Exposicions

Einstein a Barcelona, 1923. Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

Einstein a Barcelona, 1923. Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

Einstein a Barcelona, 1923. Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

 

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

 

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

 

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

 

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

 

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

 

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

 

 

 

 

 

 

La nova exposició del CRAI Biblioteca de Fons Antic dona a conèixer el rescat, el 1857, del seu grup de manuscrits més antics

La nova exposició del CRAI Biblioteca de Fons Antic dona a conèixer el rescat, el 1857, del seu grup de manuscrits més antics

“Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857

 

El passat 6 de novembre, el CRAI Biblioteca de Fons Antic va inaugurar l’exposició "Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857, que es podrà visitar a l’espai expositiu dels CRAI biblioteques de Lletres i de Fons Antic fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres de les 8.30 a les 20 h.

 

La mostra celebra i dona a conèixer la col·lecció de 54 manuscrits rescatats per Marià Aguiló d’una destrucció segura el 1857. En aquell moment bibliotecari segon de la Provincial i Universitària de Barcelona, el seu afany va permetre que actualment aquest grup de còdexs -entre els més antics de la col·lecció i datats entre els segles X i XV- es custodiïn al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

 

Estem molt contents que la iniciativa parteixi del gairebé homònim TFM (Treball Final de Màster) d’Ariadna Arrufat Fargas, defensat per al Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB) el 2022.

 

Ella mateixa, amb Margalida Tomàs, biògrafa d’Aguiló, són les comissàries de la mostra, que aspira a un doble objectiu: presentar una selecció representativa dels manuscrits -conscients que encara queda força feina per fer des del punt de vista codicològic-, i explicar la captivadora història del seu salvament, amb un protagonista, Marià Aguiló, no menys fascinant. De fet, aquest projecte és un primer pas per ressaltar la seva figura, cabdal durant els primers temps de la nostra institució.

 

Com a complement de l’exposició, el 15 de novembre Ariadna Arrufat Fargas n’oferirà una visita guiada a les 18.30 (punt de trobada, el mateix espai expositiu); a continuació, hi haurà una xerrada a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic, entre les 19 i les 20, amb les següents intervencions:

  • Ariadna Arrufat Fargas. Els manuscrits recuperats: característiques i incògnites de la col·lecció
  • Margalida Tomàs. Retrat (fragmentari) de Marià Aguiló (1825-1897)
  • Marina Ruiz Fargas. Apunts sobre la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona durant la dècada dels cinquanta del segle XIX

 

Més informació en aquest apunt del Blog de Fons Antic.

 

 

 

 

 

 

Exposició Ni Déu, Ni Estat, Ni Patró. L’anarquisme a la Catalunya contemporània amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Exposició Ni Déu, Ni Estat, Ni Patró. L’anarquisme a la Catalunya contemporània amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Ni Déu, Ni Estat, Ni Patró

 

Des de finals de setembre es pot visitar l’exposició Ni Déu, Ni Estat, Ni Patró. L’anarquisme a la Catalunya contemporània a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

 

La inauguració va comptar amb la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i els historiadors Tono Vizcaino i Miguel Garau com a comissaris de la mostra.

 

L’exposició proposa una aproximació a l’anarquisme, un dels moviments socials més importants en la Catalunya contemporània, resseguint la seva influència en els seus diferents vessants, des del sindicalisme fins a la cultura i l’educació, passant per l’economia i l’organització sociopolítica. I ho fa des dels seus inicis fins a l’actualitat, amb l’objectiu de refer i divulgar tota aquesta memòria col·lectiva, truncada especialment per la dictadura franquista.

 

Tot i la noblesa i les raons objectives de les aspiracions de la militància anarquista, la violència política va contaminar aquesta ideologia que es reclamava antimilitarista i de llinatge humanista. Això explica, també, per què històricament ha estat combatuda feroçment fins que se n’ha distorsionat la percepció en l’imaginari col·lectiu del país.

 

Segons Jordi Font, l’exposició pretén trencar tòpics i presentar l’anarquisme més enllà de les visions esbiaixades que s’han centrat sovint en la violència. Així mateix, es reconeix la importància del llegat històric de figures molt destacades del moviment, com Salvador Seguí, Federica Montseny o Quico Sabaté.

 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombrós material per aquesta mostra que inclou adhesius, cartells i revistes. Aprofitem per recordar-vos que als nostres fons hi ha nombrosa documentació relacionada amb la matèria.

 

No us perdeu aquesta mostra que té, a més, l’al·licient de què és la darrera exposició que el Memorial Democràtic exhibeix a l’actual emplaçament ubicat al barri del Raval, abans del trasllat al nou edifici a la plaça Sant Jaume previst per al 2025.

 

L’entrada és gratuïta i la podeu visitar fins al 18 de gener de 2024.

 

 

 

 

 

 

Exposició L’art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona, coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic

Exposició L’art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona, coordinada pel CRAI BIblioteca del Campus Clínic

Exposició L'art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona

 

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta l'exposició L’art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona.

 

Cada cultura interpreta el significat de la mort segons les seves creences i patrons i la percepció que se’n té està influïda per la naturalitat amb què es produeix.

 

En aquesta exposició us ofereixen un recorregut per alguns dels cementiris de Barcelona, mitjançant el qual coneixereu el vincle històric entre un gran nombre de personalitats de la medicina catalana i les creacions artístiques d’àmbit fúnebre que les recorden, descobrireu doncs autèntics museus a l’aire lliure.

 

Comissariada per Ida Carrau i Joan Pujol i coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, compta amb les il·lustracions de l’artista Joan Bueno, documents cedits per l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (provinents de la donació del Sr. Jordi Mirabent Castiel) i per la Biblioteca Funerària de Cementiris de Barcelona així com monografies de l’extens fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

 

La podreu visitar des del 25 d’octubre fins al 20 de desembre de 2023 al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, carrer Casanova 143, 08036 Barcelona.

 

L'horari és de dilluns a divendres de 9 a 21 h i l'entrada és lliure.

 

 

 

 

 

 

Exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres homenatge a la traducció de la Bíblia feta per Martí Luther (1483-1546)

Exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres homenatge a la traducció de la Bíblia feta per Martí Luther (1483-1546)

Exposició virtual: Martí Luther, Doctor Biblicus

 

Martí Luther, Doctor Biblicus: 500 aniversari de l’inici de la seva traducció de la sagrada Bíblia (1523-2023).

 

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians que ha estat traduït a diferents idiomes al llarg dels segles. Martí Luther (1483-1546) va ser un monjo agustí de Saxònia que va traduir directament el text bíblic de les llengües originals (hebreu, arameu i grec) a l’alemany. Primer en va traduir el Nou Testament (l’anomenat Septembertestament, 1522), i més tard, amb l’ajuda d’un equip de col·laboradors, tota la Bíblia (1534, amb diverses revisions posteriors), cosa que va tenir un impacte fonamental en la història de la religió i la teologia cristianes, i també en l’evolució de la mateixa llengua alemanya.

 

En aquesta exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres, explorem la biografia del reformador alemany, els motius de la traducció, les seves característiques i la seva influència en la cultura i el pensament occidentals.

 

Podríem dir, a tall de resum, que la traducció de la Bíblia de Luther ha estat i és considerada per tots els especialistes una obra mestra fonamental de la literatura alemanya del Renaixement, fruit genuí de la Reforma protestant.

 

Encara que el professor de Wittenberg no buscava la precisió literal (verbum e verbo), sinó que més aviat es va centrar en el sentit del text (sensum de sensu), Luther va aconseguir una traducció fidel a l’original, amb un valor literari excepcional a causa del seu indiscutible geni creatiu, que també incorporava les variants regionals, amb l’objectiu de poder arribar a tot el públic del domini lingüístic alemany, superant així les barreres dialectals.

 

A banda de l'exposició virtual, podeu visitar la versió física al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 24 de novembre de 2023. Més informació en aquesta entrada del Blog de Lletres.

 

 

 

 

 

 

L’exposició itinerant “Imatges de Cura. Voluntariat i Salut” al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge

L’exposició itinerant “Imatges de Cura. Voluntariat i Salut” al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge

Imatges de cura. Voluntariat i salut

 

Des del pròxim 24 d’octubre fins al 25 de novembre de 2023 podreu visitar al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge l’exposició itinerant Imatges de Cura. Voluntariat i Salut.

 

La trobareu ubicada prop de l’entrada de la biblioteca. Aquesta exposició és una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social que involucra fins a 14 entitats socials de voluntariat en l’àmbit de la salut i que vol donar a conèixer les diferents formes del treball de cures que realitzen les persones voluntàries i les entitats socials en l’àmbit de la salut.

 

Una de les tasques més importants de les persones voluntàries i les entitats és la de proporcionar espais i moments de respir a les persones que cuiden familiars amb malalties o dependència.

 

Els objectius de l’exposició són:

  • Dignificar i donar visibilitat al treball de cures, tant les que proporcionen les persones que cuiden familiars, com les que proporcionen les persones voluntàries
  • Promoure la corresponsabilitat en el treball de cures, per tal que deixi de ser un àmbit altament feminitzat
  • Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la tasca del voluntariat en salut
  • Animar la ciutadania a involucrar-se en projectes de voluntariat en salut, tot evidenciant-ne el benefici emocional que en treuen tant les persones ateses com les persones cuidadores

 

 

 

 

 

 

Exposició “Esport, Indústria i Modernitat” al MNACTEC de Terrassa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Exposició “Esport, Indústria i Modernitat” al MNACTEC de Terrassa amb col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Esport bicicletes

 

L’exposició itinerant Esport, Indústria i Modernitat, es pot visitar fins al pròxim dia 12 de novembre de 2023 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa.

La mostra vol destacar l’estreta relació entre l’origen de l’esport modern i el desenvolupament científic, tecnològic i industrial .

 

L'espai expositiu comença amb els inicis de l’esport a Catalunya, des de l’últim terç del segle XIX fins a l’organització de l’Olimpíada Popular i l’esclat de la Guerra Civil. Explica l’evolució social dels esports, una pràctica inicialment exclusiva de les classes benestants que es democratitza i es converteix en un fenomen de masses. També tracta l’evolució de la dona en la pràctica esportiva, els considerats esports tradicionals, i l’aparició dels nous esports fills dels avanços científics, tècnics i industrials.

 

L’exposició itinerant complementa el discurs historiogràfic amb uns quants vehicles perfectament conservats, com un automòbil Sima Violet (1925), una motocicleta JFC (1924), una motocicleta Villalbí (1904), un velocípede de l’últim quart del segle XIX, i diversos materials esportius, així com trofeus, llibres i cartells, entre els quals destaquem un del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.

 

La visita a l'impressionant  Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa es justifica per si mateixa, però amb aquesta exposició resulta encara més recomanable. 

 

ODS 17: Aliances per assolir els objectius    ODS 9: Indústria, innovació i infraestructura

 

 

 

 

El CRAI Biblioteca de Fons Antic a l’exposició IA: Intel·ligència artificial del CCCB

El CRAI Biblioteca de Fons Antic a l’exposició IA: Intel·ligència artificial del CCCB

IA: Intel·ligència artificial

 

Del 18 d’octubre del 2023 al 17 de març del 2024, es pot visitar al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició IA: Intel·ligència artificial, un passeig per la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui.

 

Tot i ser una exposició de rabiosa actualitat, el seu caràcter transversal i interès per mostrar els antecedents del tema, permeten presentar obres del CRAI de la Universitat de Barcelona dels segles XVI, XVII i XVIII.

 

L’aportació del CRAI Biblioteca de Fons Antic es concreta en cinc obres dins l’àmbit “El somni de la IA” que explora, des d’una perspectiva històrica, els primers intents de l’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom.

 

Quatre de les obres prestades s’emmarquen dins el món de l’alquímia amb els següents autors: Jàbir ibn Hayyan, Giovanni Agostino Pantheo, Jean-Jacques Manget i Georg Agricola. També s’hi afegeix l’obra Ars combinatoria de Ramon Llull, que, amb el seu plantejament d’un sistema de coneixement exterior al cervell humà, es considera com a antecedent de la computació, i en particular de la IA.

 

Agraïm a Miquel Seco, professor jubilat de la Facultat de Química de la UB i col·laborador del CRAI Biblioteca de Fons Antic, l’ajut que ha prestat a Roberta Tenci, documentalista del CCCB, per a la selecció de les obres.

 

 

 

 

 

 

Exposició dedicada a Alfred Russel Wallace al CRAI Biblioteca de Biologia

Exposició dedicada a Alfred Russel Wallace al CRAI Biblioteca de Biologia

wallace3.jpeg

 

El CRAI Biblioteca de Biologia ofereix una exposició bibliogràfica dedicada a la figura del naturalista, explorador, geògraf i biòleg Alfred Russel Wallace (1823-1913).

 

Naturalista autodidacta i de família humil, Wallace va realitzar expedicions a indrets com la conca de l'Amazones o l'Arxipèlag Malai en les quals va descriure i recollir més de 125.000 espècimens animals, molts d'ells corresponents a espècies que no havien sigut descrites amb anterioritat.

 

Fou durant la seva exploració de l'Arxipèlag Malai, de 1854 a 1862, que Wallace postulà la possibilitat de dividir la regió en dues meitats segons la seva biodiversitat. La línia imaginària que separa ambdues regions i que fou anomenada, en el seu honor, Línia Wallace implica l'existència de dues històries evolutives diferenciades i va permetre a Wallace avançar la seva pròpia teoria de l'evolució, independent i a la vegada cronològicament paral·lela a la de Charles Darwin.

 

L'exposició que el CRAI Biblioteca de Biologia l'hi dedica, pot visitar-se a l'entrada de la biblioteca durant el mes d'octubre, i s'emmarca en els actes que la Facultat de Biologia organitza en commemoració del bicentenari del seu naixement.

 

L'acte central serà el dimarts 10 d'octubre, de 10 a 13 h, a l'Aula Magna de la Facultat i comptarà amb la presència i participació de Miquel Arnedo, director de l'IRBio i dels professors Adrià Casinos, Laura Cardador i Eduard Solà.

 

 

 

 

 

 

Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII, nova exposició del CRAI Biblioteca de Fons Antic

Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII, nova exposició del CRAI Biblioteca de Fons Antic

Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII

 

Seguint amb la recerca i difusió del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic, avui, dijous 21 de setembre, comença l’exposició Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII.

 

És una mostra compartida amb el Museu Diocesà de Barcelona amb l’objectiu de donar a conèixer la intensitat de la vida musical a Barcelona al segle XVIII des de diferents mirades, passant pels espais privats i públics, i d’índole tant religiosa com laica.

 

Tot i que els dos recorreguts són complementaris, en ambdues seus —la Casa de la Pia Almoina i el CRAI Biblioteca de Fons Antic— es presenta una cartografia creada pels comissaris, fins aquest moment inèdita, de l’activitat musical a la ciutat comtal.

 

Com és sabut, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona juga un paper important en la conservació dels fons musicals barcelonins del set-cents, especialment pel que fa als llibrets de villancets i oratoris. Tanmateix, a part d’aquests testimonis, a la mostra es presenten altres àmbits musicals, com l’òpera, les festes o el ball. En algunes vitrines, el material propi es complementa amb reproduccions de documentació externa.

 

Els comissaris de la mostra han estat Oriol Brugarolas Bonet, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Mercè Gras Casanovas, de l’Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears, i Lluís Bertran, investigador independent i editor científic de l’ICCMU (Instituto Complutense de Ciencias Musicales). La vitrina dedicada als tallers d’impressió dels llibrets musicals ha anat a càrrec del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, Pedro Rueda.

 

Tant en la selecció de material com en el suport tècnic, el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha tingut un paper rellevant.

 

L’exposició al Museu Diocesà es podrà visitar fins al 7 de gener de 2024 i la de la UB fins al 3 de novembre. Per a aquesta última hi ha organitzades dues visites guiades a càrrec dels comissaris els dies 4 d'octubre a les 18 h i 18 d’octubre a les 13 h.

 

També, s’ha programat una conferència a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic a càrrec del comissari Lluís Bertran el dia 11 d’octubre a les 18 h.

 

Podeu ampliar la informació amb la notícia del Blog de Fons Antic.

 

ODS 17: Aliances per assolir els objectius