CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

La Sala de Bóvedas de la Casa de la Panadería, a la Plaza Mayor de Madrid, acull, des del passat dia 3 d’abril, una exposició que porta per títol No pasaran. Madrid 1936. 16 días.

Fotografies, cartells, pel·lícules i documents inèdits composen aquesta mostra que narra les dues setmanes de novembre de 1936 que el poble madrileny va lluitar  contra les tropes franquistes que assetjaven la capital.

Recordem que el  dia 7 de novembre de 1936, Madrid es va convertir en el principal front de batalla  de la Guerra Civil. Les tropes franquistes, posicionades a la Casa de Campo i a la vora esquerra del Manzanares, a pocs quilòmetres del centre de la ciutat, van rebre l’ordre d’assaltar la ciutat i les tropes republicanes van rebre, a la vegada, l’ordre de defensar-la fins al límit.

El Govern de la República es va instal·lar a València i Madrid es va convertir en un autèntic camp de batalla. Les Brigades Internacionals i voluntaris d’arreu d’Espanya van participar en la defensa de la capital. I, finalment, el dia 23 de novembre, Franco va decidir que Madrid deixés de ser un objectiu militar preferent. Una victòria pel poble madrileny gràcies a la mobilització de la seva gent.

L’exposició està comissariada per l’historiador  i bon amic de la Biblioteca del CRAI Pavelló de la República Gonzalo Berger i per l’escriptora, productora i directora de cinema Tania Balló. Es tracta de la primera mostra gestionada directament per l’Oficina de Derechos Humanos y Memoria de l’Ayuntamiento de Madrid.

L’elecció de la Plaza Mayor com a seu de l’exposició no és casual:  a més de coincidir amb les celebracions del quart centenari de l’emblemàtica plaça madrilenya, l'exposició se situa a pocs metres del lloc on es va alçar la icònica pancarta “No pasarán” a la Calle Toledo.

Les alcaldesses de Madrid i Barcelona, Manuela Carmena i Ada Colau, van ser les encarregades d’inaugurar-la, i es pot visitar fins al proper dia 1 de juliol.

A la mostra s’exhibeix un cartell del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i volem destacar que l’Ajuntament de Barcelona ha obsequiat al de Madrid amb la còpia d’una sèrie de cartells sobre la defensa de Madrid, que reflecteixen la solidaritat del poble català amb la població madrilenya assetjada l’any 1936. Aquest obsequi és una iniciativa de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa Colau va ser la responsable d’efectuar el donatiu el dia de la inauguració.

Us recordem que podeu consultar la nostra col·lecció de cartells a la Memòria Digital de Catalunya.

El passat dia 16 de febrer es va inaugurar al CaixaForum de Lleida l'exposició organitzada conjuntament pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Obra Social ”la Caixa” Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose.

La mostra està comissariada per Isabel Fabregat i un cop tanqui a la seu del CaixaForum de Lleida itinerarà al CaixaForum de Girona.

Es tracta de la primera exposició monogràfica dedicada a un dels artistes més desconeguts de l’art català de finals del segle XIX i començament del segle XX. Ramon Pichot (Barcelona, 1871 – París, 1925) va ser una de les figures destacades de l'art català del final del segle XIX. Després dels anys de joventut i formació a Barcelona, a començament del segle XX es va instal·lar a París, on va viure intensament l'ambient bohemi i artístic de Montmartre.

Va viure a l'epicentre de l'art internacional de l'època i es va envoltar de destacades figures del món cultural parisenc, com ara Pablo Picasso o Guillaume Apollinaire. És un dels pocs espanyols que va retratar els patiments de la Primera Guerra Mundial.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la creació d'un facsímil d'algunes pàgines de la revista La Esfera : ilustración mundial.

La mostra es pot visitar fins al 22 de juliol de 2108 a la seu del CaixaForum de Lleida.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb el grup de memòria històrica del País Basc Elgoibar 1936 Memoria Historikoa amb la reproducció de diverses fotografies del Fons Personal Maluquer que han incorporat al seu web dedicat a la població d'Elgoibar.

El 21 de setembre de 1936 les tropes franquistes i els requetès navarresos van entrar a Elgoibar, i mentre molts dels seus habitants més joves van anar al front per intentar defensar el legítim govern republicà, altres van haver de fugir per evitar represàlies dels revoltats. No obstant, els saquejos, els insults i les diferents expressions de violència van ser quotidianes a partir d'aquell dia.

Els membres d'Elgoibar 1936 Memoria Historikoa volen recollir tanta informació com sigui possible d'aquells fets i ens complau haver pogut aportat el nostre gra de sorra. També constatem que els fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República són cada cop més coneguts i sol·licitats cosa que ens alegra i dona sentit a la nostra feina.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat un acord de col·laboració amb el diari en línia Nació Digital per tal de facilitar la cessió d'imatges del seus fons documental per il·lustrar els articles del diari.

Un primer resultat d'aquest acord va ser el treball de Pep Martí Vallverdú, periodista de Nació Digital, que va editar tot un seguit d’articles històrics, un Diari de Campanya, sobre les eleccions generals espanyoles del 16 de febrer de 1936, les darreres de la Segona República i que van donar el triomf a la coalició d’esquerres coneguda com Front Popular.

Es poden veure cartells com ara: Les dretes són el feixisme, el feixisme és la guerra: vota les esquerres: dona pensa en els teus fills, de Cristóbal Arteche o un del Partit Comunista, que porta per títol Para devolver a sus familias a los 30.000 presos i que il·lustren la notícia del passat dia 14 de desembre al citat diari digital català.

Estem segurs que aquest acord donarà molts fruits i serà una bona manera de donar visibilitat als fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Podem anunciar una bona notícia: la revista Mujeres Libres es troba digitalitzada i en accès lliure al portal del sindicat CGT, la Confederació General del Treball.

L'organització anarco-feminista anomenada Mujeres Libres va néixer l'any 1936. Estava vinculada a la CNT-FAI i van arribar a tenir més de 20.000 afiliades. Des de les pàgines de la revista van qüestionar la societat patriarcal considerant agents opressors tant l'Estat, com el capitalisme, l'església i els mateixos companys del moviment obrer i anarquista.

Des d'aquesta organització es va crear una revista, que portava el mateix nom. Van sortir publicats un total de 14 números que es van convertir en una eina fonamental per desenvolupar el treball formatiu i organitzatiu del moviment.

La publicació destacava per l'originalitat dels seus continguts i per la modernitat en el seu disseny, maquetació i il·lustracions. El darrer número va ser publicat durant la tardor de l'any 1938  mesos abans d'acabar la guerra civil i segurament per aquest motiu no es te constància de l'existència de cap exemplar. Esperem que en un futur aparegui en els fons no controlats d'alguna biblioteca.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va prestar el número 13 que, sembla ser l´únic exemplar que es conserva, per tal de ser digitalitzat i així poder completar la col·lecció que apareix al portal.

Cal agrair a la CGT aquesta iniciativa ja que es tracta d'una revista de vital importància per l'estudi de la dona i el moviment anarquista i pels investigadors era pràcticament impossible de consultar sense desplaçar-se a diverses ciutats ja que cap biblioteca disposava de la col·lecció completa.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha participat en el llibre Memòries del districte Horta-Guinardó. El llibre recull un seguit d'experiències personals de gent que viu o treballa al Districte Horta-Guinardó i forma part de la col·lecció Memòries del Districte editada per Aigües de Barcelona.

Per a l'elaboració d'aquesta obra es van realitzar tot un seguit d'entrevistes a veïns del Districte, ciutadans de Barcelona que expliquen les seves vivències en primera persona. Des de persones reconegudes com la il·lustradora Roser Capdevila, mare de les Tres Bessones, a l'Associació de veïns, passant per comerciants, entitats de caràcter esportiu, etc., han estat testimonis que aporten una nova mirada sobre la gran metròpoli barcelonina.

La responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Lourdes Prades, ha aportat també el seu punt de vista, a partir de l’entrevista que li van fer els editors de la publicació parlant sobre la biblioteca i la importància dels seus fons i també de l'edifici i la seva significació històrica i arquitectònica.

També hi surt tot l'equip que treballa tant al CRAI Biblioteca com a la resta de l'edifici que, recordem, és la seu del Centre d'Estudis Històrics Internacionals.

Aigües de Barcelona ens ha fet arribar nombrosos exemplars del llibre per distribuir lliurement, si en voleu algun només ens ho heu de dir i us el farem arribar.

L'edifici del Pavelló de la República, obra dels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, va ser inaugurat l'any 1937 per a l'Exposició Universal de París. Va acollir nombroses intervencions artístiques que mostraren al món els horrors de la guerra i la lluita del govern de la Segona República contra el feixisme. Entre aquestes obres hi havia el mural El segador obra del gran pintor català Joan Miró que va desaparèixer de manera misteriosa en acabar l'exposició i que per tant, només es va poder veure durant els mesos que aquesta va durar. Avui dia encara continua extraviada però tenim l'esperança que algun dia apareixerà en alguna subhasta o col·lecció particular.

Podem dir que estem d'enhorabona perquè, després de vuitanta anys, una reproducció en blanc i negre de l'obra original es pot tornar a contemplar a la mateixa paret per on havia estat creada: a la seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L'obra, també coneguda amb el nom de Pagès català en rebel·lia, s’ha realitzat en blanc i negre sobre vinil, tot i que l'obra original era en color, però com només és conserven fotografies en blanc i negre no s'ha pogut fer d'altra manera.  Té gairebé les mateixes mides que l’original, media 5,50 x 3,65 metres i es va realitzar sobre sis plafons de celotex. Miró la va pintar enfilat dalt d'una bastida. El mural retratava un segador amb barretina i sense cames, arrelat a la terra com un arbre, que duia una falç en una mà, mentre alçava l’altra per acaronar un estel.  Representava els somnis de revolta d’una generació que volia guanyar la llibertat.

La Galeria Mayoral va ser qui va encarregar la reproducció amb motiu de l’exposició que portava per títol Artistes revolucionaris, que van presentar a la Bienal d'Antiquaris de París en commemoració del 80è aniversari del Pavelló de la República.

Gràcies a un conveni signat entre la Universitat de Barcelona i Successió Miró, amb el net del pintor, Joan Punyet Miró, al capdavant, s'ha cedit aquesta reproducció de manera gratuïta per un període inicial de quatre anys, prorrogable.

Vegeu la notícia extensa que s'ha publicat a Notícies UB.

Podeu venir a visitar aquesta obra en l’horari d’obertura del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h. Us esperem!

El passat dia 22 de gener un equip de TV3, Televisió de Catalunya va gravar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República una entrevista a Jordi Serchs, director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i a Ricard Martínez, fotògraf i historiador, responsable del Seminari Balas de Plata sobre els usos de la imatge durant la Guerra Civil espanyola.

Organitzat per Grisart Escola Internacional de Fotografia, aquest seminari compta amb la col·laboració de  l’Ajuntament de Barcelona i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.  Una de les sessions que s’impartiran, entre els dies 7 de febrer i el 7 de març de 2018, es farà a la seu de la pròpia Biblioteca, on els participants podran treballar amb les publicacions originals del període estudiat.

Podeu veure un interessant vídeo sobre el tema i l'organització del Seminari.

El seminari es complementarà amb l’exposició que porta per títol Centelles vist per Centelles: imatges de la Guerra Civil, que comptarà amb una selecció de material adquirit per la Fundació Vila Casas i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona que es pot visitar a partir del 8 de febrer.

Si no vàreu tenir oportunitat de veure el reportatge rodat a la Biblioteca que va emetre TV3 al Telenotícies Cap de setmana vespre del dissabte 3 de febrer, avanceu al minut 19 42´d'aquest enllaç a TV3 a la carta.

El passat 1 de febrer es va inaugurar al Centre Cívic Barceloneta l'exposició Fugint de les bombes. De la Barceloneta a la zona alta, 1937-39, organitzada per l'Associació Conèixer Història i l'Observatori Europeu de Memòries (Fundació Solidaritat UB).

Durant la Guerra Civil, La Barceloneta va ser un dels barris més afectats pels bombardejos feixistes. Molts veïns i veïnes van abandonar casa seva i foren allotjats a d'altres barris, sobretot a la zona alta on nombrosos pisos de famílies benestants havien quedat buits en esclatar la guerra. Aquesta exposició aprofundeix en la història de La Barceloneta i dóna veu a famílies del barri que van viure la guerra.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb la reproducció de diversos cartells com ara: Les milícies us necessiten! i L'escola de tots: Escola Nova Unificada, així com divers material d'arxiu.

La mostra es podrà visitar fins al proper dissabte 24 de febrer de 2018, l'entrada és gratuïta i l'horari és el següent:

De dilluns a divendres de 09:00h a 22:00h   /   Dissabte de 10:00h a 15:00h i, de 16:00h a 22:00h