Fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química

El proper dimecres 27 de Novembre a les 12h, s'inaugura la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició 100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany s'hi representarà l'obra de teatre "Cent Anys després" que tracta d'aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit d'alguns descobriments de 1919 en el camp de la Física. Escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions, sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article d'Irving Langmuir sobre el disseny de la primera balança superficial que marcà l’inici de la moderna ciència de superfícies, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza, durant el curs 2017-2018, una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932 pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme. Ara us oferim l'exposició en format virtual.

Dimecres, 18 d'octubre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Irving Langmuir i concretament al naixement fa just 100 anys de la moderna Ciència de Superfícies. La nova exposició es podrà visitar durant tot el curs 2017-2018.

Durant l’acte, presidit per la Vicerectora de docència i ordenació acadèmica, Dra. Amèlia Díaz, el Dr. Miguel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada, va dictar la conferència Langmuir, un científico americano. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Física, Atilà Herms, el degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932, pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents, i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on la Dra. Amèlia Díaz va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano en format PDF.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

El proper dimecres, 18 d'octubre a les 12h,  s’inaugura  la tretzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Irving Langmuir i el naixement de la Ciència de Superfícies.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència, a càrrec del Dr. Miguel Angel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada: Irving Langmuir, un científico americano.

Irving Langmuir (1881-1957) rebé el Premi Nobel de Química el 1932 pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York) per, entre altres coses, millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

Podeu visitar l’exposició durant tot el curs 2017-2018 a l’Hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha posat a punt l'accés virtual de l'exposició G.N. Lewis i l'Enllaç Químic: 100 anys compartint parells d'electrons.

A principis del segle XX, la majoria de físics i químics havien acceptat que la matèria estava formada per àtoms i que la força elèctrica era la responsable de mantenir-los units entre si. Malgrat tot, els compostos orgànics representaven un repte important: com podia ser que les forces elèctriques, atractives entre partícules amb càrregues oposades però repulsives entre càrregues del mateix signe, fossin responsables dels enllaços entre dos àtoms del mateix tipus?

G. N. Lewis, a l'article "The atom and the molecule" (1916), fou el primer en donar una resposta: els àtoms en unir-se tendeixen a completar el seu octet d'electrons de valència i ho fan compartint parells d'electrons, que són el concepte clau en l'establiment del que avui en dia anomenem un enllaç químic. Amb aquestes dues regles tan senzilles la teoria de Lewis permet explicar la formació d'enllaços en una gran majoria de compostos inorgànics i orgànics, així com moltes altres propietats físiques i químiques de les molècules. El posterior desenvolupament de la mecànica quàntica va confirmar el paper fonamental del parell d'electrons en l'enllaç químic, validant la teoria de Lewis que segueix sent en l'actualitat un dels pilars bàsics de la teoria moderna de l'enllaç.

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article de G.N. Lewis, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2016-17 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema. La mostra va ser inaugurada el dimecres 9 de  novembre de 2016 i ara us volem presentar l'exposició virtual.

Podeu visitar la mostra virtual  des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química - Exposicions > Exposicions virtuals > G.N. Lewis i l'Enllaç Químic: 100 anys compartint parells d'electrons i des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > CRAI Biblioteca de Física i Química.

Dimecres, 9 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al fisicoquímic G.N. Lewis i als seus estudis sobre els parells d'electrons i l'enllaç químic. La nova exposició, titulada G.N. Lewis i l'enllaç químic:100 anys compartint parells d'electrons, es podrà visitar durant tot el curs 2016-2017.

Durant l’acte, presidit pel vicerector de la Universitat de Barcelona, Enric Canela, el Dr. Agustí Nieto-Galan de la Universitat Autònoma de Barcelona va dictar la conferència "The atom and the Molecule (1916): Història, Memòria i Identitat". També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Física, Atilà Herms, el degà de la Facultat de Química, Pere L. Cabot, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

A principis del segle XX, la majoria de físics i químics havien acceptat que la matèria estava formada per àtoms i que la força elèctrica era la responsable de mantenir-los units entre si. Malgrat tot, els compostos orgànics representaven un repte important: com podia ser que les forces elèctriques, atractives entre partícules amb càrregues oposades però repulsives entre càrregues del mateix signe, fossin responsables dels enllaços entre dos àtoms del mateix tipus? Gilbert N. Lewis va ser el primer a donar una resposta a aquesta qüestió en l'article «The atom and the molecule», l'any 1916. I la publicació d'aquest article cabdal per la química és el que es commemora en l'exposició d'enguany.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el Dr. Canela va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano i la conferència del Dr. Nieto-Galan en format pdf.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.