Exposicions

El CRAI Biblioteca del Campus Clínic presenta l'exposició L’art funerari a la medicina catalana. Una passejada pels cementiris de Barcelona.

Cada cultura interpreta el significat de la mort segons les seves creences i patrons i la percepció que se’n té està influïda per la naturalitat amb què es produeix.

En aquesta exposició us ofereixen un recorregut per alguns dels cementiris de Barcelona, mitjançant el qual coneixereu el vincle històric entre un gran nombre de personalitats de la medicina catalana i les creacions artístiques d’àmbit fúnebre que les recorden, descobrireu doncs autèntics museus a l’aire lliure.

Comissariada per Ida Carrau i Joan Pujol i coordinada pel CRAI Biblioteca del Campus Clínic, compta amb les il·lustracions de l’artista Joan Bueno, documents cedits per l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (provinents de la donació del Sr. Jordi Mirabent Castiel) i per la Biblioteca Funerària de Cementiris de Barcelona així com monografies de l’extens fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

La podreu visitar des del 25 d’octubre fins al 20 de desembre de 2023 al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, carrer Casanova 143, 08036 Barcelona.

L'horari és de dilluns a divendres de 9 a 21 h i l'entrada és lliure.

Martí Luther, Doctor Biblicus: 500 aniversari de l’inici de la seva traducció de la sagrada Bíblia (1523-2023).

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians que ha estat traduït a diferents idiomes al llarg dels segles. Martí Luther (1483-1546) va ser un monjo agustí de Saxònia que va traduir directament el text bíblic de les llengües originals (hebreu, arameu i grec) a l’alemany. Primer en va traduir el Nou Testament (l’anomenat Septembertestament, 1522), i més tard, amb l’ajuda d’un equip de col·laboradors, tota la Bíblia (1534, amb diverses revisions posteriors), cosa que va tenir un impacte fonamental en la història de la religió i la teologia cristianes, i també en l’evolució de la mateixa llengua alemanya.

En aquesta exposició bibliogràfica i virtual del CRAI Biblioteca de Lletres, explorem la biografia del reformador alemany, els motius de la traducció, les seves característiques i la seva influència en la cultura i el pensament occidentals.

Podríem dir, a tall de resum, que la traducció de la Bíblia de Luther ha estat i és considerada per tots els especialistes una obra mestra fonamental de la literatura alemanya del Renaixement, fruit genuí de la Reforma protestant.

Encara que el professor de Wittenberg no buscava la precisió literal (verbum e verbo), sinó que més aviat es va centrar en el sentit del text (sensum de sensu), Luther va aconseguir una traducció fidel a l’original, amb un valor literari excepcional a causa del seu indiscutible geni creatiu, que també incorporava les variants regionals, amb l’objectiu de poder arribar a tot el públic del domini lingüístic alemany, superant així les barreres dialectals.

A banda de l'exposició virtual, podeu visitar la versió física al CRAI Biblioteca de Lletres fins al 24 de novembre de 2023. Més informació en aquesta entrada del Blog de Lletres.

Des del pròxim 24 d’octubre fins al 25 de novembre de 2023 podreu visitar al CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge l’exposició itinerant Imatges de Cura. Voluntariat i Salut.

La trobareu ubicada prop de l’entrada de la biblioteca. Aquesta exposició és una iniciativa de la Federació Catalana de Voluntariat Social que involucra fins a 14 entitats socials de voluntariat en l’àmbit de la salut i que vol donar a conèixer les diferents formes del treball de cures que realitzen les persones voluntàries i les entitats socials en l’àmbit de la salut.

Una de les tasques més importants de les persones voluntàries i les entitats és la de proporcionar espais i moments de respir a les persones que cuiden familiars amb malalties o dependència.

Els objectius de l’exposició són:

• Dignificar i donar visibilitat al treball de cures, tant les que proporcionen les persones que cuiden familiars, com les que proporcionen les persones voluntàries
• Promoure la corresponsabilitat en el treball de cures, per tal que deixi de ser un àmbit altament feminitzat
• Sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la tasca del voluntariat en salut
• Animar la ciutadania a involucrar-se en projectes de voluntariat en salut, tot evidenciant-ne el benefici emocional que en treuen tant les persones ateses com les persones cuidadores

L’exposició itinerant Esport, Indústria i Modernitat, es pot visitar fins al pròxim dia 12 de novembre de 2023 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa.

La mostra vol destacar l’estreta relació entre l’origen de l’esport modern i el desenvolupament científic, tecnològic i industrial .

L'espai expositiu comença amb els inicis de l’esport a Catalunya, des de l’últim terç del segle XIX fins a l’organització de l’Olimpíada Popular i l’esclat de la Guerra Civil. Explica l’evolució social dels esports, una pràctica inicialment exclusiva de les classes benestants que es democratitza i es converteix en un fenomen de masses. També tracta l’evolució de la dona en la pràctica esportiva, els considerats esports tradicionals, i l’aparició dels nous esports fills dels avanços científics, tècnics i industrials.

L’exposició itinerant complementa el discurs historiogràfic amb uns quants vehicles perfectament conservats, com un automòbil Sima Violet (1925), una motocicleta JFC (1924), una motocicleta Villalbí (1904), un velocípede de l’últim quart del segle XIX, i diversos materials esportius, així com trofeus, llibres i cartells, entre els quals destaquem un del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de l’Olimpíada Popular del 1936, realitzat per l’artista alemany Fritz Lewy.

La visita a l'impressionant  Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa es justifica per si mateixa, però amb aquesta exposició resulta encara més recomanable. 

Del 18 d’octubre del 2023 al 17 de març del 2024, es pot visitar al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) l’exposició IA: Intel·ligència artificial, un passeig per la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la intel·ligència artificial avui.

Tot i ser una exposició de rabiosa actualitat, el seu caràcter transversal i interès per mostrar els antecedents del tema, permeten presentar obres del CRAI de la Universitat de Barcelona dels segles XVI, XVII i XVIII.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Fons Antic es concreta en cinc obres dins l’àmbit “El somni de la IA” que explora, des d’una perspectiva històrica, els primers intents de l’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom.

Quatre de les obres prestades s’emmarquen dins el món de l’alquímia amb els següents autors: Jàbir ibn Hayyan, Giovanni Agostino Pantheo, Jean-Jacques Manget i Georg Agricola. També s’hi afegeix l’obra Ars combinatoria de Ramon Llull, que, amb el seu plantejament d’un sistema de coneixement exterior al cervell humà, es considera com a antecedent de la computació, i en particular de la IA.

Agraïm a Miquel Seco, professor jubilat de la Facultat de Química de la UB i col·laborador del CRAI Biblioteca de Fons Antic, l’ajut que ha prestat a Roberta Tenci, documentalista del CCCB, per a la selecció de les obres.

El CRAI Biblioteca de Biologia ofereix una exposició bibliogràfica dedicada a la figura del naturalista, explorador, geògraf i biòleg Alfred Russel Wallace (1823-1913).

Naturalista autodidacta i de família humil, Wallace va realitzar expedicions a indrets com la conca de l'Amazones o l'Arxipèlag Malai en les quals va descriure i recollir més de 125.000 espècimens animals, molts d'ells corresponents a espècies que no havien sigut descrites amb anterioritat.

Fou durant la seva exploració de l'Arxipèlag Malai, de 1854 a 1862, que Wallace postulà la possibilitat de dividir la regió en dues meitats segons la seva biodiversitat. La línia imaginària que separa ambdues regions i que fou anomenada, en el seu honor, Línia Wallace implica l'existència de dues històries evolutives diferenciades i va permetre a Wallace avançar la seva pròpia teoria de l'evolució, independent i a la vegada cronològicament paral·lela a la de Charles Darwin.

L'exposició que el CRAI Biblioteca de Biologia l'hi dedica, pot visitar-se a l'entrada de la biblioteca durant el mes d'octubre, i s'emmarca en els actes que la Facultat de Biologia organitza en commemoració del bicentenari del seu naixement.

L'acte central serà el dimarts 10 d'octubre, de 10 a 13 h, a l'Aula Magna de la Facultat i comptarà amb la presència i participació de Miquel Arnedo, director de l'IRBio i dels professors Adrià Casinos, Laura Cardador i Eduard Solà.

Seguint amb la recerca i difusió del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic, avui, dijous 21 de setembre, comença l’exposició Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII.

És una mostra compartida amb el Museu Diocesà de Barcelona amb l’objectiu de donar a conèixer la intensitat de la vida musical a Barcelona al segle XVIII des de diferents mirades, passant pels espais privats i públics, i d’índole tant religiosa com laica.

Tot i que els dos recorreguts són complementaris, en ambdues seus —la Casa de la Pia Almoina i el CRAI Biblioteca de Fons Antic— es presenta una cartografia creada pels comissaris, fins aquest moment inèdita, de l’activitat musical a la ciutat comtal.

Com és sabut, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona juga un paper important en la conservació dels fons musicals barcelonins del set-cents, especialment pel que fa als llibrets de villancets i oratoris. Tanmateix, a part d’aquests testimonis, a la mostra es presenten altres àmbits musicals, com l’òpera, les festes o el ball. En algunes vitrines, el material propi es complementa amb reproduccions de documentació externa.

Els comissaris de la mostra han estat Oriol Brugarolas Bonet, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Mercè Gras Casanovas, de l’Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears, i Lluís Bertran, investigador independent i editor científic de l’ICCMU (Instituto Complutense de Ciencias Musicales). La vitrina dedicada als tallers d’impressió dels llibrets musicals ha anat a càrrec del professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, Pedro Rueda.

Tant en la selecció de material com en el suport tècnic, el CRAI Biblioteca de Fons Antic ha tingut un paper rellevant.

L’exposició al Museu Diocesà es podrà visitar fins al 7 de gener de 2024 i la de la UB fins al 3 de novembre. Per a aquesta última hi ha organitzades dues visites guiades a càrrec dels comissaris els dies 4 d'octubre a les 18 h i 18 d’octubre a les 13 h.

També, s’ha programat una conferència a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic a càrrec del comissari Lluís Bertran el dia 11 d’octubre a les 18 h.

Podeu ampliar la informació amb la notícia del Blog de Fons Antic.

Les BigTech o "grans tecnològiques" són cinc empreses nord-americanes que són considerades les més grans, influents i poderoses en el món de la tecnologia i els negocis. El terme inclou les empreses Google, Amazon, Facebook (avui Meta), Apple i Microsoft.

Al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa pensen que és el moment de presentar aquesta exposició bibliogràfica, pel seu lideratge i domini al sector tecnològic, comerç electrònic, dispositius mòbils, motors de cerca, xarxes socials i serveis al núvol, així com la controvèrsia que generen per la seva influència en l’economia global, la societat la cultura i la vida quotidiana i la nostra privacitat.

Podeu visitar l’exposició física al vestíbul de la CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa - Recerca fins a finals de desembre del 2023 i la mostra virtual al web del CRAI >> Exposicions virtuals >> Economia i Empresa> > Bigtech: Les grans empreses tecnològiques.

El Museu de Prehistòria i el Museu Valencià d’Etnologia (ETNO), tots dos ubicats al Centre Cultural La Beneficència de València, reivindiquen la memòria històrica amb dues exposicions sobre fosses comunes:
Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna, del Museu de Prehistòria de València i 2238. Paterna, lloc de perpetració i memòria, de L’ETNO.

Aquestes mostres formen part d’un projecte multidisciplinari impulsat per la Diputació de València que compta, a més, amb un programa d’actes culturals, amb l’objectiu de contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades al cementiri de Paterna entre 1939 i 1956.

Les dues exposicions compten amb la col·laboració de familiars de les víctimes i es podran visitar fins al mes d’abril de 2024.

En concret, Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través de l’estudi d’un cas concret, el del cementiri municipal de Paterna, on hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.

La mostra, comissariada per Andrea Moreno Martín, Tono Vizcaíno Estevan, Eloy Ariza Jiménez i Miguel Mezquida Fernández, està estructurada en cinc grans espais que articulen un viatge que transita, de manera intermitent, entre el present i el passat: ‘Arqueologia de la memòria’; ‘Paterna com a cas d’estudi’; ‘Dins i fora de la fossa’; ‘Víctimes de la desmemòria’ i ‘Arqueologia, exhumacions i vinyetes’.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit diversos fitxers digitals i ha prestat també el número del mes de març de l’any 1939 de la revista Vértice: revista nacional de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., així com  el volum enquadernat, corresponent als números del mateix any 1939, de Y revista para la Mujer, i el cartell, de l’any 1940, que porta per títol Ha llegado España de Josep Morell i Macias.

El passat dia 8 de juny de 2023 es va inaugurar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició Obert per Vacances que ens convida a fer un recorregut per la història del turisme a Catalunya.

L'exposició abasta des dels seus orígens a finals del segle XIX, com a fenomen lligat a l’excursionisme i a les classes benestants i la seva generalització entre les classes populars durant els anys de la Segona República fins a arribar al turisme de masses iniciat als anys 60 del segle XX, que tant impacte ha generat en el país tant des del punt de vista socioeconòmic com paisatgístic.

La mostra, repassa cronològicament els diferents moments històrics destacant fets rellevants com ara la instauració de les vacances pagades per a totes les persones assalariades l’any 1931 o la implantació del model de turisme de sol i platja que es va acabar imposant a les darreres dècades del segle XX i que ha acabat transformant la fisonomia del país.

Després de les olimpíades de Barcelona  de l’any 1992, el turisme s’ha anat convertint en un dels principals motors econòmics del país. Des d’aleshores s’han anat accentuant fenòmens com la gentrificació i s’han generat moviments com la turismofòbia, que incideixen en les conseqüències negatives que comporta aquesta activitat.

L’exposició, formada per cartells, documents, imatges, filmacions i objectes diversos, vol promoure la reflexió crítica sobre la sostenibilitat del model turístic actual i les seves possibles alternatives.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció tres cartells per aquesta mostra:

• La Ciutat de repòs que necessita Barcelona: exposició projecte G.A.T.C.P.A.C. del 1 al 15 de març als soterranis de la Plaça Catalunya … (Segona República espanyola)
• La Repoblació de les platges és una barrera contra les invasions (Segona República espanyola)
• Excursionistes: sigueu prudents amb el foc!: la vostra manca de cura pot destruir el vostre millor amic, el bosc aquest darrer editat pel Departament d’Agricultura. Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya l’any 1937.

La mostra es podrà veure fins al pròxim 1 d’octubre de 2023.