Exposicions

El passat dia 5 d’octubre es va inaugurar a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) - Centre Julio González de la ciutat de València l’exposició Popular que es podrà visitar fins al pròxim mes d'abril de 2024.

Comissariada per l’artista i crític d’art Pedro G. Romero, l’exposició reuneix més de 1500 peces entre gravats, audiovisuals, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, llibres i altra documentació que prové, en la seva gran majoria, dels fons del mateix IVAM.

La mostra es completa amb algunes peces procedents de la col·lecció Michael Jenkins & Javier Romero del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), de l’Archivo Lafuente que forma part dels fons del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, així com de diferents col·leccions privades.

Al dossier de premsa elaborat pels organitzadors ens expliquen què és el concepte Popular:

El popular no és la fama ni el famós. El popular no són els productes de la cultura de masses. El popular no és el pop. El popular no és l’art del poble, ni la identitat del país, ni els símbols de la nació. El popular no és producte del proletariat ni l’artesania de les classes treballadores. El popular no és el folklore. El popular no són els tòpics ni els souvenirs per a turistes. El popular no són les llepolies visuals, les mercaderies de tot a un euro, les regalies de la publicitat. El popular camina entre tot això, per davall de tot això, però és una altra cosa. Popular és una exposició i és una investigació –ensenyar és una forma de coneixement–, que pretén respondre a aquesta pregunta.

L’exposició ha comptat també amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha prestat nombrós material entre el que destaquen obres que formen part de la col·lecció de cartells polítics i històrics del nostre arxiu.

Amb motiu del 25N, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, el CRAI Biblioteca de Belles Arts acull l'exposició itinerant Lliures i sense por.

Es tracta d'una sèrie de 9 plafons pensada com a recurs formatiu per reflexionar sobre què són les violències sexuals, com identificar-les, quines en són les causes, i què es pot fer davant situacions de violència, elaborada per l'Institut Català de les Dones.

Es pot visitar a tot l'espai del CRAI Biblioteca de Belles Arts fins al pròxim 7 de desembre.

L'exposició es complementa amb la mostra bibliogràfica del fons del CRAI Biblioteca Art i violència envers les dones.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica d’enguany Teoria de Debye-Hückel i aplicacions (1923-2023) per commemorar el centenari de la teoria plantejada de Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.

Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l'electroquímica fins als plasmes que apareixen a l'astrofísica.

En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d'aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.

L'exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. La podeu visitar en l’horari habitual a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca durant el curs 2023-24.

El pròxim dimecres 22 de novembre a les 12 hores, s'inaugura la divuitena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició Einstein a Barcelona, 1923. L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i de Química de la UB.

Enguany s’hi representarà l’obra de teatre Revolucionaris, que tracta, entre altres coses, de la percepció social de la ciència i dels científics, inspirant-se en un episodi poc conegut de la visita d’Einstein a Barcelona. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge i la interpretació hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

Albert Einstein (1879-1955) va acabar acceptant una de les reiterades invitacions que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) li havia fet arribar per visitar Barcelona, fet que finalment va passar entre el 22 de febrer i l’1 de març de 1923. L'acompanyava Elsa Einstein, la seva segona esposa, i van fer d'amfitrions principalment l'enginyer, físic i matemàtic Esteve Terradas i el polític Rafael Campalans.

Els poders públics van seguir amb insistència l’estada del mite a Barcelona, pensant que la visita podria servir per incrementar l’interès de la societat per l’activitat científica i, sobretot, per promoure el desenvolupament de la ciència bàsica al país. Durant la seva estada, però, Einstein no es va limitar a reunir-se amb científics. Es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes, per exemple.

Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes, tot i que, a jutjar per les cròniques sobre la seva estada, no hi va tenir gaire èxit. La seva dificultat per parlar en un idioma que no fos l’alemany i la complicació mateixa de les noves concepcions van ser obstacles que tan sols un escassíssim nombre dels assistents van aconseguir superar.

Amb aquesta exposició bibliogràfica es commemora el centenari d’una fita de gran importància en la història científica de la ciutat.

El passat 6 de novembre, el CRAI Biblioteca de Fons Antic va inaugurar l’exposició "Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857, que es podrà visitar a l’espai expositiu dels CRAI biblioteques de Lletres i de Fons Antic fins a l’1 de desembre, de dilluns a divendres de les 8.30 a les 20 h.

La mostra celebra i dona a conèixer la col·lecció de 54 manuscrits rescatats per Marià Aguiló d’una destrucció segura el 1857. En aquell moment bibliotecari segon de la Provincial i Universitària de Barcelona, el seu afany va permetre que actualment aquest grup de còdexs -entre els més antics de la col·lecció i datats entre els segles X i XV- es custodiïn al CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Estem molt contents que la iniciativa parteixi del gairebé homònim TFM (Treball Final de Màster) d’Ariadna Arrufat Fargas, defensat per al Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (UB) el 2022.

Ella mateixa, amb Margalida Tomàs, biògrafa d’Aguiló, són les comissàries de la mostra, que aspira a un doble objectiu: presentar una selecció representativa dels manuscrits -conscients que encara queda força feina per fer des del punt de vista codicològic-, i explicar la captivadora història del seu salvament, amb un protagonista, Marià Aguiló, no menys fascinant. De fet, aquest projecte és un primer pas per ressaltar la seva figura, cabdal durant els primers temps de la nostra institució.

Com a complement de l’exposició, el 15 de novembre Ariadna Arrufat Fargas n’oferirà una visita guiada a les 18.30 (punt de trobada, el mateix espai expositiu); a continuació, hi haurà una xerrada a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic, entre les 19 i les 20, amb les següents intervencions:

• Ariadna Arrufat Fargas. Els manuscrits recuperats: característiques i incògnites de la col·lecció
• Margalida Tomàs. Retrat (fragmentari) de Marià Aguiló (1825-1897)
• Marina Ruiz Fargas. Apunts sobre la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona durant la dècada dels cinquanta del segle XIX

Més informació en aquest apunt del Blog de Fons Antic.

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta l'exposició L’art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona.

Cada cultura interpreta el significat de la mort segons les seves creences i patrons i la percepció que se’n té està influïda per la naturalitat amb què es produeix.

En aquesta exposició us ofereixen un recorregut per alguns dels cementiris de Barcelona, mitjançant el qual coneixereu el vincle històric entre un gran nombre de personalitats de la medicina catalana i les creacions artístiques d’àmbit fúnebre que les recorden, descobrireu doncs autèntics museus a l’aire lliure.

Comissariada per Ida Carrau i Joan Pujol i coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, compta amb les il·lustracions de l’artista Joan Bueno, documents cedits per l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (provinents de la donació del Sr. Jordi Mirabent Castiel) i per la Biblioteca Funerària de Cementiris de Barcelona així com monografies de l’extens fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

La podreu visitar des del 25 d’octubre fins al 20 de desembre de 2023 al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, carrer Casanova 143, 08036 Barcelona.

L'horari és de dilluns a divendres de 9 a 21 h i l'entrada és lliure.

Martí Luther, Doctor Biblicus: 500 aniversari de l’inici de la seva traducció de la sagrada Bíblia (1523-2023).

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians que ha estat traduït a diferents idiomes al llarg dels segles. Martí Luther (1483-1546) va ser un monjo agustí de Saxònia que va traduir directament el text bíblic de les llengües originals (hebreu, arameu i grec) a l’alemany. Primer en va traduir el Nou Testament (l’anomenat Septembertestament, 1522), i més tard, amb l’ajuda d’un equip de col·laboradors, tota la Bíblia (1534, amb diverses revisions posteriors), cosa que va tenir un impacte fonamental en la història de la religió i la teologia cristianes, i també en l’evolució de la mateixa llengua alemanya.

En aquesta exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres, explorem la biografia del reformador alemany, els motius de la traducció, les seves característiques i la seva influència en la cultura i el pensament occidentals.

Podríem dir, a tall de resum, que la traducció de la Bíblia de Luther ha estat i és considerada per tots els especialistes una obra mestra fonamental de la literatura alemanya del Renaixement, fruit genuí de la Reforma protestant.

Encara que el professor de Wittenberg no buscava la precisió literal (verbum e verbo), sinó que més aviat es va centrar en el sentit del text (sensum de sensu), Luther va aconseguir una traducció fidel a l’original, amb un valor literari excepcional a causa del seu indiscutible geni creatiu, que també incorporava les variants regionals, amb l’objectiu de poder arribar a tot el públic del domini lingüístic alemany, superant així les barreres dialectals.

A banda de l'exposició virtual, podeu visitar la versió física al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 24 de novembre de 2023. Més informació en aquesta entrada del Blog de Lletres.

Des del pròxim 24 d’octubre fins al 25 de novembre de 2023 podreu visitar al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge l’exposició itinerant Imatges de Cura. Voluntariat i Salut.

La trobareu ubicada prop de l’entrada de la biblioteca. Aquesta exposició és una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social que involucra fins a 14 entitats socials de voluntariat en l’àmbit de la salut i que vol donar a conèixer les diferents formes del treball de cures que realitzen les persones voluntàries i les entitats socials en l’àmbit de la salut.

Una de les tasques més importants de les persones voluntàries i les entitats és la de proporcionar espais i moments de respir a les persones que cuiden familiars amb malalties o dependència.

Els objectius de l’exposició són:

• Dignificar i donar visibilitat al treball de cures, tant les que proporcionen les persones que cuiden familiars, com les que proporcionen les persones voluntàries
• Promoure la corresponsabilitat en el treball de cures, per tal que deixi de ser un àmbit altament feminitzat
• Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la tasca del voluntariat en salut
• Animar la ciutadania a involucrar-se en projectes de voluntariat en salut, tot evidenciant-ne el benefici emocional que en treuen tant les persones ateses com les persones cuidadores

Del 18 d’octubre del 2023 al 17 de març del 2024, es pot visitar al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició IA: Intel·ligència artificial, un passeig per la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui.

Tot i ser una exposició de rabiosa actualitat, el seu caràcter transversal i interès per mostrar els antecedents del tema, permeten presentar obres del CRAI de la Universitat de Barcelona dels segles XVI, XVII i XVIII.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Fons Antic es concreta en cinc obres dins l’àmbit “El somni de la IA” que explora, des d’una perspectiva històrica, els primers intents de l’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom.

Quatre de les obres prestades s’emmarquen dins el món de l’alquímia amb els següents autors: Jàbir ibn Hayyan, Giovanni Agostino Pantheo, Jean-Jacques Manget i Georg Agricola. També s’hi afegeix l’obra Ars combinatoria de Ramon Llull, que, amb el seu plantejament d’un sistema de coneixement exterior al cervell humà, es considera com a antecedent de la computació, i en particular de la IA.

Agraïm a Miquel Seco, professor jubilat de la Facultat de Química de la UB i col·laborador del CRAI Biblioteca de Fons Antic, l’ajut que ha prestat a Roberta Tenci, documentalista del CCCB, per a la selecció de les obres.

El CRAI Biblioteca de Biologia ofereix una exposició bibliogràfica dedicada a la figura del naturalista, explorador, geògraf i biòleg Alfred Russel Wallace (1823-1913).

Naturalista autodidacta i de família humil, Wallace va realitzar expedicions a indrets com la conca de l'Amazones o l'Arxipèlag Malai en les quals va descriure i recollir més de 125.000 espècimens animals, molts d'ells corresponents a espècies que no havien sigut descrites amb anterioritat.

Fou durant la seva exploració de l'Arxipèlag Malai, de 1854 a 1862, que Wallace postulà la possibilitat de dividir la regió en dues meitats segons la seva biodiversitat. La línia imaginària que separa ambdues regions i que fou anomenada, en el seu honor, Línia Wallace implica l'existència de dues històries evolutives diferenciades i va permetre a Wallace avançar la seva pròpia teoria de l'evolució, independent i a la vegada cronològicament paral·lela a la de Charles Darwin.

L'exposició que el CRAI Biblioteca de Biologia l'hi dedica, pot visitar-se a l'entrada de la biblioteca durant el mes d'octubre, i s'emmarca en els actes que la Facultat de Biologia organitza en commemoració del bicentenari del seu naixement.

L'acte central serà el dimarts 10 d'octubre, de 10 a 13 h, a l'Aula Magna de la Facultat i comptarà amb la presència i participació de Miquel Arnedo, director de l'IRBio i dels professors Adrià Casinos, Laura Cardador i Eduard Solà.