·labora la Fundació Mies Van der Rohe.

 

L’acte és gratuit i si voleu assistir-hi us heu d’inscriure aquí.

 

Iode, I, 53

El 1811, el químic i empresari francès, Bernard Courtois, cercava una matèria primera alternativa a la fusta, escassa en aquella època de guerra, per produir salnitre (KNO3) per fabricar pólvora per a l’exèrcit napoleònic.   Mentre experimentava amb cendres d’algues marines, va afegir, accidentalment, més àcid sulfúric (H2SO4) del necessari per eliminar-ne els sulfurs que s’hi formaven.  De la massa, va brollar un núvol de color violeta de gran bellesa que pre

Fluor, F, 9

Hi ha poques substàncies a la natura, o obtingudes artificialment, que siguin químicament més agressives que el fluor.

En el segle XVI ja s’havia observat la influència corrosiva de la fluorita sobre el vidre.

Poloni, Po, 84

L’existència del poloni la va deduir Mendeléiev a partir de la seva taula periòdica. Marie i Pierre Curie van descobrir, juntament amb el radi, el 1898, en el procés de purificació de l’urani.

Gasos nobles

Gasos nobles Fins a finals del segle XIX els químics pensaven que l’atmosfera era un camp totalment investigat i que ja es coneixien tots els gasos existents e

Antimoni, Sb, 51

Antimoni, Sb, 51

Estudis arqueològics i històrics indiquen que l'antimoni i els seus sulfurs han estat usats pels humans almenys durant els últims sis mil·le

Fòsfor, P, 15

El descobriment del fòsfor data de 1669 i va passar d’una manera força peculiar: a finals del segle XVII tot i que l’alquímia començava a decaure, persistia la fe en l’existència de la pedra filosofal, mitjançant la qual es podria convertir qualsevol metall en or. Un comerciant arruïnat d’Hamburg, que intentava reflotar els seus negocis, Henning Brandt, va voler experimentar aquesta conversió amb diferents compostos. Va decidir començar per l’orina humana, per similitud en el color.

Clor, Cl, 17

Carl Willhelm Scheele, d’Upsala, ja va advertir el 1774 de la naturalesa càustica d’aquest gas de color verd, però no va ser fins el 1810 que Hamphry Davy el va identificar com element i el va batejar amb el nom actual.

Carboni, C, 6

Cap altre element de la taula periòdica té més mística, ni més renom que el carboni. Totes les formes de vida que es coneixen estan formades de molècules compostes principalment per àtoms de carboni. La facilitat per enllaçar-se amb altres àtoms (d’oxigen, d’hidrogen, etc.) li permet formar estructures complexes, que són la base de la vida a la Terra.

Les seves diferents estructures inclouen una de les substàncies més toves conegudes, el grafit, i una de les més dures, el diamant.