Per celebrar els 200 anys del descobriment del benzè i el seu extraordinari llegat, el CRAI Biblioteca de Física i Química a preparat una mostra basada en quatre pòsters científics. L'exposició ha estat possible gràcies a la iniciativa i col·laboració dels professors Albert Moyano i Jordi Poater.
El 1825, el científic britànic Michael Faraday va aïllar per primera vegada una substància nova del gas de l’enllumenat públic de Londres. Faraday va analitzar el compost i el va anomenar «bicarburet d’hidrogen».
El 1833, Mitscherlich va obtenir el mateix compost (que va anomenar benzin) i en va determinar la fórmula molecular correcta, C6H6. La gran pregunta seguia sent quina era la seva estructura. Els químics de l’època no aconseguien entendre com podia existir un compost amb tants pocs àtoms d’hidrogen i, alhora, tan estable. La resposta va arribar el 1865, quan August Kekulé va proposar la idea revolucionària d’un anell de sis àtoms de carboni tetravalent, amb enllaços dobles i senzills mòbils que es van alternant de manera contínua en cada un dels sis costats de l'anell. Segons va explicar Kekulé, va imaginar la seva estructura en somiar amb una serp que es mossegava la cua, una imatge simbòlica de la forma cíclica del benzè.
El descobriment va obrir la porta a una nova manera d'entendre la química del carboni i va establir les bases de la química aromàtica
