0

Enees, l'heroi sionista que no va ser

A la recerca de la Dido hebrea

1. Portada d’una de les traduccions parcials, publicada el 1946, a càrrec de Joseph G. Liebes

El paper de les dides entre l’Eneida i el Tirant lo Blanc

En els darrers compassos del cant IV de l’Eneida, el cant de la bonica (i tràgica) història d’amor entre Dido i Enees, hi apareix un personatge que passa força desapercebut, però que té unes implicacions culturals que val la pena resseguir i que motiva la síntesi que se’n fa en aquestes pàgines. Aquest personatge és Barce, la dida d’Anquises, que va seguir Dido durant la seva dramàtica aventura mediterrània després de la caiguda de Tir en mans de Pigmalió, com tants altres fidels i cortesans de la reina.

La “fosca” Edat mitjana il·luminada pels clàssics: El cas del poeta Virgili

Quan Dante Alighieri va escriure la Commedia als primers decennis del segle XIV va escollir dos companys de camí en el seu pelegrinatge a través de l’Infern, el Purgatori i el Paradís: Virgili i Beatriu. El primer representa la raó perquè en alguns passatges permet els homes mantenir els valors i la conducta que juntament amb la fe, representada per Beatriu, encaminen cap a Déu.

El Fons Josep Vaquer al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

El Fons Josep Vaquer al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Josep Vaquer

 

L’any 2021 el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona va rebre per donació l’arxiu personal de Josep Vaquer i Timoner (1928-2020) que tot just s’acaba de descriure.

 

El llegat inclou documentació diversa: esborranys de la seva tesi doctoral, materials i apunts sobre docència a la Universitat, documents personals i correspondència, entre d’altres.

 

El Fons Josep Vaquer consta de 59 unitats documentals distribuïdes en 10 capses i una carpeta, dipositades al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per a la seva consulta.

 

La creació i difusió d'aquest fons té com a objectiu reconèixer la figura de Josep Vaquer i Timoner com a membre destacat de la UB i, alhora, facilitar la localització i l’accés als seus escrits reunits, tant aquells utilitzats en l'exercici de les seves funcions professionals, com els pertanyents a activitats personals diverses.

 

Josep Vaquer i Timoner va néixer a Maó en el si d’una família de trajectòria militar. El seu pare va ser capità d’artilleria. Va obtenir la Llicenciatura en Ciències (Secció de Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona el 1954. Es va doctorar per la mateixa Universitat el 1960 amb la tesi Sobre la parte p-fundamental del grupo de Bauer.

 

Inicia la carrera docent el 1954 com a ajudant de classes adscrit al departament de Matemàtiques aplicades a la Física fins que el 1961 aconsegueix la càtedra de Geometria, Trigonometria i Geometria Diferencial.

 

Continuarà exercint com a professor fins a la seva jubilació el 1997. Durant la seva vida docent a la Universitat de Barcelona va ser coordinador d’estudis, secretari de redacció de la revista Collectanea Mathematica, vicedegà d’afers econòmics i degà de la Facultat de Matemàtiques del 1976 al 1978.

 

De la seva bibliografia en destaca “Curso de matemáticas”, escrit conjuntament amb Joan Casulleras i Josep Teixidor.

 

ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

Integració de Web of Science Core Collection als resultats de Cercabib

Integració de Web of Science Core Collection als resultats de Cercabib

CatSent: a Catalan sentiment analysis website

Des d'ara el contingut referencial de la base de dades Web of Science Core Collection (WoS), subscrita pel CRAI de la Universitat de Barcelona, es pot recuperar a Cercabib des de l'opció més àmplia de cerca Tot Cercabib, que inclou el buidatge dels recursos electrònics subscrits.

 

Fins aquest moment la base de dades no estava indexada a Cercabib, però amb la nova integració ja es poden recuperar les referències de Web of Science als resultats d'una cerca.

 

Cal tenir en compte que, com es tracta d'una base de dades de subscripció, els resultats només es mostren si estem identificats a Cercabib com a membres de la UB.

 

Per exemple, si recuperem una referència d'aquesta base de dades, prèviament identificats a Cercabib, es mostra el logo de Web of Science Core Collection al camp Font del registre bibliogràfic, i es mostra un enllaç a les citacions d'aquest article en aquesta base de dades.

 

Esperem que aquesta novetat aporti beneficis en l'experiència de recuperació de la informació als usuaris de la UB i l'enriquiment dels resultats de cerca amb aquestes referències de qualitat.

 

ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

El binomi puresa-impuresa al Infern virgilià

El llibre VI de l’Eneida conté un important contingut simbòlic, essent el moment de la baixada als inferns de l’heroi, just a la part central de la trama, el zenit del curs dels esdeveniments. El protagonista del relat èpic, Enees, penetra l’inframón, un indret amb un gran impacte psicològic, tant per la fascinació i misteri amb el qual està connotat com per la rellevància literària que té aquest episodi pel desenvolupament de la contalla.

Insanae Matronae: Les dones troianes a l'Eneida de Virgili

Introducció

L’escena se situa a l’illa de Sicília. Enees i la seva tripulació decideixen celebrar jocs en honor a Anquises, pare d’Enees, mort fa un any. Però no tots els membres de la tripulació participen en els jocs: les dones que van emportar-se de Troia es mantenen aïllades del grup d’homes, i lamenten en la llunyania la mort d’Anquises i anhelen l’enyorada Troia.