Exposicions

Martí Luther, Doctor Biblicus: 500 aniversari de l’inici de la seva traducció de la sagrada Bíblia (1523-2023).

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians que ha estat traduït a diferents idiomes al llarg dels segles. Martí Luther (1483-1546) va ser un monjo agustí de Saxònia que va traduir directament el text bíblic de les llengües originals (hebreu, arameu i grec) a l’alemany. Primer en va traduir el Nou Testament (l’anomenat Septembertestament, 1522), i més tard, amb l’ajuda d’un equip de col·laboradors, tota la Bíblia (1534, amb diverses revisions posteriors), cosa que va tenir un impacte fonamental en la història de la religió i la teologia cristianes, i també en l’evolució de la mateixa llengua alemanya.

En aquesta exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres, explorem la biografia del reformador alemany, els motius de la traducció, les seves característiques i la seva influència en la cultura i el pensament occidentals.

Podríem dir, a tall de resum, que la traducció de la Bíblia de Luther ha estat i és considerada per tots els especialistes una obra mestra fonamental de la literatura alemanya del Renaixement, fruit genuí de la Reforma protestant.

Encara que el professor de Wittenberg no buscava la precisió literal (verbum e verbo), sinó que més aviat es va centrar en el sentit del text (sensum de sensu), Luther va aconseguir una traducció fidel a l’original, amb un valor literari excepcional a causa del seu indiscutible geni creatiu, que també incorporava les variants regionals, amb l’objectiu de poder arribar a tot el públic del domini lingüístic alemany, superant així les barreres dialectals.

A banda de l'exposició virtual, podeu visitar la versió física al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 24 de novembre de 2023. Més informació en aquesta entrada del Blog de Lletres.

Des del pròxim 24 d’octubre fins al 25 de novembre de 2023 podreu visitar al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge l’exposició itinerant Imatges de Cura. Voluntariat i Salut.

La trobareu ubicada prop de l’entrada de la biblioteca. Aquesta exposició és una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social que involucra fins a 14 entitats socials de voluntariat en l’àmbit de la salut i que vol donar a conèixer les diferents formes del treball de cures que realitzen les persones voluntàries i les entitats socials en l’àmbit de la salut.

Una de les tasques més importants de les persones voluntàries i les entitats és la de proporcionar espais i moments de respir a les persones que cuiden familiars amb malalties o dependència.

Els objectius de l’exposició són:

• Dignificar i donar visibilitat al treball de cures, tant les que proporcionen les persones que cuiden familiars, com les que proporcionen les persones voluntàries
• Promoure la corresponsabilitat en el treball de cures, per tal que deixi de ser un àmbit altament feminitzat
• Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la tasca del voluntariat en salut
• Animar la ciutadania a involucrar-se en projectes de voluntariat en salut, tot evidenciant-ne el benefici emocional que en treuen tant les persones ateses com les persones cuidadores

Del 18 d’octubre del 2023 al 17 de març del 2024, es pot visitar al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició IA: Intel·ligència artificial, un passeig per la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui.

Tot i ser una exposició de rabiosa actualitat, el seu caràcter transversal i interès per mostrar els antecedents del tema, permeten presentar obres del CRAI de la Universitat de Barcelona dels segles XVI, XVII i XVIII.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Fons Antic es concreta en cinc obres dins l’àmbit “El somni de la IA” que explora, des d’una perspectiva històrica, els primers intents de l’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom.

Quatre de les obres prestades s’emmarquen dins el món de l’alquímia amb els següents autors: Jàbir ibn Hayyan, Giovanni Agostino Pantheo, Jean-Jacques Manget i Georg Agricola. També s’hi afegeix l’obra Ars combinatoria de Ramon Llull, que, amb el seu plantejament d’un sistema de coneixement exterior al cervell humà, es considera com a antecedent de la computació, i en particular de la IA.

Agraïm a Miquel Seco, professor jubilat de la Facultat de Química de la UB i col·laborador del CRAI Biblioteca de Fons Antic, l’ajut que ha prestat a Roberta Tenci, documentalista del CCCB, per a la selecció de les obres.

El CRAI Biblioteca de Biologia ofereix una exposició bibliogràfica dedicada a la figura del naturalista, explorador, geògraf i biòleg Alfred Russel Wallace (1823-1913).

Naturalista autodidacta i de família humil, Wallace va realitzar expedicions a indrets com la conca de l'Amazones o l'Arxipèlag Malai en les quals va descriure i recollir més de 125.000 espècimens animals, molts d'ells corresponents a espècies que no havien sigut descrites amb anterioritat.

Fou durant la seva exploració de l'Arxipèlag Malai, de 1854 a 1862, que Wallace postulà la possibilitat de dividir la regió en dues meitats segons la seva biodiversitat. La línia imaginària que separa ambdues regions i que fou anomenada, en el seu honor, Línia Wallace implica l'existència de dues històries evolutives diferenciades i va permetre a Wallace avançar la seva pròpia teoria de l'evolució, independent i a la vegada cronològicament paral·lela a la de Charles Darwin.

L'exposició que el CRAI Biblioteca de Biologia l'hi dedica, pot visitar-se a l'entrada de la biblioteca durant el mes d'octubre, i s'emmarca en els actes que la Facultat de Biologia organitza en commemoració del bicentenari del seu naixement.

L'acte central serà el dimarts 10 d'octubre, de 10 a 13 h, a l'Aula Magna de la Facultat i comptarà amb la presència i participació de Miquel Arnedo, director de l'IRBio i dels professors Adrià Casinos, Laura Cardador i Eduard Solà.

Seguint amb la recerca i difusió del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic, avui, dijous 21 de setembre, comença l’exposició Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII.

És una mostra compartida amb el Museu Diocesà de Barcelona amb l’objectiu de donar a conèixer la intensitat de la vida musical a Barcelona al segle XVIII des de diferents mirades, passant pels espais privats i públics, i d’índole tant religiosa com laica.

Tot i que els dos recorreguts són complementaris, en ambdues seus —la Casa de la Pia Almoina i el CRAI Biblioteca de Fons Antic— es presenta una cartografia creada pels comissaris, fins aquest moment inèdita, de l’activitat musical a la ciutat comtal.

Com és sabut, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona juga un paper important en la conservació dels fons musicals barcelonins del set-cents, especialment pel que fa als llibrets de villancets i oratoris. Tanmateix, a part d’aquests testimonis, a la mostra es presenten altres àmbits musicals, com l’òpera, les festes o el ball. En algunes vitrines, el material propi es complementa amb reproduccions de documentació externa.

Els comissaris de la mostra han estat Oriol Brugarolas Bonet, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Mercè Gras Casanovas, de l’Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears, i Lluís Bertran, investigador independent i editor científic de l’ICCMU (Instituto Complutense de Ciencias Musicales). La vitrina dedicada als tallers d’impressió dels llibrets musicals ha anat a càrrec del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, Pedro Rueda.

Tant en la selecció de material com en el suport tècnic, el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha tingut un paper rellevant.

L’exposició al Museu Diocesà es podrà visitar fins al 7 de gener de 2024 i la de la UB fins al 3 de novembre. Per a aquesta última hi ha organitzades dues visites guiades a càrrec dels comissaris els dies 4 d'octubre a les 18 h i 18 d’octubre a les 13 h.

També, s’ha programat una conferència a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic a càrrec del comissari Lluís Bertran el dia 11 d’octubre a les 18 h.

Podeu ampliar la informació amb la notícia del Blog de Fons Antic.

Les BigTech o "grans tecnològiques" són cinc empreses nord-americanes que són considerades les més grans, influents i poderoses en el món de la tecnologia i els negocis. El terme inclou les empreses Google, Amazon, Facebook (avui Meta), Apple i Microsoft.

Al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa pensen que és el moment de presentar aquesta exposició bibliogràfica, pel seu lideratge i domini al sector tecnològic, comerç electrònic, dispositius mòbils, motors de cerca, xarxes socials i serveis al núvol, així com la controvèrsia que generen per la seva influència en l’economia global, la societat la cultura i la vida quotidiana i la nostra privacitat.

Podeu visitar l’exposició física al vestíbul de la CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa - Recerca fins a finals de desembre del 2023 i la mostra virtual al web del CRAI >> Exposicions virtuals >> Economia i Empresa> > Bigtech: Les grans empreses tecnològiques.

Des del passat dia 29 de juny de 2023 es pot visitar al Pavillon Populaire de Montpellier, a França, l’exposició Antoni Campañà. Icônes Cachées. Les images méconnues de la guerre d’Espagne (1936-1939) que  reuneix les fotografies més importants realitzades pel fotògraf català durant la Guerra Civil espanyola.

Els comissaris de la mostra Arnau Gonzàlez i Villalta, Plàcid Garcia-Planas Marcet i Toni Monné Campañà han classificat temàticament en grans blocs una bona selecció de les imatges més importants de la producció de Campañà.

Una part de l’obra d’Antoni Campañà i Bandranas (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) va romandre oculta i inèdita durant molts anys fins que, l’any 2018, la seva família va descobrir la ja famosa “capsa vermella” amb 5.000 fotografies que va fer durant els anys de la guerra civil i que ell mateix havia amagat. La qualitat artística de les imatges i el fet que eren un testimoni rellevant d’aquest període històric, van suposar una aportació molt destacada al patrimoni fotogràfic del país. Tres anys més tard, el Museu Nacional d’Art de Catalunya les va mostrar a l’exposició temporal La guerra infinita. Antoni Campañà i posteriorment en va incorporar una part a la seva exposició permanent.

Precisament, gràcies a aquesta exposició, s’ha pogut identificar qui era la miliciana anarquista d’una de les fotografies més icòniques de Campañà que fou trobada també dins la capsa vermella plena de negatius inèdits. Es tracta d’Anita Garbin, que es va exiliar l’any 1939 a Béziers, població del sud de França, i no va voler tornar mai a l’estat espanyol, ni va saber que la seva imatge va esdevenir tan popular.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit les reproduccions de diverses imatges dels llibres:

• España un libro de imagenes sobre cuentos de miedo y calumnias fascistas editat a Barcelona en múltiples idiomes per l’Oficina d’Informació Exterior de la CNT i FAI, possiblement l’any 1938 en plena guerra civil:
• 19 de julio 1936 España editat també a Barcelona, possiblement l’any 1936 per les Oficines de Propaganda de la CNT i FAI

Podeu visitar l'exposició fins al 24 de setembre.

Sabeu quina és la magnitud del malbaratament d'aliments al món?

Per tenir-ne una idea un parell de dades: entre el 30% i el 40% dels aliments produïts al món es llencen i a Europa el malbaratament es quantifica en uns 165 kg de menjar per persona i any.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, definits per les Nacions Unides i als quals la Universitat de Barcelona s'hi adhereix, ens insten a reduir aquest malbaratament a la meitat pel 2030.

Fins al mes de setembre podreu trobar al vestíbul del CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge l'exposició Menja't el malbaratament. Aquesta mostra té la voluntat d'acostar a l'alumnat i a tots els membres de la comunitat UB la importància de ser conscients del malbaratament alimentari, conèixer quines en són les causes i com podem fer-hi front.

L'exposició, que ha anat itinerant per diverses facultats i espais de la universitat, parteix d'una iniciativa d'aprenentatge servei sorgida de l'assignatura de Desenvolupament Sostenible del Grau en Ciències Ambientals de la UB amb la col·laboració de la Plataforma Aprofitem els Aliments i la Fundació Espigoladors.

El CRAI Biblioteca de Fons Antic ha organitzat l’exposició L'argumentació del conflicte: al·legacions jurídiques catalanes (segles XVI-XIX), comissariada per Josep Capdeferro de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Les al·legacions jurídiques eren els textos on els advocats defensaven els arguments dels seus clients, tot esdevenint fonts d’indubtable valor per a la història social i econòmica i, més especialment, per a la història local.

L’exposició - on a més del comissari hi han participat diferents especialistes - es podrà visitar a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i Fons Antic des del dia 6 de juny fins al 21 de juliol.

A més de dues visites guiades a càrrec del comissari, també s’han organitzat dos seminaris: Les al·legacions jurídiques sobre conflictes familiars i successoris, una mina d'arbres genealògics i Les al·legacions jurídiques, un tresor bibliogràfic al servei de la recerca, els dies 5 i 10 de juliol respectivament.

Tant l’exposició com les activitats paral·leles tanquen el conveni signat el mes de febrer de l’any passat entre la Universitat de Barcelona i l’ICAB (Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona) per tal de promoure la descripció, coneixement i investigació de les col·leccions d’al·legacions jurídiques d’ambdues institucions.

Consulteu tota la informació al Blog de Fons Antic.

Del 18 de maig al 29 de juny de 2023, al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet es pot visitar l'exposició COSSOS NUS!? en llibres per a infants, amb la selecció de llibres que ha realitzat la professora Emma Bosch i els estudiants de la Menció en Biblioteques Escolars (curs 2022-2023) de la Universitat de Barcelona per a la secció Llibres que parlen de... cossos nus del número 97 de la revista Faristol, editada per l'IbbyCat.

Aquesta petita selecció de vint-i-dos llibres forma part del projecte Cossos nus a l’escola on s’analitzen les representacions de la nuesa en produccions per a infants, que es va iniciar en l’assignatura Lectura de la imatge i que està previst que finalitzi el curs vinent.

A l’exposició es poden consultar llibres de coneixements i de ficció per a infants molt recomanables perquè mostren gran diversitat de cossos i la nuesa és tractada amb naturalitat.

També hi ha llibres en què, pels temes tractats, les persones haurien d'estar despullades però apareixen amb roba interior o si estan nues, l'enquadrament, la postura, o algun objecte col·locat estratègicament amaga els genitals.