CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Segurament recordareu l'entrevista que Antonio Baños va fer a la nostra companya Lourdes Prades al programa Terricoles de Betevé a finals de l'any passat.

Al llarg de la conversa es va despertar l'interès del periodista per conèixer millor el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, les seves funcions i el conjunt documental que custodia. Aquest interès es va materialitzar en la gravació d'un nou espai dintre del programa de Betevé La família Barris.

La Família Barris es trasllada cada dijous a un dels 73 barris de la ciutat de Barcelona per recollir les diverses opinions dels veïns i veïnes que l’habiten i d’aquesta manera analitzen, a peu de carrer i en primera persona, la seva història, la cultura, les curiositats i els temes d’actualitat que preocupen als barcelonins en general.

En aquesta ocasió Antonio Baños, un dels presentadors del programa, torna a entrevistar la Lourdes Prades per parlar de l’edifici del Pavelló i de la seva rellevància històrica i arquitectònica. També conversen sobre el fons de la biblioteca i més concretament sobre la nostra col·lecció de cartells de República i Guerra Civil, una de les més importants a nivell mundial.

L’Antonio, gran entusiasta del projecte, pregunta altre cop per SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre las Brigades Internacionals), web de la Universitat de Barcelona que tracta de la recuperació de la memòria històrica de les Brigades Internacionals i que gestiona el personal del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Si us vàreu perdre el programa el podeu tornar a veure al seu lloc web. Us el recomanem!

Agraïm a tot l’equip del programa la seva professionalitat. És una magnífica oportunitat de donar a conèixer la biblioteca,  l’arxiu i el projecte SIDBRINT. Gràcies també a les seves xarxes socials, que ja anunciaven dies abans l’esdeveniment televisiu, estem segurs que hem aconseguit que bona part de la població de Barcelona conegui el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Podeu revisar també el post del Blog del Pavelló del 4 de març.

Arriba al Palau Robert de Barcelona l'exposició Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra, que del 20 de setembre del 2017 al 6 de maig del 2018 i amb motiu de la commemoració del centenari del conflicte es va poder visitar a la Fundació Josep Pla de Palafrugell. El títol de l’exposició s’ha extret del dietari El Quadern gris de Josep Pla, el prosista català més important del segle XX. (Vegeu  la notícia que el CRAI va publicar amb motiu de la inauguració a Palafrugell).

Com ja vam informar, la mostra i el catàleg són una coproducció de la Fundació Josep Pla (FJP) i la Càtedra Josep Pla (Universitat de Girona-Grup62-FJP). El comissari de la mostra és Francesc Montero, doctor en Filologia Catalana, membre de la Càtedra Josep Pla i de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de material per a l’exposició. S’han prestat diverses monografies originals del també escriptor i periodista català Agustí Calvet i Pascual, Gaziel, que va viure l’esclat de la Gran Guerra a París, ciutat on s’havia traslladat per aprofundir els seus coneixements. Va escriure sobre aquest fet per al diari La Veu de Catalunya i per a La Vanguardia.

A Vilaweb es pot llegit l'interessant ressenya que Joan Josep Isern ha fet a partir de la visita i les seves impressions.

La mostr es podrà visitar a la sala 4 del palau Robert fins al 31 de març de 2019.

S'acaba de publicar la memòria de les activitats realitzades al CRAI Biblioteca Pavelló de la República durant el passat  any 2018.

Si hi feu un cop d’ull podreu saber tot allò que hem fet a la biblioteca i a l’arxiu durant els darrers 12 mesos: l’activitat de les nostres xarxes socials, els projectes audiovisuals o exposicions on hem participat, les publicacions editades amb material nostre…

Podem destacar l’entrevista a Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, al programa Terrícoles de BTV el passat mes de novembre que va tenir una gran repercussió mediàtica, i remarcar també l’exposició “Una infància sota les bombes” que encara podeu visitar a El Born Centre de Cultura i Memòria amb material del nostre fons i que ha estat tot un èxit de públic.

Hi trobareu també que un bon nombre d’estudiants han realitzat les seves pràctiques de Grau o Màster al CRAI Biblioteca del Pavelló, procedents de diferents universitats catalanes i alguna de forana com la de Torí. A la memòria veureu el llistat complert i, si voleu fer el tafaner, alguna fotografia!

Aprofitem per recordar que el passat 2018 va ser l’any que es va commemorar el 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals i han estat molts els actes i exposicions que s’han organitzat amb motiu d’aquesta efemèride. En la gran majoria hi hem estat presents i fins hi tot vam organitzar un seminari, descobriu-ho també a les pàgines de la memòria…

La podeu consultar des de la pàgina web del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República on hi ha publicades les altres memòries anuals o bé directament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

la Fundació Anastasio de Gracia-FITEL (AGFITEL) ha donat reconeixement públic al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República pel seu suport a la iniciativa #SalvaPeironcely10, mitjançant un acte que ha tingut lloc dimarts 19 de febrer, al Pavelló de la República de la UB.

Llegiu la notícia a Notícies > Actualitat del Web de la UB.

El dia cinc de febrer de 2019 es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció, programa de Televisió de Catalunya amb gran èxit d'audiència.

Aquest film és obra de Tània Balló i Jaume Miró, i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com a guionista i coproductor.

Milicianes és el resultat d'una investigació de dos anys sobre la història de cinc dones milicianes que, tractades de prostitutes, van ser violades, torturades i assassinades pels falangistes a Manacor. Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3, Radiotelevisió de les Illes Balears.

Les Milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes. Estaven formades per  més d'un 80% de combatents catalans i la resta provinents de l’Estat espanyol més uns pocs voluntaris estrangers.Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat explica que a Catalunya, hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra. Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936, cinc d'aquestes milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres companys milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l'expedició del capità Albert Bayo que, l'agost de 1936, va intentar recuperar l'illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d'un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l'illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d'una perspectiva de gènere. S'ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d'homes.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors d'aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Per aquells que no vau poder veure Milicianes al Sense Ficció, aquí teniu Milicianes a TV3 A la carta.

No us ho perdeu!

El Refugi de les Escoles de Sant Just Desvern va ser construït amb la participació dels veïns i veïnes de la vila durant la Guerra Civil espanyola per tal de protegir les persones dels atacs de l'aviació insurgent sobre la població civil.

Un cop descoberta la seva ubicació, l'Ajuntament de Sant Just va decidir dignificar i fer visible aquest important patrimoni de la memòria i es va iniciar el projecte que ha acabat amb la museïtzació de l'entorni i de l'exterior del refugi i amb la rehabilitació i obertura a la ciutadania del propi refugi.

A part de l'ús pel qual va ser construït, el refugi ha tingut diversos usos al llarg dels anys fins que va caure en l'oblit, al web expliquen com ha estat la seva redescoberta:

L’interès pel refugi va rebrotar amb l’inici del segle XXI quan veïnat del poble, membres d’entitats com el Centre d’Estudis i el Grup Espeleològic Rat Penats, van mostrar interès en aprofundir en el seu coneixement. A la passejada intergeneracional pels espais del bombardeig, feta el maig de 2008, diversos testimonis directes van explicar on era el refugi. Al 2009, el trasllat de l’Escola Montserrat i l’inici d’un procés de reordenació urbanística de l’espai van permetre avançar amb la recuperació. El 4 d’agost de 2009 la feina conjunta entre el veïnat i Ajuntament va donar fruits i es va descobrir la boca d’entrada situada a l’antiga escola Montserrat i tornar a caminar per la galeria del refugi. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció d'imatges que s'incorporaran al web i al vídeo que s'estan realitzant des de l'Ajuntament i que encara no han donat per acabats.

Amb motiu de la renovació del Castell de Falset, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb l’ajuntament d’aquesta població del Priorat perquè aquest monument esdevingui un museu que gestioni i divulgui el patrimoni natural i cultural de la comarca, un nou espai que proposa la descoberta històrica i cultural del territori de forma amena, immersiva i interactiva.

El discurs museogràfic que s’ha elaborat s’estructurarà en diversos períodes, com són la Prehistòria, l’Època Medieval o la Guerra Civil.

Diversos recursos expositius i una acurada selecció de peces provinents del Centre d’Estudis Falsetans (que es podran veure de nou, anys després del tancament de l’antic museu), contribueixen a ambientar uns espais que pretenen ser viscuts amb tots els sentits.

Les sales expositives, corresponents a la primera fase del projecte museístic que es van inaugurar el passat mes de setembre, estan dedicades a la mort durant la prehistòria, el plom i el comerç marítim en temps dels ibers i romans, el naixement de Falset i l’edat mitjana i els temps de guerra en època moderna. A banda, amb motiu de la inauguració de l’espai s’hi podrà visitar una exposició temporal que repassarà la història del Museu, des dels seus orígens, amb figures com Salvador Estrem i Fa -intel·lectual i periodista assassinat el 1936 per l’escamot revolucionari conegut amb el nom de Brigada de la Mort, comandada pel comunista llibertari Pascual Fresquet Llopis-, i fins a l’obertura del nou Castell de Falset-Museu Comarcal.

Amb aquest espai museístic es dona solució a una assignatura pendent del municipi de Falset, que no comptava amb un museu patrimonial de caràcter local i comarcal des de l’any 1990, quan l’antic museu va tancar al públic. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció de diversa documentació com ara el cartell Front Popular! : front de victòria i de llibertat!, de l’artista català Martí Bas.

La Facultat de Farmàcia, els Serveis Lingüístics i el Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona presenten l'exposició Del sobresaliente a l'excel·lent. La represa del català a Farmàcia, que s’emmarca en l’Any Pompeu Fabra al qual la UB s’ha adherit amb diverses activitats.

Es tracta d'una mostra sorgida a partir del treball guanyador d'uns alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB al voltant del tema de l'ús del català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant la Transició.

L'exposició explora el procés de normalització lingüística a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona després dels anys de repressió lingüística de la dictadura franquista. En clau reivindicativa, posa de manifest la confrontació entre els sectors que lluitaven en favor de l’ús del català en el context educatiu i de recerca i aquells altres que no el veien necessari ni oportú.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d'una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l'ús del català (anys 70 i 80) que es poden veure als plafons i espais expositius.

La mostra es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona fins al 5 d'abril de 2019.

Esperem que us agradi!

L'EUROM (European Observatory on Memories) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, participa en el projecte europeu "In search of Freedom" i, entre d'altres iniciatives, ha organitzat l'exposició, que serà itinerant, Cercant la llibertat: les protestes del 68 a Ljubljana, Varsòvia i Barcelona.

La mostra està comissariada per Karla Sirok, directora del Museu d’Història Contemporània d’Eslovènia i es pot visitar al Castell de Montjuïc (sales 18 i 19) fins al 31 de març del 2019.

L'objectiu de l’exposició és ampliar la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia. El material seleccionat inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

Vegeu una presentació en Flickr de l'espai i de l'acte inaugural.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora novament amb l'EUROM amb la cessió d'una bona quantitat de materials diversos per a ser reproduïts, fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com ara:

• ¡A por la amnistia ya! en Motor Ibérica
• Por qué han de suicidarse los presos para hacerse oir

Esperem que us agradi!

El passat 27 d'octubre es va inaugurar al Museu d'Història de Girona, l'exposició Damià Escuder, totes les vides, comissariada per la historiadora de l'art i professora de la UdG Lluïsa Faxedas.

La mostra està organitzada per l'Ajuntament de Girona i el Museu d'Història de Girona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S'organitza en 10 àmbits que revisen la trajectòria de Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Barcelona, 2011) des del seu naixement en una família d'ideals republicans i catalanistes, a la seva estada a la universitat per estudiar Química i la participació en les primeres accions polítiques, com l´Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut.

També es tracta el seu pas pel FOC (Front Obrer de Catalunya) i de la seva nova detenció el maig de 1962, que li comportaria ser jutjat i condemnat per «rebel·lió militar» i que li farà conèixer la tortura física i passar més d´un any a la presó. A la sortida de la presó, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s'acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l'LSD, poeta i artista visual i autor també de diverses pel·lícules. Tota aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l´ADAG i de l'Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec del llibre California trip  i un número de la publicació Frente: órgano del Frente de Liberación Popular.

Per a més informació sobre Damià Escuder "el gironí que va triar viure sense màscares" vegeu l'article del Diari de Girona.

L'exposició es pot visitar al Museu d'Història de Girona fins al 10 de març de 2019.