A diferència de les Bíblies alemanyes prelutheranes, que varen ser traduïdes a partir del text llatí de la Vulgata, Luther va voler des de bon començament que la seva traducció partís del text original, hebreu per a l'Antic Testament, i grec per al Nou Testament. Aquest interès per traduir directament dels textos originals acostava la Reforma al moviment humanista encapçalat per Erasme de Rotterdam, la principal consigna del qual era la tornada al textos antics originals, a les fonts primàries ("ad fontes").
Tot i que no era un expert, Luther tenia prou coneixement de les llengües bíbliques com per moure’s amb certa seguretat enmig del text sagrat. En efecte, el doctor va tenir el seus primers contactes amb l’hebreu durant l’època de noviciat a Erfurt. Dues obres li van servir de gran ajuda per acostar–se directament al text de l’Antic Testament: per una banda (com ja hem esmentat a un altre lloc), De rudimentis hebraicis (Pforzheim, 1506), de l’insigne hebraista alemany Johann Reuchlin, que combinava lliçons de gramàtica amb una exposició del lèxic i, per una altra, la petita edició del Saltiri hebreu, Hebraicum Psalterium (Basilea, 1516), redactat conjuntament pels també hebraistes Konrad Pellikan (Kürsner) i Wolfgang Fabricius Capito (Koepfel).
 J. Reuchlin, De rudimentis hebraicis, 1506 |  C. Pellikan, Psalterium hebraicum, 1516 |
Pel que fa a la llengua grega del Nou Testament, els seu coneixement li vingué, primer, del seu germà d'orde, Johann Lang, amb qui va conviure al monestir de Wittenberg fins a la primavera de 1516, i després per part del seu admirat amic Phillip Melanchthon, professor de grec a la Universitat de Wittenberg des de 1518. Melanchthon, que també era expert en hebreu, va col·laborar estretament amb el doctor en la revisió del Nou Testament de 1522, i a partir d'aleshores es va desenvolupar una estreta relació de treball entre tots dos, que va ser especialment fructífera per a la traducció de la Bíblia a l'alemany. A més, la publicació del Novum Instrumentum erasmià (Basilea, 1516 i la segona ediciió de 1519) que recollia el Nou Testament grec amb anotacions de caire filològic, juntament amb una traducció llatina pròpia (diferent de la versió canònica de la Vulgata), també va contribuir al seu progrés en la llengua grega.
Tenim constància que per dur a terme la traducció de tota la Bíblia, Luther no va estar sol, sinó que sempre va tenir l'assessorament tècnic d'un magnífic grup de col·laboradors, tots ells especialistes en llengües bíbliques (grec i hebreu, especialment), que van aportar els seus coneixements i la seva capacitat de treball per culminar aquella colossal empresa comuna. El grup es reunia setmanalment «durant diverses hores abans de sopar al monestir del Doctor», segons l'informe de Johann Mathesius, amic i antic alumne del reformador. Luther, amb el seu humor sorneguer, va batejar aquell grup com el Sanedrí, inspirant-se en el consell suprem dels jueus a Jerusalem.
A partir de les anotacions manuscrites que s'han conservat, podem establir una certa metodologia de treball d'aquell grup d'erudits. En efecte, sabem, per exemple, que la proposta de traducció que Herr Doktor presentava al grup es redactava en tinta negra, mentre que les correccions i millores debatudes amb els altres membres de l'equip de traductors s'hi afegien en tinta vermella. De moltes d'aquelles reunions, Georg Rörer (1492-1557), en funcions de secretari, solia aixecar l'acta corresponent.
Sabem, pel propi testimoni de Luther, que la traducció de la Bíblia no va ser una tasca senzilla. De vegades la traducció d’un sol passatge va portar setmanes de discussions i propostes fins que el resultat es donava per bo. A la seva Carta sobre la traducció (1530) llegim:
«A l’hora de traduir m’he esforçat per oferir un alemany net i clar. I ens va ocórrer força sovint que cercàvem i requeríem durant catorze dies, tres, quatre setmanes una paraula i que, de vegades, no hi havia manera de poder trobar-la. Així, quan el mestre Felip, Aurugallus i jo mateix treballàvem en Job, sovint passava que amb prou feina podíem enllestir tres línies en quatre dies...»
 Manuscrit de la traducció de Luther de parts de l'Antic Testament |  Manuscrit de la traducció de Luther de parts de l'Antic Testament |
Els membres permanents i més destacats d’aquell formidable equip traductor van ser:
|
Philipp Melanchthon (Philipp Schwartzerdt, 1497–1560). Teòleg, humanista i especialista en llengües clàssiques. Estudià en les universitats de Heidelberg (1509) i Tübingen (1512). Era parent llunyà de Johannes Reuchlin, el gran hebraista alemany, qui el va recomanar a Frederic III de Saxònia, perquè el contractés com a professor de grec a la Universitat de Wittenberg. Un cop allà, va fer-se molt amic de Martin Luther, formant un fructífer tàndem en què tots dos gegants de la Reforma s’enriquiren mútuament. Fou Melanchthon qui va suggerir a Luther que traduís el Nou Testament a l’alemany i qui va cridar Luther perquè tornés del castell de Wartburg a Wittenberg (1522). El 1526 també va assumir la funció de professor en la facultat de teologia, compaginant-la amb les seves classes de grec. Davant l’obligada absència de Luther i com a conseller del duc Joan de Saxònia, va tenir un paper destacat durant la Dieta de Augsburg (1530), sent l’encarregat de redactar i llegir davant l’emperador Carles V la Confessió d’Augsburg (Confessio Augustana), la primera exposició oficial dels principis del protestantisme i text confessional de l’església lutherana a Alemanya, que encara avui dia és vigent. Melanchthon, a més, fou el primer en sistematitzar la teologia reformada en el seu llibre: Loci communes (1521), que Luther va lloar en repetides ocasions. Quan el doctor es queia malalt, Melanchthon assumia el paper de director de la traducció bíblia. Per això, és probable que la traducció dels dos Llibres de Macabeus siguin obra seva.
Font: Stupperich, Robert, “Melanchthon, Philipp” A: Neue Deutsche Biographie 16 (1990), p. 741–745;
URL: https://www.deutsche-biographie.de/pnd118580485.html#ndbcontent
|
Matthäus Aurogallus (Matthäus Goldhahn, ca 1490–1543). Especialista en llengua hebrea per la Universitat de Leipzig. Era oriünd de Bohèmia, fou introduït en l’humanisme pel cercle al voltant de Boguslav von Lobkowicz i Hassenstein. El 1512 es va matricular a Leipzig, on el 1515 va obtenir el títol de Baccalaureus artium. El 1519 va entrar en contacte amb Melanchthon a Wittenberg i el 1521 es va convertir en el successor de Matthäus Adrian (un jueu convers d’origen espanyol) a la càtedra d’hebreu. Des d’aleshores, va esdevenir un reconegut professor en aquesta llengua sagrada, va intentar posar la lingüística hebrea al servei de la teologia i va assolir un paper importantíssim en la traducció de l’Antic Testament en alemany, tot formant part de l’equip habitual de traductors dirigits per Luther. El 1542 va ser nomenat rector de la Universitat de Wittenberg. Entre les seves publicacions, trobem una gramàtica hebrea (1523–25) i una altra de caldea (1531), una crònica dels ducs i reis de Bohèmia i un lèxic històric–geogràfic hebreu (1526–39).
Font: Wendorf, Hermann, “Aurogallus, Matthäus” A: Neue Deutsche Biographie 1 (1953), p. 457;
URL: https://www.deutsche–biographie.de/pnd117765066.html#ndbcontent
|
Johannes Bugenhagen (1485–1558). Teòleg. Natural de la regió de Pomerània, raó per la qual era conegut també pel malnom de Dr. Pomeranus. Es va matricular a la Universitat de Wittenberg el 1521, atret per la figura de Luther i la comprensió que tenia de la Santa Cena i la penitència, i aviat es va guanyar l’amistat de Melanchthon i Luther. El 1523, després de la mort de Simon Hein, va ser elegit pastor de la ciutat pel consell municipal i la congregació de Wittenberg, i llavors va demostrar les seves dots organitzatives: ordenà el culte, l’atenció pastoral, l’escolarització dels infants i la cura dels pobres. El 1532 va ser nomenat Obersuperattendent (superintendent, una mena de bisbe) de la incipient església lutherana, el 1533 (juntament amb Caspar Cruziger i Johannes Aepinus) va assolir el títol de Doctor en Teologia i el 1535 es convertí en membre de ple dret de la Facultat de teologia de la Universitat de Wittenberg. En virtut del seu càrrec, va ser pastor i confessor de Luther, a qui també va casar el 1525 i li va fer el panegíric el 1546. Bugenhagen també va desenvolupar el seu talent especial com a organitzador del sistema eclesiàstic i escolar de la Reforma al nord d’Alemanya, sent l’autor de nombroses ordenances eclesiàstiques: Brunswick (setembre, 1528); Hamburg (maig, 1529); Lübeck (maig, 1531); Pomerània (finals de 1534); Dinamarca (1537); Schleswig–Holstein (1542); Brunswick–Wolfenbüttel (tardor de 1543); Hildesheim (1544). La seva principal aportació a la traducció bíblica es deixa entreveure sobretot en la tria precisa de les paraules. Era l'únic membre del grup de traductors que parlava el dialecte baixalemany. De fet, ell va impulsar l'aparició d'una versió de la Bíblia en aquest dialecte que va ser publicada a Lübeck l'abril de 1534, abans fins i tot que l'edició oficial en altalemany, que va aparèixer el setembre d'aquell mateix any.
Font: Wolf, Ernst, “Bugenhagen, Johannes” A: Neue Deutsche Biographie 3 (1957), p. 9–10;
URL: https://www.deutsche-biographie.de/pnd118517287.html#ndbcontent
|
Justus Jonas (Jodokus o Jobst Koch, 1493–1555). Especialista en grec i hebreu. Jonas va estudiar Dret Canònic a Erfurt (1506) i Wittenberg (1510–11). A Erfurt, va pertànyer al cercle humanista sota la direcció intel·lectual de Konrad Mutianus, esdevenint un bon especialista en grec i hebreu. Per encàrrec del príncep Frederic el Savi, Jonas va visitar al seu admirat Erasme a Lovaina per conèixer de primera mà la seva opinió sobre Luther (1519). Va acompanyà el reformador a la Disputa de Leipzig (1519) i a la Dieta de Worms (1521). Com a prebost del monestir de Tots Sants de Wittenberg (1521), col·laborà amb Luther en la seva reforma. Fou degà de la Facultat de Wittenberg entre 1523–1533. A suggeriment d’Erasme, també va cursar estudis bíblics. Jonas va representar la causa de la Reforma en diversos congressos imperials, va fer de visitador de les esglésies de Saxònia (1527-1528) i va redactar ordenances eclesiàstiques. Va traduir alguns dels principals escrits llatins de Luther i Melanchthon: del llatí a l’alemany i de l’alemany al llatí. Probablement ell sigui el responsable de la traducció del Llibre de Tobies de la Bíblia lutherana, o almenys va presentar el primer esborrany. Va dur a terme la Reforma a Halle (1541) i va ser superintendent de la ciutat. Va assistir al llit de mort de Luther a Eisleben i va predicar el sermó fúnebre (1546). Expulsat de Halle després de la guerra d’Esmalcalda, va haver de portar una vida inestable. Morí sent pastor a la ciutat de Eisfeld.
Delius, Walter, “Jonas, Justus” A: Neue Deutsche Biographie 10 (1974), p. 593–594;
URL: https://www.deutsche-biographie.de/pnd118712926.html#ndbcontent
|
Caspar Cruciger (1504–1548). Teòleg i professor d’exegesi bíblica. Natural de Leipzig, va cursar estudis a la seva universitat sota la influència de l’humanista Petrus Mosellanus. Vel 1519 va assistir com a públic a la disputa teològica de Leipzig entre Luther i Eck, fent-se des de llavors partidari de la Reforma. A Wittenberg, va estudiar teologia, matemàtiques i ciències naturals a partir de 1521. Els seus coneixements d’hebreu li van garantir un lloc fixe a l’equip de traductors de la Bíblia dirigits per Luther. Fou nomenat rector de l’escola llatina (Johannisschule) de Magdeburg (1525) per recomanació de Melanchthon. El 1528 tornà a Wittenberg com a professor de teologia a fi de substituir les nombroses absències de J. Bugenhagen. Va obtenir el seu doctorat el 1533 i participà en el programa de visites a les esglésies de la Saxònia ducal (1539). Va participar als col·loquis teològics que van tenir lloc a Hagenau, Worms i Ratisbona (1540–41) amb les autoritats catòliques.
Kähler, Ernst, “Cruciger, Caspar” A: Neue Deutsche Biographie 3 (1957), p. 427–428;
URL: https://www.deutsche-biographie.de/pnd118670646.html#ndbcontent
|
Georg Rörer (1492–1557). Teòleg. Natural de Deggendorf (Baixa Baviera). Va estudiar a Leipzig i el 1522 va arribar a Wittenberg, on va ser nomenat diaca de l'església de la ciutat (1525). El 1529 va acompanyar Luther al col·loqui de Marburg i a partir de 1530 va participar en el programa de visitacions de l'electorat de Belzig. Conscient de la importància dels sermons i les conferències teològiques per a la instrucció del poble, va desenvolupar la seva pròpia taquigrafia per recollir tot aquest tipus de material. Des de 1531 va ser membre i secretari de la comissió per a la revisió de la traducció de la Bíblia de Wittenberg. Doctor en teologia el 1535, es va convertir en col·laborador a temps complet de Luther des de 1537. Els tres primers volums de l'edició de Wittenberg de les obres de Luther (1539-45) es deuen a les activitats de recopilació, correcció i edició de Rörer. Després de la seva retirada, es va establir a Jena. Juntament amb Johann Aurifaber, va supervisar la publicació dels quatre primers volums de l'edició lutherana de Jena.
Koch, Ernst, "Rörer, Georg" A: Neue Deutsche Biographie 21 (2003), p. 735-736;
URL: https://www.deutsche-biographie.de/pnd100256236.html#ndbcontent
Bibliografia consultada
- Kolb, R. (2018). Luther's Wittenberg world. (Minneapolis: Fortress Press).
- Volz, H. (1978). «Die Mitarbeiter Luthers», DINS: Martin Luthers deutsche Bibel. (Hamburg: Friedrich Wittig), p. 81-82.
![07. "Traduint la Bíblia a l'any 1532", un gravat de J.C. Buttre](/sites/default/files/exposicions/dadmin/07-luther-friends-04.png "07. "Traduint la Bíblia a l'any 1532", un gravat de J.C. Buttre")
