El fons AVVES fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el passat mes d’abril per Llúcia Tolosa i Sarró, activista i sòcia d’aquesta associació de veïns de la ciutat de Barcelona.

L’Associació de Veïns i Veïnes per un Eixample Sostenible i per a Viure (AVVES) es va fundar l’octubre de l’any 2000. Prèviament, des de l’any 1998, la gent del barri ja s’havia organitzat per a denunciar els sorolls i els problemes que generava l’obertura d’un cafè teatre, amb sauna, gimnàs i sales de massatge als baixos del carrer Bailèn 22 de l’Eixample de Barcelona. El local nocturn es va obrir sense la llicència corresponent i aquest va ser el punt de partida de la lluita veïnal d’un barri que fins aleshores havia estat molt tranquil. La lluita va durar del 1998 fins al 2020.

El fons conté material relacionat amb la multitud de gestions dutes a terme per l’AVVES per aconseguir el tancament de l’establiment nocturn del carrer Bailèn 22 (denúncies, queixes, accions reivindicatives, difusió de la situació que es vivia al barri a través de diferents mitjans de comunicació, etc.), així com documentació interna de l’Associació (acta de constitució i estatuts, registre d’inscripció al Registre d’Associacions del Departament de Justícia, correspondència amb l’Ajuntament de Barcelona, el Síndic de Greuges de Catalunya, la Guàrdia Urbana, advocats, periodistes, etc.) i notícies aparegudes a la premsa sobre aquest establiment, la lluita dels veïns i veïnes al llarg de tots els anys que va estar obert i la problemàtica (prostitució, drogues, corrupció, etc.) que sovint s’amaga darrere d’alguns negocis d’oci nocturn.

Tota la documentació està ja a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, disponible al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Per saber una mica més d'aquesta llarga i difícil lluita veïnal, vegeu el post del blog que hem publicat darrerament.

El passat dia 8 de juny de 2023 es va inaugurar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició Obert per Vacances que ens convida a fer un recorregut per la història del turisme a Catalunya.

L'exposició abasta des dels seus orígens a finals del segle XIX, com a fenomen lligat a l’excursionisme i a les classes benestants i la seva generalització entre les classes populars durant els anys de la Segona República fins a arribar al turisme de masses iniciat als anys 60 del segle XX, que tant impacte ha generat en el país tant des del punt de vista socioeconòmic com paisatgístic.

La mostra, repassa cronològicament els diferents moments històrics destacant fets rellevants com ara la instauració de les vacances pagades per a totes les persones assalariades l’any 1931 o la implantació del model de turisme de sol i platja que es va acabar imposant a les darreres dècades del segle XX i que ha acabat transformant la fisonomia del país.

Després de les olimpíades de Barcelona  de l’any 1992, el turisme s’ha anat convertint en un dels principals motors econòmics del país. Des d’aleshores s’han anat accentuant fenòmens com la gentrificació i s’han generat moviments com la turismofòbia, que incideixen en les conseqüències negatives que comporta aquesta activitat.

L’exposició, formada per cartells, documents, imatges, filmacions i objectes diversos, vol promoure la reflexió crítica sobre la sostenibilitat del model turístic actual i les seves possibles alternatives.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció tres cartells per aquesta mostra:

• La Ciutat de repòs que necessita Barcelona: exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … (Segona República espanyola)
• La Repoblació de les platges és una barrera contra les invasions (Segona República espanyola)
• Excursionistes: sigueu prudents amb el foc!: la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc aquest darrer editat pel Departament d’Agricultura. Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya l’any 1937.

La mostra es podrà veure fins al pròxim 1 d’octubre de 2023.

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha recuperat l'obra Historia de la vida milagros, y canonizacion del bienauenturado padre sant Hyacintho, de nacion Polaco, de la sagrada orden de Predicadores, repartida en tres libros. Es tracta d'una biografia de Sant Jacint, escrita pel dominic Diego Mas i impresa per Pablo Malo l'any 1595.

Tant al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya com al Catálogo Colectivo de Patrimonio Bibliográfico Español només apareix un altre exemplar de la mateixa edició a la Biblioteca Pública de Lleida.

El volum recuperat presenta dos segells del Convent de Santa Caterina de Barcelona a portada i la marca de foc de la mateixa casa al tall de cap, amb la característica roda de coltells, l'instrument de martiri de Santa Caterina d'Alexandria. Darrere d'un dels segells de portada s'intueix el segell blau de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Com és sabut, arran de la desamortització de 1836, tots els fons conventuals van passar a ser custodiats per la Universitat de Barcelona i la biblioteca dels dominics del convent de Santa Caterina és una de les més importants d'entre les que van arribar.

Va ser la Biblioteca de Catalunya que va detectar aquest volum i es va posar en contacte amb els Mossos d'Esquadra per tal de poder tornar-lo a la seu que li correspon, el CRAI de la Universitat de Barcelona.

Agraïm sincerament la col·laboració i agilitat de les dues institucions per portar a terme la devolució.

Des del passat dia 29 de juny de 2023 es pot visitar al Pavillon Populaire de Montpellier, a França, l’exposició Antoni Campañà. Icônes Cachées. Les images méconnues de la guerre d’Espagne (1936-1939) que  reuneix les fotografies més importants realitzades pel fotògraf català durant la Guerra Civil espanyola.

Els comissaris de la mostra Arnau Gonzàlez i Villalta, Plàcid Garcia-Planas Marcet i Toni Monné Campañà han classificat temàticament en grans blocs una bona selecció de les imatges més importants de la producció de Campañà.

Una part de l’obra d’Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) va romandre oculta i inèdita durant molts anys fins que, l’any 2018, la seva família va descobrir la ja famosa “capsa vermella” amb 5.000 fotografies que va fer durant els anys de la guerra civil i que ell mateix havia amagat. La qualitat artística de les imatges i el fet que eren un testimoni rellevant d’aquest període històric, van suposar una aportació molt destacada al patrimoni fotogràfic del país. Tres anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya les va mostrar a l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà i posteriorment en va incorporar una part a la seva exposició permanent.

Precisament, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut identificar qui era la miliciana anarquista d’una de les fotografies més icòniques de Campañà que fou trobada també dins la capsa vermella plena de negatius inèdits. Es tracta d’Anita Garbin, que es va exiliar l’any 1939 a Béziers, població del sud de França, i no va voler tornar mai a l’estat espanyol, ni va saber que la seva imatge va esdevenir tan popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit les reproduccions de diverses imatges dels llibres:

• España un libro de imagenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas editat a Barcelona en múltiples idiomes per l’Oficina d’Informació Exterior de la CNT i FAI, possiblement l’any 1938 en plena guerra civil:
• 19 de julio 1936 España editat també a Barcelona, possiblement l’any 1936 per les Oficines de Propaganda de la CNT i FAI

Podeu visitar l'exposició fins al 24 de setembre.