Física i Química
Exposició virtual: Einstein a Barcelona, 1923
Amb l'exposició bibliogràfica «Einstein a Barcelona, 1923», es commemora el centenari d’una gran fita en la història científica de la ciutat: la visita d'Albert Einstein a Barcelona entre el 22 de febrer i l'1 de març de 1923, acceptant una de les reiterades invitacions de la Mancomunitat de Catalunya.
Einstein va impartir quatre conferències intentant fer accessibles les nocions bàsiques de les seves teories relativistes. Però no es va limitar a reunir-se amb científics, es va interessar per la cultura catalana i va arribar a intercanviar opinions amb estudiants i sindicalistes.
Exposició virtual : La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023)
El CRAI Biblioteca de Física i Química ha organitzat l’exposició bibliogràfica «La teoria de Debye-Hückel i les seves aplicacions (1923-2023)» per commemorar el centenari de la teoria plantejada per Peter Debye i Erich Hückel sobre la dissolució d’electròlits, publicada el 1923 a la revista Physikalische Zeitschrift.
Per primera vegada, es va aconseguir formular una teoria senzilla i completa sobre les propietats en equilibri i en el no-equilibri per a sistemes formats per partícules carregades dissoltes en un medi aquós i no aquós. Les seves aplicacions van des de la biologia molecular, la termodinàmica i l’electroquímica fins als plasmes que apareixen a l’astrofísica.
En aquesta exposició es presenten les idees i el desenvolupament d’aquesta teoria tenint en compte el seu context històric i les biografies dels seus creadors Peter Debye (1884-1966), Premi Nobel de Química 1936, i Erich Hückel (1896-1980), capdavanter en el sorgiment de la química quàntica. Finalment, es dona una perspectiva sobre les diferents aplicacions en diversos camps de la ciència i la tecnologia.
Peter Debye (1884, Països Baixos – 1966, EEUU) aconsegueix el títol de doctor en Física Teòrica a la Universitat Ludwig-Maximilian de Múnic amb una tesi dirigida per Arnold Sommerfeld. Des del 1910, compagina la docència i la investigació a diverses universitats europees (Zúric, Utrecht, Göttingen…). El 1940, arran de la Segona Guerra Mundial, emigra als Estats Units on continua la carrera científica i docent a la Universitat de Cornell, fins a la seva mort. La seva recerca ha influït en el desenvolupament inicial de la mecànica quàntica, la física de fonons, la dispersió dels raigs X i la física molecular. La rellevància del seu treball ha estat reconeguda amb nombrosos premis, d’entre els quals destaca el Premi Nobel de Química 1936.
Erich Hückel (1896 – 1980, Alemanya) realitza la seva tesi doctoral sota la supervisió de Peter Debye a la Universitat Göttingen. De 1922 a 1923, treballa com a ajudant de Debye a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zúric. En aquest període, Hückel i Debye elaboren i publiquen la teoria de dissolució d’electròlits, coneguda com a teoria de Debye-Hückel. Posteriorment, treballa amb científics insignes com D. Hilbert, M. Born, N. Bohr i W. Heisenberg, entre d’altres, i es dedica a estudiar el doble enllaç entre àtoms de carboni mitjançant la teoria quàntica. Proposa la teoria de la separació dels orbitals α/π dels dobles enllaços de carboni en alquens i la teoria quàntica de l’aromaticitat de compostos insaturats. Tot i ser un físic brillant i la seva important contribució a la ciència, la seva trajectòria científica és irregular i no gaire llarga. El 1937, per motius laborals i personals, renuncia a la carrera científica per dedicar-se a la docència com a professor de Física Teòrica a la Universitat de Marburg, activitat que exerceix fins a la seva jubilació (1961). El reconeixement a la seva rellevant aportació a la ciència és escàs i tardà. Actualment, és considerat com un dels pioners en el desenvolupament de la química quàntica.
L’exhibició, en què han col·laborat els professors Francesc Mas Pujadas de la Facultat de Química i Juan Luis Gómez Estévez de la Facultat de Física, consta de sis pòsters. El primer pòster Llei de Debye-Hückel de les dissolucions d’electròlits sintetitza els antecedents, hipòtesis, limitacions, etc. de la teoria de Debye-Hückel. El segon pòster Aplicacions de la teoria de Debye-Hückel explica la incorporació, per part d’altres científics, de nous efectes i conceptes que milloren la teoria i de les seves aplicacions. La resta de pòsters relaten la biografia i la notable activitat acadèmica i científica de cadascun d’aquests eminents científics.
L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.
Exposició virtual: Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston
Francis William Aston (Birmingham, 1877 – Cambridge, 1945), químic i físic britànic, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Química el 1922 pel descobriment d’un gran nombre d’isòtops no radioactius mitjançant un espectrògraf de masses i per enunciar la regla dels nombres enters.
Amb motiu del centenari d’aquest Premi Nobel, el CRAI Biblioteca de Física i Química organitza l’exposició «Isòtops i espectrometria de masses: 100 anys del Nobel a Francis W. Aston», amb fons bibliogràfic relacionat amb l’esdeveniment.
Científiques Nobel en Física i Química
El CRAI Biblioteca de Física i Química dedica una exposició bibliogràfica «Científiques Nobel en Física i Química (1901-2021)» a les deu científiques que han estat guardonades amb el Premi Nobel en Física i Química durant el període 1901-2021, amb l’objectiu de donar visibilitat a la seva figura i, alhora, difondre les seves aportacions científiques i contribució a l’avenç de la Ciència
Al llarg dels 121 anys de vida de la concessió del Premi Nobel, les científiques guardonades en química han estat: Marie Curie (1903), Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009), Frances Arnold (2018) i Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doubna (2020); i en física: Marie Curie (1911), Maria Göppert Mayer (1963), Donna Strickland (2018) i Andrea Ghez (2020). En total onze guardons concedits a científiques, el que representa un 2,7% del total dels premis, en aquestes disciplines.
La mostra consta de sis pòsters. Els primers pòsters expliquen breument la biografia d’aquestes científiques en l’ordre cronològic de la concessió del guardó. A continuació, dos pòsters titulats «Per quina recerca van rebre el Nobel?» descriuen amb més detall els descobriments pel quals van ser premiades. Finalment, el pòster «Aplicacions» recull algunes de les aplicacions més rellevants derivades dels seus descobriments. Una infografia exposada al faristol mostra de forma gràfica el biaix de gènere dels Nobel en Física i Química del 1901 al 2021.
L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.
En aquesta mostra bibliogràfica es vol destacar la passió per la Ciència, la perseverança, la tenacitat i l’esforç d’aquestes científiques que, malgrat la discriminació i dificultats, que algunes d’elles van patir, han aconseguit obtenir el premi més prestigiós en Ciència i, el que és més important, les seves aportacions científiques han contribuït a l’avenç de la Ciència i al progrés de la Humanitat. Totes elles són exemples per a les noves generacions de dones, en general, i científiques, en particular.








