CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 15 de setembre es va inaugurar l' exposició 1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d'Amposta al Museu de les Terres de l'Ebre.

Es tracta del primer projecte de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) a les Terres de l’Ebre, desenvolupat gràcies al finançament de l’Ajuntament d’Amposta i amb el suport del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre.

L’estiu del 1936 Catalunya va viure una revolució social única a Europa. Les col·lectivitats obreres  van aconseguir arraconar el capitalisme per un període breu de temps. A les comarques de les Terres de l'Ebre va triomfar també el col·lectivisme.  Destaca el  procés de col·lectivització de la ciutat d'Amposta que va culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General formada per 1.200 persones, una de les més rellevants de Catalunya.

La mostra inclou 25 fotografies de la Col·lectivitat General d’Amposta  que s’han positivat per primer cop per a l’ocasió just quan fa 80 anys que van ser realitzades i gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona també inclou un apartat dedicat al treball dels Pérez de Rozas durant la guerra.

A més, s'hi pot trobar documentació fins ara inèdita sobre el procés d’incautacions, mapes topogràfics de la ribera i la garriga i cartells d’època. Entre els materials triats té una presència rellevant la premsa. Així, es poden veure números de la publicació El Explotado (1932) al voltant de la qual s’articulava el discurs anarquista ampostí i diferents peces sobre la col·lectivitat publicades durant la guerra a Solidaridad Obrera, ¡¡Campo!! o Mujeres Libres.

Mereix una menció a part la sèrie de tres reportatges que la revista gràfica Umbral dedicà a la col·lectivitat escrits per Lucía Sanchez Saornil.

El CRAI Biblioteca del Pavellló de la República hi participa amb el cartell Campos y fábricas para los sindicatos : información y propaganda del Comité Nacional de la C.N.T. de Luís Garcia Gallo, dibuixant anarquista.

La mostra es pot visitar fins al 12 de novembre de 2017 dintre de l'horari habitual del Museu de les Terres de l’Ebre.

Fins al dia 5 de novembre encara hi ha temps per visitar  l'exposició ASSEMBLEA DEMOCRÀTICA D’ARTISTES DE GIRONA (ADAG). Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social  al Museu d'Art de Girona.

L’Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona fou un col·lectiu plural de creadors plàstics que va convertir-se en una de les principals experiències organitzatives i d’acció política antifranquista del món artístic a Catalunya i a l’Estat espanyol durant el procés final de la dictadura. L'Assemblea estava formada per un conjunt d’activistes i productors visuals que van desenvolupar un ampli ventall d’accions, de tipologies molt diverses però amb el denominador comú de la participació col·lectiva i de la reivindicació política.

El grup va estar actiu entre els anys 1976 i 1978 i va fer una aportació rellevant en el terreny de la reflexió i la pràctica artística. Alhora va jugar un paper de primer ordre en la visualització pública de l’oposició democràtica en uns moments en què els partits polítics encara no eren legals.

L’ADAG va estar relacionat amb la creació de l’Assemblea Democràtica de Girona, de la en formava part activa i també va tenir representació directa en l’Assemblea de Catalunya.

La presentació pública del grup va tenir lloc a Girona l’abril del 1976. El seu manifest fundacional va ser signat per trenta-cinc artistes, sobretot de la ciutat de Girona i el seu entorn. Entre els seus membres més actius, hi havia Enric Marquès, Jaume Fàbrega, Enric Ansesa, entre d'altres.

La mostra recull la major part de la producció gràfica de l’ADAG (cartells, programes, fulls de mà, etc.), obra original conservada, documentació diversa produïda pel grup, revistes, fotografies, imatges en moviment, reconstrucció de peces i ambients i projeccions.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat a l'exposició amb el prèstec de dues revistes editada a París per l' UPA, Unión Popular de Artistas a París Arte y Lucha i UPA, Unión Popular de Artistas.

L’edifici del Pavelló de la República, seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que enguany celebra el 80è aniversari de la seva construcció i el 25è de la seva reconstrucció, participarà en una nova edició del 48h Open House Barcelona que tindrà lloc el proper cap de setmana del 21 i 22 d’octubre de 2017.

El 48 hores Open House és un esdeveniment cultural anual que treballa per a la divulgació de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, i que celebra la seva vuitena edició.

Aquest any la programació del festival girarà entorn a la celebració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992 i es destacaran les zones de major transformació i impacte de la ciutat entre les que hi ha la Vall d’Hebron on es troba l’edifici del Pavelló de la República.

La jornada de portes obertes, serà el diumenge dia 22 d’octubre en horari ininterromput d’11 a 18 hores  i consistirà en la visita de la reproducció del Gernika de Picasso, recentment renovat, tal i com ja vam explicar en un post del nostre blog i tindrà l’excepcionalitat de la intervenció d’Antoni Ubach, arquitecte de la reconstrucció del Pavelló.

També, fruit de la col·laboració amb IN SITU, Mostra d’Arts del moviment, es podrà veure l’actuació de l’artista Sònia Gómez amb una Composició Animada al pati del Pavelló. Aquesta artista de llarga trajectòria ha investigat sobre la relació entre cos i arquitectura.

Els horaris del programa d’actes són els següents:

• Visites d’11 a 18h a càrrec de l’associació El Globus Vermell.
• A les 12h i a les 17h, intervenció de l’artista Sònia Gómez. Heu de tenir en compte que es pararan les visites durant l’actuació!
• A les 16h, visita a càrrec de l’arquitecte de la reconstrucció del pavelló Antoni Ubach.

L’obertura d’edificis durant aquest cap de setmana és una oportunitat per a donar a conèixer espais i posar en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

Save

Com ja sabeu la presó Model de Barcelona ha quedat buida 113 anys després de la seva inauguració. A partir del moment del seu tancament, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va obrir les portes del centre penitenciari de Barcelona a la ciutadania per donar a conèixer el passat immediat i els elements clau de la seva història.

L'èxit de la iniciativa ha estat tan gran que ja estan exhaurides totes les visites programades i és una llàstima perquè la visita es formulava com una experiència i com un recorregut de coneixement i aprenentatge molt interessant. Es feia en grup i sobre un itinerari preconcebut. Per accedir a la presó s'havia de passar per 3 cancells que s'obren i tanquen al pas dels visitants.

Es podia veure alguns dels elements emblemàtics de la presó, com ara: el pati i el passadís d'accés, el panòptic, la quarta galeria, una de les que s'ha mantingut més fidels al projecte original, el pati de la quarta galeria, el locutori i la paqueteria, tristament famosa per ser el lloc on es va executar Salvador Puig Antich utilitzant el mètode de garrot vil.

D'altra banda, es podia visitar també l'exposició que porta per títol La Model ens parla, 113 anys, 13 històries, situada a la cinquena galeria. La mostra presenta 13 moments i 13 persones o col·lectius emblemàtics de la història de la presó i de la seva vinculació a la història de la ciutat i del país. Cadascun d'ells s'associa amb una data i un context o una temàtica, per exemple, el president Companys, Ferrer i Guàrdia, Hélios Gómez , Puig Antich o el Vaquilla.

El comissari de la mostra és Agustí Alcoberro, historiador, museòleg i professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona i antic director del Museu d'Història de Catalunya.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diverses imatges del seu fons d'arxiu com  per exemple fotografies del Fons Salvador Puig Antich.

Des d'aquí fem una crida perquè s'ampliï aquest període de visites guiades a un espai tan important de la nostra història recent.

Des del dia 21 de setembre de 2017, es pot veure al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) l’exposició que porta per títol Poesia Brossa, una revisió del treball de l’artista català Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) des dels seus primers llibres fins a les darreres recerques plàstiques, passant pel teatre, el cinema, la música, les arts d’acció, i els gestos dels quals va ser pioner.

Brossa era poeta, però els seus treballs sempre es troben en l’encreuament de llenguatges. Va col·laborar amb altres artistes, músics, cineastes, ballarins, humoristes i fins i tot amb mags… la seva obra juga constantment a trencar les convencions i els límits entre disciplines.

Joan Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura del general Franco i en una situació cultural caracteritzada per l’absència de propostes avantguardistes i innovadores.

L’any 2011 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona va rebre el dipòsit del Fons de la Fundació Joan Brossa, que aplega el llegat d’aquest artista. El Fons consisteix en obres manuscrites, documents, correspondència i la seva biblioteca personal, entre d’altres materials, i constitueix una eina inigualable per abordar l’interessantíssim treball d’aquest artista.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat en la mostra amb la cessió del destacat cartell de l'any 1937 La disciplina es la base de la victoria: periodico mural Clinica Militar N3.

La mostra està comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero i es pot visitar fins al 18 de febrer de 2018.

Fins el proper dia 6 de maig de 2018 es pot visitar a les sales d’exposicions temporals de la Fundació Josep Pla del Carrer Nou núm. 51 de Palafrugell l’exposició Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra. La mostra està coproduïda per la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i la Fundació Josep Pla i comissariada per l'investigador de la Universitat de Girona Francesc Montero.

La importància de la Gran Guerra a nivell mundial és indubtable.  L’estat espanyol es va declarar neutral pocs dies després de començar el conflicte bèl·lic. Malgrat tot, a Catalunya, la Gran Guerra va ser viscuda amb un entusiasme i una passió desbordants. La simpatia pels aliats va ser aclaparadora, especialment entre els intel·lectuals i els polítics republicans.

L’escriptor Josep Pla no va ser aliè a l’efervescència provocada pel conflicte i en va deixar constància a la seva producció, tant periodística com narrativa. Aprofitant l’ocasió de la commemoració del centenari de la Gran Guerra, des de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona s’ha volgut posar de relleu la influència de l’esdeveniment sobre l’obra i la trajectòria de l’escriptor català, un dels més destacats del segle XX.

L’exposició es centra en les seves impressions, vinculant-les a aspectes com l’impacte que la guerra va tenir a la Catalunya neutral a nivell cultural, social i també econòmic i com el seu record va afectar l’evolució política i cultural en les dècades posteriors. S'analitza no només l’empremta de la guerra en l’obra i la biografia de Pla, sinó també l’anàlisi del conflicte sobre el context del Baix Empordà, a les comarques gironines en general i també a Barcelona, escenaris en els que l’escriptor va viure el conflicte.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en la cessió de material per a l’exposició. S’han prestat diverses monografies originals del també escriptor i periodista català Agustí Calvet i Pascual, Gaziel,  que va viure l’esclat de la Gran Guerra a París, ciutat on s’havia traslladat per aprofundir els seus coneixements. Va escriure sobre aquest fet per al diari La Veu de Catalunya i per a La Vanguardia.

A Vilaweb es pot llegit l'interessant ressenya que Joan Josep Isern ha fet a partir de la visita i les seves impressions.

El passat dimarts 11 de juliol de 2017 es va inaugurar al Born Centre de Cultura i Memòria l'exposició Born reivindicat 1971-2001.

Aquesta mostra fotogràfica de petit format i gratuïta, vol recuperar de l’oblit el paper d’aquest mercat en la història de la ciutat de Barcelona, fins i tot quan va deixar de ser un mercat per esdevenir un eclèctic contenidor d’activitats, sempre amb un ús molt vinculat al veïnat i l’associacionisme. Complementa la gran exposició que es va inaugurar el mes de març i de la que ja us vam parlar al nostre blog que portava per títol Born. Memòries d'un mercat.

Born reivindicat. 1971-2001 dona testimoni d’aquest període tan convuls com interessant de la nostra història recent a partir d’un llegat fotogràfic que ens permet realitzar un, sens dubte, apassionant recorregut pels principals esdeveniments d’aquells anys.

Els responsables de l’exposició són Joel Colomer, Miquel Àngel Fumanal, Robert Ramos i Pere Virgili.

La mostra s'il·lustra amb la reproducció de cartells del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que fan referència als actes i reivindicacions que hi van tenir lloc durant aquells anys, com: Rodi el món... i que ens tornin el Born: Ateneo Popular del Barri  o Salvem el casc antic per al poble: Born Ateneu Popular.

Teniu temps per veure l'exposició fins al 26 de novembre de 2017 a l'Espai Sebastià Dalmau d'El Born Centre de Cultura i Memòria.

Dintre del programa Els Juliols que ofereix la Universitat de Barcelona, enguany s'ha ofert el curs Memòria històrica i cooperació internacional.   Les sessions s'han desenvolupat al Centre Cultural Metropolità Tecla Sala entre el 10 al 14 de juliol de 2017.

Fa unes setmanes, els organitzadors van sol·licitar que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República preparés una sessió amb les experiències i accions que, com a arxiu-biblioteca especialitzat en història contemporània, es desenvolupen en aquest  sentit.

El dia 12 de juliol, a les 16 h., es va fer la sessió amb els següents continguts:

• El Pavelló de la República i el seu fons
• El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i la recuperació de la memòria
• El Projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals, un exemple de Memòria històrica i cooperació internacional

Els assistents van participar molt activament amb les nombroses preguntes que es van succeir al final de l'exposició.

Ens complau participar en aquestes iniciatives que faciliten la difusió de les tasques realitzades al CRAI de la Universitat de Barcelona a la societat en general i no exclusivament dintre de la comunitat universitària que ens és pròpia. 

Fa un temps la Fundació AGFITEL va sol·licitar el suport del CRAI de la Universitat de Barcelona per a un projecte que ha rebut el nom de "Robert Capa y la casa de Peironcely".

Es tracta de protegir el lloc on el fotògraf Robert Capa va fer algunes de les seves fotografies més conegudes en les quals per primera vegada apareixen els nens com a víctimes dels efectes de la guerra i que va publicar a la revista francesa Regards el 10 de desembre de 1936, en un article titulat "La capital crucificada". Les imatges van donar la volta al món al ser publicades també a la revista alemanya Zürcher illustrierte i a la nord-americana Life.

Aquest espai està al barri madrileny de Vallecas, concretament al carrer de Peironcely número 10 i s'ha iniciat una campanya dirigida a la Dirección General de Patrimonio de la Comunitat de Madrid per tal de que aquest espai quedi protegit i convertir-lo en Bé d'Interès Cultural. Avui en dia continua acollint diverses famílies molt humils.

Algunes de les institucions i persones que també donen suport a aquesta iniciativa són: International Center of Photography (Nova York), Fundación Francisco Largo Caballero, Fundación Cultura de Paz, Asociación de la Memoria Social y Democràtica de España, Casa de Velázquez, Federico Mayor Zaragoza, Nigel Townson i Almudena Grandes, entre d'altres.

Els desitgem la millor de les sorts per aquesta iniciativa.