Rosalind Franklin: Una vida desxifrant estructures helicoidals
L'any 2020 fou el centenari del naixement de Rosalind Franklin, efemèride que commemorem el 2021 a causa de la pandèmia de la COVID-19 amb una exposició basada en fons bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Física i Química relacionats amb la seva activitat científica
Rosalind E. Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa.
En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.
En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).
En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac.
La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.
La mostra ha estat a cura de la Dra. Carme Rovira, Investigadora ICREA de la Secció de Química Orgànica i de la Dra. Alicia Guasch, cristal·lògrafa i científica de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC,
L'exposició inclou una recopilació d'obres sobre "Dones i Ciència" preparada per la Dra. Sònia Estradé. Rosalind Franklin és un exemple destacat del que s’anomena “injustícia epistèmica”, i es refereix al fet que les contribucions i descobriments de les dones no s’han incorporat al cànon d’una disciplina donada, o bé han estat atribuïts a altres científics. Recuperar la memòria de científiques del passat ens serveix per revertir aquesta injustícia, per disposar d’exemples diversos del que significa dedicar-se professionalment a la pràctica científica, i per qüestionar una tradició on només sembla poder-hi encaixar un tipus molt particular de persona.
