William Crookes del Royal College of Science de Londres (Gran Bretanya), descobrí el tal·li, el 1861. No obstant això, a l’Exposició Internacional de Londres de 1862, Claude-August Lamy, de la Universitat de Lille (França), fou reconegut com a descobridor del nou element i rebé una medalla de l’Exposició per la presentació d'un lingot de 14 g d'aquest metall.
La dificultat d’obtenir alumini pur (sempre apareix enllaçat a algun altre element, generalment l’oxigen), explica que es descobrís tan tard, tot i que és el metall
El cadmi va ser descobert, el 1817, per Frederich Stromeyer, professor de química i farmàcia de la Universitat de Göttingen i, alhora, inspector general de les farmàcies de Hannover. Va separar-ne un tros d’un metall molt similar al zinc, tot i que mes brillant, en analitzar unes mostres d’òxid de zinc d’ús medicinal.
L’or es coneix des de la prehistòria i és el primer metall que va ser treballat per l’home, perquè és fàcil d’extreure i fàcil de fondre. A més és l’únic metall que conserva el seu color groc encara que s’oxidi. Això el va fer apte per fer-ne joies, estris de la llar i elements decoratius. No és tòxic i és químicament molt estable, cosa que el fa el metall ideal per a encunyar monedes.
La coneixença del valor de la plata es remunta al Gènesi: Abraham va pagar 400 monedes de plata per sepultar la seva dona Sarah. A Egipte, el 3500 aC, queda documentat al Codi de Menes, primer faraó de l’imperi egipci, que el valor de la plata era dues vegades i mitja més que la de l’or.
Hi ha raons per creure que el platí es coneixia des de temps remots, com l’or i la plata, però no la utilització real d’aquest metall en estat més o menys pur. I això és degut segurament al fet que comporta moltes dificultats per treballar-lo, a causa del seu alt punt de fusió i el seu caràcter trencadís. Normalment es presenta en forma de llavors o grànuls barrejats amb d’altres metalls preciosos o amb el ferro. Apareix típicament en el rentat dels rius en busca de l’or, en grànuls pàl·lids i pesants.
El 1901 Eugène-Anatole Demarçay, nascut a París, químic, geòleg i naturalista de gran integritat intel·lectual i independència de criteri, segons els escrits dels seus coetanis, va aconseguir reunir proves suficients per afirmar que en aïllar una sal específica de l’europi, s’estava davant un nou element. Havia deixat el laboratori d’un famós perfumista per a qui treballava i s’havia establert pel seu compte.
Sembla que la primera vegada que el ferro va arribar a mans dels homes va ser a través dels meteorits que queien (i continuen caient) sobre la Terra. Aquest origen celestial només s’explicava si responia a una voluntat divina.
