Us presentem la segona mostra de l’any al CRAI Biblioteca de Lletres amb la que comencem el segon quadrimestre d’aquest curs acadèmic.

Aquesta és una mostra que s’ha anat transformant mentre prenia identitat i, com passa amb els personatges d’una història, els protagonistes s’han cercat i s’han retrobat per oferir-nos el seu testimoni personal i una manera de pensar la pedagogia plena de dedicació i sentit comú.

Els protagonistes d’aquesta història són en Josep Pallach i la Teresa Juvé, marit i muller, pedagogs i representants d’una manera d’ensenyar diferent on l’educació pot significar llibertat, civisme, pensament crític individual i un camí a la construcció d’una societat plena de valors com el respecte i l’ètica.

D'altra banda, no ens hem volgut limitar només a la seva producció i podreu veure també una visió del context històric en el que en Josep Pallach i la Teresa Juvé van viure.

L’exposició està dividida en tres espais:

1. Vitrines d’entrada a la Biblioteca de Lletres
2. Sala de Consulta de la Biblioteca de Lletres: Josep Pallach
3. Sala Torres Amat: Teresa Juvé

Pel que fa referencia a la part gràfica agraïm la col·laboració de la Fundació Pallach que ens ha prestat l'exposició itinerant  Per l’educació i el compromís social i de la Institució de les Lletres Catalanes que ens ha prestat la seva Llibertat conscient dedicada a Teresa Juvé.

La Fundació Pallach ha tingut la gentilesa d’enviar-nos díptics monogràfics sobre en Josep Pallach que podreu agafar al CRAI Biblioteca quan vingueu a veure l’exposició.

Per complementar l'exposició us proposem un documental 'Memòries de l’exili: Teresa Juvé' d’Enric Asensio, realitzat per la Fundació Josep Pallach i Paco Candel, així com un parell de vídeos que fan referència a la celebració dels 100 anys del naixement de Teresa Juvé  i d’en Josep Pallach.

Podeu visitar l'exposició fins al 25 de març de 2022.

Hi esteu tots convidats!

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Musée d'Orsay i el Musée de l'Orangerie de Paris, han col·laborat en l'organització d'aquesta exposició que porta per títol Gaudí, inaugurada a Barcelona el 21 de novembre de 2021 i que viatjarà a Paris el 14 de març de 2022. 

El comissari general de l'exposició és el Dr. Juan José Lahuerta, professor d'Història de l'Art i d'Arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya, i director de la Càtedra Gaudí a l'ETSAB.

La mostra sobre Antoni Gaudí ofereix una nova visió de l'artista com una figura única, però no aïllada, i situa la seva obra en el context local i internacional. Es vol crear una dialèctica entre l'obra gaudiniana i la d'altres creadors contemporanis, sigui en l'àmbit del disseny, de l'arquitectura, de l'art o de la cultura en general. Evoca l'entorn social, polític i econòmic de la Barcelona de la fi del segle XIX i principis del segle XX, de la qual Gaudí és un dels grans protagonistes i, sens dubte, el màxim intèrpret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat novament amb el MNAC amb el préstec de diversos exemplars de les publicacions satíriques: L'Esquella de la Torratxa i La Piula així com  els llibres: La Semana sangrienta : sucesos de Barcelona : historia, descripciones, documentos, relatos, vistas, etc., etc. (1909) i  La Revolución de Julio en Barcelona : su represión, sus víctimas, proceso de Ferrer, con el informe del fiscal y el del defensor señor Galcerán / recopilación completa de sucesos y comentarios por José Brissa (1910).

No us la perdeu! Aquí a Barcelona fins al 6 de març de 2022 o a París, el que preferiu…

El CRAI Biblioteca del Campus de Mundet ha organitzat una exposició de llibres sobre educació comparada amb motiu de la celebració al Campus del XVII Congreso Nacional de Educación Comparada.

Amb l'assessorament del professorat, s'ha fet una selecció de fons sobre aquesta temàtica i es mostraran un total de 136 obres de les 286 obres que formen part de la nostra biblioteca sobre aquesta temàtica. Entre aquesta selecció, destaquen també exemplars del nostre fons de reserva.

Aquesta exposició es podrà veure durant els dies de celebració del congrés i es mantindrà fins al 6 de febrer inclòs. La podeu trobar a l'espai expositiu de la primera planta del CRAI Biblioteca.

Des del 2 fins al 25 de febrer de 2022 es podrà visitar, a l'espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i del CRAI Biblioteca de Fons Antic, l'exposició Herència i memòria. La presència de la mort en el fons antic del CRAI de la Universitat de Barcelona.

La mostra s’organitza en sis àmbits que volen copsar la mort des d’una perspectiva cultural àmplia. La gran majoria de les obres, tant llibres com gravats, provenen de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic, tot i que també hi ha exemplars del CRAI Biblioteca de Lletres, un exemplar del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i un altre del CRAI Biblioteca del Campus Clínic.

La inauguració oficial de la mostra es durà a terme dimecres 9 de febrer a les 19h, amb la conferència La mort i la fama. Visions funeràries dels fons bibliogràfics de la Universitat de Barcelona, a càrrec dels comissaris de la mostra. L’exposició també s’acompanyarà de quatre visites guiades els divendres 4, 11, 18 i 25 de febrer a les 18h. Les inscripcions es poden fer a través del web Art Funerari.

També s'ha publicat l'exposició en format virtual incloent-hi més peces i més textos. La podeu consultar a l'espai d'exposicions del CRAI i des de la pàgina web del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Vegeu més informació sobre l'exposició al post del Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Fa un temps les nostres companyes del CRAI Biblioteca de Fons Antic ens van informar amb aquest post sobre la seva participació en l'exposició Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, on presenten dues peces molt destacades del seu fons com són el manuscrit de Sent Soví, que es troba dins d'una miscel·lània catalana, i l'únic exemplar supervivent de l'edició d'inicis del segle XVI del Llibre de Coch.

Avui complementem aquesta notícia indicant que a l'exposició que es pot visitar al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), Saló del Tinell fins al 15 d'octubre de 2022, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb dos cartells ben significatius: La batalla de l'ou i ¡Guerra a muerte! al emboscado, al agiotista, al acaparador, al que especula...

En paraules dels organitzadors "Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida".

Assegurar el proveïment i la seguretat alimentària va ser una de les ocupacions principals del Consell de Cent, la institució municipal barcelonina creada el 1249, des del seu inici. D’aleshores ençà, el Govern de la ciutat ha maldat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, perquè n’ha tingut la competència directa, perquè ha actuat de manera subsidiària, o bé perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.  

En conjunt doncs, el CRAI de la Universitat de Barcelona està ben representat al Saló del Tinell.

Trobareu publicat al web del CRAI i al Dipòsit Digital de la UB, el Grau de compliment de la Carta de serveis del curs 2020-2021 del CRAI de la Universitat de Barcelona.

La Carta de serveis és un instrument a través del qual el CRAI informa al seus usuaris sobre els serveis que se'ls hi ofereixen, sobre els drets que els assisteixen en relació amb aquests serveis, i sobre els compromisos de qualitat que s'assumeixen des del CRAI.

Es tracta d'un compromís de qualitat i millora continuada en tots els serveis i activitats que es proposen. Igualment, és un instrument de difusió que, a més d'informar sobre l'oferta de serveis, inclou sistemes de mesura del seu rendiment per comprovar, de manera efectiva, el grau de compliment dels objectius i determinar la qualitat del serveis prestats pel CRAI a la comunitat UB.

EL CRAI Biblioteca de Fons antic participa a l'exposició La tradició que ens travessa al Centre Arts Santa Mònica entre els dies 2 de febrer i 1 de maig d'aquest any 2022.

Les dues peces que s'exposen queden dins l'espai Gnosis il·luminada inspirat en els llibres de la biblioteca de l'antic Convent de Santa Mònica.

Les obres exposades són aquestes:

• Bancel, Louis. Moralis D. Thomae Aquinatis... Venècia : Nicolo Pezzana, 1769. 07 XVIII-10349
• Iribarren, Antonio. Cursus phylosophici tomus tertius... Saragossa: Herederos de Manuel Roman, 1700. 07 XVII-3595

El Fons personal Alfred Pérez-Bastardas fou cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República el juny de 2021 i conté documentació relacionada amb les monografies publicades per aquest historiador titulades Els cartells de la “Frase Quincenal” : feixisme, totalitarisme, capdillatge i autarquia en la propaganda de Fet y de las JONS i La Colla Cargol (1952-1961). Cronològicament comprèn els anys del primer franquisme i ocupa 0’10 metres lineals.

La Frase quincenal. Al llarg de la dècada dels anys quaranta el departament de Propaganda de la Falange a Barcelona va editar La Frase quincenal (1940-1951), uns cartells de la mida d’un foli, il·lustrats amb  simbologia franquista (escut, imatge de Franco, etc.) i que reproduïen una consigna extreta de discursos de personalitats destacades de la Falange i del règim (Franco, José Antonio Primo de Rivera, José Luis de Arrese, comte de Jordana, Martín Artajo, etc.). Els cartells, prèvia subscripció, havien de penjar-se a comerços, fàbriques i empreses amb la voluntat d’arribar a la població i amb l’objectiu de ser clarament alliçonadors. Es van publicar cada 15 dies entre 1940 i 1951 però no es coneixen tots.

La documentació del fons relacionada amb aquests cartells de la Falange consta dels materials d’estudi emprats per Alfred Pérez-Bastardas per a la publicació del seu llibre Els Cartells de la “Frase Quincenal” i de 187 cartells originals dels anys 1942-1951, procedents de l’Arxiu Albert Bastardas de Vilassar de Dalt.

La Colla Cargol, com diu Alfred Pérez-Bastardas, “va ser un intent prou reeixit per cultivar i realitzar activitats de la pròpia família Bastardas-Parera i mantenir una unitat lligada a l’esbarjo i a la cultura, en el context d’un franquisme que en aquell moment era encara dictatorialment repressiu”.  La Colla Cargol, va viure de 1952 fins a 1961 i va editar 54 números de la revista infantil El Cargolí, una publicació clandestina, familiar, catalana, manuscrita i il·lustrada.  El tiratge era de set exemplars originals, fets a mà, produïts pels set germans Bastardas Parera i destinats als seus fills. Continuen existint els set originals i un determinat nombre de duplicats relligats. L’any 2007 Alfred Pérez-Bastardas els va publicar íntegrament dins l’obra La “Colla Cargol” (1952-1961).

La documentació del fons relacionada amb la Colla del Cargol conté material divers relacionat amb aquest cercle familiar i la publicació de la revista infantil El Cargolí.

El Fons Personal Alfred Pérez-Bastardas s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals de l’arxiu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Tan aviat com estigui catalogat amb el nou sistema de gestió de Biblioteques, el posarem a disposició dels investigadors perquè el puguin consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona i també al catàleg del CRAI.