El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora el bicentenari d'aquest compost amb una mostra que repassa la seva història des de l'aïllament de Faraday fins a la fonamentació de la química aromàtica.
Aquesta exposició virtual, que s'articula a través de quatre pòsters científics, ha estat possible gràcies a la iniciativa i col·laboració dels professors Albert Moyano i Jordi Poater.
La mostra posa en relleu la importància d'un dels elements més rellevants de la química orgànica i analitza el camí científic que va permetre comprendre la seva naturalesa.
Els orígens: de Faraday a Mitscherlich:
La història del benzè s'inicia a principis del segle XIX, en ple desenvolupament de la química orgànica. L'any 1825, el científic britànic Michael Faraday va aïllar per primera vegada aquesta substància a partir del gas de l'enllumenat públic de Londres, anomenant-la «bicarburet d’hidrogen». Posteriorment, el 1833, Eilhard Mitscherlich va obtenir el mateix compost (que va anomenar «benzin») i en va determinar la fórmula molecular correcta: C6H6.
L'enigma de l'estructura i la visió de Kekulé:
L'exposició repassa el llarg camí cap a la comprensió de la seva estructura. Malgrat la seva estabilitat, els químics de l'època no entenien com un compost podia tenir tan pocs àtoms d'hidrogen. La solució va arribar el 1865, quan August Kekulé va proposar un anell de sis àtoms de carboni tetravalent amb enllaços dobles i senzills mòbils que s'alternen contínuament. Kekulé va explicar que va imaginar aquesta forma cíclica en somiar amb una serp que es mossegava la cua.
Un llegat fonamental per a la ciència i la indústria:
La peculiar estructura del benzè, un anell hexagonal perfectament simètric, és present en milers de compostos orgànics. El seu descobriment va establir les bases de la química aromàtica, un pilar essencial per a la síntesi de medicaments, la creació de materials quotidians i el desenvolupament de la indústria moderna.
