Exposicions

L'espai lluerna del CRAI Biblioteca de Física i Química va acollir l’acte institucional central de la Facultat de Física, per commemorar el centenari del naixement de la Dra. Maria Assumpció Català i Poch, presidit pel vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, el Dr. Agustí Alcoberro. 

També van participar en la taula presidencial el degà de la Facultat de Física, el Dr. Eugeni Graugés, la directora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, la Dra. Montserrat Guilleumas, i la directora de l’Institut Català de la Dona, la Sra. Alba Garcia. 

Durant l’acte es van presentar tres exposicions de la Universitat de Barcelona, ideades en el marc del centenari del naixement de la Dra. Català: 

• Assumpció Català i la Universitat de Barcelona: una trajectòria pionera en el món universitari i científic, exposició virtual del Museu Virtual de la UB comissionada per la Sra. Dolors Pulido. 

• Centenari del naixement de la Dra. Català: 1925-202, exposició física comissionada per la Dra. Trini Cadefau i el Dr. Eduard Masana, que ha comptat amb la col·laboració de membres del CRAI Biblioteca de Física i Química. 

• Instruments històrics d’astronomia, a càrrec de la Dra. Trini Cadefau i del Dr. Joan Manel Hernández. 

L’exposició del CRAI Biblioteca de Física i Química es podrà visitar fins al setembre de 2026 i la seva presentació va anar a càrrec d’Estela Gombau i Maria Moreno, dues estudiants del grau en Física i becàries de col·laboració amb el CRAI Biblioteca de Física i Química. 

Amb un to fresc i natural, la narració de l’Estela i la Maria va submergir a l’auditori en un viatge cap al passat, recreant passatges de la trajectòria professional i personal de la Dra. Català. 

L’Estela i la Maria també han estat les encarregades de donar veu als àudios que acompanyen els pòsters de l’exposició física:

• Maria Assumpció Català i Poch  

• Recerca

• Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB 

• Observació del Sol

• Les missions Hipparcos i Gaia 

• El llegat 

La jornada va finalitzar amb una doble inauguració, la de l’exposició del CRAI Biblioteca de Física i Química i la de la vitrina d’instruments històrics d’astronomia de la Facultat de Física.

Aquesta exposició, organitzada pel CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, sota el comissariat de Neus Penalba, aprofundeix en l'imaginari de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda, posa al centre la radicalitat de la seva literatura i proposa un recorregut pels grans temes de la seva obra. 

L’espai expositiu és concebut com un gran bosc on s’explora l’obra i l’escriptora en una complexa xarxa de significants i posa en diàleg l'obra literària de l'autora amb obra plàstica i audiovisual d'artistes de diferents èpoques. 

Al final del recorregut, dins l’àmbit Sincretisme espiritual, es troben els dos llibres que el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha prestat: Ramon Llull. Arborx scientiae. Lió : Gilbert de Villiers, 1515. LLULL-21 i Robert Fludd. Utriusque cosmi maioris scilicet et minoris metaphysica, physica atque technica historia. Oppenhem : Hieronymus Galler, 1617-1626. M-12535.1. 

La mostra es podrà visitar des del 5 de desembre de 2025 fins al 25 de maig de 2026. 

El passat dimecres, 12 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. 

Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió es commemora el centenari de l'establiment de les bases de la Mecànica Quàntica. 

A l'estiu de 1925 Werner Heisenberg proposà la primera formulació de la teoria quàntica –completada durant la tardor d'aquell any per Max Born, Pascual Jordan i el mateix Heisenberg, i independentment per Paul Dirac– que es coneix com a "Mecànica de Matrius". A partir del gener de 1926, Erwin Schrödinger establí independentment una formulació alternativa –la "Mecànica Ondulatòria". 

L'acte va ser presidit pel Dr. Miquel Vidal, vicerector de Política i Qualitat de la Universitat de Barcelona, i en ell es va pronunciar la conferència Abecedari històric de la quàntica a càrrec del Dr. Xavier Roqué, de l'Institut d’Història de la Ciència i el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d'un abecedari històric creat per a l'Any de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, que ressegueix les fites del desenvolupament de la teoria en ordre alfabètic: 'A' d'Arxiu d'Història de la Física Quàntica, 'B' de Bohr, 'C' de complementarietat... fins a la 'Z' de Zúric, la ciutat on nasqué la Mecànica Ondulatòria. 

També van tenir lloc els parlaments del degà de la Facultat de Física, el Dr. Eugeni Graugés, i del president de la Comissió d'Usuaris del CRAI Biblioteca de Física i Química, el Dr. Albert Moyano. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el vicerector va inaugurar l'exposició i es va oferir un petit refrigeri.

 En aquesta notícia us oferim un breu reportatge fotogràfic.

En el context de la Setmana dels Drets Humans 2025 que organitza la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Dret presenta una mostra bibliogràfica dedicada a la reflexió sobre els drets humans i la seva vigència en el món actual, que forma part del programa d'activitats.

La mostra pretén apropar el debat sobre la dignitat, la igualtat i la justícia social, oferint una selecció d’obres que aborden els reptes actuals en matèria de drets humans i de pobresa. 

Els llibres exposats provenen dels fons dels CRAI biblioteques d'Economia i Empresa, Campus Mundet i Dret, i han estat seleccionats per Antonio Giménez Merino, professor de Filosofia del Dret i director de la Clínica jurídica de gènere i Dret antidiscriminatori. 

El professor Giménez Merino, autor del text introductori de la mostra, acaba de dirigir una obra sobre el tema titulada El derecho a no ser pobre en España: las crisis, la reconstrucción, la incertidumbre que també forma part de la mostra: 

“Vivim una època de grans incerteses, travessada per successives crisis que han deixat darrere seu uns nivells de pobresa i desigualtat intolerables. En consonància amb l’impuls de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, la intervenció pública en l'activació econòmica posterior a la crisi del coronavirus ha respost a aquest problema distintament a com es va afrontar la fallida de 2008. Coincidint amb la setmana dels drets humans organitzada a la Facultat de Dret, la Biblioteca del centre exhibeix una mostra bibliogràfica amb títols que posen en relleu la importància, però també la fragilitat, d’aquests instruments bàsics de protecció de les persones.” 

Si estàs interessat/da a aprofundir en els temes que es tractaran durant aquests dies a la Facultat, acosta't i consulta els títols que tenim exposats! 

La mostra es podrà visitar fins al 15 de desembre de 2025 a la planta 0 del CRAI Biblioteca de Dret.

El CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona ha inaugurat una exposició virtual dedicada al filòsof i lògic alemany Gottlob Frege (Wismar, 1848 – Bad Kleinen, 1925), amb motiu del centenari de la seva mort. 

La mostra, organitzada conjuntament amb la Secció de Filosofia Analítica de la Societat Catalana de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Filosofia, ret homenatge a una de les figures fundacionals de la filosofia analítica i de la lògica filosòfica contemporània. 

A l’exposició trobareu unes notes biogràfiques que contextualitzen la seva trajectòria i la rellevància del seu pensament, que continua influint de manera decisiva en la filosofia del llenguatge, la lògica i la matemàtica. 

Un dels elements més destacats de la iniciativa és la incorporació de reflexions breus de diversos docents i investigadors. Les seves aportacions aborden qüestions encara obertes del pensament fregeà i posen de manifest la vigència de les seves idees en la filosofia contemporània. 

A partir de les recomanacions bibliogràfiques dels experts i del fons del CRAI, la mostra inclou també un índex de referències de les seves obres més rellevants. 

Amb aquesta exposició, el CRAI i la Societat Catalana de Filosofia reivindiquen el llegat d’un autor que va transformar els fonaments de la lògica i de la filosofia analítica.

El CRAI Biblioteca de Lletres presenta l’exposició bibliogràfica "Llatí i Grec a la Secundària del Franquisme (1938-1975)", coincidint amb la commemoració del cinquantenni de la mort del General Franco i de la fi del règim franquista, que es podrà visitar del 24 de novembre al 22 de desembre de 2025.

Els curadors de l’exposició, Martí Duran i Xavier Espluga, amb el suport del personal tècnic del CRAI, han triat el material bibliogràfic i han redactat els textos explicatius que il·lustren les obres seleccionades. 

A banda de recordar el marc legal que regia els estudis de Secundària -les tres lleis de 1938, 1953 i 1970- l’exposició se centra en el material lexicogràfic (diccionaris bilingües llatí-castellà, castellà-llatí i grec-castellà), gramatical i propedèutic (llibres de text, manuals, quaderns d’exercicis, antologies) de les assignatures de Llatí i de Grec, elaborats per figures com Eduard Valentí Fiol, Jaume Berenguer Amenós, Ramon Roca-Puig, Josep Vergés, Pere Pericay, Francisco Santos Coco, Bartomeu Bosch i Sansó o Santiago Segura Munguía. 

Una part dels materials exposats provenen del CRAI Biblioteca de Lletres, i la resta són del CRAI Biblioteca del Campus Mundet i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. 

L’exposició física serà acompanyada d’una mostra virtual disponible pròximament al web del CRAI. 

El dia 25 de novembre es va fer una primera visita guiada a càrrec de Xavier Espluga i el dimarts 2 de desembre a les 17:00 se'n farà una segona, a càrrec de Martí Duran. 

Aquesta exposició s'ha realitzat en el marc del projecte de recerca Spain-Europe Intellectual Networks in the development of Antiquarianism and Epigraphy (1480-1521) (PID2023-150246NB-C21) finançat per MICIU/AEI/10.13039/501100011033.

Amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge acull l’exposició "Dones afganeses: cercant la llum en la foscor", una mostra impactant de l’artista afganesa Shamsia Hassani, professora d'escultura a la Universitat de Kabul i artista de grafiti. Hassani ha contribuït a popularitzar l'art urbà als carrers de Kabul i és reconeguda internacionalment per la seva obra compromesa amb els drets de les dones. 

L’exposició ofereix una mirada profunda i commovedora sobre la realitat de les dones a l’Afganistan, que denuncia la repressió i la violència però també celebra la força i la dignitat de les dones que lluiten per existir en contextos d’opressió. 

La mostra ha estat organitzada pel projecte "El fil invisible" de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries de la UVic-UCC amb la col·laboració de l’Oficina de Gestió Cultural i la Unitat d’Igualtat i Diversitat de la mateixa universitat. 

Amb aquesta iniciativa, el CRAI Biblioteca se suma a la commemoració del 25N, i ofereix un espai de reflexió i sensibilització sobre les violències masclistes i la necessitat de defensar els drets humans de les dones arreu del món. 

Pots visitar-la fins al 12 de gener de 2026 a la planta baixa del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, i deixar-te interpel·lar per la força del seu missatge.

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic et convida a visitar l’exposició "Mòmies: història i ciència", dedicada a la paleopatologia. 

La mostra, comissariada pel Dr. Albert Isidro Llorens, ofereix una mirada rigorosa i alhora humanista sobre com la ciència pot revelar les històries de vida i de malaltia ocultes en les mòmies, establint ponts entre la medicina, l’arqueologia i la història. 

L’acte d'inauguració tindrà lloc el dimarts 25 de novembre a les 18:00, al vestíbul de l’Ala Nord de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Serà una ocasió per compartir coneixement i celebrar la connexió entre recerca i patrimoni.

L'exposició es podrà visitar fins al 27 d'abril de 2026.

Al CRAI Biblioteca del Campus Mundet s'ha inaugurat l'exposició biogràfica “Conxita Badia, cantant i pianista, musa i mestra”, de l'Associació Memòria i Veus: Conxita Badia i el seu entorn. 

La mostra, a càrrec de Mireia Domènech i Bonet, comissària de l'Any Conxita Badia, està maquetada per la dissenyadora Helena Galí Bonet i les besnetes de la cantant. 

El recorregut expositiu repassa els seus anys de formació i creixement, la seva esplendor com a "cantatriu" de referència de la primera meitat del segle XX, així com els anys d'exili que la van dur a triomfar primer a Europa, com a ambaixadora de la cultura catalana, i després a l'Amèrica del Sud. La seva trajectòria professional va acabar amb el retorn a Catalunya, on va exercir de mestra de grans veus, entre les quals destaca Montserrat Caballé. 

L'exposició es pot visitar a la planta 1 del CRAI Biblioteca fins al 27 de novembre.

El 18 de novembre es va inaugurar al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història l’exposició “Alfredo Papo. Una vida dedicada al jazz”, una mostra dedicada a reconèixer i difondre la figura d’Alfredo Papo, crític, divulgador i promotor cultural fonamental en la consolidació del jazz a Catalunya. 

Comissariada per la Dra. Lourdes Borrell, la mostra presenta una selecció de documents, llibres, enregistraments i materials personals procedents del fons Alfredo Papo, donat per la seva família al CRAI Biblioteca. A partir d’aquests materials únics, el públic podrà seguir l’evolució del seu pensament i descobrir la seva visió del jazz com a forma de coneixement i com a eina de transformació cultural. 

Al llarg de la seva trajectòria, Alfredo Papo va rebre diversos reconeixements i va reunir una extensa documentació que avui forma part d’aquest fons conservat a la Universitat de Barcelona. La seva figura és clau per entendre el desenvolupament del jazz a Catalunya i la seva connexió amb l’escena internacional. Preservar i difondre el seu llegat no només contribueix a mantenir viva la memòria del jazz al nostre país, sinó que inspira noves generacions d’estudiosos, músics i oients. 

L’acte d’inauguració va comptar amb les intervencions de: Lourdes Borrell, comissària de l’exposició, Jaume Carbonell, professor del Departament d’Història de l’Art, Anna Papo, filla d’Alfredo Papo i Anna Clavell, cap del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

A més de la mostra física, que es podrà visitar fins al 9 de febrer de 2026, també pots descobrir la versió virtual de l’exposició.