Física i Química

El 16 de maig de 1960, Theodore Maiman, investigador del Hughes Research Laboratories de Malibú (Califòrnia), encenia el primer làser de la història. El seu desenvolupament  (light amplification by stimulated emission of radiation) va ser possible gràcies a la confluència d’una sèrie de fites històriques al llarg de la primera meitat del segle XX. Des d’aquelles dates, els avenços en diverses branques de la ciència i de la tècnica gràcies al làser no han parat de créixer, de manera que la societat s’ha beneficiat de nous descobriments i aplicacions. Diferents tecnologies han adoptat la llum làser com un valuós element instrumental, i això fa que les seves aplicacions incloguin molts camps, com ara la medicina, la biotecnologia, les telecomunicacions, la indústria, els espectacles, el medi ambient, la seguretat, i la majoria dels àmbits de recerca.

Segons Santiago Álvarez, catedràtic del Departament de Química Inorgànica de la UB i comissari de l'exposició, juntament amb el professor del mateix Departament Miquel Seco, «els dos plats principals» són la mostra de llibres antics i la de catàlegs comercials. Entre els primers, destaquen els volums dedicats a la metal·lúrgia i la mineria de Biringuccio Vanuccio i Georgius Agricola, publicats a mitjans del segle XVI, que ofereixen descripcions gràfiques detallades de laboratoris amb els seus estris, o també els cursos de química pioners de l'alquimista Nicasius le Fevre (1669) i del protoquímic Nicolas Lémery, en l'edició del 1724. Aquest últim va ser el manual de referència a tot Europa a través de les edicions en diverses llengües que es van publicar durant més de vuitanta anys a partir de la primera edició, del 1675.

Pel que fa als catàlegs, tradicionalment considerats com a material que s'acaba llençant, aquesta exposició en vol reivindicar el valor com a fons documental de l'evolució dels estris de laboratori i del teixit de fabricants i distribuïdors, que han tingut un paper gens menyspreable en el desenvolupament de la química. Els seus continguts gràfics els fan dignes de conservació i d'estudi, encara que hagin perdut vigència com a catàlegs comercials. La mostra també dedica una secció a les obres literàries que fan referència a laboratoris químics, i que inclou autors com ara Chaucer, Goethe, Balzac, Dumas, Poe, Andersen, Conan Doyle, García Márquez o Sampedro.

Entre els estris de laboratori que acompanyen la mostra de llibres, n'hi ha que s'empraven per generar corrents de gasos al laboratori, com ara els flascons rentadors de Woulfe o l'aparell de Kipp; d'altres són per mesurar la temperatura, com ara el termòmetre de Beckman, que podia precisar fins a la centèsima de grau. També n'hi ha per a les diverses modalitats de destil·lació, com el matràs de Claisen o una varietat de condensadors, o peces tradicionals emprades per escalfar, com ara becs de Bunsen, de Mecker o Teclu, així com antics banys de Maria.

La mostra recull, respecte als premis de Física, un facsímil de la memòria original de Wilhelm Conrad Röntgen (1845-1923) sobre el seu descobriment dels raigs X, que li va valdre el primer Premi Nobel de Física, l'any 1901; el primer llibre sobre relativitat de Max von Laue (1879-1960), escrit el 1911, i diversos llibres dels Nobel William H. Bragg (1862-1942) i William L. Bragg (1890-1971), pare i fill, sobre les aplicacions dels raigs X per veure l'estructura cristal·lina.

En el camp de la química s'exposen les contribucions de diversos autors guardonats amb els primers Nobel per haver assolit fites tan importants en el desenvolupament de la química moderna com ara els principis estereoquímics en química orgànica i inorgànica, descoberts per Jacobus van't Hoff (1852-1911) i Alfred Werner (1866-1919), respectivament; el descobriment dels gasos nobles per William Ramsay (1852-1916); la teoria de dissociació electrolítica de Svante Arrhenius (1859-1927), la introducció del concepte de catàlisi per Wilhelm Ostwald (1853-1932) i el seu efecte sobre les velocitats de reacció; el descobriment dels magnesians, per Victor Grignard (1871-1935), i el desenvolupament de processos catalítics, per Paul Sabatier (1854-1941), o el descobriment del radi i el poloni per Marie Curie (1867-1934), de la qual també hi haurà exposada la seva tesi doctoral.

PLANTA8 neix l'any 1977 amb l'objectiu de: "Crear un organisme on hi participés tothom de la casa; que promogués un nou ambient dins de la Facultat, que era quelcom esmorteït després dels llargs anys de repressió" (Primer editorial de PLANTA8, 1977)

PLANTA8 no rep cap subvenció. Els beneficis que s'obtenen de la seva venda es destinen íntegrament a cobrir les despeses del número següent. Aquesta independència econòmica garanteix una llibertat total a l'hora d'expressar les idees d'un grup molt heterogeni de col·laboradors.

La redacció de PLANTA8 Planta8@gmail.com és oberta a qualsevol alumne o professor de la Facultat que vulgui participar, amb sentit de l'humor i esperit crític, a la creació del proper número,

serà el 51!

Aquest físic danès ha estat un dels científics més influents del segle XX. El seu prestigi era tant gran que entre els seus col·legues l'anomenaven "el Papa". L'any 1921 creà l'Institut Niels Bohr a Copenhaguen, centre  que va contribuir de manera decisiva a disseminar la fama del seu creador i primer director a l' utilitzar-se durant dècades com a centre internacional d'investigació i intercanvi d'idees entre els prestigiosos físics que contínuament el visitaven. L'any 1913 va publicar tres treballs (mostrats a l'exposició de  la Biblioteca) coneguts com "la trilogia", en els que assentava les bases teòriques per l'explicació dels espectres atòmics. Va introduir un model en el que els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic segons un esquema planetari regit en gran mesura per lleis alienes a les de la física clàssica, ja que introduïen nous supòsits de naturalesa quàntica.

Per la introducció i desenvolupament d'aquestes idees, Bohr va rebre el premi Nobel de Física l'any 1922. Posteriorment contribuí decisivament en el desenvolupament de la Mecànica Quàntica, especialment pel que fa a la interpretació del seu formalisme matemàtic. A més, cal destacar de forma especial les seves aportacions a la Física Nuclear en la dècada dels anys trenta del segle XX. Al llarg de la seva vida va estar molt relacionat amb el premi Nobel, no tan sols el va rebre ell sinó que també el seu pare va estar nominat pel de Medicina i Fisiologia i a més, el seu fill Aage Bohr va rebre el premi Nobel de Física l'any 1975 per les seves investigacions en Física Nuclear.

La figura de Bohr quedaria incompleta sinó es fes referència al seus variats interessos fora del marc científic, des del purament esportiu, com a jugador de futbol en equips universitaris fins al filosòfic, essent entusiasta seguidor de Kierkegard. Col.laborà en  el projecte Manhattan, i més tard va mostrar el seu interès per aconseguir que la investigació nuclear fos  controlada  i compartida, especialment pel que fa referencia  a la construcció d'armament nuclear.

Fa 350 anys, el 15 de juliol de 1662 el rei Carles II concedeix la cèdula reial a la Royal Society of London, creada dos anys abans. Aquesta cèdula constitueix oficialment la Societat i li atorga el permís per a publicar.

El 1665 la Royal Society inicia la publicació de la revista Philosophical Transactions, primera publicació científica en anglès i primera de fer avaluar per experts els manuscrits abans de la seva publicació. Philosophical Transactions s'ha fet ressó de milers d'investigacions de científics com Isaac Newton, Charles Darwin, Michel Faraday o Stephen Hawking