4. Quality education

• Facilitat i rapidesa: es pot prestar més d’un llibre a la vegada i evita les cues al taulell.
• Autonomia i cura de la privacitat.

Quan s’inicia un projecte de recuperació de la memòria històrica, com és el portal SIDBRINT de la Universitat de Barcelona, es tenen clars una sèrie d’objectius a complir, però la realitat sempre sorprèn.

Fa uns mesos, un bufet d’advocats de Madrid va contactar amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República amb la petició de documentació que justifiqués la presència a Espanya durant la Guerra Civil del brigadista iugoslau Grujo Petrovic, nascut l’any 1903 a Kosor, Montenegro.

Aquest bufet està especialitzat en dret d’estrangeria civil i mercantil i s’ha convertit en un referent en la gestió de nacionalitat i residència espanyola.

A la seva pàgina web es pot trobar informació sobre la Llei de Memòria Democràtica aprovada el dia 21 d’octubre de l’any 2022, també coneguda com a “Ley de Nietos”, que pretén rendir tribut a totes aquelles persones que van haver d’abandonar Espanya per raons polítiques, ideològiques o de creença.

Entre els 5 títols que conté la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, es fa menció a la possibilitat d’aconseguir la nacionalitat espanyola per fills i nets de persones exiliades, i a l’article 33 es concedeix la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals i els seus descendents. Això suposa un reconeixement a la defensa de la llibertat i els principis democràtics pels quals van lluitar.

La finalitat de la petició era obtenir documentació que acredités a Petrovich com a brigadista i poder sol·licitar la nacionalitat espanyola per un descendent seu: la seva neta. Els advocats havien trobat la fitxa del brigadista a la base de dades de SIDBRINT i per això van contactar amb el CRAI Biblioteca.

Es va subministrar tota la informació necessària per endegar el procés, enviant-los còpies digitals d’articles sobre els voluntaris iugoslaus i diversa documentació provinent de l’Arxiu Estatal Rus d’Història Sociopolítica RGASPI.

I, en aquests moments, ja es compta amb dos casos més: fa pocs dies es va enviar documentació acreditativa al net d’un brigadista anglo-egipci i actualment s'està tramitant la informació necessària per a la família d'un brigadista nord-americà.

A l’equip de SIDBRINT els complau poder aportar la documentació que acredita que una persona va combatre a les Brigades Internacional. És una bona manera d’agrair a tots els voluntaris internacionals, a través dels seus familiars en aquest cas, que vinguessin a lluitar contra el feixisme!

Els dies 14 i 15 de març, la Unitat de Procés Tècnic del CRAI i el CRAI Biblioteca de Fons Antic van participar en les IV Jornades de Gestió del Patrimoni Bibliogràfic, organitzades pel Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN i la Universidad de Sevilla. Una trobada bianual dirigida a la gestió de les biblioteques patrimonials, des de diferents punts de vista.

En aquesta edició es van presentar una quarantena de ponències, així com tres conferències i una taula rodona, en un extens programa i amb l’assistència de molts professionals de l’àmbit de les biblioteques patrimonials.

Des de la Unitat de Procés Tècnic, Roberta Boscaro va presentar la ponència titulada El proceso de digitalización y las iniciativas de ciencia ciudadana en el CRAI de la Universidad de Barcelona, on va ressaltar el compromís del CRAI per promoure la digitalització del patrimoni documental de la Universitat a través del Centre de Digitalització (CEDI) així com la participació ciutadana als diferents projectes que lidera. Amb aquesta finalitat i per començar, es van exposar els objectius de la digitalització i les funcions de les persones implicades en aquest procés.

Tot seguit es va presentar el projecte Transcriu-me! en el qual hi participa el CRAI, dirigit pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i exemple de ciència ciutadana.

Pel que fa al CRAI Biblioteca de Fons Antic, es van presentar les següents comunicacions:

• ¡Vanidad de vanidades! Apostando por la perspectiva de género en el fondo antiguo: un camino de éxito, por ahora, a càrrec de Gemma Caballer. Es va fer un recorregut pels diferents projectes que s’han portat a terme per tal de fer visibles les dones presents en el fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Entre altres, les jornades i exposició El fons antic amb perspectiva de gènere, el catàleg de propostes de TFG i TFM amb aquest punt de vista específic i l'EXPO-MOOC. Aprenentatge TIC del fons de Reserva de la UB en perspectiva de gènere.
• Digitalización en el CRAI de la UB. Flujo de trabajo. El caso concreto de los volúmenes facticios y los manuscritos misceláneos, a càrrec de Neus Verger. Després d’una breu introducció al procés de digitalització al CRAI, es va detallar el tractament al catàleg i a BiPaDi d’aquestes dues tipologies documentals establert juntament amb el CEDI i la Unitat de Procés Tècnic.
• Las encuadernaciones nos importan: hacia una descripción catalográfica suficiente y normalitzada, a càrrec de Núria Cangòs i Marina Ruiz. Es va tractar de la necessitat de crear una proposta de descripció estandarditzada de les enquadernacions en l'àmbit del catàleg, a la vegada que va ser presentat el model descriptiu de la tipologia predominant al CRAI Fons Antic, les anomenades en anglès laced-case.

A més a més, la conferència inaugural i la taula rodona Humanidades Digitales e Inteligencia Artificial van permetre percebre una mica millor el futur que ens espera amb la implementació de la IA en el món de les biblioteques patrimonials.

A principis del 2024, 3 revistes s'han incorporat al portal de RCUB (Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona): Convivium, Estudios de Fonética Experimental i Observar.

Convivium és una revista anual revisada per experts que pertany al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Va ser fundada el 1956, i va publicar 46 números fins a l’any 1975, després va reprendre la seva activitat i reiniciar la seva numeració el 1990. L’últim número és el número 36 i es va publicar el desembre de 2023.

La revista publica articles i ressenyes en l’àmbit de la Filosofia, principalment en català, castellà i anglès, tot i que també accepta articles en altres idiomes com el francès, l’alemany, l’italià i el portuguès. En els darrers números inclou seccions destinades a fer-se ressò del Seminari Iris Murdoch i del Bulletin Hobbes.

Estudios de Fonética Experimental, també conegut com a Journal of Experimental Phonetics, és una revista anual revisada per experts editada pel Laboratori de Fonètica de la Facultat de Filologia i Comunicació. Es va fundar el 1984 i porta 33 volums publicats, els darrers números amb el sistema de publicació contínua.

Conté articles de recerca i ressenyes relacionats amb qualsevol àmbit de la fonètica experimental, laboratoris de fonologia i aspectes teòrics de la fonètica, principalment en anglès, però també publica en castellà, francès, català, italià i gallec. Podeu consultar el seu darrer número publicat en aquest enllaç.

Observar és una revista editada pel grup de recerca CRECS (Centre de Recerca sobre Cultura i Sostenibilitat) del Departament d’Història de l’Art de la UB. Es va crear el 2007, entre el 2016 i el 2022 va ser editada per la Universidad del País Vasco i el 2023 va tornar a ser editada per la Universitat de Barcelona.

Observar publica articles d’investigació originals sobre art, siguin quins siguin els seus enfocaments metodològics, i sobre la didàctica aplicada a totes les etapes educatives. Els idiomes de publicació són castellà, català i anglès, i la seva periodicitat és anual. L’últim número publicat és el número 17.

El Cybermetics Lab del CSIC ha publicat la 16th Edition (March 2024) del Transparent Ranking of Repositories, basant-se en el nombre de documents indexats per Google Acadèmic. En aquesta edició no s’han fet distincions pel que fa a països i s’han fet diferents rànquings d’escala mundial segons la tipologia de repositoris.

Els repositoris de la Universitat de Barcelona ocupen les següents posicions:

• En la categoria de Repositoris institucionals a escala mundial, el Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (DDUB) ocupa la posició 90 dels quasi 4.000 recursos analitzats, amb 62.000 documents indexats.
• En la categoria de Portals de revistes a escala mundial, el portal de Revistes Científiques de la UB (RCUB) apareix en la posició 102 de 291 recursos analitzats, amb 11.600 documents indexats.

Aquest rànquing recull també les posicions dels repositoris cooperatius en què el CRAI de la UB participa, en la categoria de portals de revistes:

• Dialnet: 7a posició amb 1.100.000 documents indexats.
• Recercat: 88a posició amb 15.500 documents.
• Tesis Doctorals en Xarxa (TDX): 101a posició amb 11.700 documents.
• Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya: 255a posició.

El CORA, el Repositori de Dades de Recerca del CSUC, apareix en la categoria de repositoris institucionals de dades amb el nom DataverseCAT i en la posició 39.