CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Facultat de Farmàcia, els Serveis Lingüístics i el Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona presenten l'exposició Del sobresaliente a l'excel·lent. La represa del català a Farmàcia, que s’emmarca en l’Any Pompeu Fabra al qual la UB s’ha adherit amb diverses activitats.

Es tracta d'una mostra sorgida a partir del treball guanyador d'uns alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB al voltant del tema de l'ús del català a la Facultat de Farmàcia, concretament sobre la recuperació del català durant la Transició.

L'exposició explora el procés de normalització lingüística a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona després dels anys de repressió lingüística de la dictadura franquista. En clau reivindicativa, posa de manifest la confrontació entre els sectors que lluitaven en favor de l’ús del català en el context educatiu i de recerca i aquells altres que no el veien necessari ni oportú.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha participat amb la reproducció d'una selecció de 15 adhesius i 1 cartell corresponents a campanyes per a l'ús del català (anys 70 i 80) que es poden veure als plafons i espais expositius.

La mostra es pot visitar al vestíbul principal de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona fins al 5 d'abril de 2019.

Esperem que us agradi!

L'EUROM (European Observatory on Memories) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, participa en el projecte europeu "In search of Freedom" i, entre d'altres iniciatives, ha organitzat l'exposició, que serà itinerant, Cercant la llibertat: les protestes del 68 a Ljubljana, Varsòvia i Barcelona.

La mostra està comissariada per Karla Sirok, directora del Museu d’Història Contemporània d’Eslovènia i es pot visitar al Castell de Montjuïc (sales 18 i 19) fins al 31 de març del 2019.

L'objectiu de l’exposició és ampliar la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa, emfatitzant les particularitats de les lluites viscudes al territori espanyol, a Polònia i a l’antiga Iugoslàvia. El material seleccionat inclou 31 fotografies de fons catalans, espanyols, eslovens i polonesos, a més de reproduccions de diaris, pancartes i un document audiovisual que recull algunes de les manifestacions de l’època en els tres territoris.

Vegeu una presentació en Flickr de l'espai i de l'acte inaugural.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora novament amb l'EUROM amb la cessió d'una bona quantitat de materials diversos per a ser reproduïts, fulls volants, fotografies, portades de publicacions periòdiques i monografies i també adhesius com ara:

• ¡A por la amnistia ya! en Motor Ibérica
• Por qué han de suicidarse los presos para hacerse oir

Esperem que us agradi!

El passat 27 d'octubre es va inaugurar al Museu d'Història de Girona, l'exposició Damià Escuder, totes les vides, comissariada per la historiadora de l'art i professora de la UdG Lluïsa Faxedas.

La mostra està organitzada per l'Ajuntament de Girona i el Museu d'Història de Girona, amb la col·laboració de la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S'organitza en 10 àmbits que revisen la trajectòria de Damià Escuder (Sarrià de Ter, 1934 - Barcelona, 2011) des del seu naixement en una família d'ideals republicans i catalanistes, a la seva estada a la universitat per estudiar Química i la participació en les primeres accions polítiques, com l´Assemblea del Paranimf o els Fets del Palau, pels quals seria detingut.

També es tracta el seu pas pel FOC (Front Obrer de Catalunya) i de la seva nova detenció el maig de 1962, que li comportaria ser jutjat i condemnat per «rebel·lió militar» i que li farà conèixer la tortura física i passar més d´un any a la presó. A la sortida de la presó, a banda de començar a estudiar Filosofia, Escuder s'acostarà als cercles de la cultura jove catalana i es convertirà en un dels primers hippies del país, difusor de la nova cultura underground o subterrània, promotor de l'LSD, poeta i artista visual i autor també de diverses pel·lícules. Tota aquesta activitat es complementarà amb el seu compromís sociopolític, que el portarà a formar part de l´ADAG i de l'Assemblea de Catalunya, i a participar en les primeres accions ecologistes al país.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi col·labora amb el préstec del llibre California trip  i un número de la publicació Frente: órgano del Frente de Liberación Popular.

Per a més informació sobre Damià Escuder "el gironí que va triar viure sense màscares" vegeu l'article del Diari de Girona.

L'exposició es pot visitar al Museu d'Història de Girona fins al 10 de març de 2019.

Inaugurada a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona l'exposició Antoni Tàpies. Biografia política.

L’obra d’Antoni Tàpies ha travessat condicions polítiques tan diverses com la postguerra, el franquisme, l’antifranquisme i la instauració de la democràcia a l’Estat espanyol. Malgrat la censura, l’estètica informalista i abstracta de Tàpies va esdevenir signe d’una politització silenciosa. A un nivell internacional, Tàpies triomfà com el representant d’una nova generació d’artistes de l’Estat espanyol que sintonitzen amb el cosmopolitisme de l’expressionisme abstracte i l’​art autre impulsat per Michel Tapié.

L’exposició reuneix per primera vegada conjunts i sèries d’obres que a mitjan dècada de 1950 i durant la de 1960 van establir la identitat de Tàpies com un dels artistes essencials de la postguerra europea, així com obres que fan palès el compromís de l’artista amb la visualització de les lluites polítiques antifranquistes. En el context d’aquesta exposició, les peces del fons de la Fundació i els préstecs procedents de col·leccions europees desplegaran la trajectòria de Tàpies a partir d’un exercici biogràfic que, lluny d’il·lustrar la vida de l’artista, pretén examinar la vida de les obres subjectes a una circulació que en pot activar un sentit ric i polisèmic, i on la política no sempre és reconeixible explícitament.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb les tasques prèvies de documentació i amb la cessió de nombroses imatges que il·lustren el magnífic catàleg de l'exposició i que esperem rebre en breu a la Biblioteca.

La mostra es pot visitar fins al 24 de febrer de 2019.

El passat 22 de novembre es va inaugurar al Museu d'Història de Catalunya l'exposició Catalunya, terra cooperativa  organitzada en col·laboració amb la Fundació Roca Galés.

l llarg de la seva història, Catalunya ha estat un territori fèrtil per a les pràctiques d'autogestió i cooperació social, especialment a partir del procés d'industrialització i de mans de les classes populars. Durant els dos darrers segles, però especialment durant el primer terç del segle XX, els sindicats, les cooperatives, les mutualitats, els ateneus i les escoles van ser institucions populars del comú que van donar resposta col·lectiva a les diferents necessitats de les persones en tots els ordres de la vida.

L'exposició vol fer visibles aquestes experiències partint d'un recorregut cronològic. Es vol posar en valor aquest patrimoni i presentar el cooperativisme i l'economia social com a eines útils per la creació d'alternatives en la societat actual, superant la visió del cooperativisme com una pràctica obsoleta del passat.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb el Museu d'Història de Catalunya aportant dos cartells de la seva col·lecció:

• La Cooperació associarà els treballadors de la ciutat i els treballadors del camp sobre la base del respecte mutu de llurs condicions de vida i de treball
• Practicant el cooperativisme guanyarem la guerra i consolidarem la revolució..

La mostra es pot visitar a la planta baixa del Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar, Plaça Pau Vila, 3 de Barcelona) fins al 17 de febrer de 2019, moment que esdevindrà itinerant pel territori català.

Per a més informació i itinerància consulteu el web de la Fundació Roca i Galés.

En el marc del 75è aniversari del Patge Faruk, missatger dels Reis i icona i símbol de la ciutat d'Igualada, s'ha inaugurat al Museu de la Pell d’aquesta ciutat l'exposició Faruk. Històries del 28 de desembre.

Es tracta d'una mostra  que recorre els 28 de desembres des dels inicis de la festa dels Reis a Igualada fins l’any 1991. Produïda pel Museu de la Pell i comissariada per l’historiador i gestor cultural igualadí Pau Duran, la mostra és un recorregut emocional i històric que busca explicar històries de molts igualadins i anoiencs rere aquests 28 de desembres. Dies, que marcats també per diversos successos polítics i socials al llarg de la història, no han deixat de ser dies d’il·lusió, tendresa i solidaritat.

Una primera part de l’exposició aprofundeix en la relació entre la festa dels Reis i els canvis socials i polítics: una nova concepció de la vida social i festiva a finals de segle XIX, els conflictes laborals i les classes treballadores, i com van viure la festa de Reis els nens i nenes durant la república i la guerra. Els objectes i documents que s’exposen en aquesta primera part ens mostren com es vivien el Reis a la ciutat durant el primer terç del segle XX.

A la segona part de l’exposició s’explica l’arribada del Patge Faruk de la mà de Lluís Valls, professor de l’Acadèmia Igualada, i tots els elements exposats il·lustren aquesta figura -la ràdio, les cartes, els patges, l’himne, el Centro Nacional– durant els anys 40 i 50. El color i les tendències dels 60 i 70, que es visualitzen a través de pel·lícules familiars i fotografies, expliquen una mica més la figura del Patge Faruk en aquests anys.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció de diversos cartells, com ara:

• Setmana Infant - Alivia la ausencia del padre
• Setmana infant - Setmana de l'infant del 1 al 7 de gener, sota el patronatge de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya

Aquesta interessant i festiva exposició es podrà visitar fins al proper 13 de gener de 2019.

El Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales (CEDOBI), institut mixte de recerca de la Universidad de Castilla-La Mancha i l'Instituto de Estudios Albacetenses (CSIC), amb seu a Albacete, han organitzat el Congreso Internacional "La Guerra Civil Española (1936-1939), 80 años después” en conmmemoració del 80è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals.

La nostra companya Lourdes Prades, del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, a més de formar part del Comitè Científic del Congrés, va moderar una de les sessions dedicada als vestigis i al patrimoni de la Guerra Civil i va presentar dues ponències. La primera: El idioma no importa, los hombres libres hablan una lengua. Multilingüsimo y Brigadas Internacionales, juntament amb el company del CRAI Ramon Naya, y la segona: Recuperemos la historia de los brigadistas. La plataforma SIDBRINT, un proyecto vivo.

Aquest Congrés va ser també la primera iniciativa de la Red INSCIWar (International Network of Studies on the Spanish Civil War), promoguda per la Universitat de Castilla la Mancha i el CEDOBI, i  de la qual en forma part el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals.

Els principals objectius d’aquesta xarxa són: fomentar l’estudi i la recerca sobre la Guerra Civil espanyola en les seves múltiples interpretacions, àmbits geogràfics i dimensió internacional del conflicte; organitzar trobades internacionals de caràcter científic per promoure estudis i intercanvi d’experiències i coneixement en la recerca sobre la Guerra d’Espanya i la seva època; promoure l’edició i publicació de treballs científics sobre la Guerra Civil espanyola i el context internacional del moment; i mantenir relacions de caràcter científic, informatiu i divulgatiu entre tots els membres de la xarxa que estimulin i facilitin sinèrgies en la recerca sobre la història de la Guerra Civil. 

Avui podem anunciar que s'ha acabat el procés de catalogació de la totalitat del material bibliogràfic de la donació del periodista Xavier Vinader (Sabadell, 17 de febrer de 1947 - Barcelona, 9 d'abril de 2015).

Aquesta important donació de monografies la composen més de 3.000 títols. Els llibres tracten principalment dels temes en els que estava especialitat Xavier Vinader, considerat un dels millors periodistes d'investigació que ha donat mai aquest pais, y que són: feixisme, extrema dreta, terrorisme, tràfic d’armes i de drogues, operacions secretes dels serveis d'intel·ligència i dels cossos de seguretat dels estats, crim organitzat, etc.

Volem destacar però, que amb aquesta donació també ha crescut en quantitat i qualitat el fons del CRAI Biblioteca especialitzat en història internacional del segle XX.

A tall d'exemple podem citar els més de 100 títols de gran qualitat dedicats a l'Alemanya nacionalsocialista o els més de 40 sobre la Itàlia feixista. Pel que fa a França trobem títols dedicats tant a la França col·laboracionista com a la resistent i també sobre el Maig del 68, així mateix destaquen els títols dedicats a Irlanda i l'IRA. Aprofitem per recordar que en anteriors entregues de material, Xavier Vinader també va aportar uns 150 títols de publicacions que han completat el fons de la biblioteca.

I per acabar, podeu fer una ullada a l'inventari del Fons FP. Subsèrie Xavier Vinader i Sánchez. Aquest fons documental, per voluntat explícita del periodista, és de lliure accés, està a disposició de tots aquells que el vulguin consultar i en condicions òptimes de conservació.

S'ha classificat en 11 subsèries:

• Subsèrie 1. Fotografies
• Subsèrie 2. Arxiu Interviu
• Subsèrie 3. Materials per a reportatges d’investigació diversos
• Subsèrie 4. Arxiu Fuerza Nueva (València)
• Subsèrie 5. Arxiu CEDADE (Círculo Español de Amigos de Europa)
• Subsèrie 6. Arxiu Reporters sense Fronteres
• Subsèrie 7. Papers personals de Xavier Vinader
• Subsèrie 8. Retalls de premsa
• Subsèrie 9. Documents d’organitzacions polítiques i socials diverses
• Subsèrie 10. Cas Vinader
• Subsèrie 11. Textos polítics

Ara està previst començar a treballar amb les cintes de casset. Esperem que en breu puguin ser passades a suport digital i catalogades.

El Consorci del Turó de la Seu Vella, amb la col·laboració de les institucions lleidatanes i catalanes, i del teixit associatiu, acadèmic, professional i econòmic de la ciutat, lidera i coordina l’elaboració de la Candidatura del Turó de la Seu Vella a la Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco que està previst finalitzar a la tardor de 2018.

Aquest projecte que es va començar a gestar fa més de quinze anys està avui en una fase decisiva.

Espanya, amb 46 béns inscrits, és el tercer Estat del món amb més béns inscrits a la Llista, darrere de la Xina (52) i Itàlia (53). Dels 46 béns de l'Estat espanyol inscrits, quatre són béns naturals, dos són mixtes (naturals/culturals) i els 40 restants són béns culturals, és en  aquest  darrer àmbit  del  patrimoni cultural  en  el  que  es  proposa  d’inscriure  la candidatura del Turó de la Seu Vella de Lleida, com a conjunt monumental.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va participar en les primeres fases d'aquest projecte amb la reproducció de diverses imatges del seu fons documental que van servir per elaborar el projecte de candidatura i desitja que la iniciativa continuï endavant fins a aconseguir l'objectiu marcat.

Amics, molta sort!

Terrícoles és un programa d'entrevistes de Betevé. Tal com diuen a la seva pàgina web "En un to de conversa, presenta habitants de la Terra que desenvolupen activitats creatives i d’interès públic, que acumulen coneixement i experiències per compartir, que tenen idees i visions del món i de la societat orientades al canvi i a la transformació. Terrícoles que susciten la reflexió i el pensament".

Els entrevistadors són sis periodistes: Antonio Baños, Lluís Reales, Tania Adam, David Guzman, Sergi Vicente i Milagros Pérez Oliva que, per torns, inviten a un terrícola i en una conversa de mitja hora aborden temes de temàtica molt diversa.

En aquesta ocasió, Antonio Baños va manifestar el seu interès per entrevistar Lourdes Prades, cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La conversa va girar entorn del CRAI de la UB, del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona. Més específicament van tractar sobre la presència dels voluntaris internacionals a la Guerra Civil espanyola i al seu comiat ara fa 80 anys a la ciutat de Barcelona.

El dilluns 19 de novembre es va emetre aquesta entrevista en diferents franges horàries i ara ja es pot veure lliurement a la carta.

Estem molt contents de que el CRAI de la UB i el portal SIDBRINT generin l'interès dels mitjans de comunicació i que d'aquesta manera es conegui una mica millor la nostra feina.