Loading [Contrib]/a11y/accessibility-menu.js

Fons personals

Fons Anna M. Carmona i Cornet: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Fons Anna M. Carmona i Cornet: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació (Campus Diagonal Sud), amb la col·laboració de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI, ha treballat en la descripció del Fons personal Anna M. Carmona i Cornet

El fons de la catedràtica en Història de la Farmàcia Anna Maria Carmona reflecteix la seva activitat acadèmica, docent i de recerca científica a la Universitat de Barcelona, però també inclou material d'altres institucions amb les quals va col·laborar. La documentació més antiga és de l’any 1970 i arriba fins a aproximadament el 2014. 

Us animem a consultar aquest llegat del qual en destaca una patent internacional relacionada amb la investigació d'un producte vegetal d'origen marí, de gran interès terapèutic i la correspondència amb figures il·lustres com Salvador Espriu, Joan Sunyol, Rosa Fabregat, entre d’altres.

 

Visita d'investigadores al CRAI Biblioteca de Belles Arts

Visita d'investigadores al CRAI Biblioteca de Belles Arts

El passat dilluns, 17 de febrer, van visitar el CRAI Biblioteca de Belles Arts tres investigadores que formen part del projecte de recerca de la Facultat de Belles Arts Los oficios de la Fundición Tipográfica Neufville (1885-1995): documentos, voces, memoria

Eren Priscila Farias, de la Universidade de São Paulo, Emanuela Bonini, de la Università IUAV di Venezia i Isabella Aragão, de la Universidade Federal de Pernambuco; juntament amb la doctoranda Ludovica Polo, també de la Università IUAV di Venezia, que està realitzant una estada a la Facultat. 

Acompanyades de l’investigador principal del projecte, el doctor Oriol Moret Viñals i de la doctora Sheila González Mardones, que també hi participa, van estar veient algunes peces dels fons personals dels dissenyadors gràfics Josep Artigas i Ricard Giralt Miracle, així com altres peces del fons de cartells que formen part dels fons i col·leccions  del CRAI Biblioteca de Belles Arts.

 

Mercedes Roca Roumens, un nou fons personal d'arqueologia al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història

Mercedes Roca Roumens: un nou fons personal d'arqueologia al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història

Tot i ser petit i amb una història arxivística ben curiosa, el fons documental de Mercedes Roca, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona desapareguda l’any 2014, permet resseguir la seva trajectòria professional i docent, primer a Andalusia i posteriorment a Catalunya. 

Al costat de documentació de caràcter administratiu, com per exemple els reculls de permisos de les campanyes arqueològiques que va dirigir, trobem tot un seguit de separates, de la seva autoria, i d’altres publicacions d’àmbit arqueològic centrades principalment en la terra sigillata romana, un dels seus àmbits d’estudi. Però potser un dels elements més interessants d’aquest fons és la col·lecció de dispositives de les seves excavacions on destaquen les d’Andújar (Jaén) durant la dècada dels anys 70. 

Amb les tasques de descripció i tractament realitzades per la Unitat de Procés Tècnic, aquest fons completa la col·lecció documental única sobre arqueologia catalana preservada al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història formada també pels fons personals de Pere Bosch i Gimpera, Lluís Pericot i Garcia i Alberto del Castillo Yurrita.

 

Exposició virtual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Menús del vaixell SS. Bremen

Exposició virtual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Els menús del vaixell SS. Bremen

Dins del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez de l'arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, trobem una col·lecció de díptics il·lustrats amb menús que mostren la relació dels plats que se servien als viatgers del vaixell SS. Bremen de la companyia North German, escrits en alemany i anglès. 

El SS. Bremen era un transatlàntic que feia el trajecte Southampton-Cherbourg-Nova York en un temps rècord de menys de 5 dies. Hi havia serveis diversos, des de l’oci i esbarjo (gimnasos, camps de rifles, cinemes, sales de ball i piscina) fins als serveis més essencials: servei de ràdio, oficina de correus, servei d’acolliment infantil, borsa amb connexió amb Wall Street i un passeig comercial amb botigues. 

Arribada la dècada dels anys 30, amb la victòria política del feixisme a Alemanya, la companyia transatlàntica Norddeustcher Lloyd va fer tot el possible per evitar la propaganda nazi a bord. Però la bandera oficial de l’estat alemany va esdevenir la de l’esvàstica, que havien de portar les embarcacions oficials, juntament amb la tricolor. El 26 de juliol de 1935, abans de salpar del moll de Nova York, un grup de manifestants antifeixistes va pujar a bord i van arrencar la bandera nazi i la va llançar al riu Hudson. 

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha preparat una exposició virtual en la qual es pot consultar informació relativa al vaixell i al context històric que envolta la seva història, així com una col·lecció de fotografies i els meravellosos menús que formen part del Fons Personal José Luís Infiesta Pérez i que ajuden a fer-se una idea de les dimensions i luxe del vaixell.

 

Acabada la tasca de tractament arxivístic del fons personal Josep Artigas dipositat al CRAI Biblioteca de Belles Arts

Acabada la tasca de tractament arxivístic del Fons Personal Josep Artigas dipositat al CRAI Biblioteca de Belles Arts

Després de més d’un any de tractament i descripció per part de la Unitat de Procés Tècnic el fons del grafista i publicista Josep Artigas ja està disponible per a la seva consulta. 

Arribat l’any 1992 al CRAI Biblioteca de Belles Arts per donació de la seva vídua, Glòria de Quadras, aquest fons documental és indispensable per a l’estudi del disseny gràfic, la publicitat de producte i el cartellisme publicitari espanyol de les dècades dels cinquanta als vuitanta del segle XX. 

Reflex de la seva trajectòria vital, aquest fons permet resseguir el seu camí professional, primer a Catalunya com a cap de comunicació de Cruz Verde (1949) i posteriorment encetant la seva etapa suïssa (1955-1965). A finals dels 70 tornaria a Barcelona on signaria els seus treballs des de la seva pròpia agència PubliArtigas. 

I és que tots els documents continguts tenen sentit dins de la tasca creativa d’Artigas i per aquest motiu, s’han diferenciat en dos grans grups d’unitats documentals: les que servien de suport per a la realització de l’anunci o cartell publicitari i el propi resultat final de la seva activitat professional diferenciant obra gràfica, amb un seguit d’originals en diferents fases de producció, i treballs publicitaris ja impresos per quasi un centenar de marques, empreses i entitats que van des d’Alfa Romeo al FC Barcelona. 

Estructurat en 33 sèries, 1 col·lecció, 247 unitats documentals, i amb tipologies de materials ben diverses, el fons permet resseguir tot el seu procés creatiu gràcies a la conservació d’esbossos inicials, el dibuix i tria dels logotips, els eslògans, la tipologia de lletra, les proves d’impressió amb apunts manuscrits del propi Artigas, i en alguns casos, l’original per presentar al client, i en molts d’altres, l’anunci, campanya o cartell imprès.

 

Cartells de cinema, nova exposició del CRAI Biblioteca de Belles Arts

Cartells de cinema, nova exposició del CRAI Biblioteca de Belles Arts

Amb motiu del 20è aniversari de la mort del Dr. Miquel Porter i Moix, el CRAI Biblioteca de Belles Arts presenta una mostra virtual de la col·lecció de cartells de cinema que formen part d’aquest fons personal. 

Els cartells del Fons Miquel Porter i Moix, inclouen pel·lícules de tots els gèneres, des de la comèdia al drama, els westerns o les cintes de terror. Tot i que de molts se’n desconeix l’autor, hi ha noms tan rellevants d’aquest àmbit com Francisco Fernández-Zarza Pérez, Jano o Macario Gómez Quibus, MAC

Miquel Porter i Moix, va ser historiador del cinema i catedràtic a la Universitat de Barcelona, entre moltes altres facetes i activitats que va cultivar al llarg de la seva vida. Entre aquestes, trobem algunes de tan rellevants com la creació del grup de cantants en català Els Setze Jutges, juntament amb la Remei Margarit i el Josep Maria Espinàs. És considerat el principal estudiós de la història del cinema català. 

L’any 2004, els seus hereus van cedir el seu fons personal a la Universitat de Barcelona. Aquest conjunt de documents ens parla d’ell, ja que reflecteix tant la seva carrera professional com la seva vida familiar. 

Al llarg dels anys, el fons ha estat tractat en diverses etapes, fins a culminar amb aquesta col·lecció de cartells de cinema, gràcies a una estreta col·laboració entre el CRAI Biblioteca de Belles Arts i la Unitat de Procés Tècnic, amb l’objectiu comú de posar en valor cada tipus de material.

 

El CRAI de la UB difon el fons personal del Dr. Joaquim Veà i Baró

El CRAI de la UB difon el fons personal del Dr. Joaquim Veà i Baró, investigador en comportament animal

El CRAI de la Universitat de Barcelona posa a disposició dels investigadors i la comunitat universitària el fons personal del Dr. Joaquim Veà i Baró. El fons es troba emmagatzemat al CRAI Biblioteca del Campus Mundet i és un testimoni valuós de la seva trajectòria com a investigador en el camp del comportament dels primats i com a professor al Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona. 

El Dr. Joaquim Veà i Baró (Barcelona, 1958) es va llicenciar en Psicologia per la Universitat de Barcelona el 1983, i es va doctorar tres anys després amb una tesi centrada en la conducta animal titulada Modelos funcionales en la conducta animal: simulación de un sistema motivacional. Al llarg de la seva carrera, va col·laborar amb destacats científics, com el Dr. Jordi Sabater i Pi, amb qui va dur a terme estudis sobre el comportament dels primats i del qual el CRAI també conserva el fons personal, que podeu consultar a UBDOC (vegeu "Jordi Sabater Pi (Fons)") i a la MDC. Aquesta col·laboració li va permetre treballar en profunditat els aspectes etològics i les relacions entre el medi ambient i el comportament dels primats no humans, un interès que el va portar a desenvolupar investigacions en la selva de Los Tuxtlas (Mèxic), sobre els efectes de la desforestació en les poblacions d'Alouatta. 

El fons personal del Dr. Veà i Baró ha estat tractat i descrit per la Unitat de Procés Tècnic del CRAI i es compon de sis unitats d'instal·lació que inclouen: articles publicats en revistes acadèmiques, comunicacions presentades en congressos, apunts i materials utilitzats durant la seva trajectòria com a docent i documents recollits al llarg de la seva carrera investigadora.

 

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Víctor Ballester Lancis

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Víctor Ballester Lancis

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Víctor Ballester Lancis

 

El passat mes de maig, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Jordi Bages Ballester documentació del seu avi matern, Víctor Ballester Lancis.

 

Víctor Ballester Lancis, republicà i comunista, va estar exiliat a França durant 39 anys i va morir sense poder tornar al seu país, on va deixar la seva dona i dos fills.

 

El fons conté les memòries escrites per Víctor Ballester entre els anys 1966 i 1967 i documentació personal diversa com un carnet de l‘Asociación de Solidaridad del Cuerpo de Seguridad Estado y Generalidad, un carnet de refugiat emès l’abril de 1974 a París per l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides, un permís de residència de la Prefectura de Gers de l’any 1967, un extracte de defunció de l’any 1977 amb el segell del Consolat d’Espanya a París on encara hi ha l’àliga franquista, etc.

 

Les memòries han estat transcrites pel seu net. Cadascuna duu un títol diferent i en elles parla de temes com la Guerra Civil espanyola, camps de concentració i exili, franquisme, guerra del Vietnam i dels Sis Dies, capitalisme i comunisme, l’URSS, la Xina i els Estats Units, ensenyament, religió, etc.

 

El seu net ha volgut destacar un fragment de les memòries del seu avi que “el va deixar marcat per sempre” i que diu: Por entrar en aquella maldita Guerra que declararon tuve que dejar mi oficio, mi casa, esposa e hijos, y 32 meses después mi patria. Se que aprendí el ejército, se que estudié la ordenanza, se que en compañía de esos que están mordiendo la tierra, tuve que defender mis derechos, y en fin, francamente al oído os digo, que he muerto como he nacido. Sin saber porqué ni cuando.

 

El fons personal Víctor Ballester és en format digital i abasta cronològicament els anys 1903 a 1977. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la biblioteca i també del Cercabib del CRAI. El carnet d’associat a l’ASOCS de Víctor Ballester, s’ha incorporat al Fons ASOCS que també es custodia a l'arxiu.

 

Trobareu més informació al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

 

ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

M. Asunción Català Poch: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Física i Química

M. Asunción Català Poch: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Física i Química

M. Asunción Català Poch: nou fons personal al CRAI Biblioteca de Física i Química

 

El CRAI Biblioteca de Física i Química, amb la col·laboració de la Unitat de Procés Tècnic i l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, ha treballat en la descripció del Fons personal de M. Asunción Català Poch. L’any 2023, el Departament de Física Quàntica i Astrofísica (FQA) de la UB va fer donació d'aquest fons al CRAI Biblioteca.

 

El fons és una compilació de documents relacionats amb la carrera professional de la Dra. Català, professora universitària d'astronomia, física i matemàtiques, i primera dona a ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola. El 1975, va començar a treballar com a professora al Departament d’Astronomia de la UB.

 

La major part de la documentació conservada pertany a material de recerca científica, docència universitària i la seva participació amb diverses societats científiques, recollida en 17 capses transfer.

 

Destaquen els documents del període que va treballar en l’observació diària de taques i protuberàncies solars des de l’Observatori de la Càtedra d’Astronomia de la UB en col·laboració amb l’Observatorio Astronómico Nacional, dins de l'Any Geofísic Internacional. I també, les 1666 fotografies solars en plaques de vidre i 139 volums d’expedient d’esquemes diaris d'observacions de taques i protuberàncies solars, material d’important testimoni de la metodologia emprada per a l'observació astronòmica durant els anys 50 i 60.

 

M. Asunción Català va dedicar part de la seva vida a la investigació científica sobre el sistema solar, taques solars, càlcul d’òrbites i eclipsis, i va participar en diversos projectes subvencionats, entre els quals destaca el projecte "Selecció i determinació de posicions d’estrelles i planetes com a suport al satèl·lit astromètric Hipparcos” emprés per l’Agencia Espacial Europea (ESA).

 

Va exercir un paper clau en la formació i suport a les noves generacions d’astrònoms de la UB, tot contribuint de manera destacada en el projecte Hipparcos (1989-1993). El 2015 se li va donar el seu nom al telescopi de l'Observatori Astronòmic del Montsec, sent el primer amb nom de dona a Espanya.

 

ODS 5: Igualtat de gènere    ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

Documental “La red Ponzán” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Documental “La red Ponzán” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Documental “La red Ponzán” amb participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
La Red Ponzán és un documental, coproduït per RTVE i Playmedia Producciones que explica la història de Francisco Ponzán i el grup que portava el seu nom. Va ser estrenat a la SEMINCI, la Setmana del Cinema de Valladolid.

 

Una bona part de la filmació d’aquest documental es va dur a terme al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Es van rodar diverses escenes amb la documentació del Fons Personal Francisco Ponzán que es conserva al seu arxiu, una col·lecció que es compon principalment de correspondència, documents personals i escrits diversos sobre maquis i política en general.

 

Francisco Ponzán Vidal (Oviedo, 1911 – França, 1944) fou un mestre i militant llibertari. Va treballar pels serveis secrets francesos, belgues i sobretot anglesos dels quals rebia finançament, armes i contactes.

 

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, milers de persones van escapar de la persecució dels nazis passant de França a Espanya gràcies a una complexa xarxa que n’assegurava el pas. Aquesta xarxa era l’anomenada Grupo Ponzán, liderat per Francisco Ponzán que, juntament amb una trentena de companys, van aconseguir fer un extraordinari treball de rescat humanitari a banda i banda de la frontera espanyola. El grup va participar en l’evasió d’unes tres mil persones i va prestar un nombre indefinit de serveis de correu.

 

No us perdeu aquesta obra que serveix per reivindicar la figura de Ponzán que, malgrat ser reconegut i condecorat, a títol pòstum, pels governs i exèrcits de França, Anglaterra i els Estats Units, aquest reconeixement mai li ha arribat d’Espanya.