Fons personals

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Morente Luque

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Morente Luque

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Luis Morente Luque

 

El passat mes de març, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre de Carmela Escribà Morente diversa documentació del seu avi matern, Luis Morente Luque.

 

El fons personal Luis Morente Luque abasta cronològicament els anys 1915 a 1953. S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI i també del Cercabib.

 

Carmela Escribà va cedir també diversos llibres que s’han incorporat al fons del CRAI Biblioteca.

 

Podeu trobar més informació sobre Luis Morente i el seu fons personal al Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

 

 

 

 

 

 

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Fons Personal Joan Ferrer i Farriol – Marcel Ferrer i Trull

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Fons Personal Joan Ferrer i Farriol – Marcel Ferrer i Trull

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Fons Personal Joan Ferrer i Farriol – Marcel Ferrer i Trull

 

El passat mes de febrer, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre del senyor Xavier Vilanova, a través de l'usuari Albert Pons, documentació personal de Joan Ferrer i Farriol i del seu fill, Marcel Ferrer i Trull. 

 

Joan Ferrer i Farriol (Igualada, 1896 – Montreuil, 1978). Fill d’una família obrera, l’any 1910, ja formava part de la Federació Obrera d’Igualada i el 1911 es va afiliar a la CNT igualadina, de la qual va esdevenir el màxim dirigent. El març de 1916 va ser empresonat a la Model i acusat de sedició per la vaga contra l’encariment de les subsistències. Va ser company del Noi del Sucre en les lluites socials de Barcelona (1917-1923), durant les quals també va ser empresonat. Durant el locaut de 1919-1920, que a Igualada va durar tres mesos, també va ser detingut.

 

Durant la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista d’Igualada. El 30 d’octubre de 1936, un cop constituït de nou l’ajuntament, va ocupar el càrrec de primer tinent d’alcalde i de conseller d’Agricultura. Després va anar a viure a Barcelona fins a mitjans de 1938 per fer de redactor al diari Catalunya. Més tard, va marxar al front com a corresponsal de Solidaridad Obrera, i com a director d’El Frente, periòdic de la Columna Durruti.

 

Un cop acabada la guerra, va passar la frontera cap a França amb el seu fill i va estar internat dotze mesos als camps d’Argelers -on va ser secretari de la Regional Catalana que van organitzar els cenetistes-, Barcarès i de nou a Argelers. Després de la II Guerra Mundial, es va encarregar de la infraestructura dels grups de combat antifranquistes als Pirineus.

 

Com a escriptor i periodista va utilitzar nombrosos pseudònims (Ferrer d’Igualada, Joan Farriol, Robert el Diable, Roberto el Diablo, Rovellat, Sigla, Zigla, Joan del Pi, etc.), va publicar nombrosos llibres i treballs (Costa amunt (1975), on explica bona part dels seus records i de la seva activitat anarcosindicalista, Vida sindicalista (1957), Conversaciones libertarias (1965), De l’Anoia al Sena sense pressa (1966), etc.), va ser redactor o va dirigir diversos periòdics (Cultura LibertariaCatalunyaEl FrenteSolidaridad ObreraUmbral, etc.) i va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries com AEPBoletín ConfederalCenitLe Combat Syndicaliste, etc.).

 

El fons rebut conté documentació personal de Joan Ferrer i Farriol: un carnet d’identitat emès per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1937, el seu nomenament com a redactor de la publicació Catalunya, un salconduit emès pel Comissari del Grupo de Ejércitos de la Zona Oriental que l’autoritza a circular lliurement per fer propaganda antifeixista, un carnet i una targeta d’afiliació a la Confederació Nacional del Treball a l’exili dels anys 1947 i 1957 i un certificat de refugiat emès per l’Oficina de Protecció de Refugiats i Apàtrides de la República Francesa.

 

La documentació del seu fill, Marcel Ferrer i Trull, inclou una targeta identificativa del Camp de concentració d’Argelers de l’any 1939, un certificat de nacionalitat, amb l’escut franquista, emès pel vice-consolat d’Espanya a Carcassona l’any 1942 i un certificat d’alliberament del Bureau de Controle de la main-d’oeuvre étrangère de l’any 1945.

 

El fons, en format digital, sha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

 

 

 

 

 

 

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal José Linhard

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal José Linhard
Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal José Linhard
 
José Linhard (Barcelona, 1939) de pares alemanys, va estudiar Medicina i Sociologia a Berlín.
 
Per encàrrec del Servei de Protocol del Govern alemany, va treballar com a intèrpret d’espanyol, tasca que va desenvolupar per a personalitats com l’excanceller alemany Willy Brandt i diversos mandataris d’Espanya i Llatinoamèrica i va col·laborar en la refundació del Consolat d'Espanya a Berlín.
 
Després de treballar al sector farmacèutic i participar en el desenvolupament de la píndola contraceptiva, als anys 80, establert a Barcelona, va crear una empresa pròpia que va vendre als anys 90 per ser professor a la Universitat de Carolina del Nord, als Estats Units.
 
El 2002 tornà a Barcelona i fundà la "Tertúlia Migdia", una conferència, amb àpat inclòs, on es reuneix un grup de persones per tractar temes diversos que se celebra cada tercer dimarts de mes i és oberta a tothom. Hi participen grans personalitats d'arreu del món: polítics, escriptors, periodistes, metges, historiadors, advocats, empresaris, científics, cuiners i un llarg etc.
 
El Fons personal José Linhard, que va ser cedit l'any 2023 al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, conté documentació relacionada amb cada una de les “Tertúlies Migdia” coordinades pel mateix Linhard i celebrades a Barcelona entre març del 2004 i setembre de 2023 (informació sobre el conferenciant, tema de la tertúlia, nom i nombre d’assistents, diploma de la tertúlia, aperitiu i menú de l’àpat que acompanya la tertúlia, etc.), i correspondència entre José Linhard i els membres, ponents i presentadors que participen en les diferents tertúlies, ordenada alfabèticament.
 
Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pau Cirera i Feliu

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pau Cirera i Miquel

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Pau Cirera i Miquel

 

Un farmacèutic (i traductor) que es deia Cirera

 
El passat mes de novembre, Daniel Cirera va fer donació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, de material d’arxiu del seu pare Pau Cirera i Feliu.
 
Fill d’una família de petits fabricants de Barcelona, Pau Cirera va evolucionar cap al marxisme i el socialisme durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, entrant en contacte amb els dirigents de la Unió Socialista de Catalunya, de la qual aviat n’esdevindrà un membre rellevant. Farmacèutic de professió, no esquivà mai un compromís militant pel qual haurà de pagar un preu important tant a Catalunya com després a l’exili.
 
La donació contenia un material molt especial. Juntament amb algunes publicacions a l’exili del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d’Estat Català, així com d’alguns escrits de Joan Comorera i del mateix Pau Cirera, hi havia la donació que aquest va rebre d’Emiliana Rovira Leroux: una fotografia on apareixen algunes de les principals personalitats del Consell de Redacció de la revista Treball, dos trossos de metralla i una carta que és el relat en primera persona de l’experiència de l’Emiliana, com a infermera, en el Batalló de Voluntaris que havia sortit el 24 de juliol de 1936 del local del PSUC a Barcelona.
 
A través d'aquesta carta que hem pogut identificar el Brigadista fins ara conegut com a Étienne Leroux-Rovira a l’obra Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français: Esteve Rovira Leroux ha recuperat el seu nom i en sabem una part molt fonamental de la seva història.
 
El fons personal Pau Cirera i Feliu s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també del Cercabib del CRAI.
 
La donació es va fer a través del catedràtic d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, Andreu Mayayo i Artal.
 
Si en voleu saber més, podeu consultar el post del blog del CRAI Biblioteca.

 

 

 

 

 

 

El Fons Josep Vaquer al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

El Fons Josep Vaquer al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Josep Vaquer

 

L’any 2021 el CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona va rebre per donació l’arxiu personal de Josep Vaquer i Timoner (1928-2020) que tot just s’acaba de descriure.

 

El llegat inclou documentació diversa: esborranys de la seva tesi doctoral, materials i apunts sobre docència a la Universitat, documents personals i correspondència, entre d’altres.

 

El Fons Josep Vaquer consta de 59 unitats documentals distribuïdes en 10 capses i una carpeta, dipositades al CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica per a la seva consulta.

 

La creació i difusió d'aquest fons té com a objectiu reconèixer la figura de Josep Vaquer i Timoner com a membre destacat de la UB i, alhora, facilitar la localització i l’accés als seus escrits reunits, tant aquells utilitzats en l'exercici de les seves funcions professionals, com els pertanyents a activitats personals diverses.

 

Josep Vaquer i Timoner va néixer a Maó en el si d’una família de trajectòria militar. El seu pare va ser capità d’artilleria. Va obtenir la Llicenciatura en Ciències (Secció de Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona el 1954. Es va doctorar per la mateixa Universitat el 1960 amb la tesi Sobre la parte p-fundamental del grupo de Bauer.

 

Inicia la carrera docent el 1954 com a ajudant de classes adscrit al departament de Matemàtiques aplicades a la Física fins que el 1961 aconsegueix la càtedra de Geometria, Trigonometria i Geometria Diferencial.

 

Continuarà exercint com a professor fins a la seva jubilació el 1997. Durant la seva vida docent a la Universitat de Barcelona va ser coordinador d’estudis, secretari de redacció de la revista Collectanea Mathematica, vicedegà d’afers econòmics i degà de la Facultat de Matemàtiques del 1976 al 1978.

 

De la seva bibliografia en destaca “Curso de matemáticas”, escrit conjuntament amb Joan Casulleras i Josep Teixidor.

 

ODS 4: Educació de qualitat

 

 

 

 

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Família Tarrida

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Família Tarrida

El Fons personal de la Família Tarrida ha estat cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República per Maria Teresa Tarrida Roselló, filla de Joan Tarrida Padró i germana de Joan Tarrida Roselló.

tarrida_1.png

 

 

Joan Tarrida Padró (Barcelona 28 març 1912 – 12 octubre 1985)

El fons conté quaderns escolars dels anys 20 de l’Escola dels Maristes de Lleida, material relacionat amb el seu servei militar durant la Segona República i també durant el franquisme, ja que per residir a la zona no liberada el va haver de tornar a fer, factures i altra documentació relacionades amb el seu casament amb Concepció Roselló Martí l’any 1936, cèdules personals i salconduits dels anys 40, etc.

 

 

 

tarrida_2.png

 

 

Joan Tarrida Roselló (Lleida, 28 d’octubre de 1937- Girona 4 novembre 2019)

El fons conté fonamentalment documentació relacionada amb els seus estudis a l’Escola de Comerç de Sabadell i quotes anuals abonades al Frente de Juventudes i al Sindicato Español Universitario), i a la Facultat de Ciències Polítiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona com ara rebuts de matrícules, assegurança escolar, quotes anuals abonades al Sindicato Español Universitario, etc.). El fons consta també de material sobre el seu servei militar obligatori a les Milícies Universitàries (Instrucción Premilitar Superior), on va obtenir el grau d’Alférez Efectivo de Complemento i sobre la seva etapa com a professor no numerari de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona (1965-1966), de la qual va ser expulsat l’any 1966. Joan Tarrida i Roselló, juntament amb altres professors de la Universitat de Barcelona, va ser expedientat i sancionat pel franquisme per haver demanat la dimissió del Rector Francisco García Valdecasas i haver donat suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) després de la Caputxinada.

 

S’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dòsit Digital de la UB, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també de l'eina Cercabib del CRAI

 

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Carme Via Pros

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Carme Via Pros

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

perella.png

 

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i el que seria el seu marit, Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016). Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

 

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context real en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, etc. i ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya, etc. L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

 

També hi ha notes diverses relacionades amb el seu casament l’any 1948, entrades a espectacles diversos, un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista, un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944), etc.

seguridad.png

 

 

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

 

S’ha incorporat a la sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la UB, de la pàgina web del CRAI biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

 

 

 

Nou material d'arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Fons Personal Raimunda Maiz Blanco

Nou material d'arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Fons Personal Raimunda Maiz Blanco

Al llarg del passat 2021, Montserrat Nofre, ha anat cedint al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República documentació diversa de la seva mare Raimunda Maiz Blanco (Alarcón, 15 febrer 1944 – Barcelona, 5 de març de 2021). Maiz Blanco va estudiar a Conca fins que va acabar el batxillerat i, tot i que va començar a preparar l’ingrés a l’Escola de Magisteri, finalment, seguint els consells del seu pare, va deixar els estudis i es va apuntar a la Sección Femenina.

raimunda_10_0.jpg

 

Va passar una temporada a Beniferri (València) formant-se per a ser monitora d’educació física de la Sección Femenina. Després, entre 1964 i 1966, va formar part de la Cátedra Ambulante Francisco Franco, que la va portar a diversos pobles del sud de Tarragona. On més temps va quedar-se va ser a La Cava (actual Deltebre), però va passar per altres pobles, com ara Godall (a l’actual comarca del Montsià), on va conèixer el seu futur marit.

 

El 1966 va deixar la Càtedra, es va casar i, a partir d’aquell moment, va viure a Godall. No va tenir cap treball remunerat; va ser mare i mestressa de casa i va treballar en el forn de pa de la família, però sense rebre cap sou.
 

El fons conté:

  • Un carnet de militant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS de l’any 1963
  • Un certificat de l’any 1977 que acredita que per a complir el Servicio Social (deure nacional de totes les dones espanyoles compreses entre els 17 i els 35 anys, concebut com l’equivalent al ervei militar masculí) va realitzar el curs La mujer rural, el contingut del qual constava de: cocina, limpieza, conservacion, corte y confección, trabajos manuales, seguridad e higiene en el trabajo
  • Diverses fotografies relacionades amb la seva militància al Frente de Juventudes (anys 50); amb  les seves tasques com a monitora d’educació física de la Sección Femenina (1964-1965); i  amb la seva pertinença a la Cátedra Ambulante Francisco Franco (agrupació de la Sección Femenina encarregada de dur a todos los pueblos de España la doctrina falangista y la cultura indispensable para la mujer campesina), de l’any 1965
  • Una camisa i una jaqueta de dona de color blau maó amb l’escut del Frente de Juventudes dels anys 60, que s’han incorporat a la col·lecció de Material Divers del CRAI Biblioteca draymunda_11.jpgel Pavelló de la República.

El fons personal Raimunda Maiz Blanco s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web del CRAI Biblioteca i també del Cercabib.

 

Nou material d'arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Diaris íntims d'Eduard Amouroux i Xucla

Nou material d'arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: Diaris íntims d'Eduard Amouroux i Xucla

eduard_amouroux_1.png

 

L’octubre de 2021, Eduard i Pilar Amouroux, van cedir al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República dos petits quaderns, manuscrits i en català, que el seu pare, Eduard Amouroux i Xucla, va anar escrivint entre el 13 d’octubre de 1938 i el 24 de febrer de 1941 i que va titular Diaris íntims. El seu fill Eduard Amouroux n’ha fet la transcripció.

 

Eduard Amouroux i Xucla (4 gener 1909 – 21 novembre 1972), fill d’Ernest Amouroux (mort a Filipines) i de Pilar Xucla, va ser mobilitzat el 1937 i es va incorporar al Centre de Reclutament, Instrucció i Mobilització (CRIM) fins al final de la Guerra Civil espanyola. Atès els seus amplis coneixements de francès i anglès va exercir de traductor amb persones vingudes a ajudar la República, especialment d’Anglaterra. L’amistat amb moltes d’elles va continuar després de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial, que seguia a través d’algunes publicacions en llengua anglesa que arribaven de tant en tant a les llibreries de Barcelona. Tenia amics arreu del mon. El 1941 es va casar amb Carmen Alemany i van tenir 3 fills: la M. Pilar (1944), l’Eduard (1947) i el Jaume (1950, traspassat abans de fer un any de leucèmia). Treballava a les Joieries Bagués i l’any 1954 va fer un viatge per feina a Estats Units, on va visitar Nova York i Washington. Va ser dels primers socis d’Òmnium Cultural.

 

Eduard Amouroux comença el seu diari el 18 d’octubre de 1938 dient: Començo aquestes ratlles fent un vertader esforç i sense la convicció de continuar-les… En general , en obrir un “Diari íntim” es comença amb certa emoció i amb el convenciment que la vida ens oferirà coses prou interessants per a ésser narrades. No és pas aquesta la meva esperança, mai en la meva vida havia estat tan mancat d’il·lusions com avui… Explica que els seus dies són monòtons, es lleva a les set del matí i agafa el metro per anar cap al CRIM núm. 16 on passa la vida des que el van mobilitzar. Dina al Mapama, un menjador tipus B que per cinc pessetes fas veure que menges (un plat de cigrons i un xic de carn amb mongetes). Després a sopar a casa i a esperar l’hora del llit… on podrem donar-nos per ben feliços si la podem passar sencera dormint. Quantes nits he hagut de llevar-me fins a cinc vegades pels maleïts avions. Al llarg dels dies va narrant multitud d’emocions, anècdotes i vivències col·lectives, laborals i personals.

 

eduard-2.png

 

 

 

 

                                                                                                                                                                                            

El fons personal Eduard Amouroux i Xucla s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals Diversos del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Els investigadors ja el poden consultar a través de l’inventari  incorporat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, de la pàgina web de la nostra biblioteca  i també del Cercabib del CRAI de la UB.

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas

Nou material d’arxiu rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: el Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas

franco_dios_0.jpg

 

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

 

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

democracia.jpg

 

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

 

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961).

cargoli_0.png

 

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

 

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.