Documentals

A finals de 2022 es va estrenar la sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada sobre la família Pujol Ferrusola que porta per títol La Sagrada Familia.

Produïda per Lavínia Audiovisual per a Warner Bros Discovery, està codirigida per l’escriptor, periodista i cineasta David Trueba i el periodista i productor Jordi Ferrerons.

La Sagrada Familia compta amb la participació de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura que, al llarg dels anys, han col·laborat, conviscut, seguit o estudiat a l’expresident de la Generalitat i a membres de la seva família.

Durant dècades, els Pujol-Ferrusola van ser una família emblemàtica per a la societat catalana. Jordi Pujol i Soley, el cap de família i president de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003), era considerat un referent no sols polític, sinó també cívic i moral a Catalunya. En els darrers anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat al focus de diferents escàndols de corrupció.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta sèrie amb la cessió de material divers del nostre fons relacionat, per exemple, amb els Fets de Palau de 1960 o la campanya “Aixequem Catalunya” de l’any 1980, etc., que trobareu reproduït en diferents fotogrames.

I per acabar us deixem amb aquestes paraules del director David Trueba:

Como en las mejores novelas, la saga familiar de los Pujol está salpicada de anécdotas, de incidentes, de episodios memorables. Pocos materiales humanos pueden ser más ricos para retratar un tiempo y un país. Nuestra idea es darle al material un trata­miento épico, donde los afanes y la ambición, determinan también el destino final de los personajes. Fieles a los sucesos reales, pero con la convicción de que estamos ante un per­sonaje icónico, más grande que la vida.

Demà, dimarts 9 de novembre s’emet per TV3, al programa Sense Ficció, un documental que porta per títol Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català, una producció de Televisió de Catalunya produïda per Lavinia Audiovisual amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

A través de documents inèdits, entrevistes amb familiars, especialistes en la matèria i supervivents de l’exili, aquest documental treu a la llum, per al gran públic, la història de Josep Maria Trias i Peitx, polític català que va ocupar el càrrec de secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República, i que fou líder del Comité National Catholique de Secours aux Réfugiés d’Espagne, un cop exiliat a França el gener de 1939.

La nostra companya Gemma Caballer Albareda, historiadora i bibliotecària del CRAI Biblioteca de Reserva,  és una de les veus expertes que apareix al documental. Precisament la seva entrevista va ser filmada en una de les sales del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, que ha cedit també documentació perquè el Fons Personal Josep Maria Trias Peitx (1900-1979) forma part de l’Arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i és testimoni de les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals amb les que estigué vinculat.

Gemma Caballer va iniciar la seva recerca sobre la figura de Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) l’any 2008, gràcies a la localització d’unes memòries inèdites del personatge a l'arxiu del Pavelló i que posteriorment va publicar amb el títol La Solitud de la llibertat : memòries de Josep M. Trias i Peitx, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya durant la Guerra Civil. Després de 13 anys de recerca i diversos llibres i articles publicats sobre el personatge, el gener de 2020 va veure la llum el llibre Aidez les réfugiés! Josep Maria Trias i Peitx, un home d’acció entre catòlics i quàquers editat per l’editorial Gregal i focalitzat en la tasca humanitària desenvolupada per Trias i Peitx al sud de França entre 1939 i 1945.

Caballer fou la responsable, juntament amb la professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona Queralt Solé, de l’edició, la introducció i les notes del desè volum de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República, editat conjuntament pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals i l’Editorial Afers dedicat a la figura d’aquest home extraordinari, un heroi que gràcies a les seves, tot sovint arriscades gestions, va salvar milers de persones durant la guerra civil espanyola, l’exili republicà a França i la Segona Guerra Mundial.

No us perdeu l’emissió d’aquest documental, dirigit per Mar Llanas. Segur que us agradarà!

Fa un parell d'anys Minoria Absoluta va produir, pel canal Discovery Max, una sèrie documental que s'anomenava España dividida: la guerra en color. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va col·laborar activament en el procés de documentació i també amb la cessió de nombrós material per la seva elaboració.

Gràcies a la bona acollida que va obtenir aquesta primera sèrie, que es va emetre a 168 països a través de diversos canals del grup, Discovery Max va encarregar novament a Minoria Absoluta la producció d'un treball que seria la seva continuació històrica, és a dir sobre el franquisme.

En aquesta ocasió han elaborat dos productes diferenciats:

• Un llargmetratge documental històric pensat pel cinema i que és, sens dubte, el més ambiciós produït fins ara sobre el franquisme. Porta per títol 1939 - 1975 La España de Franco en color i es pot veure als Cinemes Girona fins al 16 de maig. El seu director és Luis Carrizo
• Una sèrie documental en quatre episodis d'una hora de duració que van des del final de la Guerra civil fins a la mort del dictador l'any 1975. Amb l'assessorament d'un grup d'experts s'aborda de manera cronològica les diferents etapes del règim franquista i els seus efectes a al societat espanyola, així com les claus que permeten entendre la perpetuació de Franco en el poder tots aquests anys. El seu títol és España después de la guerra: El franquismo en color, que s'estrenarà el proper 21 de maig a les 22:30h. (D Max)

També en aquesta ocasió el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en les tasques de documentació prèvies i ha cedit nombroses imatges del seus documents d'arxiu, com ara adhesius, fulls volants, fotografies i cartells.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb Televisió de Catalunya per la producció del documental La Sagi, una pionera del Barça, que es va poder veure el passat 12 de març dintre de l'espai Sense Ficció.

Es tracta d'una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta, dirigida per Francesc Escribano i Josep Serra Mateu i l'actriu Anna Sahun donat vida a Anna Maria Martínez Sagi.

Anna Maria Martínez Sagi encarnava un model de dona independent i moderna. Va ser esportista (principalment va destacar en el llançament de javelina), poeta i periodista, la seva militància feminista i republicana li va costar enfrontaments i l'exili. Pionera fa gairebé un segle, ara seria considerada una dona del nostre temps.

Aquest documental és el descobriment d'aquesta pionera desconeguda, una personalitat avançada al seu temps que va acceptar el càrrec a la junta del Barça amb la condició de poder millorar la situació de les dones a través de l'esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l'ambient insà de les fàbriques. Va dimitir al cap d'un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista. Una dona a la directiva del Barça no es tornaria a donar fins més de 70 anys després!

El programa recupera la memòria d'una persona tan extraordinària com oblidada. Una dona que va lluitar per la seva independència en un moment històric excepcional, la Segona República. El caràcter, la determinació i una relació amorosa la van marcar tota la vida.

Acabada la Guerra civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, als Estats Units, on va impartir classes de francès a la Universitat d'Illinois. Quan finalment va tornar, es va trobar una Catalunya a la qual no es va poder adaptar mai.

En el documental, l'actriu Anna Sahun es fica en la pell d'Anna Maria Martínez Sagi i en ressegueix les passes cercant aquelles persones que la van conèixer, alhora que també busca estudiosos de la seva obra.

Un cartell de la col·lecció del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República llueix magníficament en un moment del documental, és aquest: Dones! cuideu el vostre cos tant com el vostre vestit, feu gimnàstica!

El dia cinc de febrer de 2019 es va estrenar el documental Milicianes al Sense Ficció, programa de Televisió de Catalunya amb gran èxit d'audiència.

Aquest film és obra de Tània Balló i Jaume Miró, i amb Gonzalo Berger, historiador i bon amic del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com a guionista i coproductor.

Milicianes és el resultat d'una investigació de dos anys sobre la història de cinc dones milicianes que, tractades de prostitutes, van ser violades, torturades i assassinades pels falangistes a Manacor. Produïda per Nina Produccions i Cinètica Produccions ha comptat també amb la coproducció de TV3 i IB3, Radiotelevisió de les Illes Balears.

Les Milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes. Estaven formades per  més d'un 80% de combatents catalans i la resta provinents de l’Estat espanyol més uns pocs voluntaris estrangers.Gonzalo Berger, autor també del llibre que porta per títol Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat explica que a Catalunya, hi va haver un gran nombre de dones milicianes, aproximadament unes 1200, que van participar activament a la guerra. Durant la matinada del dia 5 de setembre de 1936, cinc d'aquestes milicianes van ser afusellades pels feixistes, juntament amb altres companys milicians, a Manacor. El grup de combatents formaven part de l'expedició del capità Albert Bayo que, l'agost de 1936, va intentar recuperar l'illa de Mallorca en mans dels sollevats. A causa d'un ràpid i sobtat reembarcament, alguns dels combatents van quedar abandonats a l'illa. Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats.

Vuitanta anys després, una intensa investigació, de més de dos anys, ha permès contextualitzar a les cinc dones en el moment històric que van viure des d'una perspectiva de gènere. S'ha contactat amb els seus familiars i se sap també on van ser enterrades. La seva història permet sentenciar que la guerra no va ser tan sols cosa d'homes.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha estat un dels col·laboradors d'aquest projecte que ha necessitat de nombrós suport documental.

Per aquells que no vau poder veure Milicianes al Sense Ficció, aquí teniu Milicianes a TV3 A la carta.

No us ho perdeu!

Fa uns mesos la televisió brasilera TV Globo va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per tal de localitzar i seleccionar documentació relativa a les Olimpíades Populars de Barcelona de 1936.

Després de la selecció de materials diversos: cartells, segells, articles de publicacions periòdiques i documentació d'arxiu, un equip de TV Globo va desplaçar-se a la biblioteca per la seva filmació.

El resultat final és un documental titulat "Comença a história das "Olimpíadas Populares", em 1936" que es va emetre pel canal Esporte Espetacular el dia 6 de juliol i que ja es pot veure al seu lloc web.

El pròxim dimecres 9 de desembre es presenta al públic i als mitjans de comunicació el documental Ariadna, un recorregut interactiu per la literatura catalana del segle XX .
 

Es tracta d'un documental interactiu i una eina pedagògica que explora les relacions entre societat i literatura, a través d'un recorregut pels principals autors de la literatura catalana del segle XX i el seu paper en la construcció social i cultural del país.

La primera entrega d'aquest documental arrenca al 1939 amb la fi de la Guerra Civil i acaba amb l'aprovació de l'actual Llei de política lingüística, l'any 1998.

L'autoria és de Gemma Rodríguez Villanueva i Laura Piaggio, està coproduït per Gueparins i Piaggiodematei i ha comptat amb el suport de TV3, la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació SGAE amb la col·laboració del PEN Català i Edicions 62.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República hi ha participat activament tant en el procés de documentació com en la selecció i cessió d'imatges per l'elaboració del documental.

L'acte de presentació serà a les 17.00, a la Sala Àgora del CESIRE (Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa), a l'Avinguda de les Drassanes núm. 10 de Barcelona. Al web del CESIRE es pot confirmar l'assistència.

El programa Sense ficció de Televisió de Catalunya, presentarà demà dimarts 28 d'abril a les 22.05h. el documental Els internats de la por, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.

Amb Els internats de la por, TV3 tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme que es va iniciar amb Els nens perduts del franquisme (2002) i Torneu-me el fill! (2012).

El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època. Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent.

A diferència de països com Irlanda, que ha reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República ha col·laborat en l'elaboració d'aquest documental amb la consulta i la reproducció de material d'arxiu, principalment del fons de la OCE(Br) cedit per Pep Martínez i Barceló que es pot veure en aquest inventari del Dipòsit Digital de la UB.