la Fundació Anastasio de Gracia-FITEL (AGFITEL) ha donat reconeixement públic al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República pel seu suport a la iniciativa #SalvaPeironcely10, mitjançant un acte que ha tingut lloc dimarts 19 de febrer, al Pavelló de la República de la UB.
Llegiu la notícia a Notícies > Actualitat del Web de la UB.
El dia cinc de febrer de 2019 es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció, programa de Televisió de Catalunya amb gran èxit d'audiència.
Aquest film és obra de Tània Balló i Jaume Miró, i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com a guionista i coproductor.
Milicianes és el resultat d'una investigació de dos anys sobre la història de cinc dones milicianes que, tractades de prostitutes, van ser violades, torturades i assassinades pels falangistes a Manacor. Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3, Radiotelevisió de les Illes Balears.
Les Milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes. Estaven formades per més d'un 80% de combatents catalans i la resta provinents de l’Estat espanyol més uns pocs voluntaris estrangers.Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat explica que a Catalunya, hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra. Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936, cinc d'aquestes milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres companys milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l'expedició del capità Albert Bayo que, l'agost de 1936, va intentar recuperar l'illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d'un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l'illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.
Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d'una perspectiva de gènere. S'ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d'homes.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors d'aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.
Per aquells que no vau poder veure Milicianes al Sense Ficció, aquí teniu Milicianes a TV3 A la carta.
No us ho perdeu!
El Refugi de les Escoles de Sant Just Desvern va ser construït amb la participació dels veïns i veïnes de la vila durant la Guerra Civil espanyola per tal de protegir les persones dels atacs de l'aviació insurgent sobre la població civil.
Un cop descoberta la seva ubicació, l'Ajuntament de Sant Just va decidir dignificar i fer visible aquest important patrimoni de la memòria i es va iniciar el projecte que ha acabat amb la museïtzació de l'entorni i de l'exterior del refugi i amb la rehabilitació i obertura a la ciutadania del propi refugi.
A part de l'ús pel qual va ser construït, el refugi ha tingut diversos usos al llarg dels anys fins que va caure en l'oblit, al web expliquen com ha estat la seva redescoberta:
L’interès pel refugi va rebrotar amb l’inici del segle XXI quan veïnat del poble, membres d’entitats com el Centre d’Estudis i el Grup Espeleològic Rat Penats, van mostrar interès en aprofundir en el seu coneixement. A la passejada intergeneracional pels espais del bombardeig, feta el maig de 2008, diversos testimonis directes van explicar on era el refugi. Al 2009, el trasllat de l’Escola Montserrat i l’inici d’un procés de reordenació urbanística de l’espai van permetre avançar amb la recuperació. El 4 d’agost de 2009 la feina conjunta entre el veïnat i Ajuntament va donar fruits i es va descobrir la boca d’entrada situada a l’antiga escola Montserrat i tornar a caminar per la galeria del refugi.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció d'imatges que s'incorporaran al web i al vídeo que s'estan realitzant des de l'Ajuntament i que encara no han donat per acabats.
Amb motiu de la renovació del Castell de Falset, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb l’ajuntament d’aquesta població del Priorat perquè aquest monument esdevingui un museu que gestioni i divulgui el patrimoni natural i cultural de la comarca, un nou espai que proposa la descoberta històrica i cultural del territori de forma amena, immersiva i interactiva.
El discurs museogràfic que s’ha elaborat s’estructurarà en diversos períodes, com són la Prehistòria, l’Època Medieval o la Guerra Civil.
Diversos recursos expositius i una acurada selecció de peces provinents del Centre d’Estudis Falsetans (que es podran veure de nou, anys després del tancament de l’antic museu), contribueixen a ambientar uns espais que pretenen ser viscuts amb tots els sentits.
Les sales expositives, corresponents a la primera fase del projecte museístic que es van inaugurar el passat mes de setembre, estan dedicades a la mort durant la prehistòria, el plom i el comerç marítim en temps dels ibers i romans, el naixement de Falset i l’edat mitjana i els temps de guerra en època moderna. A banda, amb motiu de la inauguració de l’espai s’hi podrà visitar una exposició temporal que repassarà la història del Museu, des dels seus orígens, amb figures com Salvador Estrem i Fa -intel·lectual i periodista assassinat el 1936 per l’escamot revolucionari conegut amb el nom de Brigada de la Mort, comandada pel comunista llibertari Pascual Fresquet Llopis-, i fins a l’obertura del nou Castell de Falset-Museu Comarcal.
Amb aquest espai museístic es dona solució a una assignatura pendent del municipi de Falset, que no comptava amb un museu patrimonial de caràcter local i comarcal des de l’any 1990, quan l’antic museu va tancar al públic.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció de diversa documentació com ara el cartell Front Popular! : front de victòria i de llibertat!, de l’artista català Martí Bas.
La Facultat de Farmàcia, els Serveis Lingüístics i el Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona presenten l'exposició Del sobresaliente a l'excel·lent. La represa del català a Farmàcia, que s’emmarca en l’Any Pompeu Fabra al qual la UB s’ha adherit amb diverses activitats.
Es tracta d'una mostra sorgida a partir del treball guanyador d'uns alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB al voltant del tema de l'ús del català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant la Transició.
L'exposició explora el procés de normalització lingüística a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona després dels anys de repressió lingüística de la dictadura franquista. En clau reivindicativa, posa de manifest la confrontació entre els sectors que lluitaven en favor de l’ús del català en el context educatiu i de recerca i aquells altres que no el veien necessari ni oportú.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d'una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l'ús del català (anys 70 i 80) que es poden veure als plafons i espais expositius.
La mostra es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona fins al 5 d'abril de 2019.
Esperem que us agradi!
L'EUROM (European Observatory on Memories) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, participa en el projecte europeu "In search of Freedom" i, entre d'altres iniciatives, ha organitzat l'exposició, que serà itinerant, Cercant la llibertat: les protestes del 68 a Ljubljana, Varsòvia i Barcelona.
La mostra està comissariada per Karla Sirok, directora del Museu d’Història Contemporània d’Eslovènia i es pot visitar al Castell de Montjuïc (sales 18 i 19) fins al 31 de març del 2019.
L'objectiu de l’exposició és ampliar la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia. El material seleccionat inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.
Vegeu una presentació en Flickr de l'espai i de l'acte inaugural.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora novament amb l'EUROM amb la cessió d'una bona quantitat de materials diversos per a ser reproduïts, fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com ara:
Esperem que us agradi!
El passat 27 d'octubre es va inaugurar al Museu d'Història de Girona, l'exposició Damià Escuder, totes les vides, comissariada per la historiadora de l'art i professora de la UdG Lluïsa Faxedas.
La mostra està organitzada per l'Ajuntament de Girona i el Museu d'Història de Girona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S'organitza en 10 àmbits que revisen la trajectòria de Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Barcelona, 2011) des del seu naixement en una família d'ideals republicans i catalanistes, a la seva estada a la universitat per estudiar Química i la participació en les primeres accions polítiques, com l´Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut.
També es tracta el seu pas pel FOC (Front Obrer de Catalunya) i de la seva nova detenció el maig de 1962, que li comportaria ser jutjat i condemnat per «rebel·lió militar» i que li farà conèixer la tortura física i passar més d´un any a la presó. A la sortida de la presó, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s'acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l'LSD, poeta i artista visual i autor també de diverses pel·lícules. Tota aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l´ADAG i de l'Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec del llibre California trip i un número de la publicació Frente: órgano del Frente de Liberación Popular.
Per a més informació sobre Damià Escuder "el gironí que va triar viure sense màscares" vegeu l'article del Diari de Girona.
L'exposició es pot visitar al Museu d'Història de Girona fins al 10 de març de 2019.
Inaugurada a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona l'exposició Antoni Tàpies. Biografia políti
ca.
L’obra d’Antoni Tàpies ha travessat condicions polítiques tan diverses com la postguerra, el franquisme, l’antifranquisme i la instauració de la democràcia a l’Estat espanyol. Malgrat la censura, l’estètica informalista i abstracta de Tàpies va esdevenir signe d’una politització silenciosa. A un nivell internacional, Tàpies triomfà com el representant d’una nova generació d’artistes de l’Estat espanyol que sintonitzen amb el cosmopolitisme de l’expressionisme abstracte i l’art autre impulsat per Michel Tapié.
L’exposició reuneix per primera vegada conjunts i sèries d’obres que a mitjan dècada de 1950 i durant la de 1960 van establir la identitat de Tàpies com un dels artistes essencials de la postguerra europea, així com obres que fan palès el compromís de l’artista amb la visualització de les lluites polítiques antifranquistes. En el context d’aquesta exposició, les peces del fons de la Fundació i els préstecs procedents de col·leccions europees desplegaran la trajectòria de Tàpies a partir d’un exercici biogràfic que, lluny d’il·lustrar la vida de l’artista, pretén examinar la vida de les obres subjectes a una circulació que en pot activar un sentit ric i polisèmic, i on la política no sempre és reconeixible explícitament.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb les tasques prèvies de documentació i amb la cessió de nombroses imatges que il·lustren el magnífic catàleg de l'exposició i que esperem rebre en breu a la Biblioteca.
La mostra es pot visitar fins al 24 de febrer de 2019.
El passat 22 de novembre es va inaugurar al Museu d'Història de Catalunya l'exposició Catalunya, terra cooperativa organitzada en col·laboració amb la Fundació Roca Galés.
l llarg de la seva història, Catalunya ha estat un territori fèrtil per a les pràctiques d'autogestió i cooperació social, especialment a partir del procés d'industrialització i de mans de les classes populars. Durant els dos darrers segles, però especialment durant el primer terç del segle XX, els sindicats, les cooperatives, les mutualitats, els ateneus i les escoles van ser institucions populars del comú que van donar resposta col·lectiva a les diferents necessitats de les persones en tots els ordres de la vida
.
L'exposició vol fer visibles aquestes experiències partint d'un recorregut cronològic. Es vol posar en valor aquest patrimoni i presentar el cooperativisme i l'economia social com a eines útils per la creació d'alternatives en la societat actual, superant la visió del cooperativisme com una pràctica obsoleta del passat.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb el Museu d'Història de Catalunya aportant dos cartells de la seva col·lecció:
La mostra es pot visitar a la planta baixa del Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar, Plaça Pau Vila, 3 de Barcelona) fins al 17 de febrer de 2019, moment que esdevindrà itinerant pel territori català.
Per a més informació i itinerància consulteu el web de la Fundació Roca i Galés.
En el marc del 75è aniversari del Patge Faruk, missatger dels Reis i icona i símbol de la ciutat d'Igualada, s'ha inaugurat al Museu de la Pell d’aquesta ciutat l'exposició Faruk. Històries del 28 de desembre.
Es tracta d'una mostra que recorre els 28 de desembres des dels inicis de la festa dels Reis a Igualada fins l’any 1991. Produïda pel Museu de la Pell i comissariada per l’historiador i gestor cultural igualadí Pau Duran, la mostra és un recorregut emocional i històric que busca explicar històries de molts igualadins i anoiencs rere aquests 28 de desembres. Dies, que marcats també per diversos successos polítics i socials al llarg de la història, no han deixat de ser dies d’il·lusió, tendresa i solidaritat.
Una primera part de l’exposició aprofundeix en la relació entre la festa dels Reis i els canvis socials i polítics: una nova concepció de la vida social i festiva a finals de segle XIX, els conflictes laborals i les classes treballadores, i com van viure la festa de Reis els nens i nenes durant la república i la guerra. Els objectes i documents que s’exposen en aquesta primera part ens mostren com es vivien el Reis a la ciutat durant el primer terç del segle XX.
A la segona part de l’exposició s’explica l’arribada del Patge Faruk de la mà de Lluís Valls, professor de l’Acadèmia Igualada, i tots els elements exposats il·lustren aquesta figura -la ràdio, les cartes, els patges, l’himne, el Centro Nacional– durant els anys 40 i 50. El color i les tendències dels 60 i 70, que es visualitzen a través de pel·lícules familiars i fotografies, expliquen una mica més la figura del Patge Faruk en aquests anys.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció de diversos cartells, com ara:
Aquesta interessant i festiva exposició es podrà visitar fins al proper 13 de gener de 2019.