El passat dimecres 15 de desembre de 2021, en el marc del Passaport a la professió, es van oferir a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals diverses sessions de formació complementària als alumnes de 1r i 2n curs del grau de Gestió d'Informació i Documentació Digital i del doble grau Infocom.

Vinculada als continguts de l’assignatura 'Biblioteques, Arxius i Centres de Documentació', de 1r de GIDD i InfoCom, es va celebrar la jornada Community manager: professionals i xarxes socials en la que el CRAI de la UB va participar.

En aquesta jornada, compartint espai amb Sara Guasteví, documentalista de l’Espai de Documentació i Recerca del Museu de la Música, responsable de les xarxes socials del Museu i professora de la FIMA, Laura Miró i Ros Oliva, bibliotecàries de la Unitat de Projectes i Serveis a usuaris del CRAI, i membres del grup de treball de xarxes socials del CRAI UB, van explicar com s’ha treballat aquest tema al CRAI des dels inicis fins a l’actualitat, indicant les pautes que segueixen, amb qüestions importants a considerar en aquest tipus de feina i mostrant exemples dels resultats de la seva feina a les xarxes.

Durant aquest període nadalenc, els CRAI Biblioteca de la UB romandran tancats des del dia 25 de desembre de 2021 fins al dia 1 de gener de 2022, ambdós inclosos, i també el dia 7 de gener de 2022.

Aquest any TOTS els CRAI Biblioteca obriran els dies 3, 4 i 5 de gener de 2022 i els CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, Economia i Empresa_Grau i Filosofia, Geografia i Història ho faran també els dies 2, 8 i 9 de gener de 2022. Com a excepció, i per obres a l'edifici, el CRAI Biblioteca d'Informació i Mitjans Audiovisuals romandrà tancat els dies 3, 4 i 5 de gener.

Ho podeu veure al nostre web > Horaris especials - Nadal i en aquesta imatge:

Els CRAI Biblioteca també estaran oberts en el període d'exàmens . Vegeu aquí i a la pàgina d'Horaris especials-examens tota la informació.

D'altra banda, la Sala d'estudi Dolors Aleu de la Universitat de Barcelona amplia horaris en període d'exàmens i obre del 10 al 30 de gener 2022 (ambdós inclosos) amb l'horari habitual de 9 a 17 h excepte els divendres que s'obre de 9 a 15h. Per accedir-hi és imprescindible identificar-se com a estudiant de la UB. La sala romandrà tancada del 25 de desembre de 2021 al 9 de gener de 2022.

Amb motiu de la 30a edició de la Marató 2021 de TV3 i Catalunya Ràdio, aquest any per a la Salut Mental, el CRAI Biblioteca del Campus de Mundet vol donar suport a la causa, organitzant diverses activitats per col·laborar en la campanya d'un trastorn que afecta una de cada quatre persones al llarg de la seva vida.

L'objectiu principal és el de col·laborar en la divulgació de la campanya per a la sensibilització d'aquests trastorns, per tal de contribuir a la seva normalització i visibilitat social, des de la vessant educativa, social i psicològica.

Vam iniciar aquesta campanya de sensibilització demanant als nostres usuaris les seves opinions sobre el tema sota el lema 'digues la teva sobre salut mental', i continuem amb una petita mostra bibliogràfica d'obres relacionades amb la salut mental, que inclou bibliografia per a professionals, educadors i treballadors socials, i llibres destinats a infants i joves. Trobareu aquest fons exposat a la biblioteca de l'11 al 24 de desembre.

Completa aquesta mostra, una campanya de vídeos a les nostres xarxes, amb contribucions de diferents professors del campus que han col·laborat amb interessants aportacions sobre la salut mental, i que es podran visualitzar durant la setmana del 13 al 19 de desembre als nostres canals de Twitter @CRAImundet  i d'Instagram  @craimundet .

'Cartes als Reis Mags’ neix en ocasió del centenari de la col·lecció de cartes escrites entre els anys 1921 i 1925 que és part del llegat de la Càtedra d’Ètica del Dr. Pere Bosch i Gimpera (1891-1974) i que es conserva al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El fons inclou la documentació produïda i recopilada per dos arqueòlegs pràcticament contemporanis, mestre i deixeble, Bosch i Gimpera i Lluís Pericot i Garcia i és una font indispensable per conèixer la prehistòria i l’arqueologia catalana, i del llevant peninsular, del segle XX.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona ha iniciat la comparació d'aquestes cartes als reis recollides entre els anys 1921 i 1925, amb d’altres d’actuals recollides, fins al moment, i ho ha fet amb la col·laboració d’ajuntaments i escoles de les províncies de Barcelona, Tarragona i Girona. Les primeres amb el sabor amarg dels convulsos anys ‘20, les segones escrites en plena pandèmia del Corona virus.

Aquesta acció ha donat pas al projecte ‘Cartes als Reis Mags’ que preveu confrontar les dues col·leccions i investigar sobre qüestions tan variades com: qui eren els nens que escrivien als Reis fa 100 anys i qui són els d’avui en dia? Els infants més pobres ens han deixat cartes o només conservem els relats d’alguns?. Al marge de trobar respostes i entretenir-nos amb les comparacions amb el passat, que certament representa un valor afegit a la investigació, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a preservar tot el que, indubtablement, és part del nostre patrimoni cultural facilitant l’obertura de noves línies de recerca a la comunitat universitària.

Llegiu més informació sobre aquest projecte al Blog del CRAI.

Ens apropem a unes festes en què les celebracions s'acompanyen de bons vins. Com a país mediterrani, la cultura del vi forma part del nostre dia a dia. Però més enllà del que podem conèixer com a consumidors hi ha tot un món que mou milions d'euros anualment.

Des del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa volem apropar-nos una mica a aquest món del qual cada dia ens arriba més informació.

I perquè ho gaudiu més de prop hem organitzat l'exposició L'economia del vi i un sorteig de dues ampolles de vi (consulteu les bases dins de l’exposició).

Animeu-vos! Podeu participar en el sorteig fins al dia 21 de desembre.

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació (Campus Diagonal) ha incorporat pantalles UHD a les sales de treball. D'aquesta manera, es vol facilitar l'accés a documents, bases de dades, pàgines web, material audiovisual o qualsevol altre suport que es pugui connectar des dels dispositius electrònics a la pantalla.

Les pantalles tenen una mida de 43 polzades i compartiran espai amb les pissarres blanques que ja fa temps que tenim instal·lades a les sales de treball.

Confiem que us siguin útils!

La Segunda República española: textos fundamentales, és el títol d’una recent publicació d’Edicions UB, amb edició a cura de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, que recull una selecció de lleis, discursos i proclames d’un dels períodes més intensos de la història d’Espanya.

L’obra conté un estudi introductori històric de Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, especialitzada en l’estudi del nacionalisme català, la Guerra Civil espanyola i el franquisme, i la història econòmica contemporània d’Espanya. També conté la investigació documental de Noli Cabezas Ramírez, doctoranda del Departament d’Història Contemporània de la UB.

Es tracta d’una antologia de setanta textos fonamentals de la Segona República espanyola. Són escrits que va produir la mateixa República, així com altres institucions i personatges, en què es defensava aquest règim i la seva concepció de la política. Es compilen proclames, lleis, textos institucionals i discursos d’aquells anys, paraules d’afirmació i compromís que encara avui ressonen per la seva defensa de la democràcia legítima, en una Espanya que estava immersa en la llarga crisi de la restauració monàrquica, i en una Europa marcada aleshores pels problemes econòmics i l’ascens dels sistemes dictatorials.

Cada capítol inclou, a més dels textos recollits, una introducció que els contextualitza i una selecció de fonts complementàries que es poden recuperar en línia i que sumen, en total, una seixantena més de documents. Cadascun dels nou capítols que estructuren l’obra s’obre amb la imatge d’un dels cartells de propaganda republicana custodiats al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona, que n’ha cedit l’ús per a l’ocasió. Al CRAI biblioteca s'ha dut a terme també bona part de la recerca i de la selecció de fons.

Els cartells són d'autors tan destacats com els catalans Ricard Opisso o Carles Fontserè.

Us recordem que el teniu a la vostra disposició a la nostra biblioteca!

El 10 de desembre es commemora el Dia Internacional dels Drets Humans coincidint amb la data que l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar-ne la Declaració.

Per aquest motiu, el CRAI Biblioteca de Dret exposa una mostra bibliogràfica dels llibres recomanats a la bibliografia de l’assignatura 'Protecció internacional dels drets humans', alhora que presenta algunes de les novetats relacionades amb la matèria.

Per a la selecció de documents s’ha comptat amb la col·laboració i un escrit de David Bondia, professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona i Síndic de greuges de Barcelona des de l’octubre de 2021.

“La característica d’aquests llibres és que entenen que hi ha un encant i un desencant al voltant del món dels drets humans; la teoria pot ser molt engrescadora però si no hi ha una aplicació pràctica no ens serveix de res. La reflexió des de la Universitat no pot fer-se des d’una torre d’ivori sense connexió amb la realitat social. Aquest són llibres que interpreten que els drets humans, més enllà del marc teòric, són fonamentalment ‘una forma de viure’...”

Divendres , 19 de novembre de 2021, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la Mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del naixement de la química i cristal·lògrafa Rosalind Franklin, científica clau en la descoberta de l'estructura de l'ADN, però menystinguda i oblidada durant molts anys. En aquesta exposició es reivindica la seva figura i també hi ha una selecció de llibres relacionats amb dones i ciència que ajuden a comprendre i reivindicar el concepte d'injustícia epistèmica que han sofert les dones des de sempre.

L’acte, presidit pel vicerector de transformació digital de la Universitat de Barcelona Dr. Xavier Triadó, es va inaugurar amb la conferència a càrrec de la farmacèutica i cristal·lògrafa, professora de la UPC Dra. Lourdes Campos amb el títol: Rosalind Elsie Franklin 100 anños después. Una carrera desigual. També van participar a l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Eugeni Graugés, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, que va fer la presentació de l'acte, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Rosalind Franklin (Londres, 1920-1958) va ser una química i cristal·lògrafa britànica, especialitzada en l’obtenció d’imatges cristal·logràfiques de gran qualitat. La seva curta, però intensa, trajectòria científica es podria dibuixar com un eix helicoidal en tres colors: negre, blau i rosa. En una primera etapa (etapa negra, 1946-1950), Franklin va treballar sobre les microestructures del carbó, primer a la Universitat de Cambridge i després en un laboratori estatal de París, on va assolir un grau d’expertesa alt en tècniques de cristal·lografia i difracció de raigs X.

En una segona etapa (etapa blava, 1951-1953), al King’s College de Londres, el treball de Franklin es va centrar en la determinació de l’estructura del DNA. Les seves imatges de fibres de DNA obtingudes per difracció de raigs X (en especial, la famosa fotografia 51) van ser clau per al descobriment de l’estructura helicoidal del DNA. Tot i això, Franklin va rebre poc reconeixement per part dels seus col·legues i, a més, la seva contribució va ser minimitzada quan, anys més tard, F. Crick, J. Watson i M. Wilkins van rebre el Premi Nobel de Medicina (1962).

En una tercera etapa (etapa rosa, 1954-1958), Franklin va treballar al Birkbeck College de Londres, on va determinar una altra estructura helicoidal: l’estructura del virus del mosaic del tabac. La seva mort prematura i els prejudicis de l’època van impedir que el treball de Franklin fos degudament reconegut en vida.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver, a l'atri de les Facultats, un petit refrigeri.

Vegeu la notícia de la UB Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic, sobre aquest esdeveniment.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
Us oferim aquí un reportatge gràfic de l'acte:

El 14 d'octubre de 2021 s'ha inaugurat a Les Abattoirs, Musée - Frac Occitanie de Tolosa de Llenguadoc, l'exposició La Déconniatrie : art, exil et psychiatrie autour de François Tosquelles.

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 22 d'agost de 1912 – Granges-sur-Lot, 25 de setembre de 1994) és considerat un dels inventors de la psicoteràpia institucional, moviment que va influir poderosament la pedagogia i la psiquiatria de la segona meitat de segle XX.

L'exposició esta comissariada per Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra, Joana Masó, professora de literatura francesa de la Universitat de Barcelona, Julien Michel i Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora de Les Abattoirs.

Francesc Tosquelles és l'eix que articula aquesta exposició que comença amb la Retirada i la fi de la Guerra Civil espanyola, el seu pas pel Camp de Septfonds i la Segona Guerra Mundial. Es tracta en profunditat el paper que va exercir aquest metge a l’hospital psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole, treballant amb els pacients i rendint homenatge a les seves creacions artístiques i intel·lectuals.

 

Amb aquesta proposta, Les Abattoirs, Musée continua la seva llarga investigació sobre la creació a l’exili, el post colonialisme i l’estatus de l’obra d’art. La contribució cultural dels exiliats espanyols i la història de l’art regional i rural són l’origen d’aquest projecte que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani.