Bec Bunsen El 1854, poc després de la instal·lació de l’enlummenat públic de gas a Heidelberg, Robert Bunsen (1811-1899) dissenyà i encarregà a Peter Desaga la construcció d’un bec que tenia una flama molt energètica i poc lluminosa. Aquest estri fou molt útil ens els estudis espectroscòpics que Bunsen realitzà amb Gustav Kirchhoff. En aquest llibre es pot apreciar el caràcter artesanal d’algunes operacions, així com diverses eines per a la manipulació dels taps de suro i els tubs de vidre |
Objecte: Retorta
Estri emblemàtic dels alquimistes, la retorta és un matràs esfèric, generalment de vidre, el coll del qual s'ha estirat i doblegat fins a formar un angle més petit de noranta graus. El coll allargat, refredat per aire, fa les funcions de condensador dels vapors i el líquid destil·lat es recull en un recipient connectat al seu extrem
Obra bàsica de la metal·lúrgia del segle XVI, la seva utilitat es va estendre fins ben avançat el segle XIX. Nombroses làmines documenten els procediments i les eines emprats. Al liber decimus (capítol 10è) veiem alambins i una balança al laboratori
Publicat per primera vegada el 1540, presenta de forma sistemàtica la tecnologia química inorgànica. De caràcter eminentment pràctic, està escrit en italià, ja que es dirigia a operaris i artesans, gent del poble que no coneixia el llatí.
Durant més de vuitanta anys aquest va ser el manual de química de referència a tot Europa a través d’edicions en diverses llengües. La primera edició data del 1675.
L’erudit napolità della Porta (1532-1615) descriu amb magnífiques il·lustracions l’utillatge, procediment, productes i rendiments de destil·lacions de flors, espècies i resines vegetals. És un compendi de l’art destil·latòria del seu temps
,
Objecte: Matràs de destil·lació de Claisen
Ludwig Claisen (1851-1923), deixeble de Kekulé, va establir-se a Aachen poc després de la invenció de la destil·lació al buit, on va dissenyar aquest matràs que evita la formació de bombolles i el corresponent arrossegament del líquid a destil·lar, gràcies a dues obertures, una per al termòmetre i l’altra per a un capil·lar, que generen un corrent d'aire suau
Cada catàleg d’Aldrich reprodueix en la seva coberta un laboratori químic, d’una obra d’art de la col·lecció del seu fundador, Alfred Bader, autor de dos llibres sobre les seves experiències com a col·leccionista d’art. L’obra reproduïda en aquest cas és L’Alquimista, del pintor nordamericà Newell
- Griffin, John J. Chemical handicraft, a classified and descriptive catalogue of Chemical Apparatus, suitable for the performance of class experiments, for every process... London : J.J. Griffin and sons, 1877.
Griffin (1802-1877) editor científic i venedor d’aparells de laboratori a Glasgow que ja al 1823 havia publicat Chemical recreation, va establir a Londres l’empresa J.J. Griffin and Sons el 1852.