CRAI Biblioteca de Física i Química

El CRAI Biblioteca de Física i Química presenta, en format virtual, l'exposició "100 anys de la mecànica quàntica". La mostra commemora l'establiment de les bases d'aquesta teoria, des de la "Mecànica de Matrius" de Heisenberg, Born i Jordan (1925), fins a la "Mecànica Ondulatòria" de Schrödinger (1926). 

El contingut digital inclou una selecció del Fons Antic i els pòsters científics elaborats per a l'ocasió. També recull l’"Abecedari històric de la quàntica", un recurs creat per a l'Any de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques que va centrar la conferència inaugural del professor Xavier Roqué. 

El CRAI Biblioteca agraeix als comissaris de la mostra, els doctors Juan Carlos Paniagua i Joan Lluís Gómez, i a la resta de membres de la Comissió de Fons Antic del CRAI Biblioteca de Física i Química, per la seva direcció científica i la seva participació conjunta en la selecció bibliogràfica i l'elaboració dels pòsters tècnics.

El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora el bicentenari d'aquest compost amb una mostra que repassa la seva història des de l'aïllament de Faraday fins a la fonamentació de la química aromàtica. 

Aquesta exposició virtual, que s'articula a través de quatre pòsters científics, ha estat possible gràcies a la iniciativa i col·laboració dels professors Albert Moyano i Jordi Poater. 

La mostra posa en relleu la importància d'un dels elements més rellevants de la química orgànica i analitza el camí científic que va permetre comprendre la seva naturalesa. 

Els orígens: de Faraday a Mitscherlich: 

La història del benzè s'inicia a principis del segle XIX, en ple desenvolupament de la química orgànica. L'any 1825, el científic britànic Michael Faraday va aïllar per primera vegada aquesta substància a partir del gas de l'enllumenat públic de Londres, anomenant-la «bicarburet d’hidrogen». Posteriorment, el 1833, Eilhard Mitscherlich va obtenir el mateix compost (que va anomenar «benzin») i en va determinar la fórmula molecular correcta: C6H6.

L'enigma de l'estructura i la visió de Kekulé: 

L'exposició repassa el llarg camí cap a la comprensió de la seva estructura. Malgrat la seva estabilitat, els químics de l'època no entenien com un compost podia tenir tan pocs àtoms d'hidrogen. La solució va arribar el 1865, quan August Kekulé va proposar un anell de sis àtoms de carboni tetravalent amb enllaços dobles i senzills mòbils que s'alternen contínuament. Kekulé va explicar que va imaginar aquesta forma cíclica en somiar amb una serp que es mossegava la cua. 

Un llegat fonamental per a la ciència i la indústria: 

La peculiar estructura del benzè, un anell hexagonal perfectament simètric, és present en milers de compostos orgànics. El seu descobriment va establir les bases de la química aromàtica, un pilar essencial per a la síntesi de medicaments, la creació de materials quotidians i el desenvolupament de la indústria moderna.

El CRAI Biblioteca de Física i Química i la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de Barcelona, han organitzat conjuntament el col·loqui L’univers quàntic.

El debat va comptar amb la participació del Dr. Enric Pérez Canals del Departament de Física de la Matèria Condensada de la Facultat de Física, la Dra. Maria Moreno Cardoner del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física i el Dr. Juan Carlos Paniagua del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Facultat de Química. 

A banda de fer un recorregut històric, a l’acte es va parlar sobre alguns dels fenòmens més rellevants de la mecànica quàntica com la superposició i l’entrellaçament quàntic. Aquest últim, mereixedor del Premi Nobel de Física de l’any 2022. 

En finalitzar el col·loqui el públic assistent, format per alumnat de la Facultat de Física i Química, membres de la Universitat de l’Experiència, de l’Ateneu UB i d’Alumni UB, va poder adreçar les seves preguntes als tres ponents. 

L’acte va tenir lloc a l’espai lluerna del CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'espai lluerna del CRAI Biblioteca de Física i Química va acollir l’acte institucional central de la Facultat de Física, per commemorar el centenari del naixement de la Dra. Maria Assumpció Català i Poch, presidit pel vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, el Dr. Agustí Alcoberro. 

També van participar en la taula presidencial el degà de la Facultat de Física, el Dr. Eugeni Graugés, la directora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, la Dra. Montserrat Guilleumas, i la directora de l’Institut Català de la Dona, la Sra. Alba Garcia. 

Durant l’acte es van presentar tres exposicions de la Universitat de Barcelona, ideades en el marc del centenari del naixement de la Dra. Català: 

• Assumpció Català i la Universitat de Barcelona: una trajectòria pionera en el món universitari i científic, exposició virtual del Museu Virtual de la UB comissionada per la Sra. Dolors Pulido. 

• Centenari del naixement de la Dra. Català: 1925-202, exposició física comissionada per la Dra. Trini Cadefau i el Dr. Eduard Masana, que ha comptat amb la col·laboració de membres del CRAI Biblioteca de Física i Química. 

• Instruments històrics d’astronomia, a càrrec de la Dra. Trini Cadefau i del Dr. Joan Manel Hernández. 

L’exposició del CRAI Biblioteca de Física i Química es podrà visitar fins al setembre de 2026 i la seva presentació va anar a càrrec d’Estela Gombau i Maria Moreno, dues estudiants del grau en Física i becàries de col·laboració amb el CRAI Biblioteca de Física i Química. 

Amb un to fresc i natural, la narració de l’Estela i la Maria va submergir a l’auditori en un viatge cap al passat, recreant passatges de la trajectòria professional i personal de la Dra. Català. 

L’Estela i la Maria també han estat les encarregades de donar veu als àudios que acompanyen els pòsters de l’exposició física:

• Maria Assumpció Català i Poch  

• Recerca

• Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB 

• Observació del Sol

• Les missions Hipparcos i Gaia 

• El llegat 

La jornada va finalitzar amb una doble inauguració, la de l’exposició del CRAI Biblioteca de Física i Química i la de la vitrina d’instruments històrics d’astronomia de la Facultat de Física.

El passat dimecres, 12 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. 

Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió es commemora el centenari de l'establiment de les bases de la Mecànica Quàntica. 

A l'estiu de 1925 Werner Heisenberg proposà la primera formulació de la teoria quàntica –completada durant la tardor d'aquell any per Max Born, Pascual Jordan i el mateix Heisenberg, i independentment per Paul Dirac– que es coneix com a "Mecànica de Matrius". A partir del gener de 1926, Erwin Schrödinger establí independentment una formulació alternativa –la "Mecànica Ondulatòria". 

L'acte va ser presidit pel Dr. Miquel Vidal, vicerector de Política i Qualitat de la Universitat de Barcelona, i en ell es va pronunciar la conferència Abecedari històric de la quàntica a càrrec del Dr. Xavier Roqué, de l'Institut d’Història de la Ciència i el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d'un abecedari històric creat per a l'Any de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, que ressegueix les fites del desenvolupament de la teoria en ordre alfabètic: 'A' d'Arxiu d'Història de la Física Quàntica, 'B' de Bohr, 'C' de complementarietat... fins a la 'Z' de Zúric, la ciutat on nasqué la Mecànica Ondulatòria. 

També van tenir lloc els parlaments del degà de la Facultat de Física, el Dr. Eugeni Graugés, i del president de la Comissió d'Usuaris del CRAI Biblioteca de Física i Química, el Dr. Albert Moyano. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el vicerector va inaugurar l'exposició i es va oferir un petit refrigeri.

 En aquesta notícia us oferim un breu reportatge fotogràfic.

El CRAI Biblioteca de Física i Química us ofereix l'accés virtual a l'exposició sobre Paul J. Flory (1910-1985) i el naixement de la ciència i tecnologia dels polímers. 

Va ser inaugurada el passat 27 de novembre de 2024 en la seva versió física, que està ubicada a la planta 0 del CRAI Biblioteca, on us convidem a visitar-la. 

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió la mostra ha versat sobre la celebració 50 anys del Premi Nobel de Química a Paul J. Flory qui va ser un dels químics més influents del segle XX. El 1974, va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia. 

L’exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers destacant els seus treballs més importants. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials. 

Podeu visitar l'exposició presencialment o en aquest nou format virtual.

El passat dimecres, 27 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Paul J. Flory, premi Nobel de Química l'any 1974 per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. L'exposició recorre la vida i l'obra del científic, en destaca els treballs en propietats fisicoquímiques dels polímers i ressalta l'impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com ara el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials. 

Durant l’acte, presidit pel vicerector de Política Docent Ernest Abadal, el sotsdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la UPC, Juán Jesús Pérez González va pronunciar la conferència Flory: l'arquitecte de la ciència de polímers.

També hi van participar la degana de la Facultat de Química, Maria Sarret; el secretari de la Facultat de Física, Antoni Garcia Santiago i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés, que va fer un parlament. En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el vicerector va inaugurar l'exposició i es va oferir un petit refrigeri. 

En aquesta notícia us oferim un breu reportatge fotogràfic.

Al llarg d’aquest any, s’han anat implementant progressivament màquines d’autopréstec a diversos CRAI biblioteques. 

El sistema permet fer préstecs, renovacions i consultar informació sobre El meu compte, i a partir d’ara, fer devolucions de documents prestats sense haver de passar pel taulell. 

Els CRAI biblioteques que ofereixen aquest servei són: Biologia, Campus Bellvitge, Ciències de la Terra, Economia i Empresa, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (Campus Diagonal Sud), Filosofia, Geografia i Història, i Física i Química. 

A partir de l’any que ve, la resta de CRAI biblioteques aniran incorporant aquesta tecnologia, que suposa grans avantatges: és més fàcil i ràpid d’usar, permet fer el préstec i devolució sense cues, facilita l’autonomia de l’usuari i té més cura de la privacitat.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica "El grafè: 20 anys del seu aïllament" per commemorar el vintè aniversari de l’aïllament d’aquest material per Andre Geim i Konstantin Novoselov, físics de la Universitat de Manchester (Gran Bretanya). 

El terme grafè defineix una làmina d’àtoms de carboni units formant una xarxa hexagonal d’un àtom de gruix. És una forma al·lotròpica plana del carboni amb unes propietats excepcionals que li confereixen la seva estructura atòmica interna. Destaca per les seves propietats: és el material més prim i fort conegut, el millor conductor de la calor i de l’electricitat i és gairebé transparent. 

Malgrat la creença dels científics que el grafè no es podia aïllar perquè era termodinàmicament inestable, el 2004, A. Geim i K. Novoselov el van aïllar per primera vegada, mitjançant exfoliació mecànica de grafit pirolític altament ordenat amb una cinta adhesiva. El 2010, se'ls va concedir el Premi Nobel de Física per les seves investigacions sobre el grafè i la determinació de les seves propietats excepcionals i aplicacions potencials.

El grafè representa un canvi de paradigma en la ciència dels materials. Les seves perspectives futures són increïblement prometedores, amb avanços potencials significatius que podrien transformar nombroses indústries com la dels superconductors i la computació quàntica, l'exploració espacial i les aplicacions ambientals i biomèdiques, entre d’altres.

L'exposició es podrà visitar al CRAI Biblioteca fins al juliol de 2025.

El dimecres 27 de novembre a les 12:00, a l’Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física i de la Facultat de Química s’inaugura l’exposició "Ciència i Tecnologia de Polímers. 50 anys del Premi Nobel a Paul Flory" del CRAI Biblioteca de Física i Química. El professor Juan Jesús Pérez Gonzalez, catedràtic de Química Física de la UPC, impartirà la conferència «Flory: l'arquitecte de la ciència de polímers». 

Flory (1910-1985) va ser un dels químics més influents del segle XX. El 1974, va rebre el Premi Nobel de Química per les seves contribucions a la fisicoquímica de les macromolècules. Les seves investigacions pioneres van establir les bases per a molts materials sintètics indispensables avui dia. 

L’exposició commemora el seu llegat en la ciència i tecnologia de polímers destacant els seus treballs més importants. A través de materials històrics, publicacions científiques i objectes representatius, es ressalta l’impacte de les seves teories en el desenvolupament de materials polimèrics com el niló, el neoprè i altres polímers biològics i industrials.